RED DE PALABRAS. Prevenció en xarxa (VIII JORNADA FORMATIVA: els professionals davant l’ASI), per Pilar Polo i Laura Maure

RED DE PALABRAS. Prevenció en xarxa

El programa RED DE PALABRAS és un programa de prevenció de l’abús sexual de la població infantil en situació de vulnerabilitat atesa en la xarxa del programa CaixaProinfancia, mitjançant la participació activa de professionals,infants i adolescents i famílies que permeti la creació de materials.

Per tant el primer que hem de tenir clar és com volem realitzar la prevenció, i seguint el que indiquen autors com Holman (2000) o Cillero (2003), és necessari dissenyar i implementar aquest tipus de programes preventius de forma integrada. Aquesta és la raó per la qual intentem que dintre d’aquest programa estiguin inclosos tots els actors que tenen un paper rellevant en la protecció de la infància i la adolescència, ja que a l’hora de parlar de prevenció sempre hem de parlar de protecció.

PLANTEJAMENT TEÒRIC, CONCEPTUAL I PROCEDIMENTAL

Conceptualització de l’ASI.

No és el moment de realitzar una explicació exhaustiva del què significa l’Abús Sexual Infantil, però si que val la pena recordar certes dificultats que ens trobem a l’hora d’afrontar-lo.

Hi ha tres aspectes que diferencien l’ASI d’altres formes de maltractament infantil (Deza, 2005): a) La majoria de les vegades succeeix sense violència física, però sí emocional; b) Els nens/es, sobretot els més petits, viuen l’abús amb sorpresa, com alguna cosa ocasional, no intencionada i quasi accidental. Al principi és difícil que es donin compte del que està passant, essent molt difícil la revelació; i c) La víctimització del nen/a és psicològicament perjudicial, socialment censurable i legalment “sancionable”. Malgrat això, el component sexual d’aquest forma de maltractament fa que la seva detecció, la revelació i fins i tot la persecució d’aquest tipus de delictes sigui molt més difícil.

Aquestes dificultats fan que la seva prevenció també s’hagi de presentar de diverses maneres, o a diferents 

nivells.

La prevenció en els ASI

Tal com indica Deza (2005) dins del concepte de prevenció s’hi “engloba” tota acció que impedeix l’aparició del problema i la disminució de les conseqüències negatives. Els programes de prevenció de l’ASI doncs, s’orienten en evitar l’abús i a la detecció precoç d’aquest (estimulació de la revelació).

Es poden distingir tres nivells d’actuació (Hornos, 1999)

a) Prevenció primària: Tota intervenció dirigida a la població general (pares, nens i nenes, professionals, etc.) que té com a objectiu augmentar els seus coneixements, proporcionar pautes de relació positives i d’autodefensa i sensibilitzar envers la problemàtica.

b) Prevenció secundària: Està destinada a les poblacions de risc, és a dir, persones que per les seves

característiques o circumstàncies posseeixen un major risc de patir un abús sexual infantil.

c) Prevenció terciària: Es treballa quan l’abús ja s’ha produït. Els seus objectius són evitar la revictimització (en la persona que ha patit l’abús) i evitar la reincidència (en els agressors). Tot i això, la divisió entre les tres categories o sempre és fàcil de delimitar (Martínez, 2000).

Per aquest motiu, els programes de prevenció de l’ASI en general s’inscriuen en el camp de la prevenció primària, ja que aquesta s’entén per qualsevol acció orientada a evitar la ocurrència de l’abús (MacMillan et. al., 1994b; citat dins Martínez, 2000). Per a què una intervenció preventiva (en qualsevol dels seus nivells) sigui eficaç és necessari considerar els factors de risc, ja que incrementen la probabilitat d’aparició de l’abús i els factors de protecció, que contribueixen a disminuir o controlar els factors de risc reduint la possibilitat que l’ASI es produeixi (Deza, 2005). En aquest sentit, Soriano (2005) afirma que la prevenció primària té l’objectiu d’evitar la presència de factors de risc i potenciar els protectors, mentre que en la secundària s’han d’atenuar els de risc presents potenciant els factors protectors.

