Els investigadors troben una relació estreta entre el fracàs escolar i el trastorn específic del llenguatge (TEL)

El Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge, amb investigadors de la UOC i la UB, estudia per primer cop aquest fenomen a Espanya gràcies a una tècnica innovadora.

El Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), format per investigadors de la UOC i la UB, ha detectat una important relació entre els nens que pateixen el trastorn específic de llenguatge (TEL) i el fracàs escolar. Aquesta conclusió s'extreu de les dades obtingudes un cop finalitzada la segona fase d'una àmplia recerca que integra diferents estudis sobre el TEL que, entre altres aspectes, ha conclòs que el 75% dels nens amb aquest trastorn presenten un baix rendiment acadèmic -han repetit curs, reben una educació especial o tenen el currículum adaptat o pla individualitzat- i el 95% reben algun tipus d'atenció relacionada amb la llengua.

Tot i que l'objectiu de la recerca no era analitzar la relació amb el fracàs escolar, les dades sobre el rendiment acadèmic han permès als investigadors obtenir unainformació desconeguda a Espanya, ja que no hi ha cap estudi similar. Actualment, el fracàs escolar a l'Estat espanyol es situa en un 14% en l'ensenyament primari. En aquest sentit, la recerca apunta que les dificultats i els trastorns de l'aprenentatge són una de les causes principals d'aquest fracàs.

En el conjunt de la recerca han participat 452 nens, 64 dels quals amb TEL. La resta no tenien aquest trastorn, per a poder així observar també l'adquisició típica del llenguatge. Les edats dels participants -catalans i valencians- oscil·len entre els 4 i els 12 anys, tot i que la majoria tenen entre 6 i 8 anys. La primera fase de la recerca va començar el 2009 i és previst tenir els resultats definitius al final del 2015.

Un trastorn poc conegut

El TEL -anteriorment conegut com disfàsia- és un trastorn invisible ja que les persones que el pateixen no tenen cap dèficit cognitiu, neurològic o sensorial però, en canvi, els repercuteix en el rendiment escolar d'una manera important. Es tracta d'un trastorn primari en l'adquisició del llenguatge oral que inclou alteracions en un o diversos components del llenguatge.

L'equip d'investigadors -dirigit per Llorenç Andreu, director del màster universitari de Dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge de la UOC, i Mònica Sanz Torrent, professora agregada de la Facultat de Psicologia de la UB- ha estat el primer a avaluar de què ens informen els ulls amb relació al llenguatge (què mira un nen quan li expliquen un conte o què mira abans de parlar, etc.). Es tracta, en tots els casos analitzats, de nens amb dificultats en l'adquisició del llenguatge que comencen a parlar molt tard, parlen poc i quan ho fan s'equivoquen sovint.

«Encara hi ha molt pocs estudis que estudiïn el processament del llenguatge en temps real en el TEL, i els que n'hi ha van en sentits similars. Respecte al fracàs escolar les nostres dades confirmen altres estudis internacionals», afirma Sanz Torrent.Segons diferents estudis internacionals, el 7% de la població infantil pateix el TEL.

Aquest mal aprenentatge de l'habilitat lingüística repercuteix en la resta d'aprenentatges formals i té conseqüències molt negatives de caràcter conductual, emocional i social per als nens i per a les famílies. Segons els investigadors, les autoritats educatives i el professorat «no són del tot conscients del trastorn ni del fet que darrere de molts fracassos escolars hi ha dificultats amb l'eina més important del nostre pensament, que és el llenguatge. Un nen amb comprensió i producció parcial moltes vegades passa més desapercebut. A més, el trastorn també passa inadvertit perquè sobresurten més les conductes d'introversió o de inatenció o bé, al revés, mostren conductes disruptives que fa que sovint siguin catalogats com a nens vagues o conflictius», assegura Andreu.

Tècnica innovadora

La tècnica utilitzada en l'estudi és innovadora. Es tracta de l'eye-tracker, un aparell del qual tan sols n'hi ha una dotzena a Catalunya, que registra els moviments oculars i que s'utilitza per a estudiar la percepció visual i la lectura però també per a saber com es comprèn i produeix el llenguatge oral en temps real. Així, permet conèixer com es processa la informació del context visual i la informació lingüística quan parlem o quan estem escoltant, ja que els ulls informen del grau de comprensió dels nens.

Els resultats de l'estudi mostren que els nens amb TEL tenen una velocitat de processament menor, és a dir, que són més lents en el moment de comprendre una paraula i buscar el referent visual (dibuix) d'aquesta paraula. A més, cometen més errors quan busquen un dibuix que es correspon amb una paraula que escolten. D'altra banda, també són més lents a l'hora de nomenar paraules o descriure els dibuixos amb frases i són poc precisos en extraure la informació important d'una escena, cosa que significa que necessiten més temps per a parlar, comprendre i aprendre les paraules.

Per a aquesta recerca, els investigadors del GRECIL han comptat amb la col·laboració de l'Associació Trastorn Específic del Llenguatge de Catalunya (ATELCA) -associació que aglutina les famílies de nens amb TEL de Catalunya-, la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) de l'Hospital Pediàtric Sant Joan de Déu, el Centre de Recursos Educatius per a Discapacitats Auditius (CREDA) Narcís Masó de Girona, els Serveis Psicopedagògics Escolars (SPE) de les comarques de Castelló i les escoles Pla de les Vinyes de Santa Coloma de Cervelló i Els Pins de Barcelona.

http://www.uoc.edu/portal/ca/sala-de-premsa/actualitat/noticies/2015/noticia_012/trastorns-llenguatge.html