La inteligencia maternal: manual para apoyar la crianza bien tratante y promover la resiliencia de madres y padres

Llibre que tracta sobre la maternitat, el conjunt d'emocions, conductes i representacions de les mares i pares, que es tradueixen en pràctiques de cures, estimulacions, educació i socialització dels seus fills i filles per garantir-ne el desenvolupament durant la infantesa.

La inteligencia maternal: manual para apoyar la crianza bien tratante y promover la resiliencia de madres y padres. Barcelona: Gedisa, 2014. 183 p. (Colección Psicología. Resilencia) 

Exemplar consultable als centres DIXIT

Productes de suport per a persones amb discapacitat i/o dependència

Recull de recursos variats, publicacions i entitats que proporcionen informació i solucions sobre tecnologia i productes de suport per a persones amb discapacitat o en situació de dependència.

Els productes de suport es defineixen segons la OMS:

Com qualsevol producte (inclosos els dispositius, equips, instruments o software) fabricat especialment o disponible en el mercat, utilitzat per o per a persones amb discapacitat, destinat a facilitar la participació, a protegir, recolzar, entrenar, mesurar o substituir funcions o estructures corporals i activitats, o prevenir deficiències i limitacions en la activitat o la participació.

Els productes de suport tenen la següent finalitat:

1. Prevenir: donar seguretat, evitar caigudes i accidents, evitar lesions a la pell o altres, i especialment, per al manteniment de la salut i per al manteniment de l’autonomia més temps.
2. Millorar l’autonomia: compensar o suplir la limitació funcional i facilitar la participació de la persona en l’activitat.
3. Facilitar la tasca del cuidador: evitar esforços en la cura de la persona amb discapacitat.

Els productes de suport son útils per:

• a tots tipus de discapacitat (física, sensorial, intel·lectual)
• en totes les etapes de la vida (nens, adults, persones grans)
• per a tota activitat (mobilitat, activitats de la vida diària, comunicació, treball, lleure, esport, etc.)
• per a tots els llocs on poden estar les persones (espai residencial, transport, zones urbanes o rurals, etc.)

Aquest dossier s’ha realitzat amb la col·laboració del Centre per a l'Autonomia Personal Sírius i es complementa amb el dossier temàtic Tècniques augmentatives de comunicació publicat per DIXIT el gener de 2015.

Tots els documents i articles referenciats en el dossier es poden consultar i agafar en préstec als centres DIXIT.

Data de publicació: 04/11/2015

Elaborat per: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials amb la col·laboració del Centre per a l'Autonomia Personal Sírius.

Monografies

Elorduy Hernández-Vaquero, T.; Pedro Tarrés, P. “Movilidad y sedestación”. A: Terapia ocupacional en geriatría: principios y práctica. 3ª ed. Barcelona: Elsevier Masson, 2010. pp. 283-296. (Colección Panamericana de terapia ocupacional)

Capítol que se centra en la descripció dels productes de suport per a la marxa i en els sistemes de sedestació de persones ambulants i/o immobilitzades.

Fabregat, M. A.; Elorduy, T. “Ajudes tècniques a domicili”. A: Manual d'atenció domiciliària. Barcelona: Edide: Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, 2003. pp. 207-221.

Capítol que dóna informació sobre els productes de suport per a la mobilitat, per a la prevenció, per a les activitats de la vida diària, per a les transferències, per a la comunicació i per a l’oci.

Guía de orientación en la práctica profesional de la valoración reglamentaria de la situación de dependencia: productos de apoyo para la autonomía personal.Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad; Instituto de Mayores y Servicios Sociales, IMSERSO, 2012. 93 p.

Guia que serveix de referència als professionals avaluadors de les persones en situació de dependència. Recull aquells productes de suport que faciliten l'autonomia personal en relació a la taula d'aplicació d'activitats i tasques del barem de valoració de la dependència. 

Consulta en línia

Juego, juguetes y discapacidad: la importancia del diseño universal. Alicante: AIJU, 2007. 28 p.

Guia informativa sobre el joc i l'accés a les joguines per a persones amb discapacitat. Inclou un diagnòstic del mercat de la joguina relatiu a l'accessibilitat d'aquesta, dóna pautes per al disseny de les joguines accessibles i consells sobre jocs i joguines, adreçats als pares d'infants amb algun tipus de discapacitat. 

Consulta en línia

Més autonomia menys dependència : guia per a la promoció de l'autonomia personal al domicili de les persones en situació de dependència. Productes tècnics i tecnològics de suport. Accessibilitat i adaptacions funcionals de la llar. Salt: Consorci d'Acció Social de Catalunya, 2012. 42 p. (Eines d'Innovació Social; 2)

Guia adreçada als professionals de serveis socials d’atenció primària i als governs locals, per tal d’afavorir la cooperació pública i el treball en xarxa per desenvolupar serveis per promoure l’autonomia de les persones dependents als seus domicilis.

Pérez-Castilla Álvarez, Lucía. Claves para el asesoramiento en tecnologias de apoyo: reflexiones sobre experiencias. Madrid: CEAPAT-IMSERSO, 2015. 1 recurs electrònic (91 p.). (Serie Tecnologia y comunicación; 5)Anàlisi de la relació entre discapacitat i tecnologia, de la importància de la informació prèvia, de les necessitats de l’usuari, del paper dels professionals i les implicaciones de l’entorn físic. 

Consulta en línia

¡Pregúntame sobre accesibilidad y ayudas técnicas!. Paterna: Instituto de Biomecánica de Valencia, 2005. 408 p. + 1 disc òptic (CD-ROM)

Obra de consulta que recopila i sintetitza informació variada i pràctica sobre productes de suport i accessibilitat d’espais i serveis habituals per a persones amb discapacitat i persones grans.

Consulta en línia

Rehabilitación domiciliaria: principios, indicaciones y programas terapéuticos. 2a. ed. Barcelona: Elsevier Masson, 2015. XX, 359 p.

Manual de referència que fa una revisió de la rehabilitació domiciliària des d’una visió transdisciplinària i que dedica alguns capítols als productes de suport per a la cura, les activitats de la vida diària, la mobilitat, etc.

Rehabilitación infantil. Madrid: Médica Panamericana, 2012. XV, 443 p.

Obra coral que fa un repàs exhaustiu a l’àmbit de la rehabilitació infantil dirigit als professionals de disciplines diverses que treballen amb infants discapacitats. Dedica alguns capítols als productes de suport, les ajudes tècniques i els jocs adaptats.

Saber mirar: (percepción social de las ayudas técnicas). Madrid: Centro Estatal de Autonomía Personal y Ayudas Técnicas: Fundación Belén, 2004. 157 p. (Documentos CEAPAT)

Resultat d’un projecte de la Fundación Belén per a normalitzar la visió i conceptualització dels productes de suport, basant-se en la constatació que les persones que els necessiten mostren sovint algun tipus d’oposició o rebuig, sigui per amor propi, vergonya o temor a ser compadides.

Soro Camats, Emili; Basil, Carme; Rosell, Carme. Pluridiscapacidad y contextos de intervención. Barcelona: Universitat de Barcelona. Institut de les Ciències de l'Educació, 2012. 1 recurs electrònic (276 p.). (Educació i comunitat; 5)

El capítol 7 d’aquest manual sobre atenció socioeducativa i intervenció amb infants pluridiscapacitats, està dedicat als productes de suport i al seu ús per afavorir la participació, l’educació i el joc d’aquests infants. 

