Què és la pubertat precoç? per Josep Gaspà Martí
El període normal en què ha d'ocórrer la pubertat se situa entre els 8 i 14 anys per a les nenes i entre els 9 i 15 anys per als nens. Aquests límits cronològics són molt variables.
Quan els canvis propis de la pubertat apareixen abans dels vuit anys, en les nenes, o abans dels nou anys, en els nens, es parla de pubertat precoç.
Les causes de la pubertat precoç són molt variades. La majoria de les vegades, més del 70% dels casos, no es coneix. Les afeccions cerebrals, com tumors, infeccions, malformacions o traumatismes cranials, poden desencadenar una pubertat precoç. Aquests processos poden alterar la regulació hormonal a la zona hipotàlam-hipofisària i ser la causa d'un inici prematur de la pubertat.
El diagnòstic d'una pubertat precoç és clínic. En evidenciar els canvis físics del nen o nena en una edat massa primerenca, es pot sospitar d'una pubertat precoç. En el nen, els canvis més evidents són els següents: engrandiment dels testicles, aparició de borrissol púbic i axil·lar i aparició del borrissol facial; en la nena, desenvolupament de les mamelles, aparició del borrissol púbic i axil·lar, maduració dels genitals externs i primera menstruació. S'ha d'insistir en la variabilitat dels límits normals de l'inici de la pubertat. Per confirmar que es tracta d'una pubertat precoç vertadera, perquè hi ha pubertats precoces falses, i per arribar a conèixer la seva causa se li hauran de fer a la pacient anàlisi per determinar el nivell de diferents hormones, una radiografia del canell per conèixer la maduració òssia i també un escàner cranial.
Una característica del període puberal, és l'estirada de creixement; representa que l'any en què s'aconsegueix la màxima velocitat de creixement, l'adolescent augmentarà la seva alçària entre 6 i 12 cm. S'acompanya d'un augment de pes.
Una conseqüència de la pubertat precoç, és un creixement en talla, abans d'allò habitual amb una detenció posterior, també abans del que estableix. Són nens o nenes alts, durant l'època escolar, però que després, passada la seva adolescència, són de talla normal o baixa.
Quan la pubertat precoç es deu a alguna malaltia, el tractament anirà encaminat a la curació de la causa desencadenant. Quan no es demostri cap causa, les anomenades pubertats precoces idiopàtiques, es valorarà cada pacient en particular. En els que es prevegi un retard important en la talla final, es plantejarà la possibilitat de frenar la seva pubertat amb tractament hormonal. Si els canvis propis de la pubertat, en ser precoços, provoquen, en el nen o nena, un trastorn psicològic, està també indicat instaurar un tractament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.