Joves 2.0 i privacitat: les xarxes socials
El 27 de gener de 2010 va tenir lloc la II Jornada sobre la Protecció de Dades i Seguretat a Internet entre els i les menors d’edat, organitzada pelDepartament d’Educació i l’APDCAT. La jornada tenia com a objectiu reflexionar sobre les accions educatives preventives en relació a la protecció i privacitat dels i de les menors a Internet i vaig ser convidada a participar a la taula rodona, "Les xarxes socials a internet: la generació digital". Aquest article recull i amplia les idees bàsiques que vaig exposar a la Jornada.
Xarxes i serveis de xarxes socials
Abans de començar a parlar de "xarxes socials" convé distingir la pròpia xarxa de l'entorn o mitjà que li permet desenvolupar-se. Una xarxa social és el conjunt de persones i les relacions que s'hi estableixen, els fils que les uneixen, que poden ser d'amistat, interessos, relacions comercials, valors, idees,... Una xarxa està en construcció permanent i al seu si es poden generar comunitats (o no), entenent per comunitat un grup de persones que s'uneixen per aconseguir un objectiu compartit.
Els serveis de xarxes socials són serveis disponibles a Internet que faciliten la visualització de les relacions entre les persones que formen la xarxa a través de compartir contactes, interessos, activitats i artefactes, generalment multimèdia. En són exemples Facebook, Tuenti i MySpace (1). Segons Jordi Adell (2) "són llocs de socialització, espais on s'ajunten els joves per xerrar, buscar “col·legues”, compartir aficions i opinions, elaborar junts artefactes, expressar-se, relacionar-se, construir i desenvolupar una o diverses identitats, etc. normalment allunyats de la mirada dels adults."
Tots i totes tenim una xarxa social, persones que coneixem i amb les quals ens relacionem. Al món físic, moltes de les relacions que tenim queden ocultes, però els serveis de xarxes socials les fan visibles: aquest és el gran canvi. Les xarxes socials a Internet fan visibles relacions, connexions i oportunitats que queden ocultes a la nostra xarxa de coneixences, fan que els vincles que uneixen la xarxa de persones siguin més rics i diversificats i, a més, que es puguin gestionar amb més facilitat gràcies a la creació de grups, l'etiquetatge, el suggeriments d'amistats, suggeriments de contactes (ara podries enviar un missatge a..., si coneixes X potser també t'interessarà conèixer Y), identificació d'amistats en fotografies, etc. La nostra xarxa té, de sobte, més utilitat, més possibilitats i més amplitud.
Les xarxes socials sempre amb existit i amb els serveis de xarxes socials tenen un nou espai on desenvolupar-se, amplificar-se i madurar. L'entorn tecnològic està creant serveis en els quals la comunicació s'intensifica, s'amplia i evoluciona. Els serveis de xarxes socials generen també riscos, incerteses i desig de guiar, d'orientar i de protegir el jovent i els nens i les nenes que s'inicien en el seu ús.
Què fa el jovent, els i les adolescents a les xarxes socials d'Internet?
Els estudis més recents (3) i (4) mostren que els serveis de xarxes socials s'estan constituint en el centre que utilitza el jovent per a construir la seva xarxa social d' "amistats" (el 71 % té més de 40 amistats i la mitjana és de 116 contactes). Les xarxes socials amplifiquen les possibilitats de socialització, de construir el grup i de crear-se una imatge al seu si ja que s'intercanvia molta més informació i més diversa (fotos, vídeos, paraules d'estat d'ànim,...) i s'intercanvia la informació en temps real y en qualsevol moment. Actualment, per comunicar-se i organitzar la seva agenda elmessenger i el mòbil (SMS i trucades de veu) continuen essent molt importants, però quan Internet entri als mòbils, i ho està fent ràpidament, la comunicació a través de les xarxes socials serà l'ús principal.
L'accés als serveis de xarxes socials està molt estès a partir de la preadolescència (en fan un ús freqüent un 70 % a partir dels 10 anys, percentatge que arriba al 85 % a partir dels 17 anys) i el seu ús s'està estenent ràpidament ja que a mitjans 2009 més de la meitat dels comptes tenien una antiguitat de menys d'un any. També s'està ampliant-se a franges d'edat menors amb l'aparició de serveis de xarxes socials adreçades a un públic infantil.
