Treure profit del temps lliure en família per Laura Pinyol
La conciliació entre la vida familiar
i laboral és complicada, però pares i mares fan mans i mànigues per tenir temps
per estar amb els fills. Com podem fer d’aquests espais de convivència un temps
de qualitat?
“L’infant té dret a l’esbarjo,
al joc i a participar en les activitats artístiques i culturals”. Aquest és
un dels Drets de la Infància recollits a la Convenció sobre els Drets de
l’Infant, que aquest passat 20 de novembre ha celebrat els trenta anys de la
seva proclamació. Són també drets reconeguts el d’opinió i el d’expressió.
I no és perquè sigui un dret, però
és bàsic que un bon temps lliure en família sigui planificat com un temps de
qualitat. Perquè arribar a activitats de consens és un estímul perquè el
resultat sigui exitós. No us faci mandra negociar amb els vostres fills, doncs.
Participar en la presa de decisions serveix perquè l’opció escollida sigui
compartida, ajuda els petits a construir l’esperit crític i reflexiu i motiva
més que una activitat imposada.
Ana Asensio, psicòloga familiar,
recomana “ni entrar en el pànic d’«Ara què fem?»” ni tampoc “idealitzar el
temps lliure”. Cal aprofitar-lo de manera natural per conèixer-se com a
família. Per això suggereix que, abans de fer grans planificacions, sigui útil
“observar, tenir paciència, acompanyar i gaudir de l’ara i aquí, i respectar
els seus moments”.
UN ESPAI PER A L’APRENENTATGE
DE VALORS
L’oci en família és una excel·lent
oportunitat per generar un espai d’aprenentatge de valors i normes mentre us ho
esteu passant bé. El joc és la mare de totes les activitats del lleure
educatiu. El joc és un vehicle de creixement en les diferents etapes del
desenvolupament dels infants i una corretja de transmissió de patrons, rutines
i vincles afectius. El psicòleg i filòsof suís Jean Piaget ja va teoritzar
sobre el joc i la psicologia infantil.
El joc és un vehicle de creixement en les diferents etapes del
desenvolupament dels infants
Segons les seves observacions, el
joc dels infants transcorre per diferents estadis no necessàriament excloents
que esdevenen un mecanisme per aprendre a aprendre. El primer joc és funcional
(0-2 anys) i consisteix en repetir tantes vegades com calgui una mateixa
acció... repetir un conte, fer sonar un sonall, jugar amb el mateix joc,
repetir la mateixa construcció per ensorrar-la... una vegada i una altra.
L’infant du a terme les accions amb el propi cos i aprèn a dominar l’espai amb
els seus moviments: mossegar, llançar, xuclar, cridar, empènyer, gatejar,
caminar... Les primeres consecucions bàsiques que li permetran descobrir el seu
món.
En aquesta etapa, o amb infants en
aquesta edat, el lleure familiar ha d’incloure estones de joc compartit,
gairebé com una rutina; perquè les rutines ajuden a endreçar la seva realitat.
El joc serà la millor manera de començar a comunicar-se i transmetre valors com
el respecte, la confiança o la frustració.
JOCS I ACTIVITATS PER CONÈIXER
EL MÓN
El joc simbòlic (2-6 anys) simula
situacions, les copia, les imita i les retrata. Un mirall de tots els tics i
manies d’allò que feu. L’infant comença a imaginar situacions, objectes o
persones que no hi són i és el moment de cultivar la imaginació, la
creativitat, el llenguatge i introduir nous coneixements. Com que la majoria
dels infants ja van a l’escola, en aquesta edat el temps lliure en família és més
escàs i, per tant, més preuat. El joc simbòlic preponderant farà que comencin a
transmetre sentiments i emocions. Toca jugar i passar temps compartit en
situacions que facin possible aflorar tot això, perquè servirà per reforçar els
lligams. És el moment d’introduir alguns jocs de taula, planificar sortides a
l’entorn natural, caminades per la ciutat amb algun element històric (les
històries sempre són una excusa per teixir un fil), visitar alguna exposició en
un museu o anar a espectacles teatrals.
El tercer tipus de joc és el de
regles (6-12 anys), tot i que l’establiment de normes ja s’haurà donat abans
amb jocs tradicionals com picar i parar, per posar un exemple. En aquest punt,
la canalla ja ha après a organitzar-se i pactar les normes entorn d’un joc, és
a dir, a socialitzar-se, a memoritzar unes conductes i desenvolupar uns
patrons. Com es pot acompanyar? La relació amb els altres pren rellevància i és
possible que calgui començar a preveure activitats amb altres companys i
famílies. A més a més, durant aquesta edat, el lleure familiar sol vincular-se
a les activitats extraescolars que acostumin a fer. Pot ser una manera de fer
pinya: des de compartir les aficions i organitzar activitats al seu entorn a
competir a través de jocs de taula. Parlem d’anar al cinema o a veure musicals,
participar en curses o fer esports que siguin compatibles per a tota la
família, viatjar o començar a rivalitzar amb els clàssics escacs, parxís,
Monopoly o Scrabble.
