CRAE (Centres residencials d’acció educativa).

¿Què són?

Segons la Generalitat: “Aquests establiments ofereixen a l’infant o adolescent de zero a divuit anys un recurs alternatiu a un medi familiar inexistent, deteriorat o amb greus dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques. Als CRAE s’aplica la mesura d’acolliment simple en una institució i les persones poden accedir-hi per derivació de la DGAIA. Alguns d’aquests centres són de titularitat pròpia de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i d’altres pertanyen a entitats d’iniciativa social concertats amb aquesta.”

També se’ls defineix com a centres que no només protegeixen els menors, sinó que consten d’un PEC, centrant-se en l’educació dels menors als quals s’acull. Els menors entren per detecció de risc a les escoles, casals, ludoteques, xarxa social,… amb gestió del cas per part de l’EAIA. En aquests centres podem trobar des de menys de 15 menors fins a 80, el que diversificarà molt el tipus d’intervenció en funció de com sigui el centre.

La lectura d’articles sobre infància, CRAE, valors, temes tranversals i la bibliografia que he anat buscant m’han servit per clarificar el concepte. Especialment articles extensos però que ho expliquen nítidament, especialment el document: “Educador social i infància en situació de risc. L’atenció residencial a infants i adolescents a Catalunya”, de Marzo Arpón. En aquest document destaco que s’expliquen molt detingudament les funcions de l’educador en funció de les responsabilitats, així com les característiques i competències que han de tenir.

Objectiu

Respondre a la necessitat educativa i de protecció de l’infant per part dels professionals del centre donant una educació alternativa a la de la família, que per motius molt diversos no s’ha pogut mantenir. En base a aquesta definició i tal i com vam parlar a classe, hem de tenir en compte que als CRAE són un tipus de centre en què més freqüentment acostumen a entrar menors amb edats més avançades, a partir dels 12 anys. No és habitual trobar-hi infants de menys de 10 anys. Per altra banda, a partir de 16 anys resulta més difícil treballar-hi perquè el tenen un caràcter més format i són més reticents al procés educatiu.

Per altra banda, i en base al marc legal de la infància, també és destacable que un CRAE resulta la última opció per als menors, ja que es contempla tota la xarxa familiar abans de l’ingrés del menor. Així doncs, és un tipus de centre per menors desprotegits, objectiu que cobrirà el centre.

Els CRAE estan regits pel PEC, el Programa Educatiu de Centre. Aquest programa recull la manera com han d’intervenir els professionals amb els menors, les dinàmiques que han de tenir i com s’ha d’articular l’acció educativa. Es protegeix i s’educa al menor segons aquests principis.

Funcions generals més importants dels CRAE:
  • Establir-se com a mitjà educatiu-afectiu-familiar que tingui semblances amb els nuclis familiars comuns.
  • Atenció integral als infants i adolescents que són ingressats a proposta dels equips tècnics corresponents, contribuint al seu procés educatiu i de desenvolupament personal.
  • Integració del centre en el territori on s’ubica.
  • Cura de la salut física i psíquica, vetllant pel desenvolupament de la seva personalitat.
  • Disseny del projecte educatiu individual dels infants i adolescents a partir del diagnòstic o l’avaluació inicial.
  • Coordinació amb els altres serveis i professionals que intervenen en el procés d’atenció i protecció als infants i adolescents: DGAIA, EAIA,…
  • Promoció, en els casos en què sigui possible, del retorn de l’infant o adolescent amb la família d’origen o, en cas contrari, l’acolliment en família extensa o aliena.
  • Inserció sociolaboral dels adolescents
Funcions específiques més importants dels educadors