Quins són aquests factors de risc i quins són els factors de protecció?

Tot i que qualsevol nen/a pot ser víctima d’una situació d’abús, al no existir un perfil o característica específica que determini la seva ocurrència, s’han identificat una sèrie de factors de risc i de protecció davant els ASI. En aquest sentit, Ochiata (citada dins Lööf, 1998) afirma que l’ASI només pot explicar-se en termes d’equilibri i desequilibri entre els factors de protecció i els de risc dins el context de socialització. Una àmplia classificació d’aquests factors és la que proposa l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària Previnfat (citat dins Hornos et al., 2001) en el seu model integral d’avaluació. Aquest model no només diferencia els factors protectors i de risc, sinó que dins de cada categoria també s’estableix la diferència entre els factors estables (com ser fill/a no desitjat/da) i els “situacionals” (com malalties o lesions del nen/a).

Classificació dels factors de risc i de protecció dels ASI proposada per PrevIndfat (2005) dins del seu model d’avaluació.

Taula 1. Model integral d’avaluació de l’associació Previnfat (2005)

• Factors de risc Factors de Protecció 
• Nivells ecològics 
• Predisposant1
• Precipitant2 
• Predisposant Precipitant

Desenvolupament de  l’individu

• Introversió
• Discapacitat física/psíquica
• Història prèvia d’abús
• Baixa autoestima
• Pobres habilitats de comunicació
• Trastorn de la conducta
• Malalties o lesions del nen/a
• Complicacions en el període perinatal
• Habilitats interpersonals de comunicació i resolució de problemes
• Alta autoestima
• Assertivitat
• Desenvolupament
• Reconeixement de l’experiència de maltractament en la infància
• Adquisició d’habilitats d’autodefensa davant de la resolució de problemes

1 Els factors predisposants són aquells que estan sempre presents, que existeixen abans de l’abús, per exemple l’experiència d’una situació d’abús intrafamiliar prèvia en el cas els factors de risc, o un ambient familiar protector en el cas dels factors de protecció.

2 Els factors precipitants són aquells que sorgeixen com a provocadors de la situació d’abús, en el cas dels factors de risc, o com a contenidors d’aquesta situació , en el cas dels factors de protecció. Un exemple d’aquests serien els conflictes maritals (provocador) o la satisfacció experimentada en la cura del nen/a (contenidor).

• Falta d’assertivitat i submissió
• Ser dona
• Desconeixement sobre la sexualitat
• Ser fill/a no desitjat/da
• Trastorns congènits
• Naixement prematur
• Baix pes al néixer
• Falta d’habilitats d’autodefensa normalitzat
• Educació afectivosexual adequada
• Vincle matern/ patern

Microstema 

• Trastorns físics/psíquics (ansietat i depressió incloses) d’algun membre de la família.
• Drogodependències d’algun membre de la família
• Família monoparental
• Mare jove
• Història familiar d’abús
• Falta d’afectivitat en la infància dels pares
• Disarmonia familiar
• Absència de vincles afectius
• Abandonament
• Elevada mida de la unitat familiar
• Malalties/ lesions d’algun membre de la família
• Conflictes conjugals
• Violència familiar
• Manca de control dels impulsos
• Excessiva proximitat en el naixement dels nens/es
• Ambient familiar sense exposició a violència
• Experiència en la cura del nen/a
• Planificació familiar
• Satisfacció personal dels membres de la família
• Educació afectivosexual adequada en la família
• Vincle matern/patern del fill/a
• Harmonia marital
• Satisfacció en el desenvolupament del nen/a
• Resolució de conflictes familiars
• Constitució o enfortiment de vincles afectius
• Sortida de la llar de l’agressor intrafamiliar
• Escassos successos vitals estressants
• Intervencions terapèutiques familiars

