El millor regal.

Fa temps, un home va castigar la seva filla petita de tres anys per haver fet malbé un rotlle de paper daurat d'embolicar paquets. 

La família, aquella temporada, anava faltada de diners, per això el pare va explotar de fúria, quan va veure la nena atrafegada embolicant una caixa que volia posar sota l’arbre de Nadal.

Tot i els crits, el matí següent, la nena va dur el regal al seu pare i li va dir:

– "Això és per a tu, papi".

Ell es va sentir avergonyit de la seva reacció de fúria, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa estava buida. 

Li torna a escridassar dient:

– "Que no ho saps que quan dónes un regal a algú se suposa que ha d'haver alguna cosa a dintre?"

La petita aixecà el cap i amb els ulls plens de llàgrimes va dir:

– "Papi, no esta buida, jo he omplert de petons la caixa. ¡Tots són per a tu, papi!".

El pare es volia morir. 

Va obrir els braços, va agafar la nena, la va abraçar i li va suplicar que el perdonés.

Hom diu que aquell home guardà aquella caixa daurada prop del capçal del llit durant molts d'anys i sempre que se sentia enfonsat i sense ànims, agafava de la caixa un petó imaginari i recordava l'amor amb que la seva petitona els hi havia posat dins.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.