Calidoscopi d'Educació Social

Llibre de l'amistat, l'amor i el desamor, els traumes, els petons, les rialles, les llàgrimes, la complicitat i la passió.

Autora: María Eugenia Blanco  Com a professora d'institut, l'autora ens relata les seves experiències. 

El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és l’empresa pública del Departament de Justícia que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.  Al CIRE disposem de 100 tallers distribuïts pel territori català, on empreses de tots els sectors encarreguen productes i serveis, contribuint així a la reinserció d’un col·lectiu en risc d’exclusió social, com és el penitenciari, i assumint criteris de responsabilitat social corporativa. Al mateix temps, donem eines als interns perquè es responsabilitzin de la nova oportunitat que els ofereix la societat. http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/cire/

Aquest llibre té l'objectiu de preparar les persones per afrontar la vellesa de la manera més convenient, amb la finalitat d’arribar-hi en les millors condicions possibles. Vilardell, Miquel. Barcelona: Plataforma, 2013. 124 p. (Plataforma actual)

Les claus per entendre els teus fills adolescents per  Mª Luisa Ferrerós  de  COLUMNA EDICIONS Deu anys després del seu èxit Porta't bé, Maria Lluïsa Ferrerós es torna a dirigir als mateixos pares de llavors, ja que els seus fills han crescut i ara són a l'adolescència o a punt d'entrar-hi.Com s’ha d’encarar aquesta nova etapa i trobar les pautes adequades per aquest moment vital que suposa un repte en l'aventura de la paternitat? http://www.llibres.cat/llibres-de-pedagogia-i-pedagogia-familiar/373967-no-em-fa-ni-cas.html

 

Estudiants de dret i reclusos conversen sobre temes com la felicitat L’Andrés i l’Andrea són alguns dels protagonistes  del documental Filosofia a la presó,  a TV3. Pere Tordera “ Jo sempre havia pensat que un pres havia comès un delicte i que darrere hi havia una víctima que estava patint moltíssim. Això és cert, ho segueixo pensant, però després d’aquesta experiència m’he adonat que les coses no són blanques o negres, i que es tracta de persones que han pogut prendre decisions però que han tingut unes condicions que els han empès a actuar de certes maneres” . Així resumeix Andrea Camps,estudiant de dret d’Esade, la seva participació en un programa d’aquesta universitat que ha portat el diàleg socràtic a la presó de Lledoners, a la comarca del Bages. “ Aquesta presó és una mica diferent. Si tu voluntàriament vols fer un canvi, et dóna l’oportunitat de fer-lo. És un tractament que antigament no exitia a les presons. A mi aquest programa m’ha ajudat en el procés de fer aques

  “ Vols fer el favor de rentar-te les mans? ” La immensa majoria dels pares se sentiran reconeguts en aquesta ordre (o prec) adreçada als fills dotzenes de vegades abans de dinar, en tornar del parc o després d’una creativa tarda amb plastilina. Molt més estranya, en canvi, és la sentència oposada. “No cal que hi tornis, te les has rentades fa cinc minuts!” De vegades, el nen presenta uns escrúpols magnificats. O, potser, necessita repetir una determinada acció moltíssimes vegades al llarg del dia. En aquests casos, val la pena estar atent a la seva actitud perquè pot ser indici d’una conducta patològica. La psicòloga Montse Busquets ho descriu: “Les manies són aquelles conductes que es repeteixen sovint i que ajuden els nens a controlar un esdeveniment extern. Com a conseqüència d’aquesta repetició, la conducta s’acaba establint com un hàbit o una rutina ”. Xuclar-se el dit, tocar-se els cabells propis o els de la mare, mossegar-se les ungles, rascar-se o rosegar-se la roba

Hoy vengo a hablarte de la respuesta empática. El artículo de hoy me gustaría que llegara al mayor número de personas posible porque creo que aborda un aspecto fundamental desde el punto de vista de cualquier relación interpersonal. Se trata, concretamente, de cómo respondemos a las personas que nos hablan, qué tipo de respuestas les damos habitualmente. De hecho, me paro a pensar por un momento y creo que este artículo no lo escribo para ti, sino para mí. De un tiempo a esta parte me he dado cuenta de la importancia que tiene responder a las personas de manera empática. Una manera de contestar que no hace más que acercarte al otro, que no hace más que establecer lazos de unión con las personas que quieres y que te importan. Te aseguro que llevar a la práctica la respuesta empática es más fácil de lo que crees. Si no, sigue leyendo y te lo enseñaré. ¿Qué es la respuesta empática? Debo confesar que desconozco si existe este término respuesta empáticacomo tal. Lo cierto es que s

