La violència de fills a pares dispara les alarmes per Josep Rovira

El documental "Fills maltractadors, pares amb pors" aborda l'anomenada violència filioparental, una realitat que les famílies viuen en silenci i que ha disparat les alarmes socials per l'augment dels casos i per la gravetat de les situacions que es generen

L'anomenada violència filioparental és un fenomen que sense ser nou ha disparat totes les alarmes socials per l'augment exponencial de casos i la gravetat de les situacions que es generen. I el problema és doblement complicat d'abordar perquè no només es produeix en àmbits i situacions com els entorns familiars i la majoria de vegades amb adolescents, si no perquè és una realitat emmascarada que la majoria de les famílies que la pateixen la viuen en silenci.

Per això només es tenen dades dels casos que s'han denunciat. Per exemple, en l'últim any el cos dels Mossos d'Esquadra han fet 385 detencions per violència filioparental, de les quals 45 eren de menors que van passar a l'àmbit de la justícia juvenil. Cal insistir que aquestes xifres creixen any rere any però són només la punta d'un iceberg, que no recull el que per vergonya amaguen moltes famílies.

El cas és que avui els fills passen de la infància a l'adolescència en edats cada cop més prematures i no sempre transitant per la via més tranquil·la. I en aquestes circumstàncies a vegades es produeixen situacions de violència domèstica que les famílies pensen al principi que és una situació normal de l'adolescència, però que en realitat amaguen una alteració greu del comportament. Un trastorn de conducta que paradoxalment el que amaga és una demanda d'atenció i d'ajuda.

Són comportaments que van associats a una falta d'empatia i de culpabilitat, i que acaben alçant una barrera comunicativa infranquejable que altera la convivència.

El pitjor és que quan els actes tenen conseqüències greus, les famílies se senten impotents i desemparades, sense poder trobar solucions globals dins del sistema assistencial públic i a vegades han d'arribar a l'extrem de denunciar els propis fills davant la policia i la justícia.

Les causes socials que provoquen el conflicte són diverses: l'absentisme dels pares, la pèrdua d'autoritat, però també l'ús alienador de les noves tecnologies, el fàcil accés a les drogues i una cultura que enalteix la violència gratuïta.

No hi ha dos casos iguals i no sempre es deu a les mateixes causes, però quan la convivència entra en un bucle creixent de violència, s'imposa prendre mesures com l'internament en centres específics de teràpia, on els nois i noies comencen un tractament d'allunyament del conflicte i de reflexió sobre el que els ha dut fins allà. I tot això es fa sempre de manera reservada i silenciosa, fins que en aquesta ocasió, diverses famílies, nois i noies i especialistes en psicologia, Mossos d'Esquadra i fiscals i jutges de menors han decidit que era el moment d'obrir-se i donar el seu testimoni per desemmascarar una realitat molt dolorosa que fins ara s'ha mantingut amagada.

El documental de "Sense ficció" "Fills maltractadors, pares amb pors" també explica com la prevenció és clau per diagnosticar els primers senyals del trastorn, que pot aparèixer de manera prematura cap als 5 o 6 anys amb programes d'informació i d'atenció específica en els entorns escolars i de la sanitat que ajudin les famílies a superar la vergonya.

I sempre tenint en compte que, en la violència filioparental, no funcionen els tòpics ni les culpabilitats.

"Fills maltractadors, pares amb pors", la violència filioparental, una patologia de l'amor
"Fills maltractadors, pares amb pors" és un documental que aborda la violència filioparental donant per primera vegada la paraula als protagonistes d'aquesta dolorosa realitat present en moltes famílies.

Què és la violència filioparental?

