La pedagogia ‘’de la interioritat’’ entra a les
escoles per contrarestar l’efecte de les xarxes entre els joves
Maria Rosa
Buxarrais i Marta Burguet, professores d’educació de la UB, defensen la
implantació d’activitats de reflexió a les aules perquè els adolescents es
coneguin a ells mateixos.
En una època on les noves formes de
comunicació formen part del dia a dia dels adolescents, les escoles han
començat a primer les activitats de reflexió que busquen ajudar als joves a
‘’conèixer-se a ells mateixos’’. És el que s’anomena ‘’pedagogia de la
interioritat’’, una opció cada vegada més present als centres escolars, per fer
front a les conseqüències de xarxes i internet, entre d’altres. Ho recullen les
professores de la Facultat d’Educació de la UB, Maria Rosa Buxarrais i Marta
Burguet, en el seu llibre ‘Aprendre a ser’, on tracten diferents pràctiques com
la que fa anys du a terme l’Escola Pia, sobretot a l’ESO, unes experiències que
ajuden a millorar la convivència i també els resultats.
Són les vuit del matí d’un dilluns. En una
aula de segon d’ESO de l’Escola Pia del carrer Diputació, a Barcelona, la
professora proposa als alumnes una activitat poc convencional. Amb música
relaxant de fons, els reparteix una agulla d’estendre roba de fusta, i els
demana que, per parelles, la desmuntin. És un encàrrec fàcil. Quan tots ho
aconsegueixen, els demana que la tornin a muntar. Aquí ja hi ha algun grup que
necessita que l’ajudin, però finalment, tots recuperen l’agulla original.
En acabat, la professora els demana
millorar la postura a la taula, tancar els ulls i respirar profundament.
L’objectiu és aconseguir que els nois i noies es relaxin per llegir-los un text
que compara l’amistat amb l’agulla que acaben de construir. L’estat de calma
que els ofereix és òptim perquè els joves estiguin plenament amatents al que
se’ls està explicant.
És una de les activitats emmarcades en el
projecte d’escola que du a terme el centre i que vol potenciar, d’una banda,
les habilitats socials i d’altra, les emocionals així com la dimensió interior
de cada estudiant. Tal com explica la tutora, Pilar Coll, són activitats que,
tan programades com realitzades de manera un xic més improvisada, busquen
situar l’alumne en un entorn més reflexiu.
Fa més de 8 anys que en aquesta escola de
Barcelona aposten per aquest tipus d’iniciatives, amb l’objectiu de treballar
aquestes tres dimensions i poder abordar algunes qüestions des d’un punt de
vista més calmat i tranquil. Coll no creu que els joves d’ara ho necessitin més
que abans però reconeix que anys enrere, aquesta manera de treballar ‘’no
estava de moda’’ i es defensava més aviat com una activitat extraescolar. Tot i
això, defensa ‘’fugir’’ de les modes perquè els resultats avalen aquesta
aposta.
La tutora explica que a la pràctica, els
canvis no són immediats, però permet als alumnes captar més l’atenció, que
estiguin més atents alguna estona i per tant, defensa que si es pogués fer
encara més habitualment, encara es notaria més, en convivència però també en
resultats.
Aquesta és la tesi que defensen les
professores de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB) Maria
Rosa Buxarrais i Marta Burguet, després de recollir en el seu llibre ‘Aprendre
a ser’’ diferents experiències escolars al voltant d’aquesta pedagogia,
anomenada, de la interioritat. Buxarrais destaca que els infants, però sobretot
els adolescents, en una etapa important de la seva vida, han de poder treballar
‘’sobre la construcció d’un mateix’’, i per tant ‘’mirar-se per poder
desenvolupar-se creixent’’.
Per l’autora, és un tipus d’activitat que
‘’va a més’’ a les escoles perquè justament, la societat actual ‘’mira i prima
allò exterior’’. Les noves formes de comunicació, per exemple, que tenen avui
en dia els nens, diu Buxarrais, referint-se a internet i les xarxes socials que
han propiciat fenòmens com el de la Balena Blava, fa que estiguin ‘’molt poc
atents als que els passa a ells i més atents al que passa fora’’. Buxarrais
creu que cal fixar-se en ‘’l’interior’’ abans que en les coses ‘’més
materials’’ i aposta per treballar-hi des de les escoles per poder
aconseguir-ho a través ‘’d’espais de reflexió’’ que permetin als joves ‘’saber
cap in volen anar i on volen dirigir les seves vides’’.
Per Buxarrais, entre els beneficis que
aporta aquesta pedagogia de la interioritat, destaca que els permet als joves
saber gestionar millor les relacions interpersonals. En aquest aspecte, Marta
Burguet, recorda que en l’àmbit de conflictes a les aules, si els nanos estan
més atents, és més fàcil solucionar-los i per tant, es millora la convivència a
les aules, i per tant, aporta millores educatives. De retruc, afegeix Burguet,
els alumnes també poden millorar els resultats acadèmics ja que si els nanos
estan ‘’més concentrats’’ els nivells acadèmics poden ser millors.
Burguet i Buxarrais han detectat que la
pedagogia de la interioritat es va estenent a les escoles i tot i que, hi ha
sovint es vincula a l’àmbit de les escoles religioses, perquè el mateix treball
pot descobrir una vessant més ‘’transcendent’’, reconeix que s’han anat
estenent a molt tipus de centres diferents com una ‘’opció d’escola’’ que
aposten ‘’per anar endins’’ pel que fa a l’educació, que facin immersió a la
realitat i no ‘’surffing’’.
