El càstig, una forma per posar límits als nens....

A vegades el fet de castigar un nen no vol dir pas que canviïn les coses. Cal tenir en compte unes senzilles pautes per tal que funcioni un càstig.

El càstig ha de ser curt

Si és massa llarg els nens estan castigats però se n`obliden del perquè. Diuen que un minut per any. I encara pot ser massa llarg. Per als més petits poden comptar fins a tres o fins a 10. I per als grans estar castigat mitja hora o una hora pot ser més efectiu que no pas tot un dia. 


Si és molt llarg i tornen a fer alguna cosa malament,...haurem de castigar sobre un altre càstig!!!! 


https://www.facebook.com/CognicioiEmocio
El càstig ha de ser immediat
Si es porta malament el dilluns i el castiguem per el cap de setmana (sense anar a casa d`un amic, p.ex.) no relacionarà el que ha fet malament amb el càstig, passa massa temps. I tornem al mateix: si torna a portar-se malament entre setmana, el càstig del cap de setmana ja el tenim esgotat. 

Cal castigar "pensant amb el cap..."
A ser possible el càstig no ha de servir per descarregar la nostra ràbia. Per això val la pena tenir-lo ja pensat, què li podem dir o fer. És fàcil que fem càstigs molt llargs ("tota la setmana sense tele...") que després nosaltres mateixos no podrem controlar. Cal que sigui una conseqüència lògica del seu mal comportament. 

Deixar el càstig només per situacions importants
En el dia a dia cal reforçar positivament als nens. Per cada cosa que li diem que fa malament, hauria d`haver-hi dos o tres comentaris positius. Relativitzar els errors i reconduïr-los. El càstig només hauria d`estar present en situacions especials, en què cal posar un límit més contundent. 

Castiguem la conducta...no la persona

No estem en contra del nen/a sinó del que fa. El càstig no ha de servir perquè hi hagi distància comunicativa entre nosaltres i el nostre fill.El seguim estimant i li hem de dir, per tal que se senti estimat tot i que algun cop rebi un càstig. 

No pot ser cap conducta que el nen faci habitualment

NO podem castigar-lo a fer deures o cuidar del germanet, donat que són tasques que li corresponen. Cal que sigui alguna cosa diferent de l`habitual, p. ex. que s`estigui quiet una bona estona. 

Exemples de càstigs

- Abans d`arribar al càstig cal presentar advertències sobre el que li pot passar si continua d`aquesta manera. Si fem servir el càstig massa ràpid o molt freqüentment, els nens solen fer coses per tal que els castiguem i cridar així l`atenció -conducta de provocació. 

- Nens de 2 a 5 anys: que estigui quiet un minut. Si és en la mateixa habitació on som, millor. A vegades, només comptant fins a tres també pot ser vàlid. 

- Nens més grans (primària): si l`ha feta grossa, li podem demanar que copiï una frase un número de vegades. De totes formes el principal és que els nens canviïn d`actitud (que demanin perdó, o que recullin o que no peguin...), no que estiguin castigats.

- Treure-li momentàniament alguna cosa que li agradi (veure la tele, mes postres, una estona de joc, etc.). No oblidem que quan més immediat més efectiu és. 

- Si el nen diu que "és igual" o fa veure que no li afecta, no caiguem en el seu joc: SÍ que li afecta, el que passa és que ens vol fer veure que no passa res, en un intent de mantenir la seva autoritat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.