Consulta en línia

Recursos web

Generals

Directrices para formadores. Educación en tecnologia de rehabilitación para usuarios finales

Guia Fortune

Tamov. Tecnologia de apoyo para la movilidad vertical

Persones grans

Los mayores y las zonas de estar

Los mayores y su hogar

Recomendaciones sobre accessibilidad en el hogar de personas con demencia

Treball

Adaptación puestos de trabajo: guía de referencia

Infància

Sillas de ruedas infantiles

Activitats de la vida diària

Cómo elegir tu silla de ruedas manual

Guia de productos de apoyo para personas con transtorno mental

“Muéveme facilmente”. Gruas: puntos importantes

“El mundo en horitzontal”. Camas: puntos importantes

Sillas de ruedas eléctricas. Opciones de mandos de contros y cambios de postura

“La vida sobre ruedas”. Sillas: puntos importantes

Vehicles

Productos de apoyo para facilitar a las personas mayores la entrada y salida al vehículo y otros aspectos de la conducción

Productos que facilitan el acceso al vehículo

Tecnologia

¡A por ello!. Un manual para usuarios de tecnologia de la rehabilitación

APPS gratuitas para el entrenamiento cognitivo y la comunicación

Catálogo de pulsadores, soportes y otras adaptacions

Control de errantes

El futuro de las tecnologías para las personas con discapacidad y las personas mayores en España: necesidades de intervención

Guia de acceso al ordenador para personas con discapacidad

Hacer la vida más fàcil

Localización assistida: cómo pueden los nuevos servicios de telecomunicación beneficiar a las personas con discapacidad

Tecnologia de apoyo, mercado y nuevos sistemas de información

Soporte a mesa

Normativa

Normas técnicas sobre tecnología y productos de apoyo. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servivios Sociales e Igualdad. Instituto de Mayores y Servivios Socials, 2015. 8 p. Llistat de les normes tècniques més rellevants en l’àmbit de la tecnologia i productes de suport, elaborades per les entitats de normalització internacional (ISO), europees (EN) i espanyoles UNE, i ratificades per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR). 

Consulta en línia

UNE-EN ISO 9999:2012. Productos de apoyo para personas con discapacidad. Clasificación y terminología.

Norma elaborada pel Comité Tècnic de Normalització 153 d’ AENOR.

Consulta en línia

DIXIT TV

Presentació del llibre 'Universal Design: the Humbles Method for User-Centred business". Vic, 2 d'octubre de 2012. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials, 2012. 1 fitxer de videostreamming (ca. 65 min)

Els autors Jordi Montaña i Francesc Aregall van presentar a DIXIT Vic Centre de Documentació de Serveis Socials aquesta obra publicada per l’editorial anglesa Gower. El llibre explica el valor del “disseny per a tots” (la intervenció en els entorns, els productes i els serveis) que permeten que tothom pugui gaudir-los en igualtat de condicions.

Consulta en línia

Centres d’informació i investigació de productes de suport

Centre per a l'Autonomia Personal Sírius

Centre del Departament de Benestar Social i Família que ofereix informació i orientació sobre solucions personalitzades, productes de suport i recursos disponibles, amb l'objectiu d'impulsar i millorar l'autonomia personal i l'accessibilitat a l'entorn, així com afavorir la integració social de les persones amb discapacitat i de la gent gran.

Arreu del territori hi ha també el Centre per a l’Autonomia Personal Sírius-Vic, el Centre per a l’Autonomia Personal Josep Orgué d’Igualada, el Centre per a l’Autonomia Personal Sírius-Granollers i el Centre per a l’Autonomia Personal Sírius-Aremi de Lleida.

A banda, el Departament de Benestar Social i Família convoca anualment els Ajuts del Programa d'atenció social a les persones amb discapacitat (PUA) que té com a objectiu facilitar els ajuts econòmics necessaris per al desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat, física, psíquica o sensorial amb mesures compensatòries per tal de millorar la seva qualitat de vida i fomentar la seva integració social.

Centro de Referencia Estatal de Autonomía Personal y Ayudas Técnicas (CEAPAT)

Centre de referència l’objectiu del qual és oferir serveis socials de qualitat per atendre les persones en situació de dependència i les seves famílies. Es tracta d’un espai d’intercanvi de coneixements i experiència. Periòdicament publica el Boletín del CEAPAT.

Instituto de Biomecánica de Valencia (IBV) 

Centre tecnològic que estudia el comportament del cos humà i la seva relació amb els productes, entorns i serveis que fan servir les persones, combinant coneixements provinents de la biomecànica i l’ergonomia o la enginyeria emocional.

Foro iProA: Foro de Centros de Información en Productos de Apoyo

Espai estructurat de cooperació entre centres que realitzen informació i assessorament en productes de suport. L’objectiu d’aquest espai és oferir un paper més actiu a les persones amb discapacitat i persones grans, així com als tècnics implicats en la selecció i l’ús dels recursos i productes de suport.

Catàlegs de productes de suport

Bajo coste

Catàleg que conté productes de suport que són adaptacions elaborades pels propis usuaris, amb tecnologies i disseny lliures.

Catàleg de material tiflotécnico. CIDAT-ONCE

Catàleg de productes del CIDAT, Centre d’Investigació, Desenvolupament i Aplicació Tiflotècnica de l’ONCE, que és el referent en matèria de productes de suport i tecnologies dirigides a persones cegues o con deficiència visual greu.

Catàleg web de prestacions. Gizatek

Servei públic de la Diputació Foral de Biscaia d’orientació i préstec de productes de suport per a la promoció de l’autonomia persona de les persones amb discapacitat i/o dependència.

EASTIN. Xarxa europea d’informació en productes de suport

Conté una àmplia gamma de productes de suport i permet la cerca per tipologia de productes, per termes, pel nom comercial o el proveïdor, d’arreu d’Europa.

Guía bàsica de productos de apoyo. Ser cuidador.org

Guia bàsica de productes de suport del portal Ser cuidador, una iniciativa de la Creu Roja i l’IMSERSO. Ofereix també diversos enllaços per trobar l’entitat que dóna suport en aquest àmbit a cada comunitat autònoma, província, etc.

Productes de suport. UTAC

Secció de la Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació que presenta una mostra de l'extensa varietat del productes de suport disponibles com teclats, comunicadors, commutadors, joguines, etc.

Productos de apoyo. CEAPAT

Pàgina web que conté informació sobre la normativa tècnica, documents de consulta i enllaços a pàgines web que contenen informació relacionada amb els productes de suport. També s’hi pot consultar el seu catàleg de productes de suport.

http://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/20151104_productes_suport_discapacitat

El CIRE fa un pas més enllà per millorar la formació dels interns

Fruit de l’acord marc de col·laboració entre els consellers del Departament de Justícia i del Departament d’Empresa i Ocupació, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el CIRE treballen per desenvolupar diversos projectes, mitjançant el Fons Social Europeu (FSE)

La directora del CIRE, Elisabeth Abad, i la directora del SOC, Carme Duch, van formalitzar dos convenis de col·laboració específics, cofinançats amb fons europeus, adreçats a millorar les eines formatives i d’inserció de la població penitenciària adulta i la de justícia juvenil.

La finalitat dels dos acords és implementar i desenvolupar un projecte de certificats de professionalitat basat en el reconeixement de la formació professional per a l’ocupació, que s’imparteix en els centres penitenciaris i educatius de Catalunya.

En concret, els objectius prioritaris són fomentar l’ocupació del col·lectiu sota mesura judicial i millorar el seu accés al mercat de treball a través de la borsa de treball del CIRE. A partir de l’experiència prèvia dels interns, es pretén promoure la seva formació, en base a l’adquisició de les competències personals i professionals necessàries per desenvolupar-se en un lloc de treball a curt i/o llarg termini.

