Calidoscopi d'Educació Social

Si preguntéssim a la gent del carrer, com creuen que ha de ser un educador social, segur que trobaríem respostes de tot tipus, però intueixo que les més coincidents serien: Un educador? una persona oberta, simpàtica, propera, compromesa, conciliadora, mediadora, pacient, optimista amb un punt d’ingenuïtat que li permet tenir confiança en la gent, en el futur, en els canvis, fins i tot que li permet oferir aquell punt d’altruisme, tant econòmic com temporal a canvi de res... O de molt. Però potser hauríem d’analitzar molt més de prop totes les variants que envolten a l’educador persona com eix central de l’engranatge que ens mou tota la maquinària interior com a professionals i com models socials irreprotxables. Podríem parlar de sentiments i emocions, valors, sensacions, lligams i altres, però la solitud en la nostre professió és una companya més de feina, infatigable, una amant traïdora i fidel, un buit ple de vivències que balla sempre a deshores. La solitud ens ve incor

Los psiquiatras definen al paranoico como: “una persona que cree que tiene razón y justifica sus creencias. Cualquiera que se oponga a su punto de vista se está comportando mal con ella o, por lo menos, de forma no comprensiva”. Paranoia etimológicamente significa “estar fuera de la propia mente”. Diagnosticar a una persona con un nivel patológico de paranoia depende de muchos factores. El más importante es la familia, quienes se darán cuenta del problema gradual sobre la percepción del mundo distorsionado en su ser querido. Rasgos característicos de un posible paranoico La desconfianza más o menos exagerada tiene un rango entre lo normal y lo patológico. Todos tenemos cierto grado sin que afecte la cordura. Presencia de delirios que no necesariamente sonarán fuera de la realidad; de hecho las conjeturas del paranoico las hace ver tan reales que pueden parecer ciertas. Hostilidad en el entorno. Resentimiento. A la menor señal de desprecio surge hostilidad de su parte. B

Autors/es: Ana Martínez Pampliega, Ágata Valentina d'Addato, Elena Ayarza Elorriaga, Tamara Prieto Prieto, Marta Ruiz Narezo, Jesús Vilar, Jordi Longás, M. José Rodrigo, M. Luisa Máiquez, Juan Carlos Martín, Gregorio Aranda Bricio, Luis Aymá González, Miguel Garrido Fernández, Juan Antonio Marcos Sierra, Mónica Permuy López, Janire Fonseca Peso, J. Manuel González de Audikana, Zuria Fernández de Liger Jaén, Rosa Santibáñez Gruber Editorial: Graó, Preu: 13,20 € El material recopilat en aquesta obra ens ajuda a identificar i analitzar bones pràctiques d'intervenció adreçades a afavorir el benestar i la inclusió social del col·lectiu d'adolescents basant-se en el protagonisme i la centralitat de la persona, en aquest cas el nen, la nena o l'adolescent. Destaquen la importància d'una intervenció global i integral de diferents professionals i l'avaluació dels resultats, l'impacte dels programes i les possibilitats de transferibilitat. Cal tenir en c

Enric Prats Catalunya carrega amb una herència difícil en educació. Acostumada a liderar històricament la innovació pedagògica, l’escola d’aquest país es troba ara massa qüestionada i poc acompanyada. Alguns volen respirar els aires que vénen del nord d’Europa per trobar-hi la solució, mentre que els governants actuals, sobretot els de Madrid però també alguns d’aquí, miren enrere amb nostàlgia per recuperar models educatius grisos i caducs.  Aquest llibre dóna una ullada als principals aspectes que expliquen la situació del sistema educatiu actual català. Presenta una mirada en perspectiva internacional, bàsicament europea, sempre en clau prospectiva, i ofereix arguments per al debat sobre un model educatiu propi per a Catalunya, tan necessari en aquest moment clau per al futur del país.  Perquè amb l’educació —i fa temps que ho sabem—, no s’hi juga. http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=07752

L’experiència dels pares amb els seus fills i del mestres amb els seus alumnes demostra com aquests van canviant els seus comportaments i coneixements des de nadons fins a l’adolescència. Fins ara, es coneixia molt poc de les causes que podien provocar aquests canvis. Avui, un article publicat a la revista Science amb la col·laboració del grup de Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), investigador ICREA i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, ens dóna una important clau per entendre aquest procés. Els investigadors han descobert que el còrtex frontal (la part del cervell responsable de la conducta i l’adquisició de nova informació) de les persones experimenta un important canvi des del naixement fins a l’acabament de l’adolescència: el seu epigenoma es transforma. L’estudi analitza l’epigenoma de nadons acabats de néixer, joves de 16 anys i adults de 25 i 50 an

