EXPERIÈNCIES en el TREBALL amb ADOLESCENTS. Educador d’EAIA

Crec necessari realitzar una breu contextualització de l’educador de l’EAIA, en quant al marc i context de treball, per a deixar clar el lloc que ocupen els adolescents en la nostra intervenció.

1.1. Context Històric

Al setembre del 2006, 16 educadors/es ens incorporem amb els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Alguns altres professionals, com els DAI (Delegats d’Atenció a la Infància) podríem dir que havien estat els nostres predecessors. Aquests, en la seva època, ja realitzaven la seva intervenció en el medi obert. Una intervenció en medi obert, que segons l’article 40 de la Llei 11/1985 de protecció de menors de 

Catalunya consistia en l’atenció individualitzada al menor, dirigida cap a la reinserció d’aquest en la societat, incidint en la seva família i utilitzant els recursos comunitaris del seu entorn social. Una intervenció amb un objectiu general i encàrrec molt similar al que els educadors dels EAIA’s actuals, ens plantegem com a punt de partida en les nostres intervencions socioeducatives.

Aquests 16 educadors/es ens vam distribuir, tenint present, les dimensions dels territoris, pels diferents districtes de la ciutat de Barcelona. A mi com podeu constatar, em va tocar el Raval Sud.

Els educadors/es ens incorporem com a membres de l’equip d’EAIA, (un equip com ja sabreu, format per Pedagogs, Treballadors Socials, i Psicòlegs) amb una funció especialitzada d’intervenció i actuació educativa, acotada en els objectius i en el temps. 

Els educadors/es formen part del context de treball de l’EAIA, equip el qual te com a paradigma bàsic el treball entre el control i l’ajuda. En aquest context es treballarà situant sempre a l’educador en el pol educatiu, mentre que la funció de control l’exerciran els/les altres professionals de l’equip.

1.2. Objecte d’Atenció Educativa

El nostre objecte d’atenció educativa és la Família i l’entorn més proper a l’Infant o adolescent. Els subjectes d’atenció educativa seran: pare, mare, avis, oncles, l’Infant,l’adolescent ... Quan diem que treballem amb la família vol dir que treballem com a mínim amb un adult referent del menor.

La nostra eina bàsica de treball és la relació educativa. És a partir del moment en que aconseguim establir una satisfactòria relació educativa amb les persones amb les quals intervenim, que podem iniciar un plantejament d’objectius a assolir amb aquestes.

1.3. Àmbits d’Intervenció

Els àmbits en els quals realitzem la intervenció podem dir que son diversos ... Tot dependrà de la persona i l’objectiu que es vulgui aconseguir amb aquella intervenció. 

- Per aconseguir proximitat i confiança amb un adolescent/família: Potser val la pena convidar-los a una Coca-cola en una terrasseta del barri.

- Per aconseguir transmetre una informació que es cregui important: 

Necessitarem d’un entorn tranquil, en el qual es pugui aconseguir l’atenció del menor/ família, potser al seu domicili (depenent de si volem que el menor/la família se senti segur/ra, acompanyat, acollit ...), potser en una sala d’entrevistes, en un parc, ...

- Per aconseguir mostrar-te seriós, posar el límit o comunicar una situació greu o molt important. Està clar que serà en una sala d’entrevistes amb una taula entremig dels interlocutors.

- Per aconseguir observar la dinàmica familiar en la qual conviuen els menors: l’àmbit d’intervenció serà el domicili. 

1.4. Objectius Específics

Els objectius específics dels educadors d’EAIA son aquests:

- Proposar pautes educatives i de relació als pares o guardadors en funció de les necessitats cognitives, emocionals i socials dels infants o adolescents.

- Potenciar i ensenyar habilitats de cura i atenció bàsica: alimentació, higiene, hàbits de salut, de lleure, ...

- Proposar pautes de conducta d’acord amb les necessitats i projectes d’autonomia dels subjectes.

1.5. Context de Treball

El perfil general dels casos en els quals intervenim els educadors d’EAIA :

- Famílies amb infants i adolescents en situació d’alt risc social, que tenen dificultats per atendre les necessitats bàsiques de cura i educatives dels seus fills i que per diverses circumstàncies i factors, sovint per falta d’un model en la seva història familiar, no tenen habilitats ni estratègies per desenvolupar les funcions parentals i manifesten una certa necessitat de suport. 