És la violència que exerceixen els fills menors o adults contra pares i germans en els entorns familiars. Segons els experts, és una patologia que ve motivada per diversos factors que es poden combinar entre si com són la pèrdua del respecte i del sentit de verticalitat en l'autoritat dels pares, a vegades per l'aparició de comportaments addictius a les noves tecnologies o pel consum de drogues, més l'exaltació d'una cultura gratuïtament violenta.
Les situacions que es donen poden arribar a ser un autèntic calvari, amb escenaris de violència física i psicològica amb repercussions greus dins de les cases, però també amb complicacions judicials, policials i en la salut dels implicats. Situacions que necessiten teràpies d'internament llargues i costoses que han de pagar les famílies, sense cap ajuda del sistema públic, que no té cap resposta articulada per al problema.

El documental compta amb el testimoni d'una vintena de fills, la majoria d'ells menors d'edat i pares que trenquen el silenci i parlen sense vergonya d'una realitat que afecta moltes més famílies del que en realitat es diu i se sap.

Per aconseguir-ho s'han enregistrat diverses sessions de teràpia grupals en què intervenen nois i noies mentre que en altres sessions en paral·lel són els pares els que confessen les angoixes i la impotència viscuda.

Les càmeres acompanyen també els joves a entrevistar-se amb psicòlegs especialistes, amb representants del cos de Mossos d'Esquadra encarregats d'intervenir en casos de violència filioparental i amb una fiscal i un jutge de menors que actuen quan a les famílies no els queda més remei que denunciar.

El resultat és un documental en què la claredat i la duresa dels testimonis explicita la dimensió d'aquest conflicte posant en evidència que, en ser un fenomen nou, potser no està prou reconegut dins de les famílies i aquestes tampoc no reben l'atenció global que seria necessària des dels diferents àmbits públics com són la sanitat, el món escolar o la justícia.

El contrapunt l'ofereixen un grup de familiars d'afectats de l'associació Afatrac que, cap al final del documental, es queixen que la falta d'assistència pública i d'un pla d'actuació global sobre aquesta realitat condemna molts nois i noies a seguir creixent amb el problema i amb l'estigma social de ser conflictius de per vida.

Per això, els nois i les noies que hi participen assoleixen, en el documental, un paper protagonista i fan entrevistes a psicòlegs, policies i jutges i fiscals de menors, i conversen, també, amb les seves famílies, i revisen tot allò que va provocar les situacions de violència viscudes a casa.

El documental ha estat possible gràcies al valor de diverses famílies, pares i fills que han volgut col·laborar en aquesta teràpia oberta per ajudar a desestigmatitzar la violència filioparental mostrant-la com una realitat que demana l'ajuda de les diferents administracions i la comprensió de la societat.

S'ha d'agrair la col·laboració d'entitats com Amalgama7 i Ita, trastorns de conducta per obrir les portes dels seus centres assistencials i en especial a tot el seu personal terapèutic i assistencial per la implicació en el documental.

I també ha estat d'una ajuda inestimable la participació de la Unitat de Menors de Mossos d'Esquadra, de la Fiscalia i del Jutjat de Menors de Tarragona, de l'Hospital de Dia d'Adolescents del Parc Taulí de Sabadell i de l'Associació de Familiars Afectats per Trastorns de Conducta.

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Josep Rovira @joseprovirac
Realització: Jacob Peña
Producció: Joan Pavon
Imatge: Marc Durà
Edició d'imatges: Marc Escòlies
Disseny gràfic: Sofia Pérez Perelló
Muntatge musical: David Bustamante
Tècnic de postproducció de so: Joan Esquirol
Operadors de càmera: Roberto Díaz, Carles de la Encarnación, Carles Mallol, Òscar Roger
Tècnic de so: Romà Martínez
Locució: Pep Ribas
Model de "body painting" : Sofia Cartuccia

Agraïments

Al personal i els residents d'Amalgama 7 i d'Ita, Especialistes en Salut Mental
Cos de Mossos d'Esquadra
Jutjat de Menors de Tarragona
Associació de Familiars d'Afectats per Trastorns de Conducta
Hospital Parc Taulí
Montserrat Anguiano
Hotel Petit Palace Museum
Família Borrell Carreras
Atraccions Lupottos
Autos Aragón       
Trambesòs
Ajuntament de Mataró

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA  2019

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.