Exosistema

a) Sociolaboral 

• Dificultats en l’accés a recursos socials i econòmics
• Insatisfacció laboral
• Atur
• Conflicte laboral
• Fracàs en l’accés a recursos socials
• Satisfacció laboral
• Accés a recursos socials i econòmics
• Sortir de l’atur
• Resolució de conflictes laborals
• Èxit en l’accés a recursos socials

b) Veïnat - Aïllament social - Canvi freqüent de domicili

• Xarxa de suport psicosocial àmplia
• Integració en grups d’iguals
• Participació en associacions i activitats veïnals
• Suport social davant la problemàtica

Macrosistema

a) socials

• Elevada criminalitat
• Baixa cobertura de serveis socials
• Alta freqüència d’atur
• Marginalitat
• Inhibició social a l’hora de la denúncia
• Fàcil accés a la pornografia infantil
• Polítiques discriminatòries
• Falta de relació afectiva entre els homes i els nens/es durant la criança
• Procediment penal exclusivament protector dels drets de l’agressor
• Alta mobilitat geogràfica
• Fàcil accés a les víctimes
• Aplicació de les penes mínimes als agressors
• Absència de control prenatal i perinatal
• Conflictes bèl·lics
• Polítiques igualitàries
• Aplicació adequada de les penes als agressors
• Procediment penal protector de la víctima
• Posada en marxa de:

1. Programes reventius
2. Programes de tractament de víctimes i agressors
3. Programes de millora, de xarxa de suport i d’integració social de les famílies de més risc
4. Programes sanitaris
5. Programes d’investigació sobre el tema

• Registre unificat de casos
• Construcció de xarxes de treball interdisciplinar

b) Culturals

• Acceptació del càstig corporal
• Consideració del nen/a com una propietat dels pares
• La família com un àmbit de privacitat aïllat
• Concepció del nen/a com a projecte de persona, no com una persona
• Tolerància amb tot les formes de mal tracte infantil
• Negació de la sexualitat infantil
• Sexisme: Foment de la idea de poder i discriminació
• Subcultura patriarcal
• Fracàs dels programes de sensibilització social
• Sensacionalisme en els mitjans de comunicació
• Actitud positiva cap a la infància, la dona i la paternitat
• Concepció del nen/a com una persona independent i amb drets
• Família com un àmbit social integrat
• Consideració del nen/a com un membre de la família, no com una propietat dels pares
• Èxit dels programes de sensibilització social
• Assumpció de la protecció eficaç de la infància per part de la societat
• Implementació de la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides
• Canvi dels models de criança i familiars
• Actitud respectuosa i protectora cap als nens/es dels mitjans de comunicació

Parafrasejant a Hornos et al. (2001), “És necessari dissenyar programes de prevenció que atenguin les

característiques diferencials dels grups de risc identificats, sense estigmatitzar-los i oferint-los eines 

preventives”(pàg.107).

D’aquests factors de risc i de protecció en el programa RED DE PALABRAS, treballem els que considerem que tenen un efecte més directe en el benestar dels infants i adolescents i les seves famílies.

Comentaris, crítiques i propostes sobre els programes de prevenció de l’ASI.

Malgrat el debat existent sobre l’impacte real i l’eficàcia de les intervencions preventives, Save The Children

conclou que sempre hi haurà una gran necessitat de crear programes de prevenció dirigits als infants,

professionals i a altres persones que treballin amb la infància, que mitiguin el problema de l’ASI a Europa i a la resta del món (Lööf, 1998 i Holman, 2000).

Totes les crítiques i comentaris que s’han realitzat als diferents programes preventius a propiciat l’evolució dels esforços preventius en aquesta matèria, com la inclusió de temes concrets relatius als ASI dins d’estratègies d’intervenció preventiva més àmplies dirigides a la promoció d’habilitats socials, al foment de l’autoestima, la promoció de salut, la demanda d’ajuda, l’educació afectiu-sexual, etc.