El ’ ciberbullying ’ suposa un perfeccionament de l’assetjament físic ambconseqüències més greus per a les víctimes    Una fotografia amb un nen amb cops a la cara i tot de dits assenyalant-lo. Això és el primer que ensenya el psicòleg Marc Masip als alumnes de secundària a les xerrades que fa sobreciberbullying als instituts. Tots els alumnes de seguida ho identifiquen com a assetjament. Aleshores el director de Desconnect@, un programa psicoeducatiu per fer un ús racional de les noves tecnologies , els pregunta qui ha assetjat: “ Jo aixeco la mà perquè no tinguin por d’admetre-ho i progressivament gairebé tots l’aixequen, són pocs els que no ho fan” . Després els demana que expliquin com s’han sentit i reconeixen que superiors, poderosos, millors. La sorpresa arriba quan els insta a dir qui és l’agredit. “ Tots aixequen la mà també perquè asseguren que l’assetjament el fan i el reben diàriament i els agrada emfatisar-ho, tot i que sigui qüestionable ”, anota Masip. Els se

Document que vol ser una eina que faciliti el disseny, la implementació i l'avaluació de l'estratègia per a la inclusió social als àmbits local i comarcal, de forma consensuada amb els actors dels territoris i coordinant la utilització dels recursos existents. Document marc del programa per al desenvolupament de plans locals per a la inclusió social. Barcelona: Departament de Benestar Social i Família, Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, 2014. 39 p. (Col·lecció Eines; 19) Exemplar consultable als centres DIXIT

El llibre que dóna les claus per entendre el món on vivim i per abordar les preguntes inevitables sobre l’existència que tots ens hem plantejat algun cop. Barcelona: Penguin Random House: Montena, 2014. 317 p.

Posar-se a la pell de l’altre, entendre’l sense jutjar i tenir compassió són eines fonamentals en l’educació emocional. Sentiments i emocions que poden transmetre’s de viva veu o amb un gest tan sentit com pot ser una abraçada. El poder curatiu de les abraçades en família  “ L’empatia no és una idea romàntica, sinó una capacitat humana biològica sobre la qual podem incidir i en la qual l’educació té un paper fonamental. Es pot desenvolupar o no, depenent de les vivències que hem tingut els primers anys de vida, especialment dels 0 als 3 -que és quan es formen les connexions neuronals- i fins als 12 anys. L’empatia ens permet sentir l’altra persona, comprendre-la i sentir el desig d’ajudar-la. El millor de tot és que es pot entrenar ”. Així de clar ho té Anna Carpena, mestra, especialista en educació socioemocional i autora del llibre publicat fa poc L’educació de l’empatia és possible (Eumo Editorial). Carpena alerta del perill que “ cada vegada hi ha més cursets i public

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M04/web/html/media/fp_edi_m04_u5_pdfindex.pdf

Per Mònica Aranda Serrano, codirectora i responsable de l’Àrea d’Atenció del Safareig  El Safareig és una entitat que ofereix diversos serveis especialitzats en l’abordament de la violència masclista. El més històric és el servei d’atenció a les dones, que compta ja amb més de 23 anys d’experiència i va professionalitzar-se per poder acollir les demandes de les dones que des de l’inici s’adreçaven a l’entitat. Aquestes dones eren de tots els nivells socioeconòmics i de totes les franges d’edat; en relació amb l’edat, però, val a dir que, amb la finalitat de datar l’inici de la violència, el servei sempre ha estat un indicador important per proporcionar atenció a les joves, i en un gran nombre de casos es constata que la violència en la parella comença en l’etapa del festeig, és a dir, en edats primerenques. Així doncs, la violència masclista en les parelles joves no és un fenomen d’ara, ni un fenomen emergent, es tracta d’una realitat molt antiga. Podríem dir que no és, malauradam

