Els pares han de ser amics dels seus fills?

 

Els amics són molt necessaris, sobretot en els moments difícils. La família pot donar una bona contenció, però hi ha situacions en què comptar amb bons amics és crucial per al desenvolupament. Ara bé, els amics se'ls ha de poder triar cadascú.

Els pares no es poden triar, cadascú té els que té. Els amics, en canvi, tothom se'ls tria segons la seva manera de ser, de pensar i d'encarar la vida. Els pares han de permetre que els fills puguin diferenciar-se d'ells i puguin tenir els seus propis amics.

Davant una criatura o un adolescent sense amics, hem de sospitar que ens trobem amb algú que, per diferents factors, no ha pogut desenvolupar la seva capacitat de relació i de contacte. Ens trobem davant d'una personalitat entrebancada, tancada en si mateixa i que, de ben segur, necessitarà ajut, de vegades professional, per tirar endavant.

Un amic és algú amb qui sol haver-hi moltes afinitats. Amb un bon amic es poden compartir pensaments, sentiments, desigs i angúnies, i s'hi pot confiar plenament en la seguretat que mai no et deixarà de banda en els mals moments. Uns bons pares tampoc no et deixen de banda, però encara que només sigui per la diferència generacional i pels canvis socials que es van produint, el fill necessita intercanviar les seves idees amb persones de la mateixa edat. Hi ha coses que mai no explicarà als pares. També és desitjable que els pares no li expliquin a ell totes les seves coses.

Hi ha pares convençuts que el millor per a la relació familiar és convertir-se en uns bons amics dels seus fills. Acostuma a tractar-se de pares que no acaben de sentir-se a gust en el paper que els pertoca, probablement per una dificultat d'assumir responsabilitats o per inseguretats personals, i que intenten convertir la relació paterna amb els fills en una amistat. Poden arribar a no simpatitzar i a rivalitzar amb els amics que els fills es vagin triant, fins al punt d'impedir que aquelles amistats incipients d'igual a igual es consolidin i perdurin. Això anirà minant la seguretat del fill.

De tota manera, cal saber que és molt bo que els pares coneguin els amics dels fills i que els puguin tolerar malgrat les discrepàncies. I pot ser molt saludable que, si els amics són poc recomanables, s'intervingui. Però no ha de ser una intervenció per criticar o exigir que el fill se'n separi, sinó una intervenció per pensar, pare i mare, per quina raó el fill deu necessitar aquella mena d'amics, què li deu estar passant per dins que li impedeix triar uns amics més normals. En definitiva, la intervenció serà, només, un autèntic intent de comprensió i ganes d'ajudar. De vegades, amb això n'hi haurà prou per aconseguir un canvi en el clima familiar, canvi que facilitarà que el fill descobreixi per si mateix que aquells amics no li convenen.

http://www.familiaforum.net/article.php?id=1465