Nosaltres no som d'eixe món, per Alfred Rivera Alonso

Primera part.

Fa no gaire temps que vaig escriure sobre l'enorme capacitat de digerir dades que el tractament informàtic i les bases de dades ens permeten obrint un plànol al passat, present i una petita part del futur.

Avui he llegit una notícia inquietant: els EEUU tenen capacitat per fullejar, incidir i llegir qualsevol de les conversacions que circulen per les xarxes de comunicació. Això, de forma indiscriminada i sense cap permís específic. La notícia, crec que fa referència al seu propi pais, però tenen enllestida la seva versió d'abast mundial.

Això significa exactament que allò explicat en aquell anterior article es fa realitat, lenta però inexorablement: Si es pot fer, es fa. Punt.

Per entendre el significat d'això, he de posar un exemple. Comprendre l'abast d'aquesta notícia ens retorna al passat recent, fa uns anys, quan no existien les noves tecnologies i fèiem servir el paper i el sobre.

En aquell moment era impossible explorar, obrir, llegir i tornar a tancar totes les cartes que s'enviaven i, a més, existia una protecció de la intimitat que ara sabem, era respectada perquè, senzillament, els governs i les seves administracions no tenien la capacitat física per dur-lo a la pràctica.

Alternativament, en les democràcies, el jutges autoritzaven, com sempre, la violabilitat de les comunicacions i, finalment, la inviolabilitat d'aquestes és un Dret amb majúscules.

Segona part

Actualment són molts els centres de serveis socials, ongs, associacions, etc… que incorporen software per al tractament de les seves històries socials i, perquè no, també mèdiques. Això sense pensar en les dades enmagatzemades i referents a treballs d'enginyeria, informació empresarial sensible, etc... que circulen, de vegades, entre els milions d'emails de la xarxa.

En aquell ja vell moment de sobres i paper, cap professional o tècnic administratiu d'un centre médic, ong, associació ò servei social hauria autoritzat el trasllat i gestió dels historials a un lloc extern aliè al propi servei o edifici institucional.

Actualment ja són moltíssims els centres que han autoritzat i externalitzat la gestió dels historials de treball situant-los fora dels centres, sense la més estricta encriptació que aquestes dades requereixen per romandre fora del servei i amb un accés fàcil i senzill per als informàtics i els seus equips. Sí que s'observa certa preocupació per la comunicació donat que fan servir canals segurs de tipus SSL ò VPN; però l'ús d'encriptació en destí encara és un tema bàsic, capdal i en bolquers.

Personalment no em preocuparia aixó si no fos perquè els sistemes d'encriptació que actualment utilitzen majoritàriament aquestes aplicacions són del tot vulnerables i, la protecció d'accés als mateixos, està limitada només per un simple login i un password que, per manca de cultura de seguretat, es troba, en molts casos, irresponsablement compartit.

Dels algoritmes d'encriptació que aquestes bases de dades haurien de fer servir, destacar dos:AES Rijndael i PGP. Tots dos ofereixen xifratge a nivell d'alt secret i compleixen amb el seu ús extensiu amb les màximes especificacions de seguretat que exigeixen les Lleis de protecció de Dades. Especialment el segon, donat que un bon ús del mateix, permet mantenir el secret professional personal al màxim nivell sense permetre cap compartició de dades entre professionals ò centres sense l'autorització de l'usuari ò el professional, que, a més, deixarà la seva emprempta en el moment de fer-ho, afegint l'ofuscació completa de la informació de la base de dades a qualsevol intrús del sistema, incloent al mateix administrador ò equip de tècnics administratius i informàtics.

Així mateix, l'ús d'aquests sistemes de signatura i encriptació en la comunicació entre professionals i/ò empreses pot garantir que la teva informació no serà llegida per ningú més que el destinatari o destinataris elegits previament per l'emisor.

Tercera Part

En un cert moment del passat es va presentar la mecànica quàntica. Interessant teoria física en la que l'intent de mesurar dos sistemes físics en el mateix estat (quantic en aquest cas) , pot donar com a resultat valors diferents.

Sorprenent afirmació si rumiem una estona.

Al mateix temps, en un cert moment, algú va plantejar que determinades partícules, poden estar en dos llocs a la vegada en un estat que es coneix com a superposició quantica. Això sembla ser que pot passar perquè les partícules tenen una doble naturalessa ona-partícula i, de moment, el coneixement sobre les mateixes i la seva física és diferent al de la física clàsica que afecta els objectes més grans.

Com a exemple pràctic de les conseqüències d'aquesta mecànica, el gat de Schrödinger ens permet valorar com, la nostra imaginació, pot percebre el gat a l'interior de la caixa.

En aquell moment, el gat està viu i mort a la vegada. Dos observadors de la caixa no tenen perquè coincidir en el diagnòstic sobre l'estat del gat. Un cop obrim la caixa, el gat estarà viu ò mort, però no totes dues coses a la vegada com, de fet, segurament estava instants previs a l'apertura de la caixa.

Un dels fets importants apuntats sobre aquest exemple és que el mateix fet d'obrir la caixa pot incidir en l'estat posterior del gat.

Final

Tornem a les persones. Fa un temps circulava per internet un video interessantíssim (altament recomenat) amb un exemple del que anomenen "indefensió apresa".

Aquest és el punt que vull traslladar-vos aquesta vegada.

Les persones, davant la vida, tenim capacitat de pensar, de sentir i actuar lliurement. Estem dotats d'enormes capacitats cognitives que poden ser desenvolupades i potenciades al llarg del temps que tenim de vida.

Al mateix temps, generem, establim i trenquem xarxes amb familiars i amics, tant a la vida privada com al lloc de feina ò en els viatges que fem habitualment.

Fins que un fet no es fa realitat, no existeix i, al mateix temps, tens oportunitat d'incidir sobre el mateix.

Bona Sort, doncs, en les teves comunicacions "privades" !!!

Més informació (5)