Avui parlem de serveis socials municipals

Serveis socials. Eix

Malauradament massa gent pensa que els serveis socials no donen resposta a les necessitats reals de les persones i que estan massa burocratitzats

El sistema català de serveis socials està format per un conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població. El Sistema està integrat pels serveis socials de titularitat pública i privada de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions. Tots aquests serveis configuren la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

Hi tenen accés els ciutadans i ciutadanes dels estats membres de la Unió Europea empadronats i aquelles persones es trobin en situació de necessitat personal bàsica