La població adolescent que resideix en CRAE i CA cada cop s'assembla més a la que conviu amb les seves famílies

El psicòleg Jordi Royo, un dels ponents de les jornades.
El psicòleg Jordi Royo, un
dels ponents de les jornades
Els canvis socioeconòmics del segle XX han donat lloc a un nou grup social molt heterogeni, el dels i les adolescents. Sense capacitat per incorporar-se al mercat laboral, s'han convertit en éssers que tendeixen al consumisme, a l'entesa de la cultura com a oci, a desenvolupar actituds egocèntriques i a les conductes de risc. Els infants i adolescents que viuen en CRAE i CA no en són cap excepció, però a més, presenten algunes característiques específiques, en tenir una conducta més conflictiva i problemes de salut mental, que afecten a més de la meitat dels usuaris i usuàries dels centres.

En finalitzar la II Guerra Mundial el món viu la divisió de la població en grups socials diferenciats, de forma que apareix la infància, la joventut, la vellesa, l'adolescència... Els i les adolescents conformen un nou grup emergent, producte de la incapacitat del mercat laboral d'absorbir aquest grup social.

Durant molt de temps, hem parlat de l'adolescència com una etapa homogènia, on tots els seus membres reflectien característiques similars. En el decurs de la celebració de les dues jornades anteriors, s'ha evidenciat l'existència de diverses adolescències, que van des de les considerades i acceptades com a normals fins a les denominades conflictives.

L'adolescència és un període d'una alta activitat cerebral, el lòbul frontal del cervell on rauen l'activitat emocional de l'ésser humà es reorganitza, motiu pel qual l'adolescència és un període de grans canvis en la personalitat, fins a poder confondre's en alguns moments amb patologies psiquiàtriques.

Cal destacar que cada cop més la població adolescent que resideix en CRAE i en CA s'assembla més a la població que conviu amb les seves famílies.

D'entre les característiques observades per Jordi Royo i Susana Brignoni en el col·lectiu d'adolescents, destaquen:
  • L'exploració de la vida des d'una perspectiva egocèntrica.
  • L'aparició de noves formes de relació social com el botellón, les festes afters o les raves.
  • L'aïllament social causat per l'era digital.
  • Una cultura centrada en l'oci.
  • La desmotivació escolar.
  • La dictadura de la negociació continuada enfront de les formes d'autoritat tradicional.
  • Algunes conductes de risc:
  • El consum de drogues
  • L'aparició de trastorns alimentaris: bulímia, anorèxia, vigorèxia
  • Dificultats de comunicació i/o d'entesa familiar
  • La sexualitat no segura
  • Les compres compulsives
  • Conductes que porten a l'addicció: joc, alcohol, drogues
  • Conductes inadaptades
En resum, l'adolescència no és més que el reflex de l'actual societat. Centrats en la població atesa en els CRAE i els CA podríem destacar algunes característiques més persistents entre els infants i els les adolescents que s'hi atenen, com ara:
  1. L'augment de la presència de patologies relacionades amb la salut mental. El 65% de la població atesa presenta sentiments d'infelicitat, de depressió, d'angoixa o d'aïllament social.
  2. L'aparició d'un nou grup com són els i les menors immigrants no acompanyats.
  3. L'augment de la població infantil d'origen immigrant.
  4. L'aparició d'un nou fenomen social com és la violència filioparental.
  5. L'augment de les conductes conflictives: policonsum de drogues, conductes delictives, afrontament violent dels conflictes, una gran impulsivitat i augment significatiu del malestar personal.
  6. Una actitud crítica i exigent. Reclamen una major implicació, coherència i cohesió dels equips educatius.
Pel que fa a les famílies dels i de les usuàries residents en els CRAE i els CA, cal destacar com ha evolucionat el model, de forma que en l'actualitat no es pot parlar d'un estàndard en les famílies ateses des dels serveis de protecció a la infància. En el passat, es podia parlar de famílies desestructurades per motius materials, organitzatius o emocionals, però actualment el ventall de les famílies que requereixen els serveis de la xarxa del sistema de protecció a la infància acull també famílies considerades normalitzades. En destaquen dos grans blocs:
  • Les famílies amb presència de nadons on la negligència físico-emocional és el motiu principal de l'entrada en el sistema de protecció a la infància.
  • Les famílies amb presència d'adolescents. En alguns casos, després d'un llarg període de treball amb les famílies, l'entrada en un equipament residencial és producte de la sobreprotecció i de la negligència educativa.
Més informació

Escolteu un fragment de l'exposició del psicòleg Jordi Royo
Escolteu un fragment de l'exposició de la psicoanalista Susana Brignoni

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.