Per uns pares és difícil d'assumir que una bufetada és violència per Isabel Espinar Fellman, Save the Children Espanya

El 56% dels adults creu que de vegades és necessari pegar un nen per educar-lo. "Corregir no és pegar" és la campanya de Save the Children i elMinisteri de Treball i Assumptes Socials per sensibilitzar contra el càstig físic cap als nens en la família. La campanya aporta material amb pautes per abordar el tema del càstig físic i es presenten alternatives per a l'educació dins de l'àmbit familiar. La Coordinadora de la campanya ens explica els objectius i les alternatives a aquesta "bufetada a temps". Podeu trobar tota la informació al nostre web.

Per què una campanya contra el càstig físic en la família?

És necessària al nostre país? Els nens són castigats físicament a gairebé totes les societats ja que es tracta d'una pràctica socialment acceptada, considerada natural i eficaç per educar els nens/es. El càstig físic és un fenomen generalitzat i té més a veure amb la nostra forma de concebre les relacions personals i en com manegem la violència i el poder que amb la cultura. Tanmateix, el càstig físic i humiliant constitueix una forma de violència cap als menors, que vulnera els seus drets, que pot produir un dany en el seu desenvolupament i que llança missatges negatius com que la violència és un recurs educatiu vàlid i una forma acceptable de resoldre conflictes així com un instrument legítim d'autoritat. Per tant, el fet que sigui una pràctica socialment acceptada, no la fa vàlida. 

El càstig físic cap els menors dóna missatges negatius, com que la violència és un recurs educatiu vàlid 

Creus que els pares pensen que una bufetada és violència contra els menors?

El càstig físic i humiliant és un fenomen molt arrelat i estès, s'ha transmès a través de successives generacions; de fet, a la majoria de les persones no ens sembla res estrany o una cosa que hàgim de qüestionar. Precisament per això, és molt difícil assumir per a qualsevol pare/mare que amb una bufetada està emprant la violència amb el seu fill, ja que la seva intenció en absolut no és fer-li mal, sinó educar-lo, corregir-lo, ensenyar-lo a comportar-se; ho fa pel seu 'bé'. Tanmateix, encara que no sigui el nostre propòsit, la realitat és que ocasionem un dany, tant físic com psicològic, al menor. A més, el càstig físic és una eina de disciplina ineficaç perquè es practica des de la por i la submissió, no genera un aprenentatge del comportament adequat. El que pretenem transmetre, un cop s'adonen que el càstig físic i humiliant constitueix una forma de violència, és que existeixen alternatives, formes eficaces d'exercir la disciplina que no inclouen cap forma de violència (ni física ni psicològica). 

Existeixen alternatives, formes eficaces d'exercir disciplina que no inclouen cap forma de violència, ni física ni psicològica 

Què em pots dir sobre la frase "una bufetada a temps"?

Crec que és un 'argument' al qual es recorre amb massa freqüència i que s'empra en moments de frustració, quan ens enfrontem a la difícil tasca d'educar a un nen/a i percebem o creiem que com a pares/mares hem perdut l'autoritat davant els nostres fills/es. Però no és la falta de càstig físic el que explica la desobediència i les conductes problemàtiques, sinó l'absència d'altres estratègies per imposar normes i límits als comportaments dels nens/es. Quan es treballa per eradicar el càstig físic i humiliant no estem treballant per fer que els pares i mares deixin d'educar els seus fills, ni deixin d'establir normes i límits que són necessaris per al seu desenvolupament. Les normes i els límits no són només un dret dels pares, sinó un dret dels fills que necessiten uns referents i uns límits en el seu procés evolutiu. Al contrari, es treballa per fer-los entendre que per educar, per imposar normes i límits, en cap moment cal ser violent. 

Quins són els motius que poden portar a optar pel càstig físic de pares a fills?

Les motivacions per les quals els pares i les mares recorren al càstig físic poden ser diverses. Alguns el consideren oportú per a l'educació dels seus fills/es. En altres ocasions, s'utilitza en moments en què un no es controla emocionalment, en moments d'ira o de gran enuig quan la situació se'ns n'ha anat de les mans. També es dóna quan hi ha una manca de recursos suficients per afrontar una situació, o d'estratègies per aconseguir el que es desitja. Tanmateix, sigui quina sigui la justificació, els efectes del càstig físic i humiliant són els mateixos.

¿Creus que a pares i mares ens falta potser una mica de formació per trobar la paciència i l'habilitat per establir límits i disciplina mitjançant el diàleg i l'escolta? O potser és una falta de temps?

Crec que ambdós factors (temps i formació), entre d'altres, contribueixen a explicar l'ús recurrent al càstig físic i humiliant i a l'absència d'altres alternatives per imposar límits i normes als nostres fills. L'educació d'un nen és una tasca que requereix temps per a la seva planificació i posada en pràctica, no es tracta d'un esforç intermitent. D'altra banda, és un tipus de rol que els pares i mares comencem a exercir sense gaire informació i formació, i que solem exercir basant-nos en els models que hem observat en el nostre entorn més proper i en els quals el càstig físic i humiliant hi són indubtablement presents. És per aquesta raó per la qual un dels objectius de la campanya és proporcionar als pares/mares una sèrie d'eines i estratègies eficaces i no violentes per resoldre alguns dels conflictes més habituals que experimentem en l'educació dels fills. 

La manca de temps i formació contribueixen en part a explicar l'ús recurrent al càstig físic 

Quines accions duu a terme 'Corregir no és pegar'?

Els principals objectius de la campanya són sensibilitzar la població general sobre els efectes del càstig físic i humiliant en els nens, la necessitat de la seva eradicació i promoure una educació afectiva i una disciplina no violenta. Per a això, hem elaborat tota una sèrie de materials de formació que s'imparteixen en tallers, en associacions de pares, escoles de pares i hospitals de tot el país en els cursos de preparació al part.

http://www.familiaforum.net/parlemin.php?id=142