L'ús que es fa a partir de la preadolescència és rutinari i diari: el 70 % es connecta cada dia i majoritàriament més de 2 vegades. El temps de dedicació a Internet general és també diari (1-2 h entre setmana i més de 2 h els caps de setmana) i dins aquest temps el que dediquen a les xarxes socials creix a un ritme tres vegades superior a la mitjana. A tot el món, el temps total dedicat per les persones a les xarxes socials representa ja el 10 % del temps total dedicat a Internet: Facebook ocupa cada dia 5.000.000.000 de minuts de persones (5).
El jovent utilitza la xarxa principalment per seguir (i ser seguits per) companys i companyes de manera gairebé constant i en temps real: on van, amb qui estan, com es vesteixen, com se senten, què fa el teu o la teva exparella, amb qui va, amb qui surt ara,... En general el que fan és mostrar-se com volen ser, crear un model de si mateixos/es i presentar les coses positives. De fet, els estudis actuals indiquen que fan el mateix que fins ara feien amb el mòbil: relacionar-se, relacionar-se i relacionar-se, enfortir vincles, però ho fan d'una manera diferent, principalment compartint artefactes com fotografias o vídeos. Sobretot les utilitzen per crear i enfortir relacions socials i es tracta d'una comunicació empàtica, molt basada en les emocions. Utilitzant un terme del camp de l'etologia, podríem dir que fan allò que s'anomena "grooming" si no fos que ara resulta un terme confús ja que en l'àmbit de les xarxes socials a Internet es refereix a les accions deliberades d'una persona adulta per tal d'establir una relació amb un/a nen/a amb finalitats sexuals. La xarxa social ha esdevingut un element imprescindible en la socialització del jovent: com diu José Luis Orihuela, "No us amoïneu si el vostre fill/a passa molt de temps a Tuenti; amoïneu-vos si no hi és".
 |
| http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Macaca_fuscata,_grooming,_Iwatayama,_20090201.jpg |
Fins aquí hem parlat de serveis de xarxes socials generalistes, però els serveis adreçats al món professional, com Xing o LinkedIn, són ja una via de contacte real i efectiva entre persones que cerquen feina o contactes professionals i l'àmbit empresarial que cerca persones o aliances. Les habilitats de comunicació que està assolint el jovent utilitzant les xarxes socials generalistes fan que el pas cap a les xarxes socials professionals sigui molt més transparent.
Els serveis de xarxa social fomenten la socialització del jovent. Els i les adolescents estan utilitzant d'una manera lúdica unes tecnologies que després seran necessàries en el seu creixement personal i professional.
El procés d'entrar a una xarxa socialEl procés d'entrar a un servei de xarxes socials comença per la creació d'una identitat pròpia per després passar a crear una xarxa de contactes basada (en principi) en la confiança mútua. Ambdós processos de construcció són dinàmics i constants. A una xarxa social és important:
En primer lloc, crear-se una identitat pròpia, construir la pàgina personal i començar a crear la identitat virtual.
Decidir quines dades pròpies se socialitzen (nom, adreça, telèfon, gustos, fotografies,...) i quines no i en quin context (públiques, només visibles per a amistats,...)
Trobar amistats i tenir criteris a l'hora de cercar-les acceptar-les. Es fan preguntes com: Per què compartir amistats? A partir de quin número d'amistats? Sempre dir que sí? Per la foto o per la seva identitat virtual? Les amigues de les meves amigues són les meves amigues?A més, com ja hem comentat, dins una xarxa es poden generar comunitats: en el cas de Facebook, per exemple, es creen a través de la possibilitat de generar grups, que poden ser oberts, tancats o secrets.
Els límits de la privacitat
Les xarxes socials són llocs on la frontera entre públic-privat es desdibuixa com a una cinta de Moebius. A aquests espais de trobada les persones no tan sols es comuniquen, també fan públiques les seves dades socialitzables. A més, permeten l'intercanvi de materials i artefactes multimèdia diversos en els quals podem fer visibles a més de la imatge i les dades pròpies, les d'altres persones. Una situació corrent és la de posar el nom de les persones que surten a una fotografia que hem pujat a la xarxa. Establir els límits de responsabilitat sobre les dades que tenim dels contactes no és senzill: fins a quin punt tenim llibertat de publicar noms i imatges d'altres persones? Què passa amb aquestes dades si sóc objecte d'un atac hacker? De fet, quan una persona té molts contactes a una xarxa social pot arribar a estar en el límit de l'exempció domèstica que la Llei Orgànica de Protecció de Dades estableix a l'hora de demanar consentiment per tractar imatges o dades personals (6) i (7).
