Calidoscopi d'Educació Social

Muchas veces, simplemente, se trata de que los vínculos son complejos, la personalidad de los hijos también, o que interfieren terceras personas ¿De qué hablamos cuando nos referimos al distanciamiento familiar? La familia es una unidad formada por un número de miembros que, en principio, son elegidos por los progenitores, el padre y la madre, con el fin de crear un vínculo afectivo de amor y aprendizaje mutuo, y que resulta para todos ellos una experiencia vital. Y es precisamente durante esta andadura, y sobre todo en los primeros años de vida de los niños, cuando se forjan los vínculos más profundos que serán los que continúen o no para el resto de la vida. Porque el hecho de que exista un distanciamiento entre padres e hijos, ya sea física o emocionalmente es bastante más común de lo que se piensa y, en algunos casos, hasta saludable. ¿Por qué? Una teoría que reforzaría esto, según el último informe sobre el tema realizado por Marcel Lubbers, del Instituto Demográfico Int

El 'bullying' afecta al 4% del alumnado y debe ser erradicado. El objetivo del proyecto piloto es educar en convivencia El acoso escolar está cada vez más presente en los centros educativos de nuestro país o, por lo menos, el eco que cada caso produce en los medios hace que cada vez los ciudadanos seamos más conscientes de una lacra que, en los casos más graves, incluso puede llevar a la muerte del menor. El bullying, que según los últimos datos afecta al 4% del alumnado, debe ser erradicado, una reflexión a recalcar este martes 2 de mayo, Día contra el Acoso Escolar, que a pesar de no estar reconocido por la UNESCO desde hace varios años son muchas las organizaciones, centros educativos y países que denuncian este hostigamiento durante esta jornada. Para prevenir y luchar contra al acoso se han planteado muchas estrategias que implican al menor, la familia y los centros educativos, desde el punto de vista de la psicología, la pedagogía y el jurídico, entre otros sectores

La Universidad Complutense de Madrid y la Fundación Affinity desarrollan un programa para mejorar los niveles de estrés, bienestar y habilidades sociales de los estudiantes Estrés por aprobarlo todo, por sacar una media mejor o por haber empezado tarde a estudiar; por sentirse demasiado solos o por unas clases en ocasiones muy exigentes. Los problemas derivados de un mal manejo del estrés (como trastornos de ansiedad y del estado de ánimo) son el principal motivo por el que los estudiantes acuden a los servicios de atención psicológica de las universidades, y la razón por la que la Facultad de Educación de la Universidad Complutense de Madrid y la Fundación Affinity han desarrollado Compludog, una intervención de terapia asistida con perros que ha servido para mejorar los niveles de estrés (percibido y fisiológico), el bienestar y las habilidades sociales de los 53 estudiantes de primer año de entre 18 y 25 años que han participado en el programa piloto. “ Los estudiantes de

La cárcel de Valdemoro ofrece un programa con animales como medida para reducir la ansiedad y mejorar la relación entre los reclusos Cuando Karim, un preso recién llegado al centro penitenciario Madrid III (Valdemoro), vio por primera vez a Princesa y a Rei se giró rápidamente para avisar a sus compañeros de que había un cacheo. Pero cuando los otros reclusos comenzaron a abrazar a los animales y a darlos de comer, pronto se dio cuenta de que estos dos perros no eran de la Guardia Civil. La prisión es su hogar desde hace ocho años, cuando llegaron con apenas año y medio, y son los propios internos los que se responsabilizan de los cuidados, alimentación, higiene, ejercicio y los paseos como parte de un programa de terapia impulsado por la Fundación Affinity. Víctor Peco estuvo 17 años sin ver un animal, incluso sin tocar un árbol, solo rodeado por las paredes de la cárcel. Tiene 50 años y lleva 20 en prisión, hace tres fue seleccionado como cuidador (actualmente hay cuatro),

Gigantes de la industria y nuevas empresas fundadas por jóvenes abrazan políticas respetuosas con el medio ambiente como la utilización de plástico procedente de botellas La sostenibilidad se premia en la industria del juguete. Literal. La Asociación Española de Fabricantes de Juguetes (AEFJ) ha incorporado este año tres nuevas categorías en los premios que celebra. Una de ellas reconoce el mejor de juguete para un mundo más sostenible –las otras premian la transmisión de valores y el fomento de la imaginación–. El ganador de la edición celebrada el pasado junio ha sido un ecoluche cuyo relleno se obtiene del tratamiento de botellas de plástico sacadas del mar. La empresa se llama Beysal y su responsable de marketing, Lola de Barutell, dice que el reciclaje lo llevan en su ADN. “Somos jóvenes”, argumenta. Ella tiene 30 años. La compañía opera desde hace uno. Cómo reciclar tu juguete Conoce el contenedor apropiado en el que depositarlo según el material del que esté hecho

