Mentoria social: cosa de dos, cosa de tots? Una metodologia de treball amb joves

Sovint sentim parlar de mentoria, però sabem què és? Mentoria és una ‘eina d’intervenció social, que promou la relació entre persones que voluntàriament s’ofereixen per proporcionar un suport individual a una altra persona que es troba en risc d’exclusió social’. Aquesta relació és motivada i tutoritzada per un professional.

L’objectiu és que el mentor "ajudi a fer camí" al mentorat, perquè a aquest li sigui més fàcil el seu desenvolupament personal i/o professional. Aquesta ajuda pot prendre direccions diferents en funció del tipus de mentoria i àmbit sobre el qual pretén actuar: pot emfasitzar-se l'adquisició de coneixements i destreses, o bé pot dirigir-se cap a l'adquisició d'habilitats o de tècniques i, a vegades, de coneixements. En alguna ocasió actua sobre diverses qüestions de manera simultània.

El concepte de mentoria no és nou. Recull una idea molt antiga, basada en la transferència d'experiència d'uns a uns altres. S'ha desenvolupat des de fa mil·lennis entre pares i fills, entre mestres i alumnes, entre treballadors i aprenents. La mentoria és una metodologia que ajuda les persones joves de tota circumstància a desenvolupar el seu potencial. Els mentors són persones que, junt amb els pares o educadors/ores, mostren interès per proporcionar als joves suport, consell, amistat, reforç i un exemple positiu. (Recerca i immigració. J. Feu i altres. Universitat de Girona, 2010).

Els darrers anys, el programes de mentoria s’han treballat molt en el món anglosaxó i, de manera especial, en els països nord-americans. És just a Nord-amèrica on s’han fet la majoria de recerques sobre els beneficis dels programes de mentoria per als joves que hi participen. L’avaluació de Tierney, Grossman i Resch (any 2000) conclou que aquests joves tenen un 46% menys de probabilitats que els joves del grup de control d’iniciar-se en el consum de drogues, i el 27% eren menys propensos a iniciar-se en el consum d’alcohol. També s’observa que tenen menys probabilitats d’agredir físicament algú i de faltar a l’escola (el 50% que el grup de control). Els mentorats se senten més segurs d’ells mateixos, i evolucionen més positivament en els estudis, aconsegueixen notes lleugerament superiors que els joves del grup de control. I establien relacions positives amb els amics i familiars propers.

Aquests són els beneficis dels programes de mentoria en els joves, però quines característiques ha de complir una relació de mentoria perquè tingui èxit?

La doctora Jean Rhodes, de la Universitat de Massachusetts, Boston, en el seu article “What makes mentoring work” planteja que cal tenir en compte quatre aspectes perquè les relacions de mentoria siguin fortes i efectives:

• Fer un procés de selecció dels futurs mentors acurat.
• Fer les parelles basant-se en els interessos que el mentor i el mentorat comparteixen.
• Oferir una bona formació de, com a mínim, 6 hores als futurs mentors.
• Oferir supervisió, seguiment i suport després de fer les parelles.

A part dels anteriors, cal tenir en compte, també, altres factors d’èxit en la posada en marxa de programes de mentoria, sense que sigui una llista exhaustiva:

1. Establir uns objectius clars i assumibles.

2. Dissenyar un model organitzatiu funcional i ben definit per al programa de mentoria.

3. És positiu que hi intervingui alguna institució educativa, formal o no formal, que tingui un bon coneixement dels mentorats.

4. Aconseguir que les famílies dels mentorats (si n'hi ha) tinguin un paper actiu en la mentoria.

5. Ha de tenir una durada recomanable d’un any i mínima de 6 mesos.

6. Establir un protocol que reguli els moments clau de la mentoria: procés de selecció dels mentors, perfil i procés de selecció dels mentorats, inici i acabament de la mentoria, etc.

