QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

1. INTRODUCCIÓ

1.1 QUÈ ÉS UN CENTRE DE MENORS?

Hi ha molts tipus de centres i la majoria estan explicats a l’ apartat “tipus de centres de menors”, en aquest apartat fem una petita introducció de cada tipus de centre i d’un dels tipus d’educadors.

1.1.1 Centres d’acolliment

Farem un petit resum d’aquets centres, ja que més endavant ho aprofundirem.

El centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i trasllat de l’infant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’estudia” la situació.

L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació en les situacions d’urgència de les persones menors en alt risc social. Fent un petit anàlisi dels centres d’acolliment, podem dir que quan un noi/a ha de deixar de viure a casa seva urgentment, se’n va a un centre d’acolliment on i passa un temps ( poc) mentre s’avalua la situació, desprès normalment o el noi/a torna.

1.1.2 Centre de protecció al menor

A Catalunya existeixen diversos tipus de centres de protecció per als infants i adolescents desemparats, en funció del tipus de cas i l’edat. Són els centres d’acolliment, els centres residencials d’acció educativa (CRAE), els centres residencials d’educació intensiva (CREI) i els centres de primera acollida.

CRAE: (Centres Residencials d’Acció Educativa). Son establiments que ofereixen a l’infant o adolescent de zero a divuit anys ( segons el centre) un recurs alternatiu a un medi familiar inexistent, deteriorat o amb greus dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. Els menors que entren a un CRAE poden accedir-hi per derivació de DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’adolescència).

En altres paraules podem dir que el CRAE són serveis residencials d’acolliment, per la guarda o tutela dels seus menors, mentre no poden retornar amb la seva família o se’ls troba una família acollidora.

Els professionals d’atenció directa són educadors socials.

FUNCIONS D’UN CRAE

• Acolliment i convivència
• Allotjament i menjador
• Descans i lleure
• Higiene
• Atenció psicològica, social i educativa.

Un CRAE té la funció d’atendre les necessitats bàsiques del menor en aquells casos en que la família no pot o no està capacitada per atendre al seu fill/a, o quan es precís protegir el/la menor d’abandonament, maltractament, explotació, perill per la seva integritat física, psíquica i/o moral.

CREI:Centres residencials d’educació intensiva, per l’acolliment d’estada temporal limitada) , per adolescents i joves de dotze a divuit anys tutelades per la Generalitat de Catalunya que per certs motius es requereix uns sistemes d’educació intensiva. 

1.1.3 Què és un infant o adolescent desemparat?

Un infant o adolescent desemparat es considera desemparat en les situacions següents:

• Quan les persones a les quals correspon per llei exercir les funcions de guarda, quan aquestes persones estan impossibilitades per exercir-les o quan les exerceixen amb perill greu per al menor.
• Quan s’aprecia qualsevol forma d’incompliment o d’exercici inadequat dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels infants i adolescents, o quan manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat.
• Quan l’infant o adolescent presenta signes de maltractament físics o psíquics, d’abusos sexuals, d’explotació o d’altres tipus.

1.1.4 Qui declara la situació de desemparament

La declaració de la situació de desemparament d’un infant o adolescent la fa, a Catalunya, la Direcció General, d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA).

1.1.5 Tutela i guarda protectora

La tutela es l’autoritat per tenir cura d’un infant i adolescent, i la guarda és l’obligació de vetllar per ell,tenir-lo en companyia, alimentar-lo,educar-lo i procurar-li una formació integral. Aquestes responsabilitats recauen sobre el pare i la mare, titulars de la potestat de l’infant i adolescent, o en el seu defecte sobre les persones tutores.

La declaració de desemparament d’un infant i adolescent, però, comporta l’assumpció automàtica de les funcions de tutela per part de l’organisme competent, la DGAIA.

Es a dir, implica la suspensió de la potestat del pare i la mare o de les persones tutores durant el temps en què s’aplica la mesura de protecció que es decideixi en cada cas.

