Entrevista Hernan Valobra



Hernán Valobra és llicenciat en Treball Social. Ha estat Educador i actualment és coordinador del Programa d'Educadors Familiars. Té més de 20 anys d'experiència laboral en l'àmbit social, sempre relacionat amb projectes d'infància i família.

- De forma resumida, en què consisteix el treball d'un educador familiar.

És un treball socioeducatiu en el domicili, amb la finalitat de millorar les capacitats parentals dels pares, disminuir els indicadors de risc en els nens i diagnosticar possibles negligències parentals que dificulten greument el desenvolupament dels menors.

Es parteix de la vinculació amb la família per establir una relació pedagògica, que faciliti a la família ser el principal protagonista d'un procés de canvi, que repercuteixi positivament en la qualitat de vida dels seus fills.

- Quins són els principals problemes als quals s'enfronten les famílies amb fills que treballeu des del programa?

Per generar solen ser famílies multiproblemàtiques, on les principals mancances estan relacionades amb condicionaments històrics-estructurals. Solem trobar amb pares que han patit una infància plena de privacions i negligències. Partint de situacions de pobresa, aïllament social, abandonament, manca d'afecte, abusos físics i psicològics, falta de normes, límits i rutines, conflictes crònics de parella, problemes de salut mental, manca de models positius, invisibilitat social, estigmatització, etc.

També ens trobem amb recurrents problemes de relació entre pares i fills adolescents, en famílies que no pateixen exclusió social però que han cronificat conductes disruptives que no tenien visibilitat social a la infància.

- L'educador familiar és un professional que treballa en el domicili de l'usuari. Quines implicacions té entrar a la casa dels altres i treballar des d'allà?

El primer a tenir en compte és el desgast emocional que implica entrar en la intimitat d'una família amb adults i nens molt danyats emocionalment. La sinceritat, evitar el paternalisme, respectar el temps de cada un i l'esforç per rescatar les potencialitats "adormides" són les millors eines per a ser molt respectuosos dels sempre diferents processos de canvi i al mateix temps tenir efectivitat.

A més de la implicació emocional, és fonamental bolcar molta energia en la intervenció per motivar i positivar les diferents realitats que ens trobem. En el 90% dels casos estem davant d'una visió social i pròpia d'invalidació i negativitat.

- ¿Quines són les principals dificultats que us trobeu a la feina?

Malauradament en alguns casos la intervenció de professionals està plena d'inconsistència i en molts casos frega la negligència professional. És gairebé inexplicable, trobar en l'àmbit social professionals amb molt poca empatia, carregats de prejudicis, reticents a compartir diagnòstics i estratègies, gairebé nul·la sistematització de les intervencions, amb estratègies paternalistes i coercitives, i amb molt poca esperança en el treball en xarxa.

Per descomptat, que hi ha professionals que si són rigorosos i compromesos amb el seu treball en benefici dels menors, però desgraciadament no sempre és així.

Una altra dificultat recurrent és la poca implicació de diversos Serveis Socials de la Part Forana per bolcar recursos (beques de llibres, menjador, guarderia, activitats de lleure, menjar) dirigits a nens que pateixen negligències parentals i que sens dubte permetrien atenuar situacions de risc social i les seves conseqüències doloroses.

Respecte a les famílies, la major dificultat resideix en la cronificació de les problemàtiques que dificulten molt aconseguir un bon procés socioeducatiu.

També és complicat treballar amb famílies a les quals se'ls imposa la figura de l'educador familiar, més com una figura de control que com una figura professional d'ajuda.

Finalment, una altra dificultat complicada de revertir és la intervenció amb pares que pateixen problemes de salut mental sense tractament terapèutic.

- Si fossis l'administració, que mesures impulsarías per millorar la situació de les famílies?, Sobretot aquelles amb les que treballes?

Bolcar recursos preventius que disminueixin l'impacte de situacions d'exclusió social és el més efectiu i eficient en benefici de disminuir el patiment dels nens. Atacar les problemàtiques quan ja estan cronificades és més costós, perpetua el patiment i fan molt difícil revertir situacions de risc social.

Recursos, genuïns i planificats, relacionats amb l'alimentació, l'atenció de salut física i mental, l'escolarització i el temps d'oci recreatiu, esportiu i artístic segurament serien més efectius en garantir un bon desenvolupament en la infància.

- A l'hora de realitzar un treball socioeducatiu, quins són els aspectes més importants a tenir en compte a l'hora de treballar amb una família?

Facilitar un procés on sigui la família la protagonista del seu propi procés de canvi, rescatar les seves potencialitats, positivar, motivar i per descomptat comptar amb la seva voluntarietat en la intervenció socioeducativa.

També, sempre cal valorar el grau de sofriment patit pels nens, per què solen ser processos llargs i que en alguns casos és millor preservar els infants fora de la llar familiar.

- Com està afectant la crisi a les famílies?

Les conseqüències de la crisi es fan més evidents en el nostre àmbit d'intervenció. A la ja històrica exclusió social es suma un sentiment d'abatiment i desesperança.

Molts pares s'enfonsen en profundes depressions i els seus fills pateixen severes privacions que van des d'una alimentació inadequada, entorns conflictius i un sentiment de desgana total.

- Per acabar, què és el que t'agrada més i el que menys del teu treball?

El que més m'agrada és el tracte directe amb la gent, l'aprenentatge constant que implica la nostra pràctica professional i la relació d'anada i tornada que se sol establir amb les famílies, la proximitat, l'afecte i el compromís.

El que menys m'agrada és enfrontar cada dia amb el patiment infantil i el desgast emocional que de vegades sol abordarnos.

Finalment, és una mica esgotador conduir una mitjana de 120 quilòmetres per dia per visitar les famílies repartides per tota l'illa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.