Els nens oblidats

Actual ment, més de 2.700 nens i nenes viuen en centres d’acolliment i residencials de Catalunya, allunyats de les seves famílies, per problemes de maltractaments,criminalitat, drogoaddicció i dificultats econòmiques.

El menors de centres d’acolliment i residencials (CRAE) sovint han tingut una vivencia del procés de socialització inadequat, o si més no, distorsionada. Procedeixen d’entorns familiars desestructurats i inestables, per això és que l’administració pren la decisió de allunyarlos del seu nucli familiar i així passen a residir en aquests centres. Son nens i nenes a qui la seva família no ha sabut protegir, cobrir les seves necessitats afectives, ni oferir un model relacional sa i estable.

Les ruptures continues dels vincles afectius tenen unes conseqüències en el seu desenvolupament social i personal que poden arribar a marcar la seva vida adulta si això no s’intenta compensar i pal•liar. Aquests nenes i joves que viuen als centres d’acolliment i residencials tenen cobertes les necessitats bàsiques per part de l’administració; d’alimentació, vivenda i educació, però més enllà d’aquestes necessitats trobem que emergeixen altres carències degut al seu desenvolupament en un entorn institucionalitzat. Les carències afectives provoquen desmotivació i desconfiança. Aquesta motivació, lligada a que en molts casos han tingut una escolarització interrompuda, requereix d’una atenció personalitzada i de reforç escolar continu. Tenen, a més a més, una oferta molt limitada d’activitats lúdiques fora del horari escolar.

L’administració compleix amb les necessitats bàsiques d’alimentació, educació i vivenda, però per a un infant hi ha altres necessitats que són igual de necessàries com es el fet de poder gaudir d’un temps d’oci, de tenir una assistència personalitzada, de tenir una equiparació amb altres nens del seu entorn per tal de poder integrar-se de forma normalitzada a la societat o simplement una tenir una mica d’afecte per poder desenvolupar-se i arribar a l’etapa adulta sense cap carència.

Allà on no arriba l’administració trobem algunes ONG i Fundacions sense ànim de lucre que a través de la figura del voluntariat cobreixen aquest vuit treballant amb els infants i adolescents. Un exemple es la fundació Soñar Despierto,que fa deu anys que treballa amb els centres de la Generalitat de Catalunya. El seu projecte es oferir, mitjançant voluntaris, un model relacional alternatiu al que el nen ha viscut al seu entorn de procedència i crear vincles afectius, convertint-se en un referent social pel menor. També a través d’activitats d’oci, reforç escolar i subministrament de materials als CRAE, cobreix necessitats on els pressupostos que aporta l’administració no arriba, o no vol arribar.

Voluntaris de la Fundación Soñar Despierto

En Quim Guinot, director de la fundació explica que entre els nens que acull hi ha un 80% de fracàs escolar i això es degut a que en primer lloc no es fa una estabilització psicològica del nen quan arriba al centra d’acolliment. “El nen al qual el venen un dia a buscar els Mossos al col•legi i el porten a un centre d’acolliment no està per estudiar” . Després de molts anys d’experiència explica que per desgracia dels menors “en el futur la seva educació serà l’únic que tindran. S’ha de donar prioritat al tema acadèmic”.

Què ha fet el Govern d'Entesa?

Carme Capdevila, que fou consellera de Benestar Social durant la darrera legislatura del Govern d’Entesa, declara que “la primera cosa que vaig dir, va ser que trauria infància de sota la catifa”. De les seves paraules s’extreuen que la problemàtica d’infància i la situació dels CRAE a Catalunya, si més no, té moltes deficiències, també s’intentava amagar. “ Sempre s’havia amagat infància com si aquesta realitat no anés amb nosaltres; com si a Catalunya no hi haguessin nens que son maltractats abusats, etc.. i això estava amagat”.

Això coincideix amb l’opinió del Quim Guinot quan ens explica una curiosa anècdota d’una voluntària de la fundació va collir a un nen tutelat per la Generalitat, amics i familiars li van preguntar de quin país era, ella contestava que de Sant Vicenç dels Horts. “ Els hi diuen “els nens oblidats”, hi ha un desconeixement absolut dels menors dels centres d’acolliment, ningú saben on són i quan li preguntes a la gent desconeix el tema”. Quim lamenta que es parli d’integració social però que no s’aconsegueixi que tinguin una família, i que mai es facin campanyes e conscienciació o reportatges sobre el tema.

El Parlament de Catalunya, va aprovar la llei de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència el 12 de maig de 2010; “aprovada en consens per tot el Parlament” esmenta orgullosa la ex consellera. Aquesta llei, segons citen fonts oficials, situa a l'infant i l'adolescent com a subjecte de drets i oportunitats i actualitza la normativa que fins ara hi havia en aquest camp per adaptar-la a les noves necessitats i circumstàncies socials.

Sobre aquesta llei, en Quim s’expressa dient després de observar les actuacions de la DGAIA abans i després de l’aprovació de la llei, ho veu tot igual, no hi ha hagut cap canvi significatiu a efectes pràctics, opina que “ és una llei pensada i feta pels adults i no per als nens, la realitat és una altra”.