Recopilació d’algunes crítiques dels programes de prevenció dels ASI3

- Adopció de postures reduccionistes. Si la prevenció implica evitar que es produeixi un determinat problema al controlar les seves causes i tenint en compte que l’ASI és un fenomen complex i de múltiples factors causals, no podem orientar les accions preventives exclusivament als infants i/o adolescents.

- Si es considera la diferència d’edat, d’experiència i de força física entre un adult i un menor, és poc raonable esperar que aquests últims siguin capaços d’evitar l’abús. Hi ha el perill de que augmenti el sentiment de culpa que ja genera per si mateixa una situació d’abús sexual. De la mateixa manera, hi ha el risc de sobrecarregar als nens/es al responsabilitzar-los de la seva pròpia protecció si no es consideren els trets propis de l’etapa evolutiva en la que es troben.

- Foment d’un fals sentiment de seguretat en els pares, professionals i en els propis infants, potenciant la frustració si l’abús es produeix. Com s’indicava en el punt anterior, l’entrenament en habilitats 

d’autoprotecció pot augmentar el sentiment de responsabilitat i culpa.

- Es qüestiona en quin grau es traslladen els coneixements i les habilitats estudiades en els programes a la vida real.

- És qüestiona en quin grau els programes de prevenció generen un augment en la taxa de revelacions. En aquest sentit, l’avaluació d’un programa de prevenció a menors d’educació primària realitzada per Del Campo i López (2006) constaten un augment de la probabilitat de revelació. Aquests mateixos autors consideren que aquest resultat és un dels indicadors més evidents de l’eficàcia del programa en la vida real, ja que els menors han utilitzat les habilitats adquirides en aquest per trencar el silenci i buscar ajuda.

- Possibles conseqüències emocionals o conductuals negatives com l’augment de temors i ansietat associats a la participació en programes de prevenció. Tot i això, els estudis assenyalen que aquests efectes si existeixen són mínims. D’altra banda, en el cas de produir-se un augment de l’ansietat i de la por, no està clar si això suposa un efecte negatiu en si mateix (Casaubón, 1998).

- No contextualitzar la transmissió de coneixements sobre l’ASI dins d’una perspectiva més àmplia i positiva

sobre la sexualitat. No és apropiat que la primera aproximació al tema de la sexualitat es faci des de la 

perspectiva de l’abús.

- El tabú social existent entorn la sexualitat fa que els adults no se sentin còmodes al parlar d’aquesta temàtica amb els infants. Així doncs, al no existir adults amb qui conversar adequadament provocarà que els infants no s’atreveixin a denunciar les situacions abusives, cosa que fa que aquests siguin més vulnerables i que estiguin més exposats. Una altra conseqüència d’aquesta situació és la incertesa de que davant de la

revelació d’un infant i/o adolescent, l’adult el cregui i reaccioni protegint-lo adequadament.

3 Les següents crítiques han sigut extretes i modificades de les fonts següents: Arredondo, 2002; Casaubón, 1998; Del Campo i López, 2006; Holman, 2000; Lööf, 1998; Martínez, 2000; Rädda Barnen, 1998 i Ralston i Sosnowski, 2002.

- Manca d’un adequat control i avaluació dels programes preventius. Aquells programes que han sigut

avaluats generalment només s’ha atès a la satisfacció dels participants i a la freqüència d’implementació, no

avaluant-ne l’impacte ni els efectes. Es detecta una manca d’instruments d’avaluació i una dificultat en el seu disseny i una pobra “posada en comú” de la informació entre països de la UE i dins dels propis països.

- Enfocament limitat dels programes ja que conceben els infants i/o adolescents exclusivament com a possibles “víctimes” oblidant la consideració de potencials agressors.

- Incapacitat dels infants en discriminar les formes apropiades i inapropiades i la intenció del contacte físic juntament amb l’aplicació inadequada d’habilitats que produeixen falses acusacions. Aquest últim aspecte no

ha sigut ben documentat limitant-se a alguns informes anecdòtics (Casaubón, 1998). D’altra banda, aquest tipus de programes de “carícia bona i dolenta” descarten el fet que al tocar de forma sexual els pot fer sentir

bé i que els abusadors són molt hàbils en les seves estratègies de manipulació i poden fer creure als infants que es tracta de quelcom positiu com un joc o bé d’una demostració d’amor. A més, aquests tipus de programes tampoc atenen a la resta de conductes que també són abús sexual però que no comporten un contacte físic.

