Empatia o paternalisme? per M. Jesús Comellas
Quantes paraules hi ha al
diccionari i que poques que en fem servir, oi? Hi ha la tendència de trobar-ne
una, com un comodí, que ho vol dir tot, o de fet res. Però així es perden els
matisos i, sobretot, es fan invisibles les actituds que hi ha darrere de cada
paraula.
Un exemple molt freqüent avui en
dia és l’ús fàcil de la paraula empatia, també quan parlem amb la canalla: “Has
de ser empàtic amb les persones”. I ho diem com si fos tan fàcil, però no
els hem mostrat quan i com ho fem, realment, i per tant, què vol dir. És tan
sols una ordre. I de vegades ho simplifiquem dient-los: “No facis als altres
el que no vols que et facin a tu”, i ho reduïm a situacions que no tenen
res a veure amb l’empatia sinó més aviat amb el respecte.
Per poder tenir empatia amb una
persona cal haver experimentat i viscut el que li passa. És difícil sentir
empatia amb qui té por si no n’has tingut, i és fàcil dir-li: “Va, que no
passa res, això no fa por”. No es pot tenir empatia amb una persona aïllada
si no has sentit i patit l’aïllament, i, a més, no tothom ho viu igual.
De la manera com ho plantegem -i
sembla que no ens n’adonem-, sovint hi ha un posicionament de poder, de
seguretat o de domini amb tendència a minimitzar el que l’altre sent i pensa. I
quan això passa, el que practiquem és el paternalisme, la llàstima des de la
comoditat; ocupem el seu espai amb les nostres interpretacions, comentaris o
consols: “Pobre, quina experiència més dura!”; “Ja veuràs com aviat...”
Doncs no, l’empatia no és això. L’empatia
exigeix no invisibilitzar i, en canvi, reconèixer i escoltar perquè la persona
expliqui com viu allò que li passa i com sent el seu dolor o per què té
inseguretat.
Per què no diem que només podem “intentar
imaginar” com està però que no ho podem saber? Potser així comença
l’empatia i la persona que està en una situació de fragilitat, almenys, es
podrà sentir escoltada. L’empatia és no prendre la veu ni minimitzar com es viu
l’experiència, i, en cap cas, dir que “ja ho entenem”, perquè és mentida
si no ho hem experimentat.
Aquest és un repte educatiu que no
podem ignorar. Sobretot, hem de procurar que les criatures aprenguin a escoltar
i coneguin la importància dels matisos. Així evitarem que es creïn malentesos o
patiments, precisament en la persona més fràgil.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.