Els programes que s’impartiran en els centres i que permetran obtenir un certificat de professionalitat seran el curs de Retocs i Adaptacions de peces i articles en tèxtil i pell o el d’Operacions d’enregistrament i tractament dades i documents- Informàtica, entre d’altres.

http://justicia.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/noti_soc

Urbanisme i participació de la infància. El paper dels infants en les transformacions urbanes, per Elena Guim

La ciutat és un fenomen viu, en constant evolució i transformació, amb un passat reconegut, un present actiu i un futur possible. És el contenidor de les diferents funcions socials que s'hi produeixen, ha de permetre que les persones que l'habiten es desenvolupin en condicions de llibertat i d'igualtat, i per tant ha de ser un espai de qualitat, amb una identitat clara que propiciï la vida col·lectiva i garanteixi la convivència de gent diversa. 

Elena Guim, Arquitecta www.arquect.com

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2015/links/profunditat-89.pdf

L’EDUCADOR SOCIAL COM DAM

http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/2744/Perez_Perkal_Martin.pdf?sequence=1

Hull House: el valor de un centro social

Anàlisi introductori a la biografia i rellevància de Jane Addams dins l'àmbit del treball social, una de les pioneres de la intervenció a nivell grupal i comunitari als Estats Units d'Amèrica i Premi Nobel de la Pau. El llibre també conté dues conferències que va impartir l'any 1892.

Addams, Jane. Hull House: el valor de un centro social. [Madrid]: Paraninfo : Consejo General del Trabajo Social, 2013. 88 p. (Clásicos; 1) 

Exemplar consultable als centres DIXIT

Gordó assegura que la societat té l'obligació de reinserir els interns a la societat, ja que el fracàs personal també és un fracàs col·lectiu

El conseller de Justícia, Germà Gordó, va afirmar, en el decurs de la preestrena del documental “Filosofia a la presó: Diàleg contra prejudicis”, que avui emetrà TV3, que “la societat té l’obligació de reinserir els interns a la societat, ja que el fracàs personal d’un intern també és un fracàs col·lectiu, i la seva reinserció s’ha de convertir en un èxit”. En aquest sentit, ha afegit que les darreres xifres situen la reinserció en un percentatge del 70 %, que és un indicador de l’èxit del sistema penitenciari català ja que en els darrers quatre anys el nombre d’interns reinserits ha experimentat un increment de 10 punts.

En aquesta línia, ha apuntat el titular de Justícia, es continuarà apostant pels tercers graus i les llibertats condicionals perquè aquests tipus de compliment de condemna fan augmentar fins a 10 punts el percentatge de reinserció dels interns.

“El punt de partida d’aquest documental -ha dit el conseller Gordó- se situa al mes de setembre de l’any passat, quan es va signar un conveni que va permetre al Departament de Justícia i a ESADE posar en marxa, amb el lideratge de la professora de filosofia Sira Abenoza, una experiència innovadora i capdavantera consistent a barrejar, mitjançant el fil conductor del diàleg socràtic, un grup d'estudiants de quart de dret amb un grup d'interns del Centre Penitenciari Lledoners”.

Gordó ha remarcat que la primera edició del curs va ser “tan profitosa i satisfactòria que a la segona edició s'ha fet un documental amb el mateix format.” En aquest sentit, Germà Gordó ha dit que la valoració que n’han fet tant els interns com els alumnes és molt positiva, i ha afegit que “ni els uns ni els altres, ni tampoc l'equip del Centre Penitenciari havien previst la potència que tindria posar cara a cara dos col·lectius tan diferents. És fonamental entendre les raons de l'altre des de realitats contraposades, però sovint es jutgen només des d’una mirada molt superficial i carregada de tòpics i prejudicis.”

Finalment, el conseller Gordó ha agraït especialment a la direcció del Centre Penitenciari Lledoners la seva implicació en la realització del documental i l'esforç operatiu que suposa tenir in situ, dins d’una presó, un equip de producció de televisió durant tres mesos. Gordó també ha tingut paraules d’agraïment per a ESADE, la Fundació La Caixa, Televisió de Catalunya, els autors del documental, els estudiants i els interns.

Comentaris a la nova regulació dels centres de protecció específics de menors d'edat amb problemes de conducta que estableix la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del Sistema de protecció a la infància i l'adolescència

El 12 d'agost de 2015 ha entrat en vigor la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del Sistema de protecció a la infància i a l'adolescència. Aquesta Llei desenvolupa drets i llibertats fonamentals dels menors d'edat que són aplicables a tot l'Estat, i, per tant, també a Catalunya. 

Joan Mayoral Simón, Subdirector general de la Direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència 

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2015/links/juridic-89.pdf

AFANOC i la Casa dels Xuklis per Laia Jané Cabré Àrea de Psicologia i Suport emocional

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2015/links/finestra-89.pdf

Regulat el procés que permet a les persones adoptades conèixer els seus orígens biològics

El passat 21 de juliol es va aprovar el Decret en què s'estableix el procediment per facilitar a les persones adoptades i a les tutelades i extutelades el coneixement dels seus orígens i parents biològics.

La legislació vigent dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (Llei 14/2010) empara en aquest sentit els infants i adolescents i els reconeix el dret a saber tot allò referent als seus orígens. Això implica no tan sols conèixer els progenitors biològics, sinó també la pròpia història personal i familiar, de la qual formen part l'entorn social i familiar i les circumstàncies viscudes durant la infantesa.

El Departament de Benestar Social i Família és qui facilita la informació sobre els parentius biològics, fa el procés d’acompanyament i, si escau, promou una trobada entre les parts

El Govern ha aprovat avui el Decret pel qual s’estableix el procediment per facilitar a les persones adoptades i a les persones tutelades per la Generalitat el coneixement dels seus orígens i parents biològics.

Les persones que en el seu moment van ser adoptades o tutelades tenen reconegut el dret de conèixer els seus orígens tant a la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, com també al Codi civil de Catalunya. El Decret aprovat avui pel Govern regula en el procediment.

La recerca dels orígens biològics és un procés que s’inicia amb la presentació d’una sol·licitud per part de la persona interessada al Departament de Benestar Social i Família. Posteriorment, l’Administració obre un procediment confidencial de mediació, que inclou l’acompanyament tècnic necessari per conèixer les circumstàncies en què es va produir la separació, aclarir les posicions manifestades per cadascuna de les parts implicades i si escau, preparar la trobada entre elles, en les condicions més adequades.

En alguns casos, l’equip tècnic que fa el procés d’acompanyament constata que una trobada entre les dues parts no és viable. Aleshores els tècnics es limiten a facilitar a la persona interessada les dades d’identitat dels progenitors biològics que s’hagin pogut obtenir, sense promoure la trobada entre les parts. En els casos en què sorgeixin dificultats per concertar la trobada, les parts poden instar un procediment de mediació extern al Departament, amb mediadors designats pel Centre de Mediació del Dret Privat.

Dades excloses

El dret a obtenir informació sobre el propi origen permet conèixer els parents biològics, però no inclou: les dades de localització de persones –llevat que ho autoritzin expressament–, les dades personals dels professionals que van intervenir en el procés de separació del nucli familiar, les dades de terceres persones no relacionades amb la història de la persona titular del dret ni les dades relatives a l’àmbit privat dels acollidors familiars –tret que manifestin el seu acord.

En cas d’adopció internacional, el Departament de Benestar Social i Família facilitarà les dades que constin en els seus propis arxius i es dirigirà a l’autoritat competent en matèria d’adopció internacional –o en el seu defecte, a l’orfenat, centre o casa d’acollida on l’infant va viure abans de l’adopció– per demanar les dades addicionals a les ja disponibles que, d’acord amb la legislació del país d’origen, es puguin divulgar.