- Els programes que es focalitzen en la perillositat dels estranys obliden que habitualment els abusos són comesos per persones que el menor i/o adolescent coneix i en les que confia.

- Impacte negatiu en les relacions entre nens/es i adolescents i els adults.

Recopilació d’algunes de les principals recomanacions entorn el disseny i la implementació dels programes preventius de l’ASI4

- Entrenament explícit d’habilitats d’autoprotecció amb un temps suficient perquè el nen/a o adolescent pugui integrar aquestes noves habilitats en el seu repertori cognitiu. Es fa necessària la repetició en intervals regulars en el temps, la incorporació dels pares per tal de reforçar-les a la llar al llarg del temps i la utilització

d’una metodologia activa i dinàmica (especialment els role-playing ja que ajuda a retenir i recordar la informació).

- Contextualitzar la prevenció de l’ASI dins d’una mirada més àmplia de la sexualitat que mostri els aspectes

positius d’aquesta, no essent tractada com un problema aïllat independentment del discurs general sobre la sexualitat. En aquesta mateixa línia, és necessari incorporar l’educació sexual i la promoció per la salut, i dins

d’aquestes l’abús sexual, en el currículum escolar tant dels alumnes com dels educadors.

- Incorporació i participació dels pares o adults significatius i de l’entorn educatiu i social dins el context social del nen/a o adolescent, responsabilitzant-los de la protecció i prevenció dels abusos sexuals infantils i enfortir la col·laboració entre els diferents professionals.

4 Les següents recomanacions han sigut extretes i modificades de les fonts següents: Arredondo, 2002; Casaubón, 1998; Del Campo i López, 2006; Holman, 2000; Lööf, 1998; Martínez, 2000; Rädda Barnen, 1998 i Ralston i Sosnowski, 2002.

- Formar, assessorar i dotar d’eines als diferents professionals en contacte amb la infància per a la detecció i

l’afrontament davant les situacions d’ASI.

- Els programes han de ser efectius, no únicament informatius, proporcionant un coneixement efectiu dels recursos socials disponibles en la comunitat.

- Establir objectius diferenciats per a cada grup d’edat considerant els recursos i necessitat pròpies de cada etapa del desenvolupament.

- Que les estratègies d’autoprotecció posin l’accent en la divulgació transmetent un missatge que desculpabilitzi a les “víctimes”.

- Avaluar curosament els projectes i programes preventius considerant el context social i familiar i no només als infants i /o adolescents als quals s’ha dirigit el programa. La falta d’avaluació i d’eines per avaluar revela la necessitat d’emprendre més actuacions i avaluar més.

- És important planificar cada sessió però mantenint la flexibilitat suficient per respectar els processos particulars de cada grup i ajustar-se a les seves necessitat. En aquest sentit és recomanable realitzar un breu

diagnòstic inicial sobre el nivell de coneixement que posseeixen els destinataris de la intervenció sobre la temàtica de l’ASI, així com de les seves característiques i necessitats.

- Assegurar-se que els programes són presentats en un context normalitzat per als participants, com per exemple en el programa d’estudis del centre educatiu.

Tenint en compte totes aquestes recomanacions hem creat el programa RED DE PALABRAS que ara us comentem.

També hem tingut en compte una recomanació de l’article que teniu a la documentació IMPEDIMENTS TO

DISCLOSURE; aquesta recomanació indica que molts/es adolescents no demanen ajuda ni revelen la situació d’abús sexual infantil per la dificultat d’accedir als serveis públics o a les entitats, bàsicament per desconeixement, no saben el què fan, ni on estan, ni com accedir.