Les fortaleses personals són disposicions de la nostra manera de ser (de sentir-pensar-actuar) que ens permeten generar estats positius, que milloren el benestar. Com més ben identificades tinguem les nostres fortaleses, més les portarem a la pràctica. I com més les exercitem, més s'eixamplarà la nostra capacitat de benestar i de tenir recursos a l'abast per fer front a les dificultats. Les fortaleses personals són múltiples, variades i amb infinitat de matisos. L'Espai DiverPsitat està treballant per oferir dins dels seus serveis preventius Tallers i Espais de Trobada adreçats a potenciar les fortaleses personals. Per començar, en subratllem dues, especialment útls per contrarestar la negativitat que fàcilment se'ns infiltra en aquests temps crítics, i a les quals anirem dedicant propostes específiques: la capacitat de generar i mantenir l'alegria; i l'apreciació de la bellesa. I per tal que us feu una idea de les fortaleses de les quals podem

La manipulación. La perversidad del pequeño poder. Barcelona,  Plataforma editorial . 2008. ISBN: 978-84-935962-5-5 Resum Vivim en una cultura de manipulació generalitzada. L’organització patriarcal i el materialisme imperants en les nostres societats propicien la perpetuació de models de relació autoritaris; la desconfiança, la desigualtat i l’utilitarisme com a base de les relacions; i el culte a la immediatesa com a defensa front a un buit interior que ni el poder ni el benestar material no poden omplir. Aquest llibre tracta la manipulació des d’enfocaments molt diversos: la manipulació com a estratègia de comunicació i de control; les dinàmiques del narcisisme, de l’enveja, del poder i de la perversió en les relacions entre la persona manipuladora, la manipulada i el seu entorn; així com els principis d’influència psicosocial en els quals es recolza la manipulació. Amb un llenguatge senzill i amb rigoroses referències de diverses disciplines, aqu

Es dóna per sabut que la criança dels nostres fills és important, hem de fer adults sans, adaptats, funcionals i feliços, però la qüestió és que sovint no sabem bé cóm o què serà el millor. Ser pares és sempre una tasca difícil i la gran quantitat de “mapes i guies” d’educació al nostre abast a les llibreries, necessitaria per a molts de nosaltres, d’una altre guia per introduir-nos-hi. La “Teoria del Vincle” de John Bowlby, ens dóna respostes interessants i fonamentades en molts anys d’investigacions i evidències. El seu objectiu és explicar la necessitat que tot ser humà té d’establir forts vincles afectius amb un altre. Els primers i més importants amb els pares (o cuidadors) des del part mateix i en els 3 primers anys de vida de l’infant sobretot. I de com l’èxit en aquesta interacció, és a dir, l’establiment de vincles forts i segurs, té un efecte positiu i durador al llarg de la vida de l’infant a través d’un desenvolupament social i emocional sa. Bowlby treballava

Els descobriments sobre la Teoria del Vincle van avançar molt amb les investigacions de Mary S. Ainsworth, psicòloga del desenvolupament i col·laboradora de Bowlby als anys 50 a laClínica Tavistock. Recordem que la Teoria del Vincle es va iniciar a partir de la reflexió sobre l’angoixa de separació que patien els infants que es veien allunyats de la mare per espais llargs de temps, en institucions o hospitals en companyia de desconeguts. Sobre cóm repercutia en el seu comportament en quedar-se sols i en tornar a veure a la mare, i cóm aquestes experiències podien preveure dificultats en el seu desenvolupament socio-emocional futur. Mary va idear un experiment senzill però molt revelador: “la situació estranya”, que confirmà el seu concepte de “base segura” i establí els tres tipus de vincles que l’infant estableix amb els pares o cuidadors a partir de l’accessibilitat d’aquests i de les respostes més o manco sensibles a les seves demandes. S’entén com a base segura la