7. Compromís actiu del mentor per trobar-se regularment amb el mentorat.

8. Reconeixement de la tasca de mentoria.

9. Avaluació dels resultats del projecte.

A la Coordinadora de Mentoria per a la Inclusió, els programes de mentoria van adreçats a infants i joves en risc d'exclusió social. Els nostres programes ressalten els valors que dibuixen un determinat model de societat: compromís dels qui tenen més amb els qui no tenen tant, solidaritat amb les persones i els col·lectius que van més enrere en determinats processos, aposta per la transformació individual i social, etc. Els programes de mentoria, a través de l'acció del mentor, són una eina de prevenció que facilita l'estabilitat emocional i millora les competències personals.

No obstant això, cal tenir en compte que la mentoria no és un genèric que serveix per a tots els propòsits. Cada jove que pot beneficiar-se d'una relació de mentoria té necessitats individuals. Els programes de mentoria efectius ofereixen la flexibilitat suficient per satisfer les necessitats personals de cada mentorat, permetent que les relacions de mentoria es desenvolupin en el marc d'una estructura segura.

Trobem diferents tipus de programes de mentoria:

• programes de mentoria un a un: a cada mentor li correspon un mentorat. Es tracta de fer parelles entre un adult i un jove, per crear una relació propera i íntima que faciliti el traspàs de rols positius.
• programes de mentoria grupals: cada mentor forma un relació amb fins a quatre joves i manté amb ells tant activitats amb el grup com individuals.
• programes de mentoria en equip: s’involucren diferents adults treballant a la vegada amb grups petits de persones joves.
• programes de mentoria entre iguals: en la que és un jove el qui orienta i acompanya una persona també jove de menor edat.
• programes de mentoria electrònica (o mentoria en línia): la relació entre l’adult i el jove es fa per mitjà d’Internet, encara que puntualment també fan algunes trobades presencials.

• Els programes de mentoria que trobem a Catalunya, els hem classificat per les característiques de la situació de vulnerabilitat dels mentorats a les quals aquests programes volen donar resposta. 

Així tenim:

‐ Programes adreçats a joves extutelats

Programa “Referents”: s’estableix una relació d’1 jove + 1 adult. És un programa d’acompanyament voluntari que ofereix als joves una persona voluntària que dóna suport en el dia a dia d’un jove, tant pel que fa a les qüestions pràctiques com a les emocionals.

Programa “Acull”: s’estableix una relació d’1 jove + 1 nucli familiar. És un programa d’acolliment familiar per a joves, que conviuen amb una família catalana durant 8 mesos, facilitant la creació d’un vincle emocional perdurable en el temps.

‐ Programes adreçats a infants i joves escolaritzats

Programa “Rossinyol”: s’estableix una relació d’1 jove + 1 estudiant. És un programa que promou la inclusió social de menors provinents de famílies nouvingudes amb baix nivell social i econòmic a partir de la confiança i l’amistat amb el mentor. A la vegada vol sensibilitzar els joves estudiants universitaris catalans, implicar-los en un projecte social comú.

‐ Programes adreçats a joves que cerquen feina

Programa “Coach”: s’estableix una relació d’1 jove + 1 treballador/a. És un programa que forma voluntaris corporatius de grans empreses perquè puguin fer de coach a joves en risc d’exclusió social, per tal que el jove conegui el món de l’empresa per dins i rebi suport d’un professional amb trajectòria durant el procés de creació del seu projecte professional.

En resum, l'ús de la mentoria promou l'aprenentatge permanent, la ciutadania activa, la inclusió social i el desenvolupament personal i, per tant, la contribució a la inclusió escolar i social dels joves.

Podeu trobar àmplia documentació i bibliografia sobre la mentoria a la nostra pàgina web: http://www.mentoriasocial.org.

Rita Grané, coordinadora de Mentoria per a la Inclusió

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/E-Joventut/Sobre%20E- Joventut/Butlleti/Arxiu/Documents/2013_StFile/33-mentoria.pdf