Eduqueu els nens per no castigar els homes
 |
| fcf.cat |
Pitàgores basava molts dels seus pensaments en la potencialitat que té l’educació dels més joves, entenent que tot el temps guanyat en aquest període esdevindrà les passes que aniran cap a l’excel·lència de l’ésser. Una mostra clara és el títol d’aquest article: una cita d’aquest cèlebre matemàtic i filòsof grec.
Si per la vida i la societat l’educació dels primers anys de vida és clau, per al món de l’esport és fonamental.
Per entendre el perquè de la importància de la formació dels més joves cal parlar de la teoria de l’aprenentatge motor i, més concretament, de les fases sensibles, aquelles franges de temps en què els éssers humans reaccionen més intensament que en altres períodes, davant de determinats estímuls externs, provocant noves potencialitats i nous efectes; és a dir, etapes on segons quins aprenentatges seran molt més ràpids que en altres moments.
Davant d’aquesta evidència, tots estem d’acord a afirmar que l’educació i la formació esportiva en categories de base (de 5 a 17-18 anys) és essencial. Tot i que aquesta lògica és inqüestionable, ens trobem constantment amb incongruències que traeixen aquest principi formatiu:
- Entrenadors de categories benjamí, aleví o infantil acostumen a ser els més mal remunerats del club o simplement no cobren.
- Es donen menys hores d'entrenament als equips formatius.
- Entrenadors amb més currículum sempre entrenen juvenils i sèniors.
- Per entrenar nens i nenes no sempre s'exigeix posseir titulacions competents en matèria d'esports (Llicenciats en C.A.F.E., mestres d'Educació Física, pedagogs, tècnics d'esports, monitor de Futbol Sala o Nivell 1, 2 o 3), fet que sí que acostuma a passar en juvenils i sèniors.
Sempre s'ha donat per descomptat que tothom pot entrenar les categories base, la frase "Només són nens…" és típica i al mateix temps clarificadora. No tothom val per entrenar nens i nenes de 9-10 anys per exemple. L'entrenament de formació no es basa a proposar tres exercicis qualssevol i un partit, i marxar cap a casa.
L'entrenador de la base cal que tingui competències suficients per saber dissenyar i dirigir exercicis adequats a les característiques físiques, tècniques i tàctiques dels seus jugadors, ha de saber corregir i donar feedbacksconstants durant l'execució de les tasques d'entrenament, ha de ser capaç d’estimular la motivació i la capacitat d'aprenentatge per l'esport, en definitiva, l'entrenador de categories formatives esdevé un educador lúdic, un pedagog esportiu.
Llegint aquestes línies, segurament estareu pensant que no tothom té aquesta formació ni aquestes capacitats que he descrit, i no us trec la raó. Dono per entès que no totes les persones poden tenir aquestes competències el primer dia, però aquí recau la implicació, la motivació i les ganes de cada entrenador per evolucionar i millorar. L'aprenentatge no ve sol, cal implicar-se, moure's, mirar, analitzar, posar-ho tot sempre en dubte, voler ser millor, i si realment l'entrenador viu la seva tasca, encara que comenci amb molt pocs coneixements, acabarà millorant i aprenent-ne, ja que el motor principal de la formació és el treball mitjançant la il·lusió.
Prenent el fil de l'última idea, quan es diu que no tothom val per entrenar base, no sempre parlem de persones amb poca formació, sinó que també podem estar parlant d'entrenadors amb el millor currículum possible, entrenadors que per les seves aptituds són els millors en categories sèniors, de rendiment i d'elit però que com a formadors tenen moltes carències metodològiques, didàctiques i emocionals.
Com entrenadors de juvenils i sèniors sovint ens queixem que hi ha jugadors que tenen moltes mancances tecnicotàctiques, veiem que tenen dificultats ens moltes facetes del joc i és llavors quan recordem i pensem què han estat fent durant tota la seva trajectòria esportiva. Hi ha molts aprenentatges per realitzar a partir dels 17 anys, cert, però no ens enganyem, hi ha aprenentatges tècnics i tàctics, molts automatismes, que si no s'han adquirit amb 16 anys, sabem que difícilment es podran assolir.
En definitiva, el jugador adult, format i entrat en la fase de rendiment és el resultat de la suma i acumulació d'experiències i aprenentatges fets durant 10-15 anys. És fonamentalment per aquest motiu que entre tots no ens podem permetre el luxe de llençar a les escombraries aquest temps valuós de formació i perdre l’oportunitat de transmetre coneixements tan bàsics per la formació i educació del jove esportista.
Sé que no és una tasca fàcil pels coordinadors o directius dels clubs el fet de trobar entrenadors competents per les categories formatives. Aspectes com la incompatibilitat d'horaris d'entrenament i laborals, els pocs incentius econòmics pels entrenadors formats o les poques hores de disponibilitat del pavelló dificulten molt aquesta tasca. Però des d'aquestes línies us animo a lluitar per buscar els entrenadors que creieu més competents per cada edat i no posar sempre a l’opció més fàcil o còmoda que tingueu. Els jugadors i les jugadores novells s’ho mereixen.
Per acabar, m'agradaria donar algunes consideracions que ens poden anar bé quan dirigim equips base:
- La pilota ha de ser el centre d'interès de l'entrenament
- Tenint una presència del 90-100% de l'entrenament. TOT, absolutament TOT es pot treballar amb pilota.
- És preferible utilitzar jocs i tasques jugades durant els escalfaments
- Realment és necessari fer escalfaments analítics purament físics en edats compreses entre els 5 i els 14 anys? A través del joc, els jugadors no només escalfaran físicament, sinó que es divertiran, es motivaran i al mateix temps sense adonar-se'n estaran treballant elements tècnics, la presa de decisions o conceptes tàctics com per exemple el marcatge i desmarcatge.
Potenciar el treball tècnic a les primeres edats
A causa de la presència de les fases sensibles, cal potenciar primer les capacitats coordinatives mitjançant el treball tècnic i, a mesura que el jugador va adquirint i automatitzant aquests gestos, anar incorporant conceptes tàctics. Això no vol dir renunciar a la tàctica, però cal potenciar molt més la tècnica que la tàctica durant la iniciació esportiva.
Predomini del treball global
Tot i que durant el primer grau d'aprenentatge tècnic el mètode analític sigui bo, hem de procurar no abusar d'ell i utilitzar el mètode global i integrat. Perquè els jugadors assoleixin aprenentatges significatius és necessari que entenguin els elements tècnics i tàctics dins d'un context global, dins les diferents situacions de joc.
La diversió és el motor principal d'aprenentatge
Procurar que els entrenaments siguin distrets, divertits i poc repetitius. Hem de comprendre que si els adults ens costa aprendre conceptes que no ens motiven i ens avorreixen, en els més menuts aquestes sensacions es multipliquen. El fet de programar entrenaments monòtons i poc lúdics poden provocar a la llarga l'abandonament de la pràctica esportiva.
“La maduresa dels adults és proporcional al temps dedicat al joc en la infantesa i joventut, i a les preguntes que llavors ens varen respondre bonament”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.