RETALLAR L’ACCÉS DELS INFANTS MALALTS A L’ATENCIÓ ESPECIALITZADA: UNA VARIANT DEL MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL A LA INFÀNCIA A LES TERRES DE PONENT. Sabem que la Pediatra serà sempre social atès que qualsevulga de les decisions polítiques i de gestió concernents a l’àmbit del món de l’infant comportaran unes conseqüències familiars i pediàtriques. Ens agrada afirmar que la millor manera de tenir cura d’un infant quan és petit (i probablement també quan ja ha crescut) és la de fer costat als seus pares. I ens plau dir també que, sovint, la millor manera de tenir cura de les famílies i els infants rau en recolzar els professionals que formem la xarxa de suport social i sanitari a les famílies. Llegim al diari ( El Punt Avui, del 5 de juny 2013, p29 ), que un informe d’Unicef situa l’Estat Espanyol a la cua del rànquing del benestar dels menors. Els elements usats per mesurar-ho han estat: el grau de pobresa infantil, el percentatge d’escolarització, els hàbits alimentaris dels

És una definició que hem de fer nostra, i, per a l’Administració hauria de ser un element important per a organitzar la prevenció en el camp de la infància. De fet, aquesta definició es comenta per si sola, però caldrà referir-se sumàriament als àmbits en els quals es poden produir aquests maltractaments. Alguns congressos organitzats a iniciativa d’associacions per la infància maltractada s’hi han referit, i, específicament, l’Associación Vasca para la Ayuda a la Infancia Maltratada (AVAIM) va dedicar a aquest tema unes jornades l’any 1994. A l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM) se n’ha fet, i se’n fa, objecte de reflexió. S’ha tardat a arribar a un concepte com el descrit. I a l’Administració, de vegades, li ha costat d’acceptar-lo. En certa manera encara s’associa el maltractament infantil al context familiar. No obstant això, la vida de l’infant es desenvolupa en espais vitals distints. I si el que ens preocupa de la família és la impunitat –no la intim

La setmana passada una part del món del’educació va viure uns dies de trasbalsament o de cofoisme acompte dels resultats que els adolescents de 15 anys obtenien al’informe PISA. No dedicaré aquest espai a discutir les dades d’un estudi que, com que la seva difusió es queda en les notes finals, ni abans ni ara ha ajudat gaire a pensar com millorar l’educació. Però vaig sentir com un periodista demanava la seva opinió als diferents membres de la comunitat educativa i,en arribar a l’alumne adolescent, li va preguntar: “Tu entens el que llegeixes?”  La resposta va ser: “Jo sí, però els de la pública potser no”.  El comentarista va tornar a les dades i a la discussió de si estaven millor o pitjor que abans, a si érem millors o pitjors que d’altres. Tot com si aquest adolescent hagués dit una cosa raonable i obvia. Vaig quedar una mica perplex.Tant estudiar les tribus joves, preguntar als adolescents de quin pal van o comes defineix el seu grup i resulta que el primer de tot és

Departament d’Acció Social i Ciutadania Normativa vigent en matèria d’atenció a la infància i l’adolescència Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 172, de 20.07.2006; DOGC 4680, de 20.07.2006) * Estableix la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria de protecció a la infància i l’adolescència (article 166.3). Decret 572/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcial del Departament d?Acció Social i Ciutadania (DOGC 4785, de 21.12.2006) De la Secretaria d?Infància i Adolescència en depenen la Direcció General d?Atenció a la Infància i l?Adolescència i l?Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, que s?estructuren d?acord amb el Decret 243/2005, de 8 de novembre. Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic (DOGC 4691, de 04.08.2006) Regula, entre d’altres, les prestacions econòmiques de dret subjectiu dirigides a joves extutelats per la DGAIA i les di

Rodrigo Morales García ¿Por qué razón todos aquellos que han sido hombres excepcionales en lo que concierne a la filosofía, la ciencia del Estado, la poesía o las artes son manifiestamente melancólicos?  Con esta pregunta Aristóteles comienza el texto conocido como el Problema XXX y da origen a una discusión vigente hasta la actualidad: ¿Cuál es la relación entre la creatividad y la psicopatología? ¿La psicopatología facilita la creatividad? ¿La actividad creativa induce la aparición de alteraciones emocionales? La creatividad en la historia Una de las más antiguas y persistentes nociones culturales –y también una de las más controvertidas– sostiene que posiblemente hay un vínculo entre la locura y el genio. En la mitología griega se describe la íntima relación que hay entre los dioses antiguos, la locura y las personas creadoras, y de una manera más dramática en las luchas dionisíacas entre la violencia y la creación, entre la locura y la razón. En tiempos de Platón y de Só