Finalment, el Decret també estableix la possibilitat d’establir mesures d’acompanyament als progenitors biològics afectats, en cas que es constati que la separació del fill o filla del nucli familiar va ser resultat d’una situació de discriminació derivada de l’entorn social o familiar.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/286770/ca/govern-regula-procediment-facilitar-coneixement-origens-biologics-persones-adoptades-tutelades-extutelades.do

Una bona recepta

Petit retrat d’una persona feliç (i alguns consells)

Segons Àngels Ponce, terapeuta familiar i autora del llibre ‘Ensenya’m a ser feliç. La primera guia per educar en la felicitat’ (Ara Llibres) 

1 Té energia al llarg de tot el dia

2 És afectuosa

3 És decidida

4 És flexible (està disposada a canviar d’opinió)

5 És creativa (té imaginació i la fa servir)

6 És sociable

7 És capaç de veure el costat positiu de les coses

8 És expressiva i espontània

9 Està sana i és generosa

10 Sap estar sola

11 Fa activitats que l’enriqueixen i la fan sentir bé

Consells per als infants perquè puguin ser feliços 

1 Mou-te (fes exercici)

2 Juga sempre que puguis

3 Menja bé

4 Beu aigua regularment

5 Descansa les hores que el teu cos necessita per recuperar-se

6 Frueix del silenci

7 Aprèn a relaxar-te

8 Gaudeix de la música i de l’art

9 Apaga la TV (vés amb compte que no et robi el temps)

10 Riu i somriu (i proposa’t aprendre i explicar acudits que et facin riure, com ara: “Un nen li diu al seu pare: «Pare, jo no vull anar a Mallorca!». I el pare li respon: «Calla, nen, i segueix nedant»”)

11 Busca els amics que et fan sentir bé

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Petit-persona-Consells-infants-felicos_0_1400259966.html

Ensenyament potencia l'escriptura com a matèria transversal en totes les assignatures a partir del curs vinent

Ensenyament potencia l'escriptura com a matèria transversal en totes les assignatures a partir del curs vinent

Potenciar l’escriptura com a matèria transversal en totes les assignatures a partir del curs vinent és l’objectiu del nou programa Ara Escric. “La qualitat de l’escriptura la reclamem per totes les competències, és totalment transversal, és la competència mare, com la lectura” ha afirmat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, qui ha afegit que “ensenyar a escriure bé és anar a favor de l’alumne, perquè a través de l’escriptura demostrarà el que ha après i això va a favor d’ell”. La titular d’Ensenyament ha fet aquestes declaracions avui al matí en roda de premsa, en què ha presentat aquest programa sobre l’escriptura a l’educació infantil, primària i secundària.

Es tracta d’un programa que té com a finalitat millorar la competència escrita dels alumnes per augmentar la seva capacitat de comunicació i el seu rendiment acadèmic i, així, afavorir l’èxit educatiu. A través de l’Ara Escric, es donarà eines i suport als docents per actualitzar les metodologies de la didàctica de l’escriptura. Tal com ha assenyalat la consellera Rigau, “l’aprenentatge de l’escriptura i la lectura t’acompanyaran al llarg de la vida i marcaran el teu currículum vital, no només l’escolar; és a través de l’escriptura que acabes demostrant el que has après”. També ha destacat que l’escriptura “avui dia ha tornat a prendre gran força i les tecnologies han tornat a posar el valor que li pertoca, sobretot pel que fa a la seva qualitat”.

El programa defineix objectius específics per als alumnes, professors, projecte educatiu, famílies i món literari. En aquest sentit, la consellera ha destacat que el programa preveu que els alumnes incrementin el seu temps en l’escriptura o que sàpiguen perquè s’escriu i per qui s’escriu. Pel que fa al professorat, Rigau ha remarcat que “el mestre és un model davant dels alumnes, i ho és parlat i ho és escrivint”. També ha explicat que “estem demanat que el centre incorpori en els seu projecte educatiu l’escriptura i les estratègies d’expressió escrita en totes les àrees i matèries” i que “creiem que les famílies han de conèixer la metodologia”.

L’Ara Escric es fonamenta en tres eixos. El primer, aprendre a escriure, preveu l’aprenentatge inicial de l’escriptura (educació infantil i primària), el procés de la composició escrita, les seves fases i la reflexió sobre la llengua, i el coneixement dels gèneres textuals i la seva funcionalitat. El segon, escriure per aprendre, amb l’escriptura com a eina d’aprenentatge i de construcció de coneixement, i també com una estratègia transversal per a la millora del rendiment escolar a totes les àrees i matèries. I el tercer, escriure per crear i transmetre el pensament, que vol potenciar l’hàbit de l’escriptura personal i el plaer d’escriure, i l’escriptura creativa, amb la literatura com a model. Irene Rigau ha afirmat que un dels objectius clars “és que la lletra utilitzada pels alumnes sigui llegible, àgil d’executar i de producció ràpida”.

Implantació del programa

En relació a la implantació del programa, es durà a terme l’elaboració i difusió de documents d’orientacions, es posarà en marxa la pàgina web AraEscric, i es realitzarà un cicle de sis conferències. Seran de temàtiques nuclears, i transversals, relacionades amb la didàctica de l’escrit que s’oferiran de manera simultània a tots els Serveis Territorials d’Ensenyament a partir del segon trimestre del curs 2015-2016. Se n’oferiran tres modalitats diferents adaptades a mestres de parvulari i cicle inicial d’educació primària, mestres dels cicles mitjà i superior d’educació primària, i professorat d’educació secundària obligatòria. Tal com ha anunciat la consellera Rigau, rebran formació de 3.000 a 5.000 docents, xifra que es podrà doblar en funció de les sol·licituds, tal com va passar en el programa de l’Impuls de la lectura.

En la implantació també es realitzarà la identificació i divulgació de pràctiques de referència educativa i projectes d’innovació de centre en l’àmbit de l’escriptura, i el disseny de l’oferta formativa vinculada als objectius del programa. Irene Rigau ha explicat que “el primer any és una reflexió per a tots els centres, que cada centre faci la seva diagnosi i pla de formació. I el segon any, ja hi ha formació més específica, un cop cada centre hagi analitzat on s’excel·leixen els alumnes o han quedat més coixos a partir dels resultats de les proves d’avaluació”.

Resultats de l’Impuls de la lectura

La titular d’Ensenyament ha informat dels resultats de l’Impuls de la lectura (ILEC) i ha anunciat que tant a primària com a secundària, disminueix el nombre d’alumnes de nivell baix i que “dels 296 centres de primària que han acabat l’ILEC el 2015, un 90% han millorat els seus resultats”. En aquest sentit, Irene Rigau també ha subratllat que d’acord amb les recomanacions internacionals per lluitar contra el fracàs escolar, és indispensable que hi hagi “una programació i una perseverança metodològica i coherent amb les actuacions prèvies”. Per això, l’Ara Escric té correspondència amb l’estructura l’Impuls de la lectura. 

El Departament d’Ensenyament el curs 2011-2012 va posar en marxa l’Impuls de la lectura en l’àmbit educatiu dins el Pla Nacional de Lectura, amb l’objectiu de reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l’escolaritat. Aquest programa prioritza la competència lectora com una estratègia de millora de la competència comunicativa lingüística i és l’inici del recorregut cap a l’aprenentatge de la comunicació oral i de l’expressió escrita en els àmbits socials, acadèmics i al llarg de la vida. La consellera ha recordat que ha estat una de les iniciatives amb més satisfacció per part dels centres i de les enquestes, i que “vam definir la lectura com a porta d’accés al coneixement”.

