Calidoscopi d'Educació Social

Llibre que tracta sobre la maternitat, el conjunt d'emocions, conductes i representacions de les mares i pares, que es tradueixen en pràctiques de cures, estimulacions, educació i socialització dels seus fills i filles per garantir-ne el desenvolupament durant la infantesa. La inteligencia maternal: manual para apoyar la crianza bien tratante y promover la resiliencia de madres y padres. Barcelona: Gedisa, 2014. 183 p. (Colección Psicología. Resilencia)  Exemplar consultable als centres DIXIT

Recull de recursos variats, publicacions i entitats que proporcionen informació i solucions sobre tecnologia i productes de suport per a persones amb discapacitat o en situació de dependència. Els productes de suport es defineixen segons la OMS: Com qualsevol producte (inclosos els dispositius, equips, instruments o software) fabricat especialment o disponible en el mercat, utilitzat per o per a persones amb discapacitat, destinat a facilitar la participació, a protegir, recolzar, entrenar, mesurar o substituir funcions o estructures corporals i activitats, o prevenir deficiències i limitacions en la activitat o la participació. Els productes de suport tenen la següent finalitat: Prevenir: donar seguretat, evitar caigudes i accidents, evitar lesions a la pell o altres, i especialment, per al manteniment de la salut i per al manteniment de l’autonomia més temps. Millorar l’autonomia: compensar o suplir la limitació funcional i facilitar la participació de la persona e

Fruit de l’acord marc de col·laboració entre els consellers del Departament de Justícia i del Departament d’Empresa i Ocupació, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el CIRE treballen per desenvolupar diversos projectes, mitjançant el Fons Social Europeu (FSE) La directora del CIRE, Elisabeth Abad, i la directora del SOC, Carme Duch, van formalitzar dos convenis de col·laboració específics, cofinançats amb fons europeus, adreçats a millorar les eines formatives i d’inserció de la població penitenciària adulta i la de justícia juvenil. La finalitat dels dos acords és implementar i desenvolupar un projecte de certificats de professionalitat basat en el reconeixement de la formació professional per a l’ocupació, que s’imparteix en els centres penitenciaris i educatius de Catalunya. En concret, els objectius prioritaris són fomentar l’ocupació del col·lectiu sota mesura judicial i millorar el seu accés al mercat de treball a través de la borsa de treball del CIR

La ciutat és un fenomen viu, en constant evolució i transformació, amb un passat reconegut, un present actiu i un futur possible. És el contenidor de les diferents funcions socials que s'hi produeixen, ha de permetre que les persones que l'habiten es desenvolupin en condicions de llibertat i d'igualtat, i per tant ha de ser un espai de qualitat, amb una identitat clara que propiciï la vida col·lectiva i garanteixi la convivència de gent diversa.  Elena Guim, Arquitecta  www.arquect.com http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2015/links/profunditat-89.pdf

http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/2744/Perez_Perkal_Martin.pdf?sequence=1

Anàlisi introductori a la biografia i rellevància de Jane Addams dins l'àmbit del treball social, una de les pioneres de la intervenció a nivell grupal i comunitari als Estats Units d'Amèrica i Premi Nobel de la Pau. El llibre també conté dues conferències que va impartir l'any 1892. Addams, Jane. Hull House: el valor de un centro social. [Madrid]: Paraninfo : Consejo General del Trabajo Social, 2013. 88 p. (Clásicos; 1)  Exemplar consultable als centres DIXIT

El conseller de Justícia, Germà Gordó, va afirmar, en el decurs de la preestrena del documental “ Filosofia a la presó: Diàleg contra prejudicis”, que avui emetrà TV3, que “la societat té l’obligació de reinserir els interns a la societat, ja que el fracàs personal d’un intern també és un fracàs col·lectiu, i la seva reinserció s’ha de convertir en un èxit ”. En aquest sentit, ha afegit que les darreres xifres situen la reinserció en un percentatge del 70 %, que és un indicador de l’èxit del sistema penitenciari català ja que en els darrers quatre anys el nombre d’interns reinserits ha experimentat un increment de 10 punts. En aquesta línia, ha apuntat el titular de Justícia, es continuarà apostant pels tercers graus i les llibertats condicionals perquè aquests tipus de compliment de condemna fan augmentar fins a 10 punts el percentatge de reinserció dels interns. “ El punt de partida d’aquest documental -ha dit el conseller Gordó- se situa al mes de setembre de l’any passat,

El 12 d'agost de 2015 ha entrat en vigor la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del Sistema de protecció a la infància i a l'adolescència. Aquesta Llei desenvolupa drets i llibertats fonamentals dels menors d'edat que són aplicables a tot l'Estat, i, per tant, també a Catalunya.  Joan Mayoral Simón, Subdirector general de la Direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència  http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2015/links/juridic-89.pdf

