L'educació en valors és un repte per a tothom per Maria Rosa Buxarrais

Doctora en pedagogia i llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre del grup d'investigació sobre l'educació en valors i desenvolupament moral (GREM) de la mateixa Universitat. Ha estat directora del Programa d'Educació en Valors de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB durant els últims 10 anys. La seva experiència s'ha desenvolupat en la formació del professorat i en la docència i investigació universitària. És autora de diferents publicacions d'àmbit nacional i internacional.

Què és un valor?
Un valor és allò propi de l'ésser humà, que fa que tinguem determinades actituds vers la vida i ens comportem d'una manera concreta. Un valor constitueix el motor i la guia de la nostra conducta i és un filtre per a les nostres percepcions i concepcions del món.

L'educació en valors és un repte per als pares o per als educadors?
L'educació en valors és un repte per a tothom, tant per als educadors/es com per als pares i mares. Potser ho és més per a pares i mares, perquè a l'escola hi ha propostes variades i, en canvi, per a la família, a banda de la dificultat de realitzar aquesta tasca educativa per la manca de formació, és difícil trobar guies o propostes que ens la facilitin, per fer-ho de la millor manera possible.

L'ètica i la moral no són matèries teòriques. Com s'educa ''moralment''? Com es transmet un valor?
Com ens deia Aranguren: ''l'ètica és la moral pensada i la moral, la moral viscuda''. Els que es dediquen a l'ètica són els filòsofs, que pensen sobre la moral d'una societat, i la moral és cosa de tots.
Educar moralment suposa optimitzar una sèrie de dimensions de la persona que la caracteritzen com a ésser moral: autoconeixement, autonomia i autoregulació, capacitat de diàleg, capacitat per transformar l'entorn, comprensió crítica, empatia i perspectiva social, habilitats socials i judici moral. La qüestió és que, per contribuir a la millora d'aquestes dimensions, cal apostar per una metodologia didàctica basada en la reflexió i el diàleg a partir de conflictes de valors. Hi ha tres formes de transmissió de valors: la promoció de l'exercici o la pràctica dels valors (proposant situacions on es visquin els valors), a partir de l'observació de ''models'' o ''exemples" a imitar (que poden ser els educadors/es o bé pares i mares) i a partir de la reflexió racional i autònoma sobre els valors (parant-nos a pensar sobre la nostra matriu de valors i la forma de transformar-la en conductes).

Educar moralment suposa optimitzar una sèrie de dimensions de la persona que la caracteritzen com a ésser moral: autoconeixement, autonomia i autoregulació, capacitat de diàleg, capacitat per transformar l'entorn, comprensió crítica, empatia i perspectiva social, habilitats socials i judici moral.

Hi ha algun ''model'', alguna guia pedagògica d'educació moral?
Podríem parlar de tres models a l'hora de concebre l'educació moral. Un model basat en valors absoluts, que s'han d'inculcar i, per tant, s'han d'establir els mecanismes necessaris per aconseguir aquesta inculcació. Un segon model basat en valors relatius, que no comporta un treball pedagògic sobre els valors, perquè cadascú té els que vol. I un tercer, que promou la construcció autònoma i racional dels valors.

És imprescindible la religió per diferenciar entre el que està bé i el que està malament?
El què està bé i el que està malament dependrà de moltes variables: de la societat, de la comunitat, del grup d'amics, de la religió que confessem, etc. Per tant, la religió pot ser una guia més per poder fer aquesta distinció, però no l'única.

La creixent competitivitat del mercat i els constants reptes professionals a què estem sotmesos, ens poden arribar a deshumanitzar?
La deshumanització serà la conseqüència de la manca de pràctiques de valors ètics. Per tant, no serà tant la creixent competitivitat i els reptes professionals resultants, sinó el fet que deixem que la competitivitat faci que perdem de vista valors com el respecte, la solidaritat, la justícia, entre d'altres, i que, per tant, visquem una vida al marge dels valors ètics i, així, fent que els contravalors esdevinguin prioritaris.