RED DE PALABRAS

Adscrivim el projecte bàsicament dins la prevenció primària, ja que encara que els programes de prevenció secundària intenten desenvolupar un treball més específic amb les poblacions de risc, es concep la primera com una estratègia per evitar l’abús, tant si aquest no s’ha produït mai com evitant que es repeteixi si ja ha ocorregut, en qualsevol context. D’altra banda, entenem aquesta adscripció tant sols com un etiquetatge, ja que tant en la prevenció primària com en la secundària es treballen els mateixos continguts, amb les úniques variants de la població objectiu i la metodologia utilitzada (Holman, 2000). I al nostre parer, aquestes variants haurien de contemplar-se sempre, independentment de si es tracta d’una població de risc o no. S’adopta una perspectiva psicosocial, ja que el que es pretén és realitzar un tractament integral davant els ASI, abordant el tema de les representacions socials entorn aquest, promovent el canvi d’actituds, de mites i falses creences i fomentant les habilitats socials.

OBJECTIU GENERAL

Prevenir i detectar l’abús sexual en la població infantil i adolescent en situació de vulnerabilitat atesa en la xarxa del programa CaixaProinfancia, mitjançant la capacitació i la participació activa de professionals, infants i adolescents i famílies.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

1. Capacitar als professionals per a saber detectar, protegir i realitzar activitats de prevenció de l’abús sexual infantil

2. Capacitar i empoderar als infants i adolescents per a saber cóm i a qui demanar ajuda en situacions de maltractament.

3. Dotar als familiars d’informació i eines per a detectar, protegir i denunciar situacions d’abús sexual infantil

4. Creació d’una maleta de recursos de prevenció del ASI aplicable per part dels professionals participants i altres de la xarxa

DESTINATARIS

Els destinataris del programa són menors que estan realitzant activitats en els centres oberts, les seves famílies i els professionals de referència que treballin directament amb els menors i amb les famílies.

Característiques dels menors que participen: grups de menors, màxim 12 participants per grup, els grups d’edat poden variar, però es demana homogeneïtat en els grups. Edats recomanades, 8 a 10, 11 a 12, i 13 a 15. 

Criteris d’exclusió en el programa: dificultat idiomàtica.

Característiques de les famílies que participen: mares, pares o germans referents dels menors que han participat en les sessions de treball. Criteris d’exclusió en el programa: dificultat idiomàtica.

Característiques dels/les professionals que participen: es recomana que els/les professionals que treballen directament amb els menors en les accions diàries, siguin els que participen directament en les sessions de treball amb el grup de menors, i els que realitzen les 16 hores de formació, així com les reunions de treball específic (aprofundiment de temes d’interès) i les d’avaluació.

METODOLOGIA

Menors

L'orientació pedagògica i/o metodològica no va dirigida únicament a l'aspecte informatiu de les situacions d'abús sexual infantil, sinó, i sobretot, a reconèixer el que ens agrada i el que ens desagrada, pel que fa a les conductes relacionades amb els contactes corporals i les relacions afectives, les formes de comunicació amb els amics o persones de referència, a la possibilitat de sol·licitar ajuda i de conèixer els serveis públics i a d'altres professionals a qui sol·licitar, ... Es tracta de treballar les estratègies personals per afrontar diferents situacions ja alhora apropar els serveis públics i altres professionals als menors.

Totes les activitats tenen un vessant vivencial, i es treballa des de l'activitat teatral i corporal, acompanyant de moments de reflexió sobre el vivenciat en les diferents dinàmiques, a partir de les sensacions i pensaments que proporcionin les dinàmiques s'aprofundeix en els diferents temes que hem comentat.

Cada sessió és conduïda per dos professionals que tindran diferents funcions: dinamitzar les activitats, aprofundir en el percebut, avançar en els diferents temes ... (Un actor / actriu del teatre social i una psicòloga).

La metodologia que s'utilitzarà en aquest programa és:

Teatre social

Discussions grupals i posada en comú de les activitats.

