Diccionari de termes
Afasia
Es un trastorn del llenguatge i afecta a l’escriptura produit per una lesio cerebral vascular en l’hemisferi esquerre. Els trets mes caracteristics d’aquest trastorn son:
- dificultats en la comunicacio i expressio oral i verbal
- No reconeixement d’objectes, no recordar noms,etc
- Els afasics entenen i comprenen pero a ells es dificil entendre’ls
- Per a mes informacio veure a internet l'Associacio d'Afasics de Catalunya
Dificultats en la lectura i la seva comprensió
Llegir no es redueix tan sols a decodificar les paraules sino tambe significa comprendre el missatge escrit d’un text. La major part de les investigacions que s’han realitzat en aquest camp sobre les dificultats lectores dels nens s’han centrat en les dificultats de decodificacio.
El fracas en la lectura comprensiva pot estar causat per una altre serie de factors, tots ells molt relacionats, com poden ser:
- la confusio en la demanda de la tasca
- la possessio d’insuficients coneixements previs i/o estrategies
- un insuficient control de la comprensio
- problemes en l’ambit afectivo-motivacional
- pobresa de vocabulari
- problemes de memoria
- baixa autoestima
- escas interes per la tasca
- etc.
Disartria
Significa dificultat o trastorn de l'articulacio de la paraula, i dels fonemes que es conseqüencia de lesions a la zona del sistema nervios central (SNC), que governen els musculs dels organs fonatoris.
Una disartria pot ser secundaria a un proces traumatic craneocervical, a una tumoracio benigne o maligne del cervell, cerebel o tronc encefalic, a enfermetats infeccioses, degeneratives del sistema nervios o del muscul.
Discalculia
Fa referencia a les dificultats presentades en el calcul i en les operacions que impliquen un exercici mental i escrit de calcul, que es veu mes complexe quan a aquest exercici s’hi afegeix l'abstraccio d’un plantejament d’un problema en el que s’hi impliquen un conjunt d’operacions matematiques.
Disfemia (Quequesa/tartamudesa)
Defecte de l'elocucio caracteritzat per la repeticio de sil.labes o paraules, o per aturades espasmodiques que interrumpeixen la fluidesa verbal, acompanyada de certa angoixa.
(Veure mes informacio a l'Associacio de Tartatamuts de Catalunya)
Disfonia
Es defineix com tota perturbacio que afecta a les qualitats acustiques de la veu: l’alçada, la intensitat i el timbre.
Pel que fa a l’alçada de la veu depen directament de la quantitat d’estimuls que arriben als doblecs vocals per l’accio del nervi recurrent. La intensitat de la veu ve provocada per la contraccio dels musculs abdominals en el moment d’emetre la veu, despres d’un correcte moviment del diafragma durant la inspiracio. El timbre vocal ve determinat en les cavitats supraglotiques, on el to laringic es veu enriquit pels armonics que se li adhereixen a les cavitats de ressonancia.
Disglossia
La dislalia organica o disglossia es un trastorn de l’articulacio dels fonemes per alteracions organiques dels organs periferics de la parla i d’origen no neurologic central.
La classificacio de les disglossies es la següent:
disglossia labial
- llavi lepori
- llavi lepori mig o central
- frenillo labial superior hipertrofic
- fisures del llavi inferior
- macrostomia
- paralisis facial
- etc
disglossia mandibular
- recessio del maxilar superior
- recessio de la mandibula
- progenie
- anomalies dentaries
- etc
Disgrafia
Es una alteracio de l’escriptura unida a trastorns perceptivo-motrius. L’escriptura disgrafica pot tenir les següents manifestacions:
- traç poc precis o incontrolat
- manca de precisio, debilitat en el traç o be massa presio
- grafismes no ben diferenciats, ni en la forma ni el tamany
- realitzacio incorrecta de moviments de base
- problemes d’orientacio espaial
- moviments invertits, escriptura en mirall,
- etc
Dislalia
Es el trastorn de l’articulacio, per la funcio incorrecta dels organs periferics de la parla, sense existencia de lesions o malformacions dels mateixos. Les dislalies son molt freqüents a la infancia, sobretot en els primers anys d’escolaritzacio. Mes endavant, amb l’ensenyança desapareixen rapidament. La dislalia mes freqüent es el rotacisme, que te a veure amb la dificultat de pronunciar el fonema /r/, produïnt-se aixi la substitucio d’aquest per un altre com /l/, /d/,etc o be afegir un altre so davant d’aquest com per exemple la /d/ davant el so /r/.
Les dislalies es classifiquen en
Dislalia funcional
Rotacisme
Sigmatisme
Lambdacisme
Gammacisme
Deltacisme
Etc
Dislalia organica;
Dislalia organica o disglosia
Dislalia audiogena
Dislexia
El concepte dislexia significa qualsevol trastorn en l’adquisicio de la lectura, que es manifesta, segons alguns autors, com una dificultat en la distincio i memoritzacio de lletres o grups de lletres, falta d’ordre i ritme en la col.locacio, mala estructuracio de frases, etc.
Que origina la dislexia?
Els principals trets que originen la dislexia son els següents:
- Mala lateralitzacio
- Alteracions en la psicomotricitat
- Trastorns perceptius
Els trastorns dislexics es projecten tant en la lectura com en l’escriptura, per aixo es interessant coneixer tambe altres trastorns que s’hi relacionen.
Disortografia
Es caracteritza basicament en una escriptura amb gran nombre de faltes d’ortografia provocat generalment per:
- alteracions en el llenguatge
- errors en la percepcio
- errors en l’atencio
- aprenentatge incorrecte de la lectura i l’escriptura
- etc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.