UNA VERGONYA: QUAN ELS CENTRES SON PRESONS, QUAN ELS MENORS SON PRESOS
El cas d’Azziddin J., un jove marroquí de 17 anys que es va treure la vida en un centre de menors de la Generalitat el febrer de 2003, ha passat pràcticament inadvertit pels mitjans de comunicació. La història d’aquest noi del carrer és un símptoma que alguna cosa no funciona en el sistema de justícia juvenil als Països Catalans, que, segons els professionals que treballen, als centres i al carrer, amb els menors en “risc social”, ja fa temps que ha deixat de banda aspectes com l’educació i la reinserció i ha encetat ja el camí de la penitenciarització, la repressió i la privatització de recursos.
“Un jove marroquí de 17 anys va aparèixer mort ahir a la seva habitació del centre d’internament de menors de la Generalitat Els Til·lers, a Mollet del Vallès, a causa, segons tots els indicis, d’un suïcidi. Fonts de la Conselleria de Justícia i Interior han informat que la Direcció General de Justícia Juvenil ha obert una informació reservada per descobrir com es van produir els fets, a l’espera que l’autòpsia que se li està practicant al cadàver aclareixi les circumstàncies de la mort. Segons aquestes fonts, cap a les 10:30 hores del matí d’ahir, els treballadors del centre van trobar el cadàver del jove, A.J., a la seva habitació i van donar avís al jutge de guàrdia, que va ordenar l’aixecament del cadàver.
El menor estava internat de forma cautelar als Til·lers des del passat dia 11 de febrer per ordre del jutge, acusat de danys i atemptat contra l’autoritat”. Agència EFE. 28 de febrer de 2003. Aquesta escueta ressenya d’agència és tota la petja periodística d’Azziddin J., el primer menor mort en un centre d’internament de Justícia Juvenil d’ençà de la mort del Dictador. Totes les investigacions iniciades per esclarir les circumstàncies del seu suïcidi han acabat. Tant les de la Fiscalia de Menors, com les del Departament de Justícia i Interior.
Els dictàmens semblen inequívocs: no hi havia cap altre responsable que l’extrema delicadesa psicològica de l’intern i la mala sort. Així, si més no, és com ho resumeix el Fiscal Coordinador de la Secció de Menors de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Juan José Màrquez: “El problema va ser la detecció del seu problema mental. Però no estava desprotegit. Els fets es van produir en un tres i no res. El nano estava controlat, en teoria, i en un minut es va penjar. No creiem que fos responsabilitat de ningú, i menys responsabilitat penal”. Història d’Azziddin L’Azziddin responia al perfil de menor estranger indocumentat no acompanyat. Com la majoria dels 1.659 menors immigrants sense papers que té comptabilitzats la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) al Principat, l’Azziddin no tenia família al nostre país. També era un dels 196 menors sense papers que tenia expedient obert a la Direcció General de Justícia Juvenil (DGJJ) de la Generalitat catalana. “Va arribar a Catalunya el 2001 provinent d’un centre d’acollida de menors de Castella”, explica una treballadora del centre educatiu Els Til·lers (Mollet del Vallès) que va seguir el seu cas de molt a prop. “Allí, la comunitat autònoma havia iniciat els tràmits per el reagrupament familiar. Havien contactat amb la seva mare a Tànger”. Azzidin, però, es va fugar i va acabar a Barcelona, on va ser detingut, posat a disposició judicial i internat per primer cop en centres de Justícia Juvenil: va passar per L’Alzina i Els Til·lers. Aquests dos centres, considerats d’”alta seguretat”, són els més grans del Principat.