Des d’una visió genèrica de la legislació i de la manera de funcionar que sol tenir un CRAE, podem considerar que els funcions específiques més importants que fa un educador en un CRAE serien les següents:
  • Elaborar, executar, avaluar i fer el seguiment del PEI
  • Observar de manera àmplia l’infant i l’adolescent en els aspectes emocionals, relacionals, de conducta, d’hàbits,…
  • Formar vincles educatius, de confiança i educatius amb l’infant i l’adolescent en el grau i mesura òptims per afavorir el creixement personal del menor.
  • Fomentar hàbits positius i saludables, i promoure el canvi d’aquells que poden incidir negativament en el seu desenvolupament.
  • Treballar el conflicte, prevenir-lo i abordar-lo amb finalitats educatives segons les necessitats de l’infant i de l’adolescent, el seu procés personal, les seves característiques individuals i del grup d’iguals del centre.
  • Motivar la necessitat d’aprenentatge educatiu, formatiu i laboral facilitant els recursos adients.
  • Participar juntament amb l’infant i l’adolescent en les activitats de la vida quotidiana, com són entre d’altres, les tasques domèstiques, com a eina educativa, l’adquisició d’hàbits,…

La dinàmica de l’educador al centre

Per altra banda, des de les reflexions a classe sobre infància i la xerrada sobre aquest tipus de centre que va fer l’Hèctor, les competències que l’educador ha de tenir es basen en el treball en equip amb la resta dels professionals del centre, per donar coherència organització al treball diari amb els infants. El treball del vincle amb els infants també és clau per aproprar aquests menors a l’estada a un centre que pretén ser una alternativa a casa seva però que no és casa seva, de manera que el treball diari d’acompanyament, l’afecte, l’atenció diària i la preocupació pels problemes del menor serà clau per a l’evolució d’aquest. Per treballar en un CRAE l’educador ha d’entendre que els objectius principals són protegir els menors, fer que s’assembli el màxim possible a una unitat familiar i desplegar una sèrie de programes i projectes socioeducatius per suplir el dèficit fruit de estar fora del nucli familiar.

Per fer-ho, l’educador haurà de conèixer la normativa del centre per acomplir-la, haver entès la base de la intervenció del Projecte Educatiu de Centre per donar coherència i un transcurs lògic entre la seva feina i la que fan la resta d’educadors. Hem de tenir en compte que l’infant pot tenir un referent però que aquest no viu al centre, de manera que la seva feina haurà de compaginar-se amb la d’altres educadors sense que això suposi un problema per al menor. Com parlàvem a classe amb l’Hèctor, cadascú té la seva manera de treballar però no treballem sols. Cal tenir en compte, a més, que hi hauran molts professionals que coneixeran la dinàmica de funcionament des d’abans de la nostra entrada al centre i haurem de saber compaginar el nostre treball aportant idees noves sense trencar allò que ja s’està desenvolupant al centre.

En aquest sentit, el treball en equip implica que quan un educador es troba en “conflicte” amb un infant i és el menor qui té la raó s’ha de recolzar l’acció de l’educador per a que no hi hagi possibilitat de desautorització de l’altre. En cas que l’actuació de l’educador no hagi estat la més adient, posteriorment a la situació de conflicte es podrà parlar-ho per resoldre i entendre aquesta situació sota una coherència educativa.

L’educador és el referent de l’infant i el que més el coneix, tot i que a vegades s’escolti poc l’opinió d’aquest. L’educador ha de poder trobar una situació de vincle personal amb l’infant per poder mantenir el poder de relació amb aquest, tot i que s’ha de despersonalitzar el paper del referent per a que l’infant no només el tingui a ell, si no que pugui confiar amb la resta de treballadors del centre.

Així doncs, la confiança recíproca del menor amb el seu educador serà crucial per establir un vincle que permeti donar estabilitat, protecció, consell,… i que l´acompanyament es pugui dur a terme deixant de banda els conflictes. Cal assumir un rol mediador amb els infants, aprendre a buscar solucions als conflictes i problemàtiques sorgits a partir de l´anàlisi de la situació, desplegant aquells recursos i coneixements més adequats al context i als subjectes en cada moment i assumir un vincle educatiu en concordança amb tots aquests.

L’educador ha de ser crític, comunicatiu i ha de saber relacionar-se amb els altres , transmetre la cultura perquè els infants i joves puguin formar-se’n el seu auto-concepte, com vam parlar-ne a classe el dia de la reflexió.

http://crae.blog.cat/4-centres-residencials-daccio-educativa/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.