Impacte en la selectivitat

Durant la presentació, la consellera Rigau ha remarcat l’impacte de l’Impuls de la lectura en els resultats de la selectivitat. Així, ha explicat que “en català hem tingut una millora”, en què s’ha passat d’un 5,99 el 2012 a un 6,46 el 2015, “en castellà ens mantenim i hem pujat a 6,56, i hem tingut una millora espectacular el domini de l’anglès”, que el 2006 era del 5,91 i enguany d’un 7,26. “Per tant s’entrarà a la universitat amb una bagatge superior”, ha manifestat la titular d’Ensenyament. També ha destacat la nota de matemàtica aplicada, en què s’ha arribat al 7,01, quan al 2010 estava a 5,04.

La consellera d’Ensenyament ha destacat que els estudis de Magisteri “van pujant posicions en els rànquings d’estudis més demanats i que “tot aquest esforç que fem per ser més exigents per als estudis de mestres ha anat a favor de la demanda i ha anat a favor dels alumnes”. Ha afegit que “hem d’exigir els millors docents per al sistema” i que s’està aconseguint que cada cop vagin estudiants més preparats a cursar els estudis de magisteri.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/ensenyament/notapremsavw/286527/ca/ensenyament-potencia-lescriptura-materia-transversal-assignatures-partir-curs-vinent.do

Els acolliments augmenten un 8% i ja arriben a 1.034 infants desemparats

L'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció busca més famílies sobretot per a majors de 7 anys, grups de germans i nens amb necessitats especials

L'acolliment a Catalunya ha crescut un 8% el darrer any, segons les dades que ha recollit l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) fins l'agost. S'han pogut acollir 1.034 infants davant dels 969 que es van acollir durant tot el 2014. Ha estat gràcies a un augment de les famílies acollidores, que arriben a les 637, quan durant el 2014 només se n'havien registrat 608.

La directora de l'ICAA, Núria Canal, valora molt positivament les xifres però no s'atreveix a posar un topall perquè depèn de les necessitats que sorgeixen en infants desemparats. Per això, focalitzaran la campanya per trobar famílies que vulguin acollir majors de 7 anys, grups de germans i infants amb necessitats especials.

Tant les famílies acollidores com el nombre d'infants acollits han augmentat el darrer any a Catalunya. Les dades que ha recollit l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció fins el 31 d'agost són esperançadores perquè ja superen el nombre d'acolliments i famílies de tot el 2014. Així, de moment el 2015, 1.034 infants han estat acollits en 637 famílies, mentre que el 2014 van ser 969 nens i nenes, els qui van poder gaudir d'aquesta fórmula de protecció oferta per 608 nuclis familiars.

Tot i aquest augment del 8%, la directora de l'ICAA, Núria Canal, assegura que és “un llarg camí per recórrer”. Així, ha agraït el gest de “responsabilitat social i solidari vers el país i els infants” que fan totes aquestes famílies però ha recordat que cal seguir treballant per aconseguir que tots els nens i nenes que ho necessitin puguin gaudir d'una llar familiar durant el temps que els professionals ho considerin necessari.

En aquest sentit, Canal no ha especificat quantes famílies caldrien per resoldre tots els casos perquè ha assegurat que és una xifra que canvia en funció de cada context, però ha reconegut que amb l'actual, no n'hi ha prou.

Per aquest motiu, ha explicat Canal, des de l'ICAA engegaran properament una nova campanya per intentar cercar famílies amb “les aptituds i les actituds” per poder fer un servei de “terrible generositat'' que dóna un “valor afegit” a uns infants, pel que fa a estima.

Un dels objectius és aconseguir famílies disposades a acollir nens i nenes majors de 7 anys, grups de germans o amb necessitats educatives especials, que són els tres grups més difícils d'acollir pel sobreesforç que suposa, i per això cal destinar-hi més recursos.

Canal recalca que l'acolliment és una mesura temporal que implica tenir la guarda d'un infant protegit que està tutelat per l'administració. El menor no trenca els llaços amb la família biològica perquè, de fet, l'objectiu és que aquesta recuperi els hàbits perduts i puguin tornar a tenir cura de l'infant. Per això, ja es pacten una relació de visites.

Canal assegura que el darrer any, més del 25% dels infants acollits han pogut tornar amb la família biològica, i en alguns casos, l'acolliment s'acaba abans del previst, sempre i quan la família pugui garantir que les necessitats de l'infant estan perfectament cobertes i garantides.

Tot i que no és l'objectiu d'aquesta fórmula, en casos esporàdics, l'acolliment acaba en adopció. Sempre però, depèn de les necessitats de l'infant i no només de la voluntat de la família d'acollida, i per tant, l'administració només ho permet quan és estrictament necessari. Això està determinat d'aquesta manera i per això descarta que hi hagi famílies que inicien el procés d'acolliment pensant en una adopció final, ja que en les formacions i la valoració que es fa dels candidats s'expliquen aquestes circumstàncies. En els casos en què ho han pogut confondre, són les mateixes famílies que acaben deixant el procés per iniciar el que corresponent.

Sense previsió per obrir la valoració de les famílies adoptants

Des del juliol del 2011, la valoració de nous expedients per parelles que volen adoptar estan suspesos. Canal ha explicat que en aquell moment hi havia llista d'espera de més de 1.000 famílies i l'assignació es feia a raó de 80 o 90 nens cada any. Per tant, per Canal, gestionar la llista era gestionar “emocions i expectatives” de famílies que, a més, havien de passar la valoració cada 3 o 4 anys. Aquest va ser el motiu per suspendre el tràmit i de moment, no es preveu tornar-lo a reobrir perquè el ritme continua sent el mateix. “No és just per a les famílies”, ha afirmat Canal. La directora de l'ICAA recorda però que les sol·licituds per als perfils concrets de nens majors de 7 anys, amb necessitats especials o grups de germans si que continua oberta.

Pel que fa a les adopcions, Canal ha explicat que alguns dels 28 països amb qui treballa Catalunya ha començat a potenciar altres mesures de protecció, com ara els mateixos acolliments familiars, i per tant, ha dificultat l'arribada d'aquests infants. Canal celebra aquestes millores perquè és positiu que “cap nen hagi de sortir de casa seva” però recorda que sempre hi hauran països endèmics que necessiten l'adopció internacional i sempre i quan es garanteixi transparència i legalitat, Catalunya hi serà pel convenciment que és una bona mesura de protecció de la infància.

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/904658-els-acolliments-augmenten-un-8-i-ja-arriben-a-1034-infants-desemparats.html

Los educadores sociales reivindican su profesión y denuncian intrusismo

Critican que en ocasiones su labor la realizan maestros, trabajadores sociales y psicólogos

Los educadores sociales, a través de su asociación, ADEESCE, reivindican su profesión y denuncian el intrusismo que, aseguran, vienen sufriendo en Ceuta, ya que hay maestros, trabajadores sociales y psicólogos que están desarrollando su labor.

El colectivo ha mantenido una reunión con la consejera de Presidencia, Gobernación y Empleo, Yolanda Bel, y con la viceconsejera de Empleo, Adelaida Álvarez, encuentro en el que explicó cuáles son las funciones del educador social y pidió que se tenga en cuenta a estos profesionales a partir de ahora.

Desde esta asociación, indicaron que el educador social “está dentro de la Facultad de Educación”, y se encarga de la educación no formal e informal, toda aquella que no imparten los maestros, como prevención a la violencia; educación sexual, ambiental, cívica o en valores; inclusión social; acompañamiento para personas mayores; y centros de menores, entre otras labores. Este perfil se creó en el año 1991 debido al cambio que se estaba produciendo en la sociedad, cuando las familias dejaban de tener el tiempo suficiente para dedicarle a sus hijos.