La DGAIA no assumeix la tutela de manera directa en tots els casos. Si el desemparament és causat per l’entitat pública exerci només la guarda durant aquesta situació, però la tutela continua sent de qui l’exercia fins aquell moment ( pare, mare o persona tutora ordinària).

2. TIPUS DE CENTRES

2.1 CENTRES RESIDENCIAL EN RÈGIM OBERT

Un CRAE (Centre de Residencial de Acció Educativa) més conegut com centre de menors és una casa on hi viuen nens petits o adolescents que no poden viure amb els seus pares.

Cada centre de menors té un funcionament diferent amb la seva normativa... però en general hi ha una sèrie de normes que són iguals per a tots el centres.

El personal que hi treballa té la tasca o objectiu de vetllar per la salut física i emocional del menor,acompanyar-lo en el seu desenvolupament per a la vida adulta, i en el seu procés de maduració.

Educadors/ores: la tasca dels educadors és estar amb els menors i proporcionar-los-hi tot el que ells poden necessitar a traves dels recursos del centre (això no vol dir que els educadors siguin els “esclaus” del menor). L’educador és qui ha de fer que el menor compleixi les normes del centre, per tant ha de ser autoritari, però alhora ha de tenir la capacitat d’escoltar, entendre i d’ajudar. Altres de les feines dels educadors és redactar informes sobre els menors, treballar per les nits, acompanyar-los a les visites mèdiques, tutories escolars,... Els educadors vetllen i acompanyen els menors durant el seu procés d’adquisició de l’autonomia personal.

Direcció i subdirecció: cada centre compta amb un director i un subdirector que té la tasca de vetllar pel bon funcionament del centre. El o la director/a es el guardador legal de cada menor que viu en el centre, això vol dir que ha de vetllar per la seguretat i el benestar dels menors del seu centre.

PAS (Personal d’Atenció i Serveis): són les persones que fan la tasca de netejar i cuinar dins del centre. Els nois i noies que viuen en un centre tenen assignats una area del centre per netejar, aquesta tasca es canvia de forma periòdica. El personal de neteja hi és per netejar de forma més profunda tot el que en noi no ha fet.

Altres: també hi ha treballadors que porten la comptabilitat del centre, altres que tenen el càrrec de arreglar avaries...

2.2.1. Procedència

Els nois/es que arriben a un CRAE, poden ingressar ja que han estat derivats, o bé des d’un centre d’acollida, des d’un altre Centre (CRAE, CREI, ....), o bé derivats des dels EAIA, quan aquest servei ha fet un estudi en el medi familiar. 

 

2.2.2 Arribada

Quan un menor arriba a un centre hi ha un període de temps en el que està en “observació”, durant aquest període el menor no té contacte amb la seva família per tal de facilitar una millor adaptació. El que els educadors esperen que aquest noi faci es relacionar-se amb els altres nois del centre i participi en les activitats que proposa el funcionament del centre. Aquestes dues setmanes solen ser dures per als nois que arriben, i generalment si no són persones molt obertes socialment solen fer activitats independents com llegir, escoltar música, jugar a la consola... al cap del temps el menor comença a relaciona amb els altres nois, i s’adapta a la normativa del centre. Aquest menors a vegades no els hi costa gens adaptar-se, i a vegades si, depèn de cada cas individual.

2.2.3 Sortides i excursions

El centre organitza sortides cada cert temps com excursions a la platja, a la muntanya, a parcs temàtics,... però els nois també poden sortir del centre cada dia en el seu horari de sortida. Que vol dir tenir un horari de sortida? Cada noi durant el dia ha de fer diferents sortides tant sigui per anar a escola, com per a fer un encàrrec. Tenir un horari de sortida implica que el menor que surt ha de ser una persona responsable, de maner que si surt tingui un bon comportament cívic, per exemple un noi que fora del centre faci un consum de drogues,o tingui una conducta grossera amb les persones, no es mereix sortir sol. Quan un menor entra en un centre comença tenint un quart d’hora de sortida i mica a mica es va ampliant, normalment s’amplia fins a dos hores i mitja. Aquest temps de lleure s’ha de col·locar dins de unes hores que marca el centre, per exemple no pots sortir desprès de sopar. Malgrat tot el més important és que la persona sàpiga gaudir del seu temps de manera saludable, i per això també es fomenta que realitzin activitats a fora: ball, hípica, atletismes, etc