Els principals problemes, els que més ens amoïnen ara, estan relacionats amb les dades personals: revelació de les mateixes, assetjament (entre un 5 i un 10 % segons els estudis) i captació de menors. Hi ha d'altres riscos, com accedir a continguts inadequats, problemes d'addicció o que altres persones facin un ús inadequat de dades personals. Les mares i els pares tenen la percepció que el principal problema és entrar en contacte amb gent deshonesta mentre que adolescents i joves manifesten que el principal problema és la vulneració de dades de caràcter personal (3). En qualsevol cas, cal conèixer-los i aprendre a gestionar-los i evitar-los. Com diu Dolors Reig (9): "Compartimos mucho, posiblemente cada vez más en las redes sociales. Transmitimos en directo (real time web, lifesreaming), nuestras vidas, opiniones, relaciones, conexiones, conocimientos. (...) Deberemos, simplemente, entendiendo la gestión de la privacidad como una nueva competencia, aprender, enseñar a protegerla."
A més dels riscos immediats n'hi ha també de diferits ja que les dades que el jovent està publicant actualment, en ocasions de manera poc reflexiva, poden ser després utilitzades per altres persones a la recerca d'informació, per exemple a l'hora de cercar feina. Això no obstant, ja comencen a aparèixer serveis a Internet que, conscients d'aquesta situació, permeten eliminar el rastre de la nostra identitat digital als serveis de xarxes socials (8).
Acompanyament
El fet innegable que hi hagi riscos i incerteses no ens ha de fer témer les xarxes socials, que són valorades per la gran majoria del jovent (91 %) com una opció positiva o molt positiva que els permet, sobretot, mantenir-se en connexió amb les amistats i en segon terme també amb la família i cercar informació per als estudis. El que cal és aprendre a gestionar aquests riscos i aprofitar les oportunitats. No només perquè ara, ja, se'n pugui fer un ús educatiu, sinó perquè no sabem com serà la societat d'aquí 20 o 40 anys, però el que sí sabem és que serà una societat interconnectada, una societat on comunicar-se i crear-se una identitat a la xarxa global serà essencial per al desenvolupament personal i laboral. El principal problema, des del meu punt de vista, és perdre les oportunitats que les xarxes socials ens ofereixen. Parafrasejant Isaac Asimov ("I do not fear computers. I fear the lack of them") i des del meu punt de vista com a professora: "No em fan por les xarxes socials. Em fa por la seva absència a l'escola".
Les famíliesActualment, joves i adolescents s'han iniciat en l'ús d'Internet en soledat (70 %) o en companyia d'amistats i l'ús que en fan és majoritàriament solitari o en companyia d'amistats (86 i 43 % respectivament), essent l'acompanyament familiar o escolar minoritari (16 i 9 %); a més, un de cada tres mares/pares desconeix que el seu fill/filla utilitza una xarxa social. Pel que fa als nens i nenes més petits s'inicien ja a l'ús d'Internet amb l'acompanyament dels germans i germanes més grans i també de les seves mares i els seus pares.
L'accés a les xarxes socials es fa majoritàriament des del domicili (90 % dels casos). Per tal que les famílies puguin acompanyar els i les adolescents en la seva iniciació a les xarxes socials és necessari que coneguin què són, quines funcions tenen i què poden fer els seus fills i filles. Potser fins i tot arribaran a utilitzar-lo per fer remote parenting, una finalitat actual del telèfon mòbil. Ara, quan sorgeixen problemes, dues terceres parts de pares/mares no fan res, mentre que d'adolescents/joves majoritàriament tanquen la pàgina i en pocs casos ho denuncien. Segons l'estudi de Pfizer (3), a la pregunta "Què fan els teus pares mentre estàs connectat a Internet?", el jovent va respondre que majoritàriament prenien accions poc compromeses (no fer res, donar un cop d'ull o preguntar que fan); en canvi, les actituds actives i educadores (fer coses plegats, ajudar-los, seure amb ells/es, recomanar llocs o hàbits) són minoritàries. Cal dedicar esforços per invertir aquesta situació actual i estimular les actitudes activas y educadoras.