Desde esta organización indicaron que “cuando se dice un educador, por ejemplo en los centros de menores, el perfil adecuado es el del educador social”, pero que en dependencias de este tipo “todo lo que hay son maestros y no nos consta que haya ningún educador social como tal”, por lo que existe intrusismo.

ADEESCE explicó que la gran diferencia entre el trabajador social y el educador social es que el primero realiza labores más burocráticas, por ejemplo, ayudas sociales, y el segundo trabaja en el ámbito de la educación.

Desde esta asociación también esperan que en el próximo plan de empleo oferten plazas a educadores sociales y que se abra la bolsa de la Ciudad y que sólo formen parte de ella profesionales de este perfil.

http://elfarodigital.es/ceuta/sociedad/154502-los-educadores-sociales-reivindican-su-profesion-y-denuncian-intrusismo.html#

Un treball de recerca parla sobre el Sistema Penitenciari Català

https://www.upf.edu/politiques/_pdf/Treballs_IV_Premi_Ernest_Lluch/El_sistema_penitenciari_catalx.pdf

L’entorn educatiu, clau en l’aprenentatge per Paloma Arenós

Un bon disseny de l'espai escolar, a l'aula i al pati, potencia els coneixements dels alumnes 

 

El disseny de l’espai educatiu condiciona l’aprenentatge dels alumnes. És una conclusió a la qual han arribat diferents centres de primària i de secundària en els últims cinc anys a Catalunya, tot i que aquest pensament beu de diferents moviments educatius amb mig segle de recorregut. El pedagog italià Loris Malaguzzi (1920-1994) afirmava que els infants tenen tres mestres a l’escola: els adults, els seus iguals i l’entorn físic. El seu homòleg i compatriota Francesco Tonucci (Itàlia, 1954) manté que l’escola hauria de proporcionar un entorn ric, que només entrar-hi suposés un acte educatiu, i que els espais haurien de ser adequats amb el mateix criteri i estimació amb què decorem casa nostra. En els seus textos, aquest reconegut pedagog expert en educació infantil aconsella que, en lloc d’aules, caldrien tallers i laboratoris “perquè conviden a l’acció, davant la passivitat de les taules i cadires de cara a una pissarra”. Entre els seus preceptes destacables, la catalana Rosa Sensat (1871-1961) va defensar sempre crear un ambient escolar acollidor, similar al d’una llar.

Els Jesuïtes de Catalunya, amb el seu projecte Horitzó 2020, els centres vinculats a la Xarxa d’Educació Lliure (XELL) l’Escola del Bosc de Rubió (Anoia), la Roser Capdevila de Polinyà o la Sant Miquel de Cornellà són alguns exemples de l’aposta per un espai agradable, pròxim a la natura, i per un disseny càlid i pràctic que té en compte les necessitats, els diferents ritmes i l’autonomia dels estudiants.

Segons un estudi realitzat durant el curs acadèmic 2011-2012 per la Universitat de Salford i l’estudi d’arquitectes Nightingale Associates, “l’entorn de l’aula pot afectar el progrés acadèmic d’un nen durant un any fins a un 25%”. En la investigació hi van participar 751 infants de primària de Blackpool, Anglaterra, repartits en 34 aules amb diferents entorns d’aprenentatge. D’una banda, es va avaluar el nivell en matemàtiques, lectura i escriptura dels infants a principi i final de curs. De l’altra, es van analitzar les condicions de les aules: orientació, llum natural, soroll, temperatura, qualitat de l’aire, flexibilitat de l’espai, emmagatzematge, organització i ús del color.

Estètica i funcionalitat

La professora de secundària Elena Ferro reflexiona sobre aquest estudi al seu blog, Que no es perdin les formes. “En conjunt, hi ha tres elements que sovint no es tenen gaire en compte i que poden condicionar molt l’èxit o fracàs d’un projecte educatiu. Un és l’estètica, que condiciona el nostre estat d’ànim, la nostra predisposició al treball i la nostra percepció del que ens ofereix l’escola. Un altre és l’ergonomia, un factor imprescindible per poder assegurar el rendiment i l’eficiència de qualsevol tasca, però també la salut dels que la desenvolupen. Aquí s’inclouen també les condicions lumíniques. I, finalment, un element invisible i que massa sovint s’ignora completament: l’acústica”.

Ferro defensa: “L’entorn també condiciona l’ànim de cara als reptes que es plantegin, depenent de les emocions que aquest entorn ajudi a generar. La bellesa, vista d’aquesta manera, no és un luxe sinó un dret, tal com defensava l’arquitecte E. Nathan Rogers: la bellesa no és una qüestió només d’estètica sinó de dignitat”.

Dàmaris Doñate, educadora social i interiorista de formació, fa quatre anys que va començar a interessar-se per la fórmula entorn educatiu - millora de resultats. Membre activa de l’AMPA de l’escola pública Sant Miquel de Cornellà de Llobregat, va dinamitzar la comunitat educativa del centre perquè es replantegés certs espais com el pati o la ludoteca.

La seva directora, Carme Blanco, reconeix: “Amb el nou sorral, la cuineta al pati per als de P-3, troncs tallats per on poden saltar o els bancs exteriors en forma d’hexàgon per facilitar la conversa s’han generat noves formes de relació. Els nens juguen de manera més respectuosa i, sobretot, tenen més alternatives”.

A la Sant Miquel tenen una llarga tradició de fer feina comuna entre l’AMPA, direcció, equip docent i les famílies. Per això, quan Doñate i altres pares van plantejar la millora d’alguns espais, tothom es va posar mans a l’obra. “Cada abril hem fet una jornada en què hem pintat les parets del pati, hem decorat la porta de la sala de material d’infantil amb ampolles de plàstic reciclades... El millor és que tothom s’hi ha implicat i s’ha fet més seva l’escola”, raona la directora del centre.

Facilitar l’autonomia

L’últim any Doñate s’ha encarregat del projecte de remodelar la ludoteca de l’Escola Sant Miquel. Ha tingut en compte diferents principis: “L’ordre com a facilitador d’aprenentatges i estructures mentals afavoreix un bon manteniment de l’espai, però no només dels materials. Cal tenir en compte, també, l’ordre en la planificació d’espais flexibles, amb zones ben delimitades per funcions, preveient els recorreguts i els usuaris que en fan ús, sense oblidar una estètica acurada, tranquil·la, amb colors suaus, importància de la composició i amb un mobiliari adaptat a cada funció”. La interiorista aposta per “espais que facilitin l’autonomia en els descobriments dels infants”: “S’han de posar materials al seu abast i presentar espais polivalents amb propostes innovadores, variades i atractives per afavorir el joc i l’aprenentatge”.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Lentorn-laprenentatge-Repensar-Laula-convencional_0_1433856608.html

Els Reis d’Orient són de veritat

Reflexions per als pares i educadors.

Un text que pot ajudar als pares a contestar una d'aquelles preguntes que tard o d'hora els qui tenen nens petits han d’afrontar: Els reis mags són de veritat?

Tot just s’havia assegut en arribar a casa, disposat a escoltar com cada dia el que la filla li explicava de les activitats de l'escola, i de sobte, amb veu una mica baixa, com amb por, ella li va preguntar:

- Papa?

- Sí, filla, digues.

- Escolta, vull… que em diguis la veritat.

- És clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.

- És que… -va dubtar la Júlia.