2.2.4 Escapoliments

En alguns casos, per motius propis del menor (com podria ser una situació de crisis personal per exemple) aquest s’escapoleix del centre, això vol dir que el menor s’escapa del centre durant un temps determinat. Durant el temps que està a fora els educadors del centre intenten contactar amb ell (normalment no es una opció que funcioni), intenten contactar amb amics o família del menor per saber si saben on pot estar i finalment fan una denuncia a la policia de l’escapoliment del centre. Quan el menor retorna al centre pot ser que ho hagi fet per voluntat pròpia o per que la policia l’ha anat a buscar per portar-lo. Quan el menor arriba, el que fan els educadors es parlar amb ell per intentar comprendre per que s’ha escapolit, després d’això i ha una pèrdua de confiança amb aquest menor i com que a incomplert una norma, ha de tornar a guanyar-se aquesta confiança fent una incorporació progressiva una altra vegada al grup.

2.2.5 Escola

S’intenta que els nois i les noies de cada centre vagin a escoles i instituts diferents per a que es relacionin amb altres persones que no només siguin del centre, tot i que de vegades es impossible ja sigui per falta de places, i de instituts.

Al centre li proporcionen al menor tot el que ell pugui necessitar: material escolar, llibres...

Respecte les sortides escolars cada centre té el seu funcionament, potser les paguen, potser no, potser la meitat...

Els menors que són expulsats de l’escola realitzen el horari escolar dins els centre, per la qual cosa els educadors, demanen a les escoles que els hi facilitin deures per aquest període. També hi ha una pèrdua de la confiança, donada la mala actitud en l’escola, que van recuperant conforme el càstig acaba. Els educadors controlen conjuntament amb els tutors de l’escola que el rendiment sigui òptim, i hi ha força comunicació. Tots estan assabentats de les faltes d’assistència, ...

2.2.6 Sortides a casa

Respecte les sortides a cada cas es valora si es possible o no, la seva periodicitat,... No sempre els nois volen anar a casa o inclús hi ha nois que no volen mantenir contacte amb la seva família, per altra banda aquests nois poden anar a casa d’amics pel cap de setmana, sempre i quan aquesta sortida es consideri adient.

Les sortides a casa es fan en caps de setmana i en dies festius, primer es comença fent visites curtes de cinc hores i després segons la evolució del menor amb la seva família (si es sent agust casa, si no hi ha conflictes...) s’allarga la estada fins a un cap de setmana sencer.

Hi ha nois que entren a un centre de menors i que quan s’han adaptat no tenen intenció de tornar amb la seva família permanentment, això vol dir que aquest menor veu que al centre està bé i no hi vol marxar però per alta banda vol seguir veient la seva família de forma regular (als caps de setmana). Hi ha nois, per contrari que la seva estada al centre es curta (un any i mig o dos anys) i que el motiu d’aquesta estada es millorar la seva relació amb la seva família per tal de poder tornar amb ella.

2.2.7 CSMIJ

Els menors, disposen del CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) que com diu el seu nom és un espai on el menor disposa de psicòlegs, psiquiatres, infermers,...

El menor pot escollir de anar-hi, es totalment voluntari tot i que es recomanat, i el servei es gratuït. En aquest espai hi poden anar tant nois que estan en un centre com nois que no.

2.2 CENTRES D’ACOLIMENT

Un centre d’acolliment és un centre residencial per a l’atenció immediata, això vol dir que a diferencia dels CRAE que necessiten un temps per a la preparació de la plaça del menor que ha d’arribar, els centres de acollida hi poden arribar menors en qualsevol moment.

Aquests centres poden tenir menors des de zero fins a divuit anys i l’estada màxima del menor allí es de vuit mesos, tot i que de vegades aquest màxim de tems no es compleix per circumstancies com podrien ser falta de places en centres, etc. Aquests centres són centres on es diagnostica si els menors han d’estar tutelats per la generalitat o no, si els menors poden retornar a cas o no, si han d’anar a un altre tipus de centre o no, ...