L'escolaL'escola ha estat un referent indiscutible en l'aprenentatge i la formació de la ciutadania i ha d'esdevenir també un referent per a infants i adolescents en l'ús de la realitat tecnològica en la qual vivim immerses les persones, sobretot tenint en compte que a les famílies hi ha en aquests moments un buit educacional en relació amb l'ús dels serveis de xarxes socials. El Memoràndum de Montevideo (10) sobre la privacitat de menors a les xarxes socials manifesta que "El procés educatiu ha de proveir de coneixement sobre l'ús responsable i segur per part de les nenes, nens i adolescents de les polítiques de privacitat, seguretat i alertes amb les quals compten els instruments d'accés i aquells llocs web en els quals les nenes, nens i adolescents són usuaris freqüents com les xarxes socials digitals."
Els serveis de xarxes socials són i seran rellevants per al desenvolupament personal i professional futur de les persones que són ara a l'escola formant-se i l'escola no pot obviar aquest fet ja que és a l'escola on es poden aprendre i adquirir criteris per desenvolupar-s'hi. Utilitzant els serveis de xarxes socials estarem preparant el jovent per al futur. De fet, saber desenvolupar-s'hi és ja un contingut curricular explícit o implícit.
L'escola ha d'acompanyar nens i nenes, adolescents, joves, en el procés de construcció de la seva identitat digital (i personal) a les xarxes socials. No es tracta de vigilar, potser ni tan sols de donar donar orientacions, dir què es pot fer i què no es pot fer, sinó d'oferir models. Una de les coses que valoren de la seva xarxes socials és que se senten lliures, fora de la mirada de persones adultes. Cal, per tant, oferir models d'ús a l'escola (i també a la família) que els facilitin conèixer les potencialitats i també els riscos de determinades actuacions i què cal fer per evitar-los. En definitiva, es tracta d'educar, no de controlar, i d'educar tots els agents implicats: famílies, escolars, professorat. "L'aprenentatge en les xarxes socials és encara un territori per explorar per als docents, però podem fer-ho amb el nostre alumnat" (2). L'acompanyament requereix coneixement: famílies i professorat han de conèixer com són les xarxes socials i per a què i com s'utilitzen. Com a persones adultes i com a professionals tenim experiència en relacions personals, una experiència que és necessària i que podem compartir.
L'escola ha de mirar la societat, i no la del passat, i no només la d'ara: ha de mirar la societat del futur. No sabem com serà la societat d'aquí 20 o 40 anys, però sí que sabem que estarà interconnectada i que les xarxas socials seran imprescindibles per al desenvolupament personal i laboral.
Paral·lelament, l'escola ha d'aprofitar el potencial comunicatiu dels serveis de xarxes socials per obrir espais de connexió fora del temps de classe i fora de l'aula, participar amb alumnat d'altres centres, d'altres països, implicar les famílies, crear comunitats,... I fer-ho seguint criteris de privacitat i seguretat coherents, tot evitant situacions de risc, com ara un centre de primària que crea un grup a Facebook amb imatges de nens i nenes però que configura el grup com... obert! És necessari aprendre que hi ha diverses opcions de privacitat, cadascuna adequada per als diferents objectius i característiques que tingui el grup, fins i tot serveis de xarxes socials que es poden tancar, com Ning. Hi ha centres que ja estan explorant i traient partit d'aquest potencial educatiu. En citarem alguns exemples:
Xarxa social d'alumnat de 4t d'ESO de l'IES Joanot Martorell ("xarxa experimental de 4t d'ESO per aprendre els usos socials de la web 2.0):http://degomagom.ning.com/. Es tracta d'un projecte especialment rellevant perquè va en la línia d'oferir un acompanyament "entre iguals", més eficaç. Així, seria positiu organitzar activitats d'ús de xarxes socials en les quals participessin com a guies no només professorat sinó també alumnat més gran i amb més experiència, que tenen molt a dir i a compartir.