D’altra banda, el tema pressupostari també dona molt a parlar. La ex consellera afirma que durant el seu mandat es va triplicar el pressupost d’infància i tot així no van poder assolir totes les demandes, puntualitzant sempre “amb la voluntat que nosaltres teníem per la normalització de la vida de tots aquests nens”. També afirma que des de la conselleria es va fer un esforç molt important per millorar els centres que estaven “molt i molt envellits". Fins i tot afirma que “ hi havia centres que feien pena, amb uns equipaments que pels nostres fills mai els voldríem”, deixant clar que aquest esforç va ser perquè els nens poguessin viure amb la dignitat que es mereixen. En parla de dignitat, fins que més tard, reconeix que actualment a Catalunya hi ha centres de molta qualitat i altres en condicions “deplorables”.

Sobre les retallades anunciades pel nou govern de CiU, no es posiciona. En varies ocasions ens diu que no pot parlar de les retallades perquè encara no ha vist cap número. Encara que afirma que “ ja veurem si hi ha una voluntat de prioritzar els temes d’infància o no”, si més no, ha continuació ho analitzarem.

Què farà el nou Govern de CiU?

Els nous càrrecs institucionals que afecten directament als nens tutelats per la Generalitat són el nou conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Clèries i la nova directora de la DGAIA, l’Anna Solés.

La conselleria de Benestar Social de la Generalitat ha garantit que la infància i l’adolescència estan i estaran "perfectament atesos" a banda de les retallades pressupostàries, després de que el sindicat de CC.OO. de Catalunya hagi presentat un queixa al defensor de la infància i l’adolescència del síndic de greuges acusant al Govern d’incomplir la legislació de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència. Segons CC.OO., les restriccions en matèria de personal en el centres de la DGAIA, estan afectant directament en la atenció als menors i a la qualitat dels serveis.

El conseller Clèries visita un CRAE

Després d’aquestes declaracions, anteriors a la presentació dels pressupostos provisionals, el conseller ha declarat que aquests prioritzen “l’atenció a les persones més vulnerables”. Entenent que la infància és un dels sector més vulnerables, per no dir el més vulnerable, de la societat, s’ha sabut que el Departament de Benestar Social i Família té aquest any un pressupost de 2.223,58 milions d’euros. Això suposa un ajustament del 4,6% respecte a l’any anterior. Els principals esforços d’estalvi es produiran en despeses de personal i entre d’altres, en la inversió en equipaments propis. Això suposarà un perllongament en la construcció de nous equipaments. Cosa que abans esmentàvem que són els principals problemes que podem trobar en un CRAE.

La nova directora de la DGAIA, nomenada pel govern de CiU, l’Anna Solés té una visió molt positiva de com podien afectar les retallades i afirma taxativament que “Potser un professional enlloc de deu haurà d'atendre quinze nens, però hem de pensar que serà només per un temps”. També assegura que el conseller Clèries ho té molt clar, que hi ha línies que no es poden trepitjar en infància. Afirma que i ha programes que es poden ajustar, altres que s'han de mantenir i algun que es pot ajornar; però en cap moment ens parlen d’ampliar, de garantir o de millorar la qualitat de vida dels nens tutelats per la Generalitat.

Si ens adrecem a les dades donades per les fonts oficials podrem comprovar que es vol reduir un les propostes dels Pressupostos de la Generalitat signifiquen un increment de la pobresa infantil que pot tenir serioses repercussions en el futur de la nostra societat. Les inversions també patiran una reducció dràstica (del 55%), perquè s’alentiran o s’ajornaran obres de nous equipament, com hem esmentat abans. També es reduiran els pressupostos de l’Institut Català de les Dones (15%), de la DGAiA (2,8%) i de l’Institut Català de l’Adopció (1,9%).

Un futur incert

Actualment, podem parlar de dades, de retallades, de percentatges, però encara no podem parlar de conseqüències immediates. Encara que després de fer una ullada general a la situació actual, amb tots els seus problemes i els desavantatges que trobem en el nens tutelats per la Generalitat en comparació amb la resta de nens de Catalunya, ens ho podríem arribar a imaginar?

Tal i com diu la senyora Carme Capdevila, viuen en unes instal•lacions que no voldríem pels nostres fills? tenen una situació de desafecció que pot provocar greus problemes al seu desenvolupament com a infants? Tenen una manca d’atenció personalitzada en reforç escolar? Viuen sense activitats de lleure tant necessàries per créixer d’una manera sana i positiva? Per desgràcia podem respondre amb un sí a totes aquestes preguntes. Potser els polítics miren cap a una altra banda o és real que arriben fins a on poden? Potser té raó gent com el Quim, director de la fundació Soñar Despierto: “ Entenc que la Administració té altres prioritats, hi ha diners per tothom però està mal repartit”. Potser dins la nostra societat, on tot es compra i es ven, ha començat a tenir un preu la cosa més impagable del món, el somriure d’un nen.

http://wikidiari.info/news/government/spain/view.html?newsId=7d64a181-aaff-4e59-a93f-02ef33b09861