En aquests centres van a parar els casos d’urgència, o els casos que estan a l’espera d’entrar en un CRAE, per exemple si hi ha un menor que esta fent un seguiment amb l’EAIA i té un conflicte amb la seva família prou fort com per haver de ingressar a un centre de forma immediata, aquest menor anirà a un centre d’acollida i després de un temps en observació serà derivat a un altre tipus de centre, o tornarà a casa.

2.2.1 Funcions

Les funcions dels centres d’acolliment són:

• Fer un diagnòstic del menor
• Exercir la guàrdia i educació dels infants i adolescents (cuidar-los).
• Fer un diagnòstic del menor vol dir que després de un tems d’observació, els educadors avaluen si el noi ha de tornar a casa, o a de ser derivat a un altre centre. i exercir la guàrdia i educació del menor vol dir que els educadors de aquest centre han de atendre els interns i educar-los...

2.2.2 Treballadors

En els centres d’acollida hi ha un l’equip tècnic i un l’equip educatiu. L’equip tècnic esta compost per un o varis pedagogs, un o varis assistents socials, i un o varis psicòlegs, que són els que fan la tasca de fer el diagnòstic del menor, i l’equip educatiu funciona com els educadors de un CRAE.

2.2.3 Sortides

Com que es tracta de un centre d’observació i diagnòstic les sortides que es fan son solament amb educadors, es a dir, els menors no poden sortir sols. Per altra banda, aquest centres solen fer moltes sortides i excursions com anar a la muntanya, a la platja, etc.

2.2.4 Sortides amb la família

les sortides amb la família són visites controlades, on es valora la relació i la idoneïtat de mantenir contactes.

2.3 CREI

Un CREI és un Centre Residencial de Educació Intensiva. Els menors que ingressen en un CREI poden venir des de un centre d’acollida o des de un CRAE.

Aquest centre és especialista en tractar nois i noies que per les seves característiques (agressivitat, manca de límits,...) no es poden adaptar en un altre tipus de centre. En els CREI els nois i noies realitzen totes les tasques a dins, es a dir que no acostumen a sortir a fer activitats a fora (l’escola està a dins del centre, no poden sortir sols del centre, es fan poques excursions...)

2.3.1 Temps d’estància

El període de estada depèn de l’estat en que es troba el menor, i també es pretén que sigui el menor temps possible. Quan el noi esta preparat per sortir a un altre centre o retornar amb la família es desinterna. Per exemple si en un CRAE hi ha un noi que durant el seu període de adaptació no es troba bé, i que a mesura de que passa el temps el noi no s’adapta, té un comportament agressiu... aquest pot ser portat a un CREI, si dins del CREI aquest noi al cap de un tems ha millorat la seva conducta, es retornat a un CRAE.

2.3.2 Treballadors

En aquest centres treballa molt personal diferent:

• Educadors: tenen la mateixa funció que els educadors de els CRAE
• psicòlegs: son els qui tracte l’aspecte psicològic del menor intern.
• Professors: treballen a la l’escola del centre i poden ser tot tipus de professors (professors de matèries de ESO com per exemple: matemàtiques, llengües... o professors de oficis com per exemple: informàtica...

3. E.A.I.A.

3.1 QUÈ ÉS?

EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i a la Adolescència). L’EAIA com diu el seu nom és un equip que ajuda a que la relació entre familiar i menor millori.

3.2 Funcionament

L’EAIA al igual que un metge segueix unes pautes:

• 1r pas, es avisat: l’EAIA pot ser avisada des de l’ajuntament, l’escola,... per a ser avisada de que una família amb fills, nets, nebots... menors de edat estan desprotegits.
• 2n pas, fa un diagnòstic: l’EAIA visita la família, fa entrevistes... i després redacta un informe sobre el problema.
• 3r pas, planteja una solució: fa un canvi en la família (sempre deixant la opció de portar el menor a un centre com a última) com podria ser portar el menor a un psicòleg, traspassar la tutela a un altre familiar (tiet, avi...) , proposar l’ internament en un Centre, etc.
• 4t pas, fa un seguiment: després del canvi, l’EAIA fa un seguiment per a avaluar-ne el resultat. Poden passar dos coses: que el resultat sigui dolent, i en aquest cas tornaríem al pas tres, o que millori, i en aquest cas es deixa com està però sempre seguint fen un seguiment.