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2015/links/finestra-89.pdf

El passat 21 de juliol es va aprovar el Decret en què s'estableix el procediment per facilitar a les persones adoptades i a les tutelades i extutelades el coneixement dels seus orígens i parents biològics. La legislació vigent dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (Llei 14/2010) empara en aquest sentit els infants i adolescents i els reconeix el dret a saber tot allò referent als seus orígens. Això implica no tan sols conèixer els progenitors biològics, sinó també la pròpia història personal i familiar, de la qual formen part l'entorn social i familiar i les circumstàncies viscudes durant la infantesa. El Departament de Benestar Social i Família és qui facilita la informació sobre els parentius biològics, fa el procés d’acompanyament i, si escau, promou una trobada entre les parts El Govern ha aprovat avui el Decret pel qual s’estableix el procediment per facilitar a les persones adoptades i a les persones tutelades per la Generalitat el

Segons Àngels Ponce, terapeuta familiar i autora del llibre ‘ Ensenya’m a ser feliç. La primera guia per educar en la felicitat’ (Ara Llibres)  1 Té energia al llarg de tot el dia 2 És afectuosa 3 És decidida 4 És flexible (està disposada a canviar d’opinió) 5 És creativa (té imaginació i la fa servir) 6 És sociable 7 És capaç de veure el costat positiu de les coses 8 És expressiva i espontània 9 Està sana i és generosa 10 Sap estar sola 11 Fa activitats que l’enriqueixen i la fan sentir bé Consells per als infants perquè puguin ser feliços  1 Mou-te (fes exercici) 2 Juga sempre que puguis 3 Menja bé 4 Beu aigua regularment 5 Descansa les hores que el teu cos necessita per recuperar-se 6 Frueix del silenci 7 Aprèn a relaxar-te 8 Gaudeix de la música i de l’art 9 Apaga la TV (vés amb compte que no et robi el temps) 10 Riu i somriu (i proposa’t aprendre i explicar acudits que et facin riure, com

Ensenyament potencia l'escriptura com a matèria transversal en totes les assignatures a partir del curs vinent Potenciar l’escriptura com a matèria transversal en totes les assignatures a partir del curs vinent és l’objectiu del nou programa Ara Escric. “ La qualitat de l’escriptura la reclamem per totes les competències, és totalment transversal, és la competència mare, com la lectura ” ha afirmat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, qui ha afegit que “ ensenyar a escriure bé és anar a favor de l’alumne, perquè a través de l’escriptura demostrarà el que ha après i això va a favor d’ell” . La titular d’Ensenyament ha fet aquestes declaracions avui al matí en roda de premsa, en què ha presentat aquest programa sobre l’escriptura a l’educació infantil, primària i secundària. Es tracta d’un programa que té com a finalitat millorar la competència escrita dels alumnes per augmentar la seva capacitat de comunicació i el seu rendiment acadèmic i, així, afavorir l’èxit educa

L'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció busca més famílies sobretot per a majors de 7 anys, grups de germans i nens amb necessitats especials L'acolliment a Catalunya ha crescut un 8% el darrer any, segons les dades que ha recollit l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) fins l'agost. S'han pogut acollir 1.034 infants davant dels 969 que es van acollir durant tot el 2014. Ha estat gràcies a un augment de les famílies acollidores, que arriben a les 637, quan durant el 2014 només se n'havien registrat 608. La directora de l'ICAA, Núria Canal, valora molt positivament les xifres però no s'atreveix a posar un topall perquè depèn de les necessitats que sorgeixen en infants desemparats. Per això, focalitzaran la campanya per trobar famílies que vulguin acollir majors de 7 anys, grups de germans i infants amb necessitats especials. Tant les famílies acollidores com el nombre d'infants acollits han augmenta

Critican que en ocasiones su labor la realizan maestros, trabajadores sociales y psicólogos Los educadores sociales, a través de su asociación, ADEESCE, reivindican su profesión y denuncian el intrusismo que, aseguran, vienen sufriendo en Ceuta, ya que hay maestros, trabajadores sociales y psicólogos que están desarrollando su labor. El colectivo ha mantenido una reunión con la consejera de Presidencia, Gobernación y Empleo, Yolanda Bel, y con la viceconsejera de Empleo, Adelaida Álvarez, encuentro en el que explicó cuáles son las funciones del educador social y pidió que se tenga en cuenta a estos profesionales a partir de ahora. Desde esta asociación, indicaron que el educador social “ está dentro de la Facultad de Educación ”, y se encarga de la educación no formal e informal, toda aquella que no imparten los maestros, como prevención a la violencia; educación sexual, ambiental, cívica o en valores; inclusión social; acompañamiento para personas mayores; y centros d

https://www.upf.edu/politiques/_pdf/Treballs_IV_Premi_Ernest_Lluch/El_sistema_penitenciari_catalx.pdf