Xarxa social del centre "Amor de Déu" (http://amordediosbcn.ning.com), que utilitza els grups com a aules virtuals de les assignatures.
Lloc d'intercanvi d'experiències sobre l'ús educatiu de les xarxes (12) (http://eduredes.ning.com/), classificades per àmbits: primària i secundària, universitat i xarxes docents.
A la universitat ja s'estan fent projectes que utilitzen els serveis de xarxes socials com a aula virtual, com el "Proyecto Facebook", liderat per Alejandro Piscitelli de la Universidad de Buenos Aires (13) o "Viatge 2.0" de la UOC (14). L'article "Los principios de una educación 2.0" de Juan J. de Haro (15) explica de manera més extensa alguns usos educatius de les xarxes socials.
Més
A més de les famílies i les escoles, per que la navegació per Internet i als serveis de xarxes socials (l'ús d'Internet que més està augmentant) sigui segura, s'hi han d'implicar múltiples sectors de la societat. Aquest és un dels objectius de diversos programes, per exemple el programa 2009-2013 Safer Internet de la UE (16), que vol crear una xarxa per notificar assetjament a Internet i una base de coneixement sobre les noves tendències en l'ús de la tecnologia i les conseqüències en la vida de nens/es. En aquesta línia, la Comissió Europea de la Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació (17) va signar el dia d'Internet 2009 un acord amb les principals empreses de SXS per tal que incrementessin la seguretat, bàsicament afegir un botó visible per avisar dels abusos, fer més visibles les opcions de restriccions de visibilitat de les dades personals i restringir l'ús a persones menors i no fer visibles els seus perfils.
Llocs d'interès
Cesicat (http://cesicat.cat): El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és l’organisme executor del pla nacional d’impuls de la seguretat TIC aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 17 de març de 2009.
Cos de Mossos d'Esquadra - Internet segura (http://www.gencat.cat/mossos/serveis/consells/InternetSegura/index.html). Consells de seguretat.
Agència Catalana de Protecció de dades (http://www.apdcat.net/): accés a la normativa i a informació divulgativa.
SE del Tarragonès - Navegar amb seguretat (http://setarragones.net/navegarambseguretat/), adreçat principalment a famílies.
Internet Segura a la XTEC (http://www.xtec.cat/internet_segura/). Accés a altres llocs d'interès i directe als manuals sobre privacitat i internet per a joves elaborats per l'Agència Catalana de Protecció de Dades i la Comissió de Llibertats i Informàtica:
Programa "Safer Internet" de la Unió Europea (http://ec.europa.eu/information_society/activities/sip/index_en.htm) amb nous objectius per al període 2009-2013.
Serveis de xarxes socials:
Generalistes obertes: Facebook (http://facebook.com), Tuenti (http://tuenti.com), MySpace (http://myspace.com)
Generalistes amb possiblitat de ser tancades: Ning (http://ning.com)
Professionals: Xing (http://xing.com), LindedIn (http://linkedin.com)
Vídeos
Vídeos utilitzats a la Jornada Joves 2.0 i privacitat per il·lustrar situacions conflictives o que sovintegen a la xarxa:
"La tutoria" (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=40711)
"Així de fàcil" (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=43195)
"L'àlbum de fotos" (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=43193)
"Bunnyboy" (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=43190)
Ciberbullying: http://www.keepcontrol.eu/?lang=e
"La protecció de dades dels menors" (http://www.tv3.cat/videos/970129), sobre els manuals de privacitat i internet elaborats per l'Agència Catalana de Protecció de Dades i la Comissió de Llibertats i Informàtica.
"Els perills de la lliure circulació de dades a Internet" (http://www.tv3.cat/videos/1229789/), emès el dia d'Internet de 2009.