3.3 Treballadors

Un equip d’atenció a la infància i l’adolescència està compost per un o varis assistents socials, psicòlegs, educadors socials, i pedagogs. Estan distribuïts per comarques excepte a Barcelona que funciona per barris. El nombre de components de cada equip depèn del nombre d’habitants de la comarca (o del barri de Barcelona).

3.4 Exemples reals

A continuació expliquem dos diferents casos de famílies que han tingut amb l’EAIA:

Cas A: una família amb els pares divorciats on la filla era maltractada per la seva mare. Aquesta noia va denunciar la seva mare i l’EAIA decidit que ella havia de anar a viure amb la seva avia.

Cas B: una mare viuda amb dos filles. Aquesta mare va haver de ser ingressada al hospital durant vuit mesos i les dues filles per decisió de l’EAIA van anar a viure amb uns dels seus tiets, no va funcionar i van canviar de tiets, de les dues germanes la gran es va adaptar bé però la petita no així que finalment van decidir que havia de anar a un centre de menors.

4. CASOS REALS

Hi han molts casos diferents de nois que estan en centres de menors, n’hi ha de mes simples a mes complexos, els volem explicar en aquest treball per a que les persones que ho llegeixin tinguin una idea de les persones que realment van a un centre de menors.

Un cas per exemple és el d’un noi , que a casa seva no estan molt be econòmicament i no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. Els pares parlen amb els assistents socials per poder obtindre ajudes. Els assistents socials creuen que el noi no pot estar a casa seva ja que les coses no estan be i decideixen portar-lo a un centre residencial de menors; allí podrà estudiar, tindrà menjar, anirà ben vestit... Un cop està al centre, els caps de setmana i els festius se’n va a casa seva, alhora que la seva família rep ajudes per poder tindre els element bàsics perquè els seu fill torni a casa. Aquest noi, al cap de dos anys te la ESO, i comença a fer-se autònom. La seva situació a casa millora, i per tant el noi torna a casa. Aquest noi al cap d’uns mesos troba feina i entre al seva família i ell es paga uns estudis.

Un cas mes complex es com el d’una noia de Brasil. Aquesta noia quan tenia 6 anys vivia amb els seus pares i la seva germana gran. Un dia les dos noies van tornar a casa desprès del col·legi i van anar cap a la cuina a saludar a la seva mare, i la van veure morta, penjada d’una corda. El pare i les noies van decidir vindre a Espanya per oblidar-se d’aquella tragèdia, per la noia mai ho va superar, i es va revelar contra tot, i sobretot amb el seu pare. Arriba un moment en que el els assistents socials decideixen intervenir-hi, i portar a la noia a un centre residencial de menors, per a que estigues un temps fora de l’àmbit familiar. Al pas del temps aquesta noia recupera la relació amb els seu pare i la seva germana . La noia torna a casa i la família torna a brasil a fer una nova vida.

*Aquets cassos no son del tot reals, però si similars a cassos que ens han explicat, i per preservar la seva privacitat, no podem donar mes detalls.

5. ENQUESTES

Les enquestes diuen que:

• Hi ha 46 persones que tenen entre 14 i 17 anys que han fet una enquesta. Els resultats són:
• En la pregunta: Que creus què és un centre de menors?
• 20 persones creuen que és un lloc on hi van menors problemàtics, delinqüent,conducta agressiva ...
• 11 persones creuen que es on lloc on hi van menors amb problemes familiars.
• 12 persones creuen que son llocs on hi ha menors amb problemes de tipus familiar i de mala conducta.
• 3 persones han donat una resposta no valida.