L'educació en valors podria solucionar problemes socials com la xenofòbia, el racisme, la corrupció i, en general, els conflictes ètics i morals actuals?
L'educació en valors més que solucionar problemes socials, els pot prevenir. La xenofòbia, el racisme, la corrupció i d'altres contravalors són el resultat d'una manca d'educació en valors ètics. 

Els valors tenen edat d'aprenentatge? 
No podem afirmar que els valors tinguin edat, perquè des que naixem aprenem valors. El sol fet de viure o conviure facilita l'aprenentatge de valors, experiències quotidianes en els diferents àmbits de relació de què gaudim. No obstant això, sí que està comprovat que existeixen determinades edats que faciliten més l'aprenentatge d'unes dimensions morals que unes altres i que van lligades a uns valors més que a uns altres. Així, hi ha certes pautes evolutives que hem de tenir presents. Autors com Selman, Nucci, Kohlberg, entre d'altres, ens en parlen.

Està comprovat que existeixen determinades edats que faciliten més l'aprenentatge d'unes dimensions morals que unes altres i que van lligades a uns valors més que a uns altres.

Els valors dels joves d'avui no són els mateixos que abans... Han canviat amb el temps? No s'han sabut transmetre de la mateixa manera? Han caducat? Què ha passat?
Una de les característiques més importants dels valors és el seu dinamisme. Van canviant al llarg del temps i dels contextos. El que es valorava fa uns anys ara ja no té valor, perquè la societat també canvia i ofereix noves formes de ''vida bona''. Parlar de joves com una categoria general no em sembla correcte, perquè de joves n'hi ha de moltes menes. De tota manera, m'atreveixo a afirmar que els/les joves d'avui prioritzen uns valors que fa uns anys no eren prioritaris. No és qüestió de la forma de transmissió sinó de la importància que hi ha atorgat el context sociocultural actual. Però també cal notar que si abans determinades formes de transmissió, com per exemple l'autoritarisme, eren permeses, a hores d'ara són caduques. Una societat pluralista i democràtica on són presents diversos models de vida bona, on les maneres de relacionar-se han canviat, promou altres formes de transmissió de valors basades en el diàleg, l'ús de la raó i el respecte.

Una societat pluralista i democràtica on són presents diversos models de vida bona, on les maneres de  relacionar-se han canviat, promou altres formes de transmissió de valors basades en el diàleg, l'ús de la raó i el respecte.

Hi ha joves que sí que han conservat els valors dels seus pares. Com conviuen els joves amb valors amb els joves ''sense valors''?
No hi ha joves ''sense valors'' sinó joves amb un altre tipus de valors. Els joves que conserven els valors dels seus pares és perquè consideren que aquests valors transmesos orienten les seves vides de forma que els condueixen a la felicitat. Aquests pares van esdevenir models per als seus fills/es en qüestió de valors.

Quin paper tenen les noves tecnologies en la transmissió de valors?
Actualment, les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) tenen un paper rellevant en la transmissió de valors, amb relació a l'ús que se'n fa i la importància que tenen en la vida dels nois i noies. S'ha de tenir molt en compte aquesta qüestió, no deixar-la en mans de l'atzar sinó fer una tasca educativa per sensibilitzar-los en aquest sentit.

La manca de valors entre els joves influeix en la complicada interacció d'avui en dia entre professors i alumnes? I entre fills i pares?
No és la manca de valors la que influeix en les dificultats de comunicació entre professorat i alumnat i entre pares i mares i fills i filles, sinó les diferències que hi ha entre els móns que ens han vist néixer. Els adults d'avui vam néixer en un món ben diferent del que s'han trobat els nostres alumnes i fills. Si no fem intents d'acostament entre les dues cosmovisions -i nosaltres adults, en som els primers responsables-, serà molt difícil que hi hagi una bona interacció entre tots nosaltres.

http://www.familiaforum.net/parlemin.php?id=163

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.