Realització d'un quadern-guia que va construint a mesura que es realitzen les sessions i que es duen a casa, en el qual s'incorporen tots els temes treballats i una llista de telèfons i adreces que poden ser útils per als menors i les famílies .

Visita a un servei del seu territori que permet conèixer in-situ de les activitats professionals que es realitzen en serveis comunitaris i que moltes vegades queden lluny dels menors, es recomana que les visites estan molt consensuades amb els professionals dels serveis perquè la acollida sigui adequada i puguin tenir preparada una sessió de treball amb els menors. Visites recomanades: Salut, Serveis Socials, Cossos de seguretat, entitats que atenen problemàtiques concretes.

Professionals

Les activitats a realitzar amb els professionals té diferents enfocaments metodològics.

- Formació: s'utilitza la metodologia del cas, és a dir, la descripció d'una situació concreta amb finalitats pedagògiques per aprendre o perfeccionar-se en algun camp determinat. El cas es proposa a un grup classe 

perquè individualment i col·lectivament ho sotmetin a l'anàlisi i a la presa de decisions. En utilitzar el mètode del cas es pretén que els alumnes estudiïn la situació, defineixin els problemes, fer les seves pròpies conclusions sobre les accions que caldria emprendre, contrasten idees, les defensin i les reelaborin amb noves aportacions. Un cop analitzat el cas s'aporta material bibliogràfic que ajudi a la comprensió del que s'ha treballat.

També es treballa amb role-playing, per entendre alguns conceptes relacionats amb l'escolta, les revelacions i la dificultat personal a l'hora de reaccionar davant les sospites o revelacions d'abusos sexuals infantils.

La formació és portada a terme per professionals amb llarga experiència en el camp de la intervenció dels abusos sexuals a menors i amb gran capacitat pedagògica.

- Sessions de treball amb els menors, el treball a realitzar amb els professionals a l'hora d'intervenir en les sessions amb els menors, és un treball previ en el qual se'ls explica com ha de ser la seva participació en aquestes sessions. (Han d'observar, i si cal participar com un més, han d'estar preparats per contenir alguna situació que ho requereixi)

- Reunions de treball de temes d'interès, la metodologia a seguir en aquestes reunions és proposar un tema d'interès per a tots els professionals i anar avançant en l'aprofundiment del tema a tractar, no es tracta d'un format formatiu, sinó d'un espai per reflexionar i compartir maneres de treballar

- Reunions d'avaluació, la metodologia utilitzada passa per tenir un material previ que hagi permès una reflexió de la feina realitzada, fulls d'avaluació, per a posteriorment posar-les en comú i comentar els aspectes que es considerin que són necessaris remarcar.

Famílies

L'orientació pedagògica i/o metodològica del treball amb les famílies, va dirigida a aconseguir que els familiars realitzen part de les activitats que han realitzat els seus menors. Per tant la metodologia utilitzada és molt similar, però es canvia part dels objectius, es treballa el que significa una situació d'abús sexual infantil i com prevenir-la, però sobretot, s'ajuda a pensar en el tipus de comunicació que tenim amb els nostres fills/es (saber escoltar, donar importància al que per a ells és important), com els transmetem informació i actituds sobre la sexualitat i també les pròpies dificultats com a adults per demanar ajuda i conèixer els serveis públics i a d'altres professionals a qui sol · licitar, ... Es tracta de treballar les estratègies personals per afrontar diferents situacions amb actitud protectora. 

Totes les activitats tenen un vessant vivencial, i es treballa des de l'activitat teatral i corporal, acompanyant de moments de reflexió sobre el vivenciat en les diferents dinàmiques, a partir de les sensacions i pensaments que proporcionin les dinàmiques s'aprofundeix en els diferents temes que hem comentat.

Cada sessió és conduïda per dos professionals que tindran diferents funcions: dinamitzar les activitats, aprofundir en el percebut, avançar en els diferents temes ... (un actor / actriu del teatre social i una psicòloga)

La metodologia que s'utilitzarà en aquest programa és:

Teatre social

Discussions grupals i posada en comú de les activitats.

