Els nous perfils de la població residencial i la gestió de la incertesa professional: una proposta al voltant del desenvolupament de les competències socioemocionals dels educadors socials i de la infància acollida en un CRAE
Resum
L’ acolliment residencial en el nostre país ha estat el recurs per excel·lència a l’ hora de respondre a la problemàtica de la infància desemparada. En el decurs de la darrera dècada, han aparegut nous usuaris, com ara: els menors immigrants no acompanyats, la violència intrafamiliar exercida pels propis fills, un major nombre d’ infants amb problemes emocionals i de salut mental. Uns usuaris que han generat una incertesa en el rol dels educadors que treballen en els diferents equipaments residencials de la xarxa de protecció a la infància. L’ aparició de noves necessitats en la infància en risc d’ exclusió social genera una incertesa difícil de gestionar pels professionals que intervenen. Es proposa millorar les competències socioemocionals dels educadors socials que intervenen en els CRAE, a partir del desenvolupament de programes d’ educació emocional com una estratègia per a gestionar satisfactòriament; per un costat, el malestar de la població atesa en els CRAE i per un altre, la incertesagenerada en els professionals a causa de les necessitats dels nous perfils emergents.
Paraules clau: nou perfil, gestionar la incertesa, programes d’ educació emocional.
Introducció
La protecció a la infància desemparada ha viscut dos grans canvis significatius en el nostre país en el decurs dels darrers 30 anys.
El primer es dona en la dècada dels 80 del passat segle XX, amb el moviment de la Desinstitucionalització, que obligà al desmantellament de les Grans Institucions i la seva transformació en unitats més petites i adaptades a les necessitats infantils. Aquest moviment buscava acabar amb l’ anomenada Beneficència, originada per la manca de recursos materials i centrar-se en les necessitats integrals de l’ usuari. (Fdez del Valle i Fuertes, 2000).
La segona es dona en la dècada dels 90, amb la consolidació i l’ especialització dels Serveis Socials. L’ augment dels usuaris i uns recursos limitats, obligarà a la especialització dels diferents serveis socials. La intervenció preventiva busca treballar la infància en el seu context familiar i social el màxim de temps possible, aquesta intervenció retardarà l’ edat d’ entrada en els CRAE, de forma que molts dels infants arriben en l’ adolescència desprès d’ una llarga història d’ intervencions fracassades, generant una realitzat més complexa i una problemàtica més cronificada. (Bravo i Fdez del Valle, 2009).
Els nous perfils
Els equipaments residencials són els encarregats de protegir a la infància durant un període de la seva vida de les situacions de desemparament que poden viure.
El puntal bàsic que sustenta el nostre sistema de protecció a la infància, es basa en el concepte de desemparament, que neix amb la llei 21/87 per a donar resposta a una situació cronificada com era la Beneficència en el nostre país, el concepte continua vigent, però ha vist com el perfil de la població atesa en els diferents equipaments residencials que configuren la xarxa de protecció a la infància en el nostre país, ha evolucionat, fins a modificar-se significativament.
L’ actual població atesa en els equipaments residencials de protecció a la infància (a partir d’ ara CRAE) ha evolucionat cap a uns usuaris amb problemàtiques més complexes ocasionades segons Bravo i Fdez del Valle (2009) per:
L’ augment de la infància amb problemes de salut mental. L’ augment de la problemàtica en el camp de la salut mental ha augmentat en la població en general, la població atesa en els CRAE és el reflex d’ una problemàtica en augment: la insatisfacció i el malestar personal.
L’ arribada de menors immigrants no acompanyats. És una nova realitat que acompanya el fenomen de la immigració massificada des dels països no desenvolupats. Aquestos menors han de tenir dret a la protecció, ara bé el xoc cultural i la manca d’ una comunicació efectiva, molts cops dificulta la intervenció socioeducativa.
L’ augment de la població immigrant en els CRAE. La reagrupació familiar de molts menors immigrants en el nostre país s’ ha produït en el decurs de l’ adolescència, el xoc cultural dels nouvinguts està acompanyat d’ una relativa incapacitat per a recuperar el rol parental, desprès d’ un llarg període de separació, entre pares i fills. Aquesta nova situació familiar comporta l’ aparició de situacions de negligència en el si de les família.
L’ aparició del fenomen de la violència intrafamiliar, on els pares són les víctimes dels seus propis fills. Les relacions violentes en el si de les famílies no és un fenomen nou, però que aquesta sigui producte dels fills cap als pares, presenta una complexa dimensió. La manca de límits, la cronificació d’ una situació de tirania per part d’ un menor d’ edat, acaben molts cops en la Justícia, i suposa la separació del fill dels seus pares, on es busca protegir al conjunt familiar. Aquestos adolescents presenten dificultats per a gestionar el seu malestar i l’ internament comporta una augment de la conflictivitat i dificulta les relacions interpersonals en els CRAE, tant entre els menors com entre els adults.