Un bon disseny de l'espai escolar, a l'aula i al pati, potencia els coneixements dels alumnes    El disseny de l’espai educatiu condiciona l’aprenentatge dels alumnes . És una conclusió a la qual han arribat diferents centres de primària i de secundària en els últims cinc anys a Catalunya, tot i que aquest pensament beu de diferents moviments educatius amb mig segle de recorregut. El pedagog italià Loris Malaguzzi (1920-1994) afirmava que els infants tenen tres mestres a l’escola: els adults, els seus iguals i l’entorn físic. El seu homòleg i compatriota Francesco Tonucci (Itàlia, 1954) manté que l’escola hauria de proporcionar un entorn ric, que només entrar-hi suposés un acte educatiu, i que els espais haurien de ser adequats amb el mateix criteri i estimació amb què decorem casa nostra. En els seus textos, aquest reconegut pedagog expert en educació infantil aconsella que, en lloc d’aules, caldrien tallers i laboratoris “ perquè conviden a l’acció, davant la passiv

Reflexions per als pares i educadors. Un text que pot ajudar als pares a contestar una d'aquelles preguntes que tard o d'hora els qui tenen nens petits han d’afrontar: Els reis mags són de veritat? Tot just s’havia assegut en arribar a casa, disposat a escoltar com cada dia el que la filla li explicava de les activitats de l'escola, i de sobte, amb veu una mica baixa, com amb por, ella li va preguntar: - Papa? - Sí, filla, digues. - Escolta, vull… que em diguis la veritat. - És clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès. - És que… -va dubtar la Júlia. - Digues-me, filla, digues-me. - Papa, existeixen els Reis? El pare de la Júlia es va quedar mut, va mirar la seva dona, intentant descobrir l’origen d’aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu. - Les nenes diuen que són els pares. És veritat? La nova pregunta de la Júlia el va obligar a tornar la mirada cap a la nena i, empas

Pocs dies abans d’acabar el curs escolar treballava amb un grup de professionals que s’ocupen dels adolescents rebotats amb l’ESO i per als quals buscaven sortides que evitin l’abandó definitiu de l’educació. En el debat va sorgir una pregunta clau: “ Què fa que molts d’aquests nois facin un clic a la seva vida, optin per canviar i comencin un procés de sortida del seu caos? ” Aquests dies, ja en el nou curs, hauré de presentar a la Fundació El Llindar el llibre El relat educatiu d’una escola singular, que explica com cerquen crear aquestes condicions de canvi a partir d’una escola que busca ser diferent. Torna la pregunta: què fa possible que canviïn uns nois i noies danyats per la vida i ferits per l’escola? Al seminari de finals de curs, i ara al llibre, es relataven i s’expliquen, de manera coincident, algunes raons. La primera és que l’adolescent es troba en un nou espai en què no cal que faci mèrits per ser expulsat. Sempre trobarà un adult que li demostrarà que aquest pot

Nombroses entitats treballen al nostre país per pal·liar els efectes de la pobresa infantil    Al’octubre, l’Unicef feia públic l’informe Els fills de la recessió: l’impacte de la crisi econòmica en el benestar infantil als països rics. L’estudi desvelava que Espanya, amb 2,2 milions de nens en situació de pobresa, se situa entre els cinc països europeus amb un índex més alt de pobresa infantil, una situació que afecta, a escala global, 76,5 milions d’infants d’arreu dels 41 països més rics del món. L’informe feia públic, igualment, que la taxa de pobresa infantil a Espanya va augmentar en vuit punts entre els anys 2008 i 2012 i que, actualment, un de cada tres nens viu sota el llindar de la pobresa a l’Estat, una situació que dificulta substancialment el dia a dia de milers de famílies i que provoca que els més petits de la casa accedeixin amb moltes dificultats a aspectes com l’educació o una alimentació suficient i equilibrada, entre tants altres. En aquest marc, i qua

Fa vint-i-cinc anys no tenia Menors d’Edat a Càrrec (MEC) i formava part d’una associació pacifista en defensa del dret a l’objecció de consciència (AOC-Moviment per la Pau). Allà, envoltada de ments preclares que ara participen de la vida política i social del país, vaig aprendre que sense el conflicte no hi ha capacitat de canvi i que entomar el conflicte és el primer pas per arribar a solucions pacífiques. Les paraules ara em sonen a predicció de Nostradamus perquè, tot i que llavors jo encara no ho sabia, estaven detallant la meva futura vida quotidiana de progenitora imperfecta. Dissensions 2.0 Els conflictes, a casa, no acostumen a ser greus, però sí molt torracollònics. Una piloteta de ping-pong feta sonar vint minuts seguits per fastiguejar el germà que estudia (i que abans ha fastiguejat amb el que fos). Una lluita intestina per arribar abans al darrer iogurt de la nevera. Algú que no fa les feines que li pertoquen, que ha de carregar algú altre. La invasió d’una