Caure del niu és el nou projecte documental de la directora Susanna Barranco. És un projecte en procés de creació. Caure del niu explora la vida de diferents joves i infants immigrants que han arribat a Barcelona. El documental és un viatge de l’origen al present que narra l’experiència de viatge, la primera experiència sense la família i la realitat de cada família al seu país d’origen. Un retrat de la joventut, de les seves preocupacions, els seus anhels i les seves esperances, i de les dificultats de començar una nova vida. http://www.susannabarranco.com/DOCU.php?lang=ca

DIXIT ha elaborat un recull de publicacions, articles, entitats i recursos web sobre teràpia ocupacional, disciplina encarregada de valorar, diagnosticar, identificar, prevenir i tractar les dificultats funcionals que puguin afectar les ocupacions de la vida quotidiana de les persones afectades (auto cura, productivitat, oci, etc.). Totes les publicacions que s'hi recomanen es poden consultar als centres DIXIT.

Llibre que ajuda les persones grans a desenvolupar, mitjançant el joc, les seves habilitats mentals, de manera independent o en companyia de familiars i amics. S'adreça tant a persones grans com a monitors d'activitats i educadors en residències de la tercera edat. Batllori, Jorge. Gimnasia mental para mayores: 101 juegos para mejorar y reforzar la memoria y la atención. Madrid: Narcea, DL 2014. 126 p. (Guías para la formación) Exemplar consultable als centres DIXIT

https://vimeo.com/138120818

http://eprints.ucm.es/6189/1/psicopatologia.pdf

Durant la jornada s'ha exposat un projecte desenvolupat des de l'any 2011 El Departament de Benestar Social i Família ha acollit aquesta tarda una jornada per presentar el primer projecte impulsat per l’Administració per fomentar la participació dels infants i adolescents, tal i com estableix la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència. El projecte “ La participació d’infants i adolescents. Projecte de bones pràctiques en centres residencials d’acció educativa i centres d’acollida ” ha estat impulsat pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona. La directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Mercè Santmartí, i el gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, Josep Pera, han presentat la jornada d’aquesta tarda. I la cap del Servei d’Infància i Dona de Barcelona, Alicia Castillón, ha estat l’encarregada d’explicar la part tècnica del projecte. Finalment, una taula rodona amb representants dels centres ha servit per ex

de Recalcati, Massimo per l'editorial: Anagrama La caiguda de l'autoritat paterna és un fenomen essencial de la nostra cultura contemporània, tant des del seu sentit simbòlic (el pare com a encarnació de la llei) com des de la configuració de les relacions familiars, en la qual el pare actual tendeix a tenir un rol amistós i còmplice, que està a l'extrem oposat del pare autoritari d'èpoques no tan llunyanes.

http://www.congresoeducacionsocial.org/

Llibre que tracta sobre la maternitat, el conjunt d'emocions, conductes i representacions de les mares i pares, que es tradueixen en pràctiques de cures, estimulacions, educació i socialització dels seus fills i filles per garantir-ne el desenvolupament durant la infantesa. La inteligencia maternal: manual para apoyar la crianza bien tratante y promover la resiliencia de madres y padres. Barcelona: Gedisa, 2014. 183 p. (Colección Psicología. Resilencia)  Exemplar consultable als centres DIXIT

Recull de recursos variats, publicacions i entitats que proporcionen informació i solucions sobre tecnologia i productes de suport per a persones amb discapacitat o en situació de dependència. Els productes de suport es defineixen segons la OMS: Com qualsevol producte (inclosos els dispositius, equips, instruments o software) fabricat especialment o disponible en el mercat, utilitzat per o per a persones amb discapacitat, destinat a facilitar la participació, a protegir, recolzar, entrenar, mesurar o substituir funcions o estructures corporals i activitats, o prevenir deficiències i limitacions en la activitat o la participació. Els productes de suport tenen la següent finalitat: Prevenir: donar seguretat, evitar caigudes i accidents, evitar lesions a la pell o altres, i especialment, per al manteniment de la salut i per al manteniment de l’autonomia més temps. Millorar l’autonomia: compensar o suplir la limitació funcional i facilitar la participació de la persona e