Com el Rubén i el Pedro. Pare i fill que conviuen junts al carrer Carretes. Pedro comença a realitzar alguns actes delictius amb certa importància. El cas arriba a l’EAIA i es valora adequada la meva intervenció. En la segona entrevista, Rubén amb 34 anys, el pare del Pedro em demana: Patxi necesito que me ensenyes a hacer de padre. Yo no he tenido un padre que me ensenyara cosas buenas. Mi padre era un gran camello y ya te puedes imaginar ... Yo necesito a alguien a quien consultarle como debo hacerlo con mi hijo.

Cal dir que no totes les famílies exposen les seves necessitats d’aquesta manera tan explícita, però he cregut que era un cas el qual reflexava el perfil de famílies i adolescents amb els quals intervinc.

En quant a la situació administrativa de les famílies amb els quals intervindrem de manera preferencial seràn:

Famílies sense mesura, (antigues mesures de Contenció en el nucli i atenció en la pròpia família) sempre que l’objectiu finalista de la intervenció del educador sigui evitar un agreujament de la situació.

- Famílies extenses que tenen acollit algun menor.

- Famílies en procés de preparació per a un desinternament d’un menor, o en preparació per a l’internament.

- Famílies amb adolescents en procés d’autonomia personal.

La intervenció dels EAIA’s s’estructura en dues fases metodològiques. La fase d’estudi per una banda, que te com a objectiu l’estudi i valoració de la situació del cas, per tal d’establir les orientacions i mesures protectores necessàries. I la fase de seguiment, que te entre d’altres l’objectiu de posar en marxa les intervencions de tractament pertinents per la recuperació de les capacitats parentals de la família i de retorn del menor, si es donés el cas. 

Els educadors intervenim en la fase de seguiment i tractament. La nostra actuació s’emmarca en el tractament socioeducatiu. Per tant, en tots els casos la primera fase d’estudi estarà finalitzada i hi existirà un diagnòstic i valoració interdisciplinar amb hipòtesis de treball de recuperabilitat i Pla de treball general per aquella família.

Els educadors no som referents dels casos.

2. Metodologia

Quan els referents de l’EAIA valoren que un cas es susceptible d’intervenció educativa, diferenciem 4 etapes en la intervenció educativa, (preparació, coneixement, desenvolupament i tancament) 

1. Etapa de preparació:

- El cas es proposa formalment a l’educador/a per a la seva intervenció per que reuneix el criteris en quant a perfil i pla de treball, amb objectius educatius. 

- En aquesta etapa el referent i coreferent treballen amb la família per preparar l’entrada de l’educador/a, mentre l’educador/a estudia l’expedient (pla de treball i altra documentació del procés...) i es prepara de forma conjunta (referent/coreferent+educador) l’enquadrament per a la presentació de la 

Família.

- La intervenció de l’educador s’ha de pactar i preparar amb la família. La família ha d’acceptar a l’educador. L’educador/a no potser mai imposat.

2. Etapa de coneixement: 

- Es realitza la entrevista de presentació de l’educador/a a la Família.L’enquadrament d’aquesta entrevista es clau per posicionar l’educador en conjunt d’intervenció de l’EAIA amb la Família.

- A partir d’aquesta primera trobada, els educadors iniciem el coneixement de la família i de l’entorn del nen/a i inicia un seguit de visites a familiars i trobades (diferents membres, i situacions en funció de cada cas) amb l’objectiu de conèixer de forma directe cada situació (dinàmiques...), així com també per avaluar el vincle que serà possible establir amb la família i amb cada membre amb els que hagi de treballar.

- Finalment els educadors elaborem i concretem el Pla d’Acció Educativa temporalitzat, amb objectius individuals per a cada un dels membres i per àrees de treball.

3. Etapa de desenvolupament: 

- S’inicia quan els educadors ja hem desenvolupat el propi Pla d’Acció Educativa, que ha estat treballat amb el referent/coreferent del cas.

- En aquesta etapa els educadors iniciem i desenvolupem el treball socioeducatiu en base al Pla dissenyat. L’EAIA continua treballant els altres aspectes del Pla de Treball general.

- Durant aquesta fase realitzem coordinacions periòdiques amb el referent del cas, per tal d’avaluar de forma continua l’encaix de la figura educativa en la família i l’evolució del cas. També es realitzen les coordinacions necessàries amb els altres professionals que estan intervenint en el cas (educadors Centres Oberts, Mestres, Pediatres, ...)

4. Etapa de tancament: 

- Es una etapa que comença quan l’educador conjuntament amb el referent valoren i prenen la decisió de deixar d’intervenir en aquell cas (per diferents motius ) i s’inicia una estratègia de finalització i/o d’acomiadament de l’educador/a d’aquell cas.

