Mal de mòbils, parlem-ne!

Joves amb telèfons mòbils. ACN / Estefania Escolà

Un nou mal de cap, unit als que ja tenim els educadors i educadores ha generat un debat, l’ús de les noves tecnologies entre els joves, el podríem anomenar tecnofòbia.

L’ús o el mal ús de les pantalles provoca un canvi en les relacions entre les persones i un canvi en les maneres de consumir dels seus continguts.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’addicció és una malaltia física i psicoemocional que crea una dependència i una necessitat vers una substància, una activitat o una relació. Aquesta addicció provoca una relació desmesurada vers alguna cosa, que genera una dependència innecessària que resta llibertat a la persona i limita el seu camp de consciència, restringint l’amplada dels seus interessos.

El 35% dels joves presenta greus problemes per controlar l’ús del mòbil. Un mal ús dels mòbils i les xarxes socials que provoca de retruc greus problemes entre els joves a les aules. La comunitat educativa ha de lluitar contra una nova amenaça: les xarxes socials.

Les pròpies direccions dels centres docents, els Mossos d’Esquadra, els educadors i educadores han copsat en els darrers anys un alarmant increment d’actituds delictives entre els joves, inconscient o premeditada, amb la presència d’un mal ús dels dispositius mòbils. Això provoca conflictes de convivència en els centres educatius i presenta noves situacions de conflicte entre els i les joves de totes les edats.

Hem vist com augmenten els interrogants sobre els efectes en l'ús excessiu de les noves tecnologies. Podem anomenar l’addicció al telèfon mòbil com nomofòbia, sempre al nostre costat i no podem marxar de casa sense l’aparell, provocant una patologia molt estesa entre els adolescents.

Cal doncs tenir en consideració alguns aspectes que poden ser rellevants. Com conèixer les eines que usen els joves i sobretot esbrinar els significats, les potencialitats i els riscos que poden tenir. Cal doncs conèixer què consumeixen i saber-ne les seves raons.

També hem de potenciar entre els joves un esperit crític relacionat amb la identitat digital pròpia. Ensenyar tots els riscos derivats de la privacitat i el més importat sobre els interessos dels mitjans de comunicació i els continguts més mediàtics més usats entre els i les joves. Hem d’explicar sense embuts quin és el rastre que es deixa a internet i les conseqüències que poden esdevenir tant les presents com les futures per la seva persona.

Els educadors i educadores hem de fomentar el contracte social entre joves, mares i pares, mestres i educadors/es. Quin ús s’ha de fer de les TIC i quina ha de ser la seva supervisió per evitar-ne l’abús. Hem de treballar per la detecció de possibles problemes (assetjament, addiccions, etc.) i donar-hi respostes contundents. Hem de treballar per la prevenció i cercar, si cal, espais d’assessorament on-line (en línia) i off-line (fora de línia) dirigits als propis joves.

Hem d’exigir als responsables que cal tenir cura dels continguts, orientant als i les joves per aprendre a seleccionar-los, saber distingir el que suma i el que no. Hem d’acompanyar, creant una consciencia i competència mediàtica, sense perdre el nostre rol educatiu.

Podem doncs, usar exemples d’èxit i fracàs en l’ús de les TIC. A la xarxa hi ha molts exemples, professionals metges i psicòlegs que en parlen amb un alt grau de coneixement de les experiències viscudes per molts i moltes joves i adolescents.

Parlar obertament de ciberassetjament escolar (cyberbulling), addiccions, etc. A voltes ens calen models per poder comprovar les conseqüències, per poder afrontar un problema, abans que sigui massa tard.

Segons un estudi fet a l’Estat espanyol sobre drogadicció, gairebé un de cada quatre estudiants de secundària de Catalunya fa un ús compulsiu d’internet. I altres informes apunten que el 2,5% dels joves hi estan patològicament enganxats. I és que l’addicció a les pantalles esdevé un dels problemes més creixents de la nostra societat, aquesta qüestió també afecta els adults.

Hem de vetllar per una diversificació dels consums de productes i d’eines tecnològiques. Hem d’aconseguir com a societat, fomentar les experiències presencials, molts de nosaltres sabem i hem compartit moltes activitats presencials que ens han aportat valors i experiències, sobretot en el lleure, que han fonamentat part de la nostra personalitat.

Hem de treballar en el disseny d’activitats en les que hi han d’haver experiències vivencials on es destaquin valors com el treball en equip. Projectes de solidaritat on sobretot s’estimuli el contacte amb la natura, el barri, la ciutat, els pobles, el país, tant en l’aprenentatge formal com en el no formal de la societat.

EL joc ha d’esdevenir una eina d’aprenentatge a través de les TIC, aprofitar els elements divertits i addictius que es troben en els jocs per aplicar-ne el seu ús al món real. Com ja es fa també en l’ús de les activitats productives, en el món del màrqueting i el de la ciència.

L’ús de les TIC és basic en el món del treball i l’educació en mitjans ha de ser el nostre cavall de batalla, ha d’existir una convivència entre els humans i el mitjans.

Els adults juguem un paper molt important per prevenir i actuar davant de l’ús que fan els menors dels telèfons mòbils. Molts experts que treballen en les tecnologies afirmen que aquestes han esdevingut imprescindibles en el dia a dia dels joves i en dels adults, per això ens hem d’ajudar a fer-ne un bon ús, no podem esdevenir presoners de les noves tecnologies.

S’estan descobrint estudis que relacionen l’ús del mòbil i els problemes psicològics pels usuaris que l’usen, aquells que en fan un ús menor presenten nivells més baixos d’ansietat, depressió i estrès, mentre que els col·lectiu dels hiperconnectats apareixen patologies destacables.

L’ansietat és un bon indicador, en el cas dels joves, un 28% pateix uns nivells alts i severs d’ansietat. L’estrès suposa el segon símptoma, amb un 19% de prevalença en nivells alts o severs.

L’ús de les xarxes suposa una addicció silenciosa, “mentre està amb el mòbil, no molesta ningú”, afirmen molts adults. Massa vegades les famílies no donen importància a aquest del problema, penseu que el grup de risc més perillós són els adolescents amb una autoestima baixa que presenten problemes de comunicació.

Us recomano la lectura següent “una relació addictiva? Les Tic i tu”.

La dependència del telèfon mòbil genera greus problemes, hi ha alguns especialistes investiguen sobre el Phubbing, referit als qui no són capaços d'aixecar la vista de la pantalla, que afecta especialment als joves i als adolescents, i cada vegada és més present entre els adults.

Us deixo alguns consells que poden ser útils. Cal controlar el temps que dediquem a mirar el telèfon mòbil, ens hem de fixar una hora per començar i un màxim de temps per tot el dia.

Hem de gaudir de l'oci de forma responsable, de les sèries de televisió i dels videojocs... I sobretot no prioritzar les xarxes socials a la feina o durant els àpats. Cal evitar que els infants passin moltes hores davant del telèfon mòbil i sobretot els mes petits de 2 anys NO poden accedir a mòbils ni a d’altres pantalles.

Sobretot ens cal descansar abans d'anar a dormir, cal NO fer servir el mòbil com a mínim 30 minuts abans d'anar a dormir i apagar-lo durant la nit.

Un article d’ús quotidià que pot esdevenir un problema, pensem-hi!

Joan Rodríguez i Serra és educador social

Comentaris

Entrades populars