ACTIVITATS

Prèvies

1. Difusió.

2. Reunió explicativa del projecte.

3. Compilació de diferents materials preventius

Professionals

1. Taller de professionals.

2. Contactes previs amb els serveis per a seleccionar alumnes

3. Creació d’una maleta de materials de prevenció per a aplicar en els centres dels professionals assistentes

Menors

1. Taller amb infants i adolescents. El taller inclou 5 sessions en les que mitjançant dinàmiques lúdiques, participatives i reflexives, es capacita i empodera als infants en tallers adaptats a cada grup d’edat que contemplen: habilitats socials, autoprotecció, abús sexual, drets infància i recursos d’ajuda. Cada participant acaba amb un quadern personalitzat que inclou temes clau sobre situacions de risc i una llista de telèfons i direccions diferents recursos del barri.

Primera sessió

Objectius:

- Presentació del projecte, dels professionals i del grup d’infants i adolescents.

- Familiaritzar-se amb alguns conceptes bàsics (Red, Palabras i reflexions sobre la Violència)

- Treballar habilitats socials, autoprotecció i recursos d’ajuda.

Dinamitza: Psicòloga de la FVB

Segona sessió

Objectius:

- Potenciar habilitats socials per a afrontar diferents situacions abusives

- Desenvolupar l’escolta i la empatia

- Facilitar un espai de reflexió personal i grupal lliure, per a detectar estereotips, prejudicis i confusions.

Dinamitza: Psicòloga i actor/actriu teatre social

Tercera sessió

Objectius:

- Explicar què és un abús sexual infantil

- Desmitificar falses creences al voltant de l’abús sexual infantil

- Afavorir la demanda d’ajuda com a eina de trobar-se protegit

Dinamitza: Psicòloga de la FVB

Quarta sessió

Objectius:

- Ajudar a identificar els adults de confiança del seu entorno.

- Bons secrets i secrets dolents

- Saber demanar ajuda en situacions complicades

- Consolidar els coneixements treballats a les tres sessions anteriors

Dinamitza: Psicòloga i actor/actriu teatre social

Cinquena sessió

Objectius:

- Conèixer alguns recursos del barri

- Tancament del taller

Dinamitza: Psicòloga

Metodologia

Visita a un o varis recursos del territori que s’han decidit juntament amb els professionals del centre com a lloc d’interès. En aquests llocs hi haurà una persona de referència amb la que s’haurà contactat prèviament que ens introduirà en el recurs i proposarà una activitat.

Famílies

1. Taller para familiars. S’ofereix un espai de formació, reflexió i de recollida de necessitats, de forma que al final obtinguin una Guía pràctica amb recursos del seu entorn. 

DESTINATARIS

El total de participants en el projecte RED DE PALABRAS, es reparteix en 3 tipus de destinataris.

Professionals: 25 participants, educadors i psicòlogues referents dels diferents centres oberts on es va realitzar el projecte.

Aquests professionals van realitzar la formació de 16 hores i van participar activament en les sessions amb els infants i adolescents i amb les seves famílies.

Menors: 107 participants, infants i adolescents de 8 a 17 anys

Pares/Mares: 30 participants

RED DE PALABRAS. Prevenció en xarxa

El programa RED DE PALABRAS és un programa de prevenció de l’abús sexual de la població infantil en situació de vulnerabilitat atesa en la xarxa del programa CaixaProinfancia, mitjançant la participació activa de professionals, infants i adolescents i famílies que permeti la creació de materials.

Per tant el primer que hem de tenir clar és com volem realitzar la prevenció, i seguint el que indiquen autors com Holman (2000) o Cillero (2003), és necessari dissenyar i implementar aquest tipus de programes preventius de forma integrada. Aquesta és la raó per la qual intentem que dintre d’aquest programa estiguin inclosos tots els actors que tenen un paper rellevant en la protecció de la infància i la adolescència, ja que a l’hora de parlar de prevenció sempre hem de parlar de protecció.

http://www.fbernadet.org/