Bé, fins aquí un resum del Marc Referencial de la Intervenció dels educadors dels EAIA’s. Ara us explicaré que faig jo amb aquest Marc referencial. No penseu malament! No passa que en el dia a dia em desmarqui d’aquest. Sinó que el que passa és que treballem amb persones i en relació amb cadascuna d’elles no hi ha res d’escrit. També cal dir ... que aquest Marc Referencial es va escriure en un determinat moment, per unes persones determinades, i que cadascun dels 16 educadors, amb la nostra pròpia experiència anem re definint els nostres processos d’intervenció.

Un exemple ... Sí..., tenint present el nostre Marc Referencial, el nostre objecte d’intervenció ha de ser la FAMÍLIA, però permeteu que us convidi a la reflexió ... Que pretenem o quins objectius pretenem aconseguir amb una família d’un adolescent, ja centrant-nos en el tema d’avui, que durant 16 anys no ha estat capaç d’escoltar al seu fill, i molt menys capaç de recolzar-lo en quant als seus interessos?. Amb una família que el seu mitjà de comunicació és el crit, el seu mitjà de relació és l’ individualisme, la farsa ... que pretenem?? que canviïn?? Per experiència pròpia, després de quatre anys de tractar i treballar amb aquests tipus de famílies, crec que és una missió impossible!!. Jo tinc clar, per no dir claríssim, que en aquests nuclis familiars el títol de les jornades d’avui ve a “huevo” : Adolescents, Conflictes de Convivència i Relació”. 

Com pretenem que aquests adolescents no plantegin problemes de Convivència i Relació?? Si és el que han mamat durant 16/17 anys!! Com ens podem plantejar el modificar unes dinàmiques establertes des de fa una pila d’anys en un nucli familiar?? 

Potser pensareu que haig de canviar de professió, doncs l’esperit dels educadors sempre ha d’anar dirigit cap a aconseguir un canvi. Per petit que sigui, esperar el temps que calgui, però hem d’aconseguir un canvi!! Jo crec en els canvis! Però en els canvis de les actituds dels adolescents. Si les actituds d’aquests xavals canvien, potser algun dia les relacions amb els seus progenitors no seran conflictives.

És per aquest motiu que penso i em desmarco del nostre Marc Referencial, treballant intensament i directament amb els adolescents i no amb la família. Està clar que no se’ls ha d’oblidar, els hem d’informar de qualsevol moviment, hem d’ajudar-los a que aprenguin a esperar, que no siguin impacients, que han de respectar els temps dels seus fills, calma, calma ... Però no centrar la nostra intervenció en aquests perquè ells ja han tingut el seu temps per “educar-se”. 

La meva intervenció amb els adolescents passa en primer lloc per aconseguir una adequada vinculació. Depenent de cada cas, això pot ser un període més curt o més llarg. Crec que és el punt més important de la intervenció. Sense vinculació no es poden aconseguir resultats. Tenint present el nostre Marc Referencial, això es realitza en la fase de coneixement i desenvolupament. 

Respecte, confiança, autoritat, seguretat, capacitat d’escolta, orientació, enteniment, diversió, serietat, acompanyament, proximitat, son alguns dels aspectes clau que trobo indispensables i que utilitzo en la meva intervenció per aconseguir una bona vinculació amb qualsevol dels adolescents amb els quals treballo.

A mida que es va consolidant el vincle amb l’adolescent trobo important poder començar a dissenyar el seu itinerari. Cap a on anem?? Cap a on vols dirigir la teva vida?? És aquí un moment important doncs els adolescents han de decidir si continuar convivint amb la realitat que els ha tocat viure o si volen començar un procés d’autonomia personal. Per això, posem sobre la taula la realitat que tenen, les dificultats de la seva família, les dificultats pròpies, les dificultats de l’entorn social, ... ells escullen i nosaltres els recolzem. S’inicia un nou camí, una nova manera de relacionar-se amb els seus pares, germans, avis, ... Son conscients que a casa seva no trobaran a ningú que els escolti, o que els escoltarà però d’una manera diferent. 

Son conscients que a casa seva no trobaran a ningú que els recolzi o que els recolzarà d’una manera diferent ... Els resultats ... “ADOLESCENTS, CONVIVÈNCIA i RELACIÓ TRANQUIL·LA (algun que altre conflicte de convivència sense gaire importància) PARES TRANQUILS, i ESTUDIS ENDAVANT!!

Moltes Gràcies!

http://xafir.org/files/xafir/Pon%C3%A8ncia[1].Paxiu_.pdf