MALTRACTAMENT DE FILLS A PARES
DEFINICIÓ
La violència filio-parental o violència dels fills als pares és el conjunt de conductes reiterades d'agressions físiques (cops, empentes, llançar objectes), verbals (insults repetits, amenaces) o no verbals (gestos amenaçadors, ruptura d'objectes benvolguts) dirigida als pares o als adults que ocupen el seu lloc.
S'inclouen, llavors, les amenaces i els insults, ja siguin realitzats a través de gestos o verbalitzacions, les agressions físiques de qualsevol tipus, o la ruptura conscient d'objectes benvolguts per l’agradi’t. A més, la violència ha d'anar dirigida contra els pares o aquelles figures parentals que els substitueixin: tutors, educadors, etc.
TIPUS DE MALTRACTAMENTS
D'una banda, ens trobem davant el maltractament psicològic que és el que els pares reben dels seus fills maltractadors a través de menyspreus, insults, ridiculitzant-los, rient-se d'ells o fent-los sentir culpables dels seus fracassos.
També els amenacen amb posar-los en evidència davant d'altres persones com a familiars o amics, o en llocs públics. Solen ser amables quan desitgen una mica dels seus pares i, davant una negativa, s'enfurien i deslliguen la seva ira contra ells.
Per arribar al maltractament físic prèviament s'ha passat per alguna de les diferents formes de maltractament psicològic. Quan s'arriba a aquesta situació, l'actitud dels pares sol ser de por cap als seus fills. Tracten d'ocultar-ho, bé per protegir-los o per vergonya, doncs suposa un fracàs en la seva labor educativa.
PER QUÈ ES CONVERTEIXEN EN MALTRACTADORS?
Els nens es converteixen en maltractadors a través d'un procés gradual. Comença quan sónpetits i no se'ls corregeixen determinades formes d'actuar, com demanar alguna cosa a crits i amb insistència, quan munten un escàndol si se'ls nega alguna cosa o quan no compleixen amb les seves obligacions més bàsiques quan se'ls diu com rentar-se les dents, dutxar-se, fer els deures, etc. Si d'aquesta manera aconsegueixen el seu objectiu, els pares estaran permetent que el seu fill es converteixi en un tirà.
En la majoria dels casos s'atribueix a una educació permissiva, en la qual els pares volen compensar la falta de temps que passen amb ells cedint als seus capritxos, li donen tot tipus de béns materials i no saben plantar-se i dir no a les seves contínues demandes. D'aquesta forma, comencen a perdre autoritat i a poc a poc el seu fill es va imposant a ells.
Altres vegades, per por de perdre el seu afecte, a les seves reaccions agressives o per temor al fet que agafin una rabieta els pares cedeixen als seus desitjos. Comencen a tenir por d'ells i per temor a les seves reaccions, tracten contínuament d'agradar-los i passar per alt determinades conductes que poden ser l'inici d'un futur comportament agressiu.
L'absència de normes en les quals els nens exigeixen però no consideren que ells tinguin obligacions que complir és una altra de les principals causes per les quals un nen pot arribar a convertir-se en maltractador.
No tots els nens que tenen aquest tipus de conductes es converteixen en maltractadors, però els nens maltratadors sí han passat per aquest tipus de conductes.
COM ACTUAR/PREVENCIÓ
En primer lloc cal prevenir aquestes situacions abans que el nen es converteixi en un maltractador, i això s'aconsegueix posant límits als actes que denotin un comportament agressiu o irrespectuós cap als seus pares.
La primera vegada que un nen falta el respecte als seus pares cal corregir-li i no tolerar-ho. No podem disculpar a un nen de set anys que dóna una puntada a la seva mare perquè està cansat. És una conducta inadequada que cal corregir sense por de que el nen agafi una rabieta.
Els pares mai han d'acoquinar-se davant els fills, no poden cedir quan els fan xantatge, i davant amenaces del tipus "o em compres un mòbil, em dónes diners... o et vas a assabentar" han de mantenir-se inflexibles.
El nen no pot tenir el poder dins de la casa, són els pares els que manen i els qui prenen les decisions familiars, s'ha de comptar amb la seva opinió en temes que afectin a la família com triar el lloc de les vacances, però són els pares els qui prenen les decisions. Sobre temes quotidians, no se'ls ha d'atorgar cap poder, ells no decideixen, per exemple, sobre el que es veu en la TV ni sobre a quina hora han de ficar-se al llit.
En tota llar ha d'haver-hi unes normes que s'han de complir sempre, sense por d'una rabieta o empipament del seu fill. Ja se li passarà! Els pares han de mostrar-se ferms en el seu compliment, ja que establir límits i complir amb un conjunt de regles facilita la convivència i fa que els fills siguin més disciplinats.
Si els fills no respecten el límits i s'encaren als seus pares o els falten el respecte, aquests han d'actuar amb fermesa i fer-los saber que la seva mala conducta tindrà unes conseqüències immediates. Han de saber que serà castigat.
Els pares han de ser coherents i inflexibles en les seves actuacions, no cedir davant allò que ells consideren inadequat i mantenir sempre el mateix criteri en el moment de corregir i actuar. El sí és sí, i el no és no. Han de tractar als seus fills amb fermesa i amb afecte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.