Azzidin J. hi va ser fins a l’estiu de 2001, quan va ser repatriat. “Era un noi molt conflictiu”, explica aquesta treballadora. “No era violent ni agressiu, però tenia un transtorn adaptatiu molt fort. Actuava de forma incontrolada: un dia omplia les parets de l’habitació d’excrements, i l’altre es despullava en públic”. No va trigar a tornar a creuar l’estret i entrar de nou de forma il·legal a l’Estat espanyol. “L’estiu de 2002, l’equip tècnic d’Els Til·lers van rebre una trucada d’un centre de protecció de menors del País Basc, demanant-los l’expedient del menor marroquí. Ja havia tornat”. Va fer una ruta per diversos centres d’acollida d’Euskadi, on no es va adaptar enlloc, “i va tornar a venir a Barcelona”, explica aquesta treballadora d’Els Til·lers. A la capital catalana, Azzidin passava les nits a l’alberg per a menors immigrants del carrer Ramón Turró, al barri del Poble Nou, i el dia a la ludoteca del centre de Vilana, a la serra de Collserola, que depèn de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). L’11 de febrer va tornar a ingressar a Els Til·lers, després que el jutjat de menors número 4 de Barcelona, encapçalat pel magistrat Ramón Marañosa, dictaminés el seu internament cautelar, junt amb dos menors marroquins més.
Danys i atemptat? Un cop a Els Til·lers, Azziddin J. comença a reproduir els comportaments esbojarrats que li són propis. Un dels companys que internen amb ell, Isham S., manifesta conductes autolesives molt greus. “Quan els joves arriben, nosaltres no sabem per què els internen”, explica la treballadora de Els Til·lers que va serguir el cas d’Azzidin. “Les diligències i l’expedient incoat per fiscalia a l’Azzidin no ens van arribar fins quinze dies després, i la sorpresa va ser majúscula”. “La causa de l’internament –explica– va ser la seva participació en una baralla amb companys i educadors al centre de Vilana. La denúncia contra el jove la va posar la mateixa DGAIA, i venia recolzada per un informe de la direcció general sol·licitant l’internament cautelar “per les seves característiques”. “A un xaval autòcton, pel que va fer l’Azzidin segurament se l’hauria esbroncat i punt. Als centres de Justícia Juvenil, hi ha danys contra el mobiliari gairebé a diari, i no es denuncien mai. Només s’obre un expedient si hi ha una agressió”. Al poc temps de rebre l’informe, l’equip tècnic de Els Til·lers –psicòleg, assistent social, psiquiatre i subdirector del centre– es reuneix per tractar el cas i redacta una petició al jutjat demanant que s’aixequi el seu internament cautelar. No hi va haver temps: l’endemà, Azziddin J. es va treure la vida dins una habitació de la zona d’intervenció puntual, una cambra “d’aïllament temporal” on s’envien per poc temps els nanos que manifesten actituds descontrolades. “Es va penjar amb un tros de llençol, però no va morir ofegat: diuen que es va desnucar”, explica la treballadora de Til·lers. “Podria haver passat a qualsevol lloc, és veritat. Però va passar a Els Til·lers, i aquell noi no hi havia d’haver estat tancat”. Pocs dies després, el jutge va aixecar l’internament cautelar per als seus altres dos companys, que han acabat sent repatriats al Marroc.
Txema Linzasoro, delegat d’assistència al menor (DAM) i delegat de la secció sindical de CGT al departament de Justícia, creu que “no podem assumir com a normal o casual un fet de la gravetat d’un suïcidi en un centre d’internament de menors. Els menors que tenen problemes psicològics han de rebre per llei assistència psiquiàtrica. El suïcidi del noi no és anecdòtic… és simplement un més dels dramàtics símptomes que la justícia juvenil no funciona”. Aquests símptomes seran els que intentarem radiografiar en les properes pàgines, a partir de les experiències d’educadors, interns, treballadors socials, sindicalistes, jutges, fiscals, activistes socials, de documents interns de l’administració, dades recopilades per organismes oficials, estudis sociològics… Una veu, però, no hi serà present: la del departament de Justícia i Interior de la Generalitat. El gabinet de premsa del departament ha declinat fer cap comentari, després de diversos contactes telefònics i d’haver llegit un qüestionari amb tots els temes que es plantegen en aquest reportatge.
Som la viva imatge del capitalisme: covards amb els forts i super agressius amb nanos desamparats. Heus ací els països catalans del segle XXI: una colla de sociòpates organitzants al voltant d'una estructura malalta de sadisme. Tal qual.
ResponElimina