- Digues-me, filla, digues-me.

- Papa, existeixen els Reis?

El pare de la Júlia es va quedar mut, va mirar la seva dona, intentant descobrir l’origen d’aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu.

- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?

La nova pregunta de la Júlia el va obligar a tornar la mirada cap a la nena i, empassant-se saliva, li va dir:

- I tu a qui creus, filla?

- Jo no ho sé, papa, que sí i que no. D’una banda em sembla que sí que existeixen, perquè tu no m’enganyes; però, com que les nenes diuen això…

- Mira, filla, efectivament, són els pares els que posen els regals, però…

- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-. M’heu enganyat!

- No, mira, mai t’hem enganyat perquè els Reis d’Orient sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de la Júlia.

- Llavors no ho entenc, papà.

- Seu, reina, i escolta aquesta història que t’explicaré perquè ja ha arribat l’hora que puguis comprendre-la -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.

La Júlia es va asseure entre els seus pares ansiosa d’escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell era la veritable història dels Reis d’Orient:

Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d’Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per adorar-lo.

Li van dur regals en prova d’amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, en Melcior, va dir:

- És meravellós veure tan feliç un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure com de feliços serien.

- Oh, sí! -va exclamar en Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha al món.

En Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant els seus dos companys amb cara d’alegria, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som màgics, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic…

Els tres Reis es van posar molt tristos en pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la seva veu va sonar al Portal:

- Sou molt bons, benvolguts Reis d’Orient, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per poder dur regals a tots els nens?

- Oh! Necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen, que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges, no n’hi ha tants.

- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un, sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.

- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis d’Orient amb cara de sorpresa i admiració.

- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d’estimar molt els nens?

- Sí, es clar, això és fonamental – van afirmar els tres Reis.

- I, no es cert que aquests patges haurien de saber molt bé els desitjos dels nens?

- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats tots tres.

- Doncs, digueu-me, benvolguts Reis: hi ha algú que estimi més els nens i els conegui millor que els seus pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el Nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou va tornar a sonar:

- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis d’Orient tots els nens del món rebin algun regal... jo ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en nom vostre i de part vostra, regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els mateixos Reis d’Orient. Però quan els nens siguin prou grans per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d’afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis d’Orient tots són més feliços.

Quan el pare de la Júlia va haver acabat de contar aquesta història, la nena es va aixecar i, fent un petó als seus pares, va dir:

- Ara sí que ho entenc tot, papa. I estic molt contenta de saber que m’estimeu i que no m’heu enganyat.

I, corrent, va anar a la seva habitació i va tornar amb una manualitat que havia fet el dia abans mentre deia:

- Us agradaria que això fos el meu regal per vosaltres?

- Molt!! –van dir els pares.

I tots es van abraçar mentre, des del cel, tres Reis d’Orient contemplaven l’escena immensament satisfets.

http://www.jouscout.com/OP8C14.htm

No cal fer mèrits per ser expulsat per jaume Funes

Pocs dies abans d’acabar el curs escolar treballava amb un grup de professionals que s’ocupen dels adolescents rebotats amb l’ESO i per als quals buscaven sortides que evitin l’abandó definitiu de l’educació. En el debat va sorgir una pregunta clau: “Què fa que molts d’aquests nois facin un clic a la seva vida, optin per canviar i comencin un procés de sortida del seu caos?” Aquests dies, ja en el nou curs, hauré de presentar a la Fundació El Llindar el llibre El relat educatiu d’una escola singular, que explica com cerquen crear aquestes condicions de canvi a partir d’una escola que busca ser diferent. Torna la pregunta: què fa possible que canviïn uns nois i noies danyats per la vida i ferits per l’escola?

Al seminari de finals de curs, i ara al llibre, es relataven i s’expliquen, de manera coincident, algunes raons. La primera és que l’adolescent es troba en un nou espai en què no cal que faci mèrits per ser expulsat. Sempre trobarà un adult que li demostrarà que aquest pot ser el seu lloc, que si marxa sempre podrà tornar-hi i que insistiran perquè torni. Trobarà mirades que escolten. Profes als quals interessa el seu món (tot ell), disponibles al pati o quan ja s’ha acabat l’horari. En algun moment se li encendrà la llumeta al cap i sentirà que val, que té valors. Que fins i tot pot estudiar. Algú l’ajudarà a entendre per què el seu pas per l’escola va ser un desastre. Podrà comprovar que la paciència educativa pot ser infinita, que sempre hi ha algú que espera que canviï.

Així ho explicava la Sofia, després de tres anys d’anades i tornades: “Hi estic des dels 15 anys. Vaig començar perduda. No anava a classe, vaig deixar l’institut [...]. Tenia problemes a casa. No estava bé amb mi mateixa. Estava perduda. Aquí em vaig començar a calmar [...]. El més important és el tracte. Estan per nosaltres, per cada persona. No m’importa que es fiquin en la meva vida perquè m’han ajudat. Em va agradar la confiança i la paciència per ensenyar quan no en saps. Enmig, a la meva vida hi ha hagut de tot... sense això tot hauria anat malament. Aviat arribaré al final i podré volar”. I ara ja vola. El lector se la pot trobar en una perruqueria suggerint un nou look. És possible que li expliqui, mentre el pentina, com ha començat a fer un cicle superior d’estètica.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/No-cal-merits-expulsat_0_1446455343.html

Fugint de l’exclusió per Esther Escolán

Nombroses entitats treballen al nostre país per pal·liar els efectes de la pobresa infantil 

 

Al’octubre, l’Unicef feia públic l’informe Els fills de la recessió: l’impacte de la crisi econòmica en el benestar infantil als països rics. L’estudi desvelava que Espanya, amb 2,2 milions de nens en situació de pobresa, se situa entre els cinc països europeus amb un índex més alt de pobresa infantil, una situació que afecta, a escala global, 76,5 milions d’infants d’arreu dels 41 països més rics del món. L’informe feia públic, igualment, que la taxa de pobresa infantil a Espanya va augmentar en vuit punts entre els anys 2008 i 2012 i que, actualment, un de cada tres nens viu sota el llindar de la pobresa a l’Estat, una situació que dificulta substancialment el dia a dia de milers de famílies i que provoca que els més petits de la casa accedeixin amb moltes dificultats a aspectes com l’educació o una alimentació suficient i equilibrada, entre tants altres.

En aquest marc, i quan la crisi econòmica impedeix que es destinin més fons públics a polítiques socials que pal·liïn els efectes de la pobresa en les criatures, sorgeixen tot un seguit d’iniciatives ciutadanes, fundacions i entitats que abanderen la lluita contra les desigualtats i la falta d’oportunitats per accedir a una vida i un futur plens.

Acompanyament

El Casal dels Infants -antic Casal dels Infants del Raval- actua en barris que acumulen situacions de desigualtat i exclusió i on cal abocar més esforços per garantir els drets dels nens. La seva directora, Rosa Balaguer, explica que el casal el conceben “com una casa i els infants sovint ho expliquen així”. En aquest escenari, l’equip que n’està al capdavant -format majoritàriament per voluntaris-“acompanya els infants i les seves famílies en el seu dia a dia per intentar generar el màxim d’oportunitats de benestar i millora de la seva situació”.

L’espai acull diversos serveis i activitats adreçats a nens i joves entre zero i 21 anys i a les seves famílies al llarg del dia, i posa especial èmfasi en l’educació, que, en paraules de Balaguer, “esdevé clau per a la transformació social”, d’aquí que tots els serveis i activitats desenvolupades en el marc del casal “comparteixin l’eix educatiu com a motor de canvi per a les persones”. Una tasca, d’altra banda, que traspassa les dependències del casal i involucra la xarxa de persones, famílies, serveis, escoles, espais, equipaments i organitzacions que han d’actuar des de diferents àmbits pel benestar dels seus infants, ja que, com apunta Balaguer, “cal una tribu per educar un infant”.