La resposta adequada molt resumida, es que hi ha dos tipus de centres de menors, els centres de justícia on hi han menors que han comés un delicte i els centres residencials de protecció de menors, què es on van els menors amb problemes únics i exclusivament familiars.

La majoria de persones que han contestat la enquesta pensen que es un lloc on hi van delinqüents. Els delinqüents menors no entren a un centre de menors, van a un centre de justícia.

En la pregunta: Com descriuries una persona que viu en un centre de menors?

10 persones creuen que son menors com qualsevol altre, es a dir totalment normals

26 persones creuen que son menors conflictius, agressius, drogoaddictes...

3 persones han contestat que son menors de baixa autoestima i tristos.

7 persones han donat una resposta no valida

La resposta adequada es que les persones que estan en centres de menors són totalment normals, com qualsevol persona.

La majoria de les persones que han contestat la enquesta pensen que els menors que resideixen en un centre de menors són conflictius, drogodependents,...

En la pregunta: Com reaccionaries si et diguessin que demà te’n vas a un centre de menors?

21 persones diuen que no els agradaria anar-hi.

21 persones creuen que es impossible que ells vagin a un centre de menors, ja que ells no tenen mala conducta, ni han fet res per entrar-hi, no ho acceptarien.

2 persones creuen, que si vas a un centre de menors, i tens problemes familiar o ets delinqüent, es alguna cosa positiu anar-hi ja que allí t’ajudaran..

2 persones han donat una resposta no valida.

Es una pregunta personal, amés les persones que hi són també pensaven el mateix que les persones de la enquesta abans de entrar-hi, de totes maneres, també és una gran ajuda per molts menors que tenen problemes familiars.

La major part de les persones que han contestat la enquesta es neguen a la possibilitat de que ells també podrien estar-hi, això ens fa pensar que tenen por de la idea de entrar a un lloc que desconeixen, i que per tant tornem a l’objectiu del treball que es donar a conèixer que es realment un centre de menors.

En la pregunta: A partir i fins quina edat es pot entrar en un centre de menors? I sortir?

ENTRAR
8 persones creuen que es pot entrar quan neixes.
28 persones creuen que a partir dels 2 anys.
10 persones han donat una resposta no valida.

SORTIR
41 persones creuen que es surt a partir dels 18 anys.
1 persona creu que es surt als 17 anys.
1 persona creu que es surt als 20-22 anys.
3 persones han donat una resposta no valida.

La veritat es que la resposta varia segons el centre, però en general es pot entrar des dels 0 anys, fins als 18.

la majoria de les persones que han contestat la enquesta pensen que es port entrar a partir dels 2 anys i sortir a partir dels 18, aquestes persones han respost per lògica, si saben que es un centre de menors, sabran que es pot sortir als divuit.

En la pregunta: Si t’assabentes que un company/a teu o conegut, esta en un centre de menors, el jutjaries? O simplement el rebutjaries?

31 persones diuen que no farien res, simplement els tractarien com a una persona normal, ja que si es una persona que coneixes i es amic teu, per el simple fet de entrar a un centre no a de deixar de ser-ho.

8 persones les jutjarien.

5 persones els rebutjarien

2 persona els rebutjaria i el jutjaria.

Penso que no s’ha de jutjar a ningú per el simple fet d’estar en un centre de menors, i molt menys rebutjar, però són respostes lliures.

La majoria de persones que han contestat la enquesta diuen que els tractarien com un més, això vol dir que la majoria de persones són tolerants.

6. CONCLUSIÓ

L’objectiu del treball era mostrar com és realment un centre de menors. Ja que moltes persones tenen una idea equivocada, segurament per falta d’informació. La finalitat del treball era sobretot aclarir com son els centres de menors, qui hi treballa, qui hi viu...

Dins del treball també vam formular unes enquestes on vam poder comprovar que la majoria de les persones no només no saben qui hi viu o què és, sinó que amés tenen una idea equivocada i una barreja de conceptes erronis.

Em arribat a la conclusió que la falta d’informació es la causa per la qual molta gen discriminen persones sense saber realment qui són.