El documental " Fills maltractadors, pares amb pors " aborda l'anomenada violència filioparental, una realitat que les famílies viuen en silenci i que ha disparat les alarmes socials per l'augment dels casos i per la gravetat de les situacions que es generen L'anomenada violència filioparental és un fenomen que sense ser nou ha disparat totes les alarmes socials per l'augment exponencial de casos i la gravetat de les situacions que es generen. I el problema és doblement complicat d'abordar perquè no només es produeix en àmbits i situacions com els entorns familiars i la majoria de vegades amb adolescents, si no perquè és una realitat emmascarada que la majoria de les famílies que la pateixen la viuen en silenci. Per això només es tenen dades dels casos que s'han denunciat. Per exemple, en l'últim any el cos dels Mossos d'Esquadra han fet 385 detencions per violència filioparental, de les quals 45 eren de menors que van passar a l'

El títol l’he agafat prestat d’un debat que organitza la Fundació El Llindar per a la setmana vinent i les reflexions provenen d’una trobada que van fer per inaugurar un garatge lab en què proposaven passar de l’aula al “ garatge ”. Una proposta per crear noves oportunitats educatives per als joves rebotats del sistema escolar a partir de les dimensions digitals. Una proposta que un jove resumia així: “ A l’escola tot era llegir; en paper o en una pantalla, però tot era llegir. Aquí no ”. Una pràctica educativa que es desenvolupa enmig d’impressores 3D, màquines làser i ordinadors diversos. L’univers digital passa així a convertir-se en un nou context d’aprenentatge i, aplicat amb voluntat educativa i recursos, pot servir per trencar la dinàmica que porta un grup significatiu d’adolescents a considerar que no val la pena continuar aprenent. Podríem dir que la digitalització salva a qui l’academicisme analògic condemna. No. No es tracta de planificar noves manualitats ni d’una ver

La conciliació entre la vida familiar i laboral és complicada, però pares i mares fan mans i mànigues per tenir temps per estar amb els fills. Com podem fer d’aquests espais de convivència un temps de qualitat? “ L’infant té dret a l’esbarjo, al joc i a participar en les activitats artístiques i culturals ”. Aquest és un dels Drets de la Infància recollits a la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que aquest passat 20 de novembre ha celebrat els trenta anys de la seva proclamació. Són també drets reconeguts el d’opinió i el d’expressió. I no és perquè sigui un dret, però és bàsic que un bon temps lliure en família sigui planificat com un temps de qualitat. Perquè arribar a activitats de consens és un estímul perquè el resultat sigui exitós. No us faci mandra negociar amb els vostres fills, doncs. Participar en la presa de decisions serveix perquè l’opció escollida sigui compartida, ajuda els petits a construir l’esperit crític i reflexiu i motiva més que una activitat impos

Escriptor i pare d’un fill biològic i d’un de la parella, Marçal i Biel, de 12 i 20 anys. Fa classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i publica ‘La veritable història d’una mentida’ (Univers) sobre el xoc entre cultura culta i rural La gent que som de poble tenim un doble procés d’adaptació: el generacional que viu tothom i el particular d’anar veient com recula, més a poc a poc o més de pressa, la manera de viure tradicional. Tu vas néixer en un poble del Lluçanès de 300 habitants. A casa teníem televisió i cotxe, però també he anat al tros amb carro, he arrencat patates i espellofat blat de moro. El fill petit encara ha estat a temps de viure experiències relacionades amb aquest món antic. Un dia la mestra els va parlar del Museu del Càntir d’Argentona i a la classe només dos o tres sabien què era i per a què servia. I quan els expliques que abans els telèfons estaven fixats a la paret, no s’ho creuen. Per a què pot servir lligar un telèfon? Els me

El calendari d’en Jan i la Berta vol ser una eina per ajudar a crear consciència entre els infants Si la vostra canalla, i vosaltres mateixos, esteu preocupats pel canvi climàtic i el futur del planeta, us pot interessar tenir a casa el calendari d’en Jan i la Berta, un calendari infantil que vol ser una eina per ajudar a crear consciència i, així, caminar cap a un món més sostenible, solidari i humà. En el calendari del 2020 parlen del canvi climàtic: què el provoca i què podem fer per frenar-lo. Els impulsors de la iniciativa destaquen que el calendari pot ser una eina molt efectiva per explicar coses tan importants com la problemàtica dels animals en perill d’extinció o el canvi climàtic. I per què? La resposta és senzilla: tothom té un calendari penjat a casa. Això facilita que, durant tot un any, la nena o el nen vagi prenent consciència que preservar el planeta és cosa de tots. El calendari d’en Jan i la Berta està pensat perquè l’infant s’identifiqui amb les experiènci

L'Ajuntament tem que el nombre de joves que dormen al carrer creixi encara més perquè la Generalitat tutela més de 1.700 menors estrangers de 17 anys     Les persones sense llar a Barcelona cada vegada són més joves. Una de cada 10 persones abocada a dormir al carrer ja és un jove d'entre 18 i 25 anys, segons les dades de l'Ajuntament de Barcelona. I la majoria d'ells són nois estrangers que han patit un procés migratori. Concretament, la proporció de persones sense llar d'entre 18 i 25 anys respecte al total de persones sense sostre ha passat d'un 3,9% l'any 2016 a un 9,2% aquest 2019, segons el Servei d'Inserció Social en Medi Obert (SISMO) de l'Ajuntament de Barcelona. Des del consistori apunten que les causes que cada vegada hi hagi més joves sense llar a Barcelona són les dificultats en l'accés a un habitatge propi o de lloguer, la creixent arribada de nois i noies provinents d'altres països del continent europeu i, sobre