Quin és el paper dels avis?
Avui en dia moltes famílies, a causa de les obligacions laborals, tindrien molts problemes per cuidar els fills si no fos per l'ajuda dels avis. Però el paper dels avis en l'educació del nen va molt més enllà del que podria donar un cangur. La seva presència influeix en el desenvolupament emocional del nen, li mostra altres perspectives i, amb freqüència, ofereix al nen un tracte més serè i menys angoixat que el que solem donar-li els pares.
Els avis solen ocupar un lloc destacat en la vida del nen, en la seva infància, i influeixen poderosament en el seu desenvolupament emocional. No cal estranyar-se, per tant, que en el món infantil estiguin tan presents.
L'enriquiment personal que aporta l'avi al nen no sols és així pel que en concret fa i diu al petit de la família. D'una manera directa sol cuidar del nét, l'ajuda en el seu esforç diari per convertir-se en una persona, l'acompanya durant uns anys, jugant amb ell, ensinistrant-lo , participant en la seva educació, parlant-li de la seva pròpia vida. Però la seva presència també fa possible que el nen elabori altres qüestions de gran valor per a ell, com el contacte amb el pas del temps durant el qual es posen en evidència les possibilitats d'una capacitació progressiva personal, alhora que una gradual limitació de les condicions i els recursos físics, així com la fi de la vida, de l'aliena i de la seva pròpia, en un futur més o menys llunyà. El nen, de vegades silenciosament, va creant la seva particular manera d'encarar en cada moment problemes difícils per a qualsevol persona, sobretot pel que signifiquen emocionalment: la malaltia, la mort... Qüestions que tendeixen a negar-se i a ser reconegudes al mateix temps. Molts cops, el nen viu això recolzant-se en la figura dels avis.
Davant els seus néts, els avis es troben en una situació privilegiada, i ho saben. Quantes vegades hem sentit expressar als avis, en un to que manifesta certa sorpresa i molta satisfacció a partir de determinat comportament del nen: «El que no vaig permetre als meus fills, ho tolero als meus néts». Alliberats de la càrrega que significa la responsabilitat directa, en correspondre aquesta als pares, els avis poden permetre's fer i deixar de fer amb el nét d'una manera més serena , amb menys angoixa i, per tant, amb majors possibilitats de gaudir, per la qual cosa posen menys traves a les intencions i activitats del nen, cuidant-lo amb menys rigidesa i amb un major grau de tolerància.
El petit, excepte quan està molt pertorbat, reconeix aquesta actitud amb facilitat i entaula amb els seus avis, si aquests li ofereixen l'oportunitat, una relació tendra i còmplice, la qual cosa ocorre tant en el tracte entre ells com en la intimitat de la seva ment.
D'alguna manera, els pares, quan la relació amb els seus propis pares és el bastant saludable, transmeten al nen d'una manera natural i espontània el valor que els avis tenen per a ells. Una gran ajuda en la laboriosa i enriquidora tasca de criar i educar, donant-los suport amb la seva presència, quan és possible, en la realitat material, i d'una manera bastant continuada en el seu món interior.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.