"Les dones predominen a les xarxes socials" (http://www.tv3.cat/videos/2287459)
"Protegir limitant l'edat per entrar a les xarxes" (http://www.tv3.cat/videos/2591859)
Referències
Arregocés, B. (2009) "Prueba práctica: comparamos tres redes sociales generalistas". Revista Consumer. Disponible ahttp://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2009/04/29/185001.php [Consultat el 10/2/2010]
Adell, J. (2008): "Xarxes socials i educació". Revista BITS Espiral, disponible a http://bits.ciberespiral.net/index.php?option=com_content&task=view&id=13&Itemid=26 [Consultat el 10/2/2010]
Fundación Pfizer (2009) "La juventud y las redes sociales en internet". Informe final. Disponible ahttp://www.fundacionpfizer.org/pdf/INFORME_FINAL_Encuesta_Juventud_y_Redes_Sociales.pdf [Consultat el 10/2/2010]
Bringué, X. i Sádaba, C. (2009) "La generación interactiva en España". Ariel, Col·lecció Fundación Telefónica. Disponible ahttp://www.generacionesinteractivas.org/?p=1630 [Consultat el 10/2/2010]
Hopkins, D. (2010) "Excuse the language, but "what the f*** is social media"? Bloc Elearning blog Don't waste ypur time. Disponible ahttp://www.dontwasteyourtime.co.uk/social-network/excuse-the-language-but-what-the-f-is-social-media-2/ [Consultat el 10/2/2010]
Parra, S. (2009) "Si tienes muchos amigos en Tuenti o en Facebook podrías tener un problema legal". Bloc Protección de datos personales. Disponible a http://www.samuelparra.com/2010/01/20/tienes-muchos-amigos-tuenti-facebook-podrias-tener-problema-legal/ [Consultat el 10/2/2010]
Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Disponible a http://www.apdcat.net/media/2113.pdf [Consultat el 10/2/2010]
Web2.0 suicide machine http://www.suicidemachine.org/ Vídeo disponible a http://www.vimeo.com/8223187 [Consultat el 5/3/2010] (veure nota final)
Reig, D. (2010) "Educar la privacidad en la sociedad de la transparencia". Bloc El Caparazón. Disponible ahttp://www.dreig.eu/caparazon/2010/01/01/jardines-abiertos-educar-la-privacidad-en-la-sociedad-de-la-transparencia/ [Consultat el 10/2/2010]
Seminari sobre drets, adolescents i xarxes socials a Internet, 26i 27 de juliol de 2009. "Memoràndum de Montevideo". Disponible ahttp://blocs.xtec.cat/joves_privacitat/files/2010/01/memorandum-traduit-corregit.pdf [Consultat el 5/3/2010]
Informe de resultados Observatorio de redes sociales 2ª oleada, disponible a http://issuu.com/mymultilevel/docs/tca-2_ola_observatorio_redes_informe_p_blico/16?mode=a_p [Consultat el 5/3/2010]
de Haro, J.J. Bloc "Redes sociales educativas", disponible a http://eduredes.ning.com/ [Consultat el 5/3/2010]
Piscitelli, A. i Primavere, H. (2009) Bloc del "Proyecto Facebook", Universidad de Buenos Aires. Disponible a http://www.proyectofacebook.com.ar/[Consultat el 5/3/2010]
UOC, Sala de premsa (2009) "Arrenca el curs pilot al Facebook amb 124 inscrits". Disponible ahttp://catedramultilinguisme.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/sala_de_premsa/noticies/2009/noticia_184.html [Consultat el 5/3/2010]
de Haro, J.J. (2010) "Herramientas para una educación 2.0". Bloc Educativa. Disponible a http://jjdeharo.blogspot.com/2010/02/herramientas-para-una-educacion-20.html [Consultat el 5/3/2010]
Programa "Safer Internet" de la Unió Europea, disponible a http://ec.europa.eu/information_society/activities/sip/index_en.htm [Consultat el 5/3/2010]
Europe's Information Society (2009) "Social Networking: Commission brokers agreement among major web companies". Disponible ahttp://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm?item_id=4672 [Consultat el 5/3/2010]
INTECO (2009) "Estudio sobre hábitos seguros en el uso de las TIC por niños y adolescentes y e-confianza de sus padres". Disponible ahttp://www.inteco.es/Seguridad/Observatorio/Estudios_e_Informes/Estudios_e_Informes_1/Estudio_ninos [Consultat el 5/3/2010]NOTA: Al febrer de 2010 va sorgir un conflicte entre el promotor de SuicideMachine i Facebook. Consultarhttp://www.suicidemachine.org/download/web_20_suicide_note.pdf
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.