Per últim, cal parlar del joc
constructiu, que no és consecutiu i es dona també en totes les anteriors etapes
i va evolucionant. És la via per explotar la creativitat, la memòria visual, la
relació de l’espai, i millorar la motricitat fina i la concentració. Un joc que
estimula a través de les habilitats cognitives i fa possible assolir reptes
que, alhora, atorguen reconeixement, atenció i aprovació de la família.
Cada etapa de desenvolupament de l'infant té un tipus de joc idoni
Asensio recorda que a mesura que
els infants es van fent grans pot passar que fer plans en família sigui demanar
“gairebé un favor” als adolescents. Adaptar-se és clau i combinar les diferents
etapes de creixement també passa per compaginar activitats que s’adaptin a
totes les edats. “Excursions aptes per a tots, jocs de taula, activitats a
l’aire lliure, compartir pel·lícules, al cinema o a casa, i buscar l’excusa per
tombar-se al sofà, compartir lectures...” “I tot -afegeix Asensio- amb unes
expectatives més posades en aprendre a gaudir del temps lliure de cadascú sense
dipositar-hi expectatives que comportin frustració”.
Ara bé, Xavier Gimeno, doctor en
pedagogia, psicòleg i mestre, assenyala que tot això només és possible si “com
a adults també hem generat àmbits per saber jugar”, és a dir, s’ha fet del joc
i del lleure un espai propi d’expressió i llibertat. Parlem de joc com a
activitats pròpies que permeten a cada individu créixer, com poder cantar, fer
punt de creu, maquetes de tren, fer pastissos o llegir. “Només així el pare o
la mare són un mirall per reproduir models”. I encara afegeix: “Si els pares no
saben jugar o tenir les seves aficions, mai sabran fer-ho ni compartir amb els
seus fills”.
I QUAN JA SEMBLI QUE ÉS
IMPOSSIBLE...
Evidentment, en totes aquestes
edats també es poden anar introduint elements de joc amb plataformes
tecnològiques, en les quals caldrà sempre acompanyar la canalla i mesurar el
temps de dedicació. En l’etapa de l’adolescència, per exemple, l’ús de les
tecnologies digitals pot ocupar espai del temps lliure, sempre des de la
supervisió i el criteri d’ús.
“Si els pares no saben jugar o tenir les seves aficions, mai sabran
fer-ho ni compartir amb els seus fills” Xavier Gimeno - Mestre, psicòleg i
pedagog
Entre els 12 i els 18 anys la
prioritat dels adolescents solen ser els entorns d’amistat... i la família
acostuma a ocupar un segon pla. És llei de vida, però cal no desanimar-se. És
necessari trobar espais compartits, això sí, amb una negociació constant. Els
interessos comuns són bona part de l’èxit. Podeu anar a concerts, a
esdeveniments esportius, d’excursió o de viatge...
Per a Gimeno, tanmateix, és
important que “el temps compartit no sigui frenètic” i recomana també “aprendre
a perdre el temps junts”, perquè no fer res, quan s’està en família “també és
sa”. Perquè aquests espais de convivència siguin bons no cal que sempre siguin
“planificats” perquè, aleshores, pot passar que el que facin les famílies sigui
associar “passar temps junts a consumir -activitats d’oci- junts”.
Consells per viure bons moments
d’oci familiar
• Interesseu-vos
pels gustos i les aficions dels vostres fills o filles
• Negocieu
diverses activitats per dur a terme que siguin totes plausibles
• Proposeu
activitats que siguin interessants o agradin a tots els membres de la família
• De
tant en tant, procureu incorporar els amics dels vostres fills a fer algunes
activitats amb vosaltres o altres famílies.
• Canvieu
els rols i ajudeu a compartir i conèixer altres maneres de fer
• Escolteu
i accepteu les activitats que puguin proposar-se
• Valoreu-les
positivament un cop les hagueu dut a terme
• Intenteu
que entre fer una activitat i fer-ne una altra hi hagi un fil conductor
• Feu
que el bon humor imperi durant el temps que estigueu fent el què us heu
proposat
• Intenteu
mitigar les crítiques sobre les propostes dels fills.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.