No podem aconseguir que totes les persones coneguin el que es realment un centre de menors o quins tipus de centres hi ha, però hem aconseguit que almenys alguns alumnes d’aquesta escola ho sàpiguen, ja és més del que ens esperàvem.

7. ANNEX

8.1 Centres de justícia

Hem ficat els centres de justícia a l’annex per que en aquests no s’hi tracta els mateixos casos que en els centres de menors, l’objectiu d’aquest treball és donar a conèixer quin tipus de persones viuen en un centre de menors, per que hi van i el més important: la diferencia entre els centres de menors i les presons de menors.

Un centre de justícia es un centre tancat on hi van menors que han comes un delicte sent menor d’edat, es a dir que si un menor té vint anys però va cometre un delicte sent menor d’edat anirà a un centre de justícia i no a una presó. Aquest període de edat en el qual ets major d’edat però pots entrar en un centre de justícia i no en una presó es dels 18 als 21, a partir dels 21 vas a una presó.

En aquests tipus de centres, com als CREI, hi treballen psicòlegs, educadors,...

El funcionament de un centre de justícia es molt pautat, es treballa molt la disciplina, i té unes normes molt estrictes.

7.2 Educadors de carrer

També hi ha educadors de carre,  així es com molta gent els anomena. Són educadors que van a casa del infant/adolescent a ajudar a la família, en cas que sigui una situació senzilla, com per exemple en el cas de que una mare no sap exercir com a tal. Així s’evita que molts nois entrin en un centre de menors. Per desgràcia d’aquests educadors en n’hi ha molts pocs, per tant hi ha molts nois i noies que estan en centres de menors, poden estar a casa seva ( amb la ajuda “d’educadors de carrer”) i deixant plaça a nois i noies que realment necessiten estar en un centre de menors.

7.2 Com es va fer aquest treball

En la nostra escola (Dominiques) a 4t ESO fem un treball de recerca. nosaltres vivim en un centre de menors, i molts cops al dir-ho la gent s'espanta per que no saben el que es o tenen una idea equivocada . Així que vam decidir fer aquest treball amb l'objectiu d'informar a la gent del que es realment i com a benefici per nosaltres tindre més informació del lloc on vivim.

per nosaltres encara que no ho sembli ens era difícil ens fer aquest treball ja que en tots els processos, i idees que volíem afegir al treball havíem de consultar-ho amb direcció, espera a que ens donessin permís...

Quan vam començar el treball vam fer un llistat de idees i temes dels que podíem parlar, alguns dels quals no van ser aprovats per direcció i els vam haver de substituir. un cop feta la llista definitiva ens vam repartir la feina i cadascuna va fer la seva part, i amés, encara que no ho aguéssim quedat de fer-ho, cada cop que acabàvem un apartat ens consultàvem l'una a l'altra buscant-nos la aprovació mútua.

la part més divertida del treball va ser llegir les enquestes i la ignorància de la gent respecte els centres, n'hi havia una en especial que a la pregunta de "com definiries a un noi que viu a un centre de menors?" va contestar: drogoaddicte estúpid, retrassat mental, inútil,... i molts més adjectius despectius!

a l'hora de fer l'exposició les dos vam estar molt segures del que havíem de fer i de dir, va sortir perfecta.

Aquest treball a esta una experiencia magnifica (tant per nosaltres a l'hora de fer-ho com per a les companyes de classe que ara saben moltísimes coses sobre els centres de menors) i també va ser un detall per a molts nois del nostre centre ja que ens van agrair que defenssésim un tema que actualment esta molt deixat. també cal tenir en compte totes les persones que ens han ajudat i els hi volem donar les gràcies!

Volem dedicar aquest treball a tots els educadors del CRAE Enric Llaberia, especialment a la Maria Rosa Bonifaci i a la Nuria Cera, a tots els menors que hi viuen amb nosaltres, especialment l’Albert Millera, que ens ha donat suport a l’hora de fer-lo, i a la Maria José Vinyola, tutora del nostre projecte de recerca.

http://qui-son-com-els-veiem.blogspot.com.es/