Quina relació s'estableix entre nens i educadors?

Quan un nen entre per primer cop al centre, el primer que es fa, és assignar-li un tutor, aquest serà els seu educador de referència.

Hem de tenir em compte que aquest educador, té una sèrie de funcions, que ha de realitzar per què la estància del nen sigui la més normalitzada possible.

Partint de la base que l’educador és la persona que més temps passar amb el nen, durant els primers mesos, el vincle que s’estableix entre el nen i l’educador, serà clau per la millora adaptació d’aquest al centre.

La relació que mantenen entre ells, en moltes ocasions pot donar referències de quin tipus de relacions manté o ha mantingut amb les persones del seu entorn.

Després d’un procés d’adaptació, del nen amb l’educador i viseversa, aquest vincle cada cop es fa més fort i resistent arribant en ocasions a gran complicitat entre ells, es en aquell moment quan te’n adones que formes part activa de la seva vida.

Que passa quan aquest vincle traspassa la línea tant fina que separa el que és part de la teva professió i la massa implicació emocional? Penso que aquesta línia en ocasions es passa, i això és degut a què, a vegades, aquest vincla que es crea és tan gran que arriba un moment que com a persones, ens veiem incapassos de separar-ho. Tot i que, se’ns ensenya i se’ns repeteix en moltes ocasions que no és professional passar aquesta línia, en ocasions és inevitable!

Després de diverses xerrades i entrevistes amb diferents professionals he pogut observar que en el camp de l’educació i treball social, hi ha clarament dues opinions molt diferenciades. Aquells que opinen que com a professionals de l’acció no s’han d’implicar i per tant s’ha de mantenir una distancia optima per poder realitzar de manera professional i adequada el treball i altres que afirmen que per poder treballar de manera més adient és imprescindible implicar-se.

Per poder observar les diferents vincles que es poden establir en un CRAE, vos passo un link, on podreu veure la pel•lícula “Fuerte apache”, en ella mostra una relació molt afectiva entre un usuari i un professional, i jo em pregunto: Si els dos ho han construït així, per què posar límits?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

“La psicología biogenética de la adolescencia, según Stanley Hall” Stanley Hall es considerado padre de la "psicología de la adolescencia" ya que utilizó métodos científicos para su estudio. Hall tendió en puente entre el enfoque filosófico y especulativo del pasado y el científico y empírico del presente. Tomó el concepto darwiniano de la evolución biológica y elaboró la “TEORIA DE LA RECAPITULACION”, sostiene que el organismo individual atraviesa etapas, que corresponden a aquellas que se dieron durante la historia de la humanidad.El individuo vuelve a vivir el desarrollo de la raza humana desde un primitivismo animaloide, a través, de un periodo de salvajismo, hasta los modos de vivir civilizados más recientes que caracterizan la madurez.  Hall suponía que ese desarrollo obedece a factores fisiológicos. Los mismos están determinados genéticamente, son universales e independientes del ambiente socio-cultural. Etapas en el desarrollo humano: Período
Més informació

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Imatge
1. INTRODUCCIÓ 1.1 QUÈ ÉS UN CENTRE DE MENORS? Hi ha molts tipus de centres i la majoria estan explicats a l’ apartat “tipus de centres de menors”, en aquest apartat fem una petita introducció de cada tipus de centre i d’un dels tipus d’educadors. 1.1.1 Centres d’acolliment Farem un petit resum d’aquets centres, ja que més endavant ho aprofundirem. El centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i trasllat de l’infant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’estudia” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació en les situacions d’urgència de les persones menors en alt risc social. Fent un petit anàlisi dels centres d’acolliment, podem dir que quan un noi/a ha de deixar de viure a casa seva urgentment, se’n va a un centre d’acolliment on i passa un temps ( poc) mentre s’avalua la situació, desprès normalment o el noi/a torna. 1.1.2 Centre de p
Més informació

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.

Comunitat Infantil Sant Andreu Camp del Ferro, s/núm. 93 340 76 00  Residència Kairós Bòbila, 19-23, bxos 93 454 36 76 / 93 454 87 51  Casa de Família Natzaret Av. d’Esplugues, 42-52 93 280 22 02 Casa de Família Trafalgar Trafalgar, 32, pral. 93 268 37 72  Centre Les Palmeres Gran de St. Andreu, 388 93 274 04 27  Religiosas de Jesús María-Llar Claudina Carrer del Vallès, 51 93 311 84 87 Llar Turó Blau DGAIA 900 30 07 77  Llar Sant Josep de la Muntanya Av. del Santuari Sant Josep de la Muntanya, 25 93 284 05 00  CRAE La Salle DGAIA 900 30 07 77 Obra Nostra Senyora de Fàtima Santuari, 94 93 215 15 93  CRAE Minerva Alexandre Gali, 6 93 352 08 10  Llar Infantil: La Llar DGAIA 900 30 07 77 LLar Residencia EL NINO (ASPASIM) Comtes de Bell-lloc, 150 93 406 84 09  Llar Maria Reina Dominics, 33-35 93 417 73 05 / 93 417 73 04  La Puça (ASPASIM) Av. Francesc Cambó, 15 93 221 09 93
Més informació