Un augment en la intervenció en el medi familiar, retarda l’ edat mitjana d’ entrada en els CRAE, augmentant el nombre d’ adolescents. La creació d’ una xarxa de serveis socials ha dotat a la societat de més recursos per a abordar la problemàtica del desemparament de la infància, de forma que el principi de mínima temporalitat per part dels infants en els equipaments residencials ha primat la intervenció en el nucli familiar, aquesta intervenció ha comportat que l’ edat mitjana per a ingressar en un CRAE hagi augmentat significativament, i molts cops coincideix amb la conflictiva etapa de l’ adolescència.
- L’ irrupció d’ aquesta tipologia d’ usuaris ha comportat:
- L’ augment de la població adolescent amb una baixa previsió de retorn al nucli familiar.
- La presència d’ un major nombre de problemes conductuals en la població atesa i el conseqüent augment de la conflictivitat en els CRAE.
- La presència d’ usuaris que defugen de la protecció que se’ls ofereix.
- L’ augment de la conflictivitat en els CRAE.
- L’ aparició d’ episodis de malestar en els professionals que treballen en els CRAE.
Les demandes dels usuaris
El canvi que es produeix en els nous usuaris dels CRAE, comporta que els professionals demanin noves estratègies i nous recursos per a afrontar les necessitats d’ una nova població que de mica en mica ocupa els CRAE.
A l’ hora de concretar aquestes estratègies, cal destacar diversos estudis que s’ han encaminat envers acotar les necessitats de la població atesa en els CRAE:
a. El 65 % dels menors acollits en CRAE presenten sentiments d’ infelicitat o depressió, de forma que la resta, el 35 %, presenten problemes conflictius, com ara consum de tòxics, fugues, comportaments delictius i l’ us de la violència. (Bravo, Fdez del Valle, 2003).
b. L’ augment de la conflictivitat dins dels CRAE dificulta la convivència, augmenta el malestar general i el sentiment d’ inseguretat, a més a més, l’ augment de l’ estància en l’ equipament residencial va acompanyada d’ un augment en alteracions emocionals com ara la depressió, l’ angoixa i l’ aïllament social i individual. (Llanos, Bravo i Fdez del Valle, 2006).
c. Els menors ingressats en els CRAE demanen una major implicació per part dels educadors i una major coherència i cohesió entre els membres dels equips educatius (Soldevila, Filella, Peregrino i Oriol, 2010)
Pel que es desprèn dels estudis, el canvi en els usuaris dels CRAE està acompanyat d’ un cert malestar professional, molts cops producte de la manca de noves estratègies per a fer front a les necessitats que han aparegut en el decurs dels darrers 15 anys. Un perfil de població més conflictiva, més violenta i més reactiva, ha augmentat el malestar i la incertesa entre els professionals dels CRAE.
La incertesa dels professionals dels CRAE
Els nous perfils emergents a protegir en els CRAE han generat tot un seguit de noves necessitats que molts cops, els professionals que hi intervenen i confeccionen els equips educatius es troben mancats d’ estratègies per a fer front. En definitiva, crea una incertesa originada per una doble insatisfacció:
La de donar una resposta efectiva a les necessitats dels perfils emergents.
La de gestionar el malestar dels usuaris i dels professionals originat per l’ augment de la conflictivitat en la convivència en els equipaments residencials.
Pensem que l’ augment de la conflictivitat en la convivència en els CRAE es produeix per la incapacitat de gestionar de forma efectiva i satisfactòria els diferents problemes emocionals que pateixen els usuaris dels equipaments residencials. Uns problemes que es concreten entre d’ altres en:
- Una gran impulsivitat.
- Un estil d’ actuació reactiu.
- Un afrontament violent dels conflictes.
- Una inadequada gestió dels sentiments de frustració i d’ enuig.
- Una baixa autoestima i un autoconcepte distorsionat.
- Un augment significatiu del malestar personal.
Aquestes alteracions emocionals influencien en la persona, en les relacions interpersonals i en la percepció del món que l’ envolta, de forma que augmenta la hostilitat percebuda i es justifica la utilització de la violència com a mètode de resoldre els diferents conflictes de la vida quotidiana, augmentant la sensació de malestar i distorsionant les relacions interpersonals.
Com podem abordar el malestar de la població que resideix en els CRAE? Com podem treballar la manca de competències socioemocionals en la població que hem d’ atendre en els CRAE?
L’ educació emocional: una proposta per abordar el malestar en els CRAE.
La nostra societat no ha donat significació als sentiments de les persones. Una societat centrada en el desenvolupament dels aspectes tecnològics, ha comportat una educació orientada a desenvolupar la raó, una cognició centrada en el llenguatge i en la negació de l’ existència de les emocions, ha relegat l’ afectivitat al camp del privat, majoritàriament centrada en les dones i sense valor dins la nostra societat tecnològica. Però l’ aparició d’ una societat més complexa, globalitzada i interconnectada, ha augmentat els canvis que es produeixen i la rapidesa en què es produeixen. En aquest nou context social, la capacitat d’ adaptació al canvi, la flexibilitat, la perseverança i una actitud d’ aprendre, en definitiva la gestió de la incertesa que genera la nostra societat i del nostre malestar es conformen com prioritaris i bàsics per a fomentar una educació integral.
La gestió de les nostres emocions és fonamental per tres motius:
Prevenir el malestar en els professionals generat en el decurs de la intervenció socioeducativa.
Actuar proactivament a les demandes dels perfils emergents en els CRAE. a. Regular les emocions ajuda a prevenir conductes de risc: consum de drogues, pressió social, violència, agressivitat... b. Preparar per l’ afrontament de situacions adverses: separació dels pares, fracàs escolar...
Donar suport als tractaments terapèutics dels usuaris dels equipaments residencials.
Proposem la creació de programes d’ educació emocional en els CRAE com una forma de treballar i donar resposta a les necessitats dels perfils emergents en els CRAE. El nostre programa es centra en el desenvolupament de les següents competències socioemocionals:
a. Consciència emocional. Reconeixement de les emocions i de l’ estat emocional propi i el dels que ens envolten.
b. Regulació emocional. Regular la impulsivitat, gestionar les emocions negatives, tolerar la frustració i saber esperar les gratificacions.
c. Autonomia personal. Desenvolupament d’ un autoconcepte realista i d’ una adequada autoestima.
d. Habilitats socials.
La empatia i la resolució positiva dels conflictes.
Proposem que el desenvolupament del programa d’ educació emocional es realitzi en tres etapes:
Centrada en la formació dels professionals. Inicialment cal formar als professionals en el programa, per a que visquin en primera persona els beneficis de l’ aplicació del desenvolupament de les seves competències socioemocionals en el benestar personal.
Adaptació del programa a les característiques de cada CRAE. Cada equipament residencial presenta unes característiques pròpies, és a partir de les seves característiques que cal ajustar el programa.
Generalització a la comunitat educativa. Proposem que l’ aplicació del programa traspassi els límits físics del CRAE i abasti als pares de la infància resident. La creació d’ un grup similar als grups d’ ajuda on es puguin treballar els principis del programa, facilitarà els canvis en la dinàmica de les famílies.
Bibliografia
Abarca, M.; Marzo, L. i Sala, J. (2002). La educación emocional en la práctica educativa de primaria.Bordón, 54 (4), 505-518. Bravo, A. i Fernández del Valle, J. (2003). Las redes de apoyo social de los adolescentes acogidos en residencias de protección. Un análisis comparativo con población normativa. Psicothema, 15 (1), 136-142. Bravo, A. i Fernández del Valle, J. (2009). Crisis y revisión del acogimiento residencial. Su papel en la protección infantil. Papeles del Psicólogo, 30 (1), 42-52. Costa, M. (2002). Una asignatura pendiente en el perfil y currícula de los profesionales: la competencia social. Ponencia presentada en las jornadas de habilidades sociales. Comunidad de Castilla. Valladolid. Díaz-Aguado, M. J.; Martínez R. i Martín, G. (2004). Prevención de la violencia y lucha contra la exclusión desde la adolescencia. Vol I. La violencia entre iguales en la escuela y en el ocio. Estudios comparativos e instrumentos de evaluación. Madrid: Instituto de la Juventud. Domínguez, J. i Pino, M. (2008). Las conductas problemáticas en el aula: propuesta de actuación. Revista Complutense de Educación, 19 (2), 447-457. Fernández del Valle, J.; Álvarez-Baz, E. i Bravo, A. (2003). Evaluación de resultados a largo plazo en acogimiento residencial de protección a la infancia.Infancia y Aprendizaje, 26 (2), 531-542. Hernán, A.; García, C. i Imaña, D. (2008). Informe sobre el acogimiento residencial en centros de protección de menores: la vivencia de jóvenes ex residentes y sus familias. Revista Iberoamericana sobre la calidad, eficacia y cambio en educación, 6 (3), 140-155. Jariot, M.; Rodríguez, M.; Sala, J. i Villalba, A. (2008). El proceso de desinternamiento de jóvenes ex tutelados para favorecer una inversión sociolaboral positiva. Análisis de la situación actual en los CRAE de Catalunya. Bordón, 60 (3), 49-65. Llanos, A.; Bravo, A. i Fernández del Valle, J. (2006). Perfiles problemáticos y necesidades emergentes en acogimiento residencial. Santander. Actas del VIII Congreso de Infancia Maltratada. Martín, E. i González, M. S. (2007). La calidad del acogimiento residencial desde la perspectiva de los menores. Infancia y Aprendizaje, 30 (1), 25-38. Torralba, J. M. (2006). Els infants en els centres residencials d’ acció educativa: protegits o estigmatitzats. Barcelona: Departament de Benestar i Família.
Antoni J. Peregrino i Gutiérrez
tallerdemocions@gmail.com
Educador social del CRAE Llars Infantils Torre Vicens.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.