Una tribu que, dia rere dia, l’equip de voluntaris del Casal dels Infants s’afanya a consolidar als barris del Raval i el Besòs, de Barcelona; a la Mina, de Sant Adrià de Besòs; als barris de Fondo i Raval - Santa Rosa, de Santa Coloma de Gramenet; a Llefià i Sant Roc, de Badalona, i a Salt, on també són presents.

Reforçar l’autoestima

Des dels espais educatius que crea el Casal dels Infants, s’incideix especialment en la relació entre ells, amb ells mateixos (autoestima, confiança, expectatives...), amb les seves famílies (vincle positiu, espais de lleure i reforç escolar), amb l’escola i amb el barri (pertinença, participació...). Amb els joves, a més, fan tasques de suport en els estudis i formació en oficis, de manera que els nois i noies construeixen relacions duradores amb les empreses, que els ofereixen oportunitats de feina.

Un reforç, el de l’autoestima, al qual també fa referència la Lita Álvarez, directora de la Fundació Quatre Vents, que treballa colze a colze amb una cinquantena de nens, així com amb les seves famílies, diàriament. A part de cobrir necessitats bàsiques a través dels menjadors per a infants, de beques per a bolquers, de productes d’higiene, de servei de bugaderia i d’habitatge -a través de pisos d’acollida-, les activitats i tallers que s’organitzen en el si de la fundació pretenen donar suport emocional personalitzat i oferir la possibilitat de millorar les habilitats parentals. També busquen ajudar a accedir al mercat laboral, entre altres coses, ja que, com apunta Álvarez, “créixer en un entorn de pobresa no només destrueix el benestar, la integració social i l’autoestima de l’infant, sinó que també redueix les oportunitats d’aprenentatge i desenvolupament, cosa que condiciona la seva vida futura”.

L’educació, un dret

Si hi ha una eina clau que permeti obrir portes i progressar personalment, professionalment i socialment és l’educació. I precisament els nens en risc d’exclusió o bé accedeixen a l’educació amb força dificultats o bé l’abandonen quan abracen l’adolescència. Precisament, per posar fre a les elevades taxes de fracàs escolar, que a Catalunya freguen el 30%, la Fundació Catalunya - La Pedrera va posar en marxa el curs 2013-2014 el Programa d’Acompanyament per a l’Èxit Educatiu.

La iniciativa, pensada com a complement familiar i de les escoles i articulada a través de 20 espais socials repartits arreu de 14 municipis, “no tan sols ofereix un espai perquè la canalla faci els deures i/o diferents tallers que potencien la seva creativitat, sinó que aquests llocs esdevenen un indret on les criatures també juguen, se socialitzen i se senten estimats”, explica Montse Xixons, cap de comunicació de la Fundació.

En aquests espais, la fundació atén majoritàriament infants i adolescents que necessiten reforçar els hàbits d’estudi i trobar un espai de treball on poder contrastar dubtes amb altres companys i amb un adult que els ajuda a resoldre’ls. Així, dues tardes a la setmana, de cinc a vuit i en grups organitzats segons l’edat, un equip tècnic conformat per professionals del món educatiu i social (mestres, pedagogs, educadors socials), així com per voluntaris amb experiència i formació en l’àmbit educatiu, treballen de valent amb tots ells. ¿L’objectiu d’aquesta iniciativa? “Reforçar les seves habilitats innates per contribuir a la seva capacitació integral com a persones, cosa que implica per part nostra un acompanyament que els permeti adquirir la màxima autonomia per aprendre a aprendre, així com la capacitat de transformació i superació personals”, subratlla Xixons.

Un aprenentatge, tanmateix, que no se centra només en les competències acadèmiques, sinó també en l’adquisició d’habilitats socials i de gestió de les emocions.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Fugint-lexclusio_0_1400259975.html

Conflictes per Anna Manso

Fa vint-i-cinc anys no tenia Menors d’Edat a Càrrec (MEC) i formava part d’una associació pacifista en defensa del dret a l’objecció de consciència (AOC-Moviment per la Pau). Allà, envoltada de ments preclares que ara participen de la vida política i social del país, vaig aprendre que sense el conflicte no hi ha capacitat de canvi i que entomar el conflicte és el primer pas per arribar a solucions pacífiques. Les paraules ara em sonen a predicció de Nostradamus perquè, tot i que llavors jo encara no ho sabia, estaven detallant la meva futura vida quotidiana de progenitora imperfecta.

Dissensions 2.0

Els conflictes, a casa, no acostumen a ser greus, però sí molt torracollònics. Una piloteta de ping-pong feta sonar vint minuts seguits per fastiguejar el germà que estudia (i que abans ha fastiguejat amb el que fos). Una lluita intestina per arribar abans al darrer iogurt de la nevera. Algú que no fa les feines que li pertoquen, que ha de carregar algú altre. La invasió d’una habitació aliena. El joc de trons pel poder del comandament a distància de la tele o per l’ús d’un ordinador. Encendre els llums de l’habitació o del passadís quan els altres dormen i a algú li toca llevar-se una mica més d’hora. L’acusació permanent d’afavorir un germà respecte de l’altre, de fer-ne treballar més un que els altres, del que sigui (en negatiu) més que els altres...

Però l’altre dia, a la perruqueria, vaig experimentar una nova modalitat de conflicte familiar: la versió digital 2.0. Allà, amb el cap sucat de tint i amb aquell aspecte tan poc digne que es té minuts abans d’anorrear els cabells blancs, vaig sentir sonar massa avisos de WhatsApp. Eren del grup familiar que hem batejat amb el poc original nom de Casa.

WhatsApp familiar

Un dels adolescentis comunis havia demanat a l’altre adolescentis comunisque li portés a l’institut uns pantalons de gimnàstica que s’havia deixat. I resulta que allò no havia passat. Un oblit, segons l’acusat. Una deixadesa vital insuportable, segons la denunciant. Sense poder fer-hi res, anava llegint una escalada verbal que semblava que ens portés a un escenari de botó vermell i guerra nuclear a la vista. No sabia què fer. ¿Hi intervenia escrivint alguna cosa? I què calia escriure? Què aturaria aquell festival d’hormones disparades? No sé si el tint tenia efectes secundaris paralitzants, però el cas és que no vaig intervenir-hi. Fins que, en ple dubte sobre si ho havia de fer o no, de sobte vaig llegir el missatge: “X ha deixat el grup”. Bé, ja només calia que em concentrés en el meu glamur... i a rumiar què diria quan tornés a casa. Vaig optar per comunicar-los que aparcaríem el tema dos dies fins que es calmessin els ànims. I al cap de quaranta-vuit hores vaig tornar a incloure X al grup i els vaig recordar que els mòbils eren eines subministrades pels progenitors i que si no servien més que per emprenyar-se i no eren útils per qüestions logístiques s’haurien de retirar.

L’advertiment va funcionar: X ha seguit al grup Casa i no ha tornat a esclatar cap conflicte escrit digital, cosa que no significa que els conflictes hagin desaparegut. Per sort em queda el record d’aquells anys de militància pacifista i el consol de les seves paraules: sense conflicte no hi ha pau, entenent que pau també deu ser sinònim de “quan es facin grans i toquin el dos”. Tot i que sospito que llavors pau també significarà enyorar-los a ells i fins i tot els seus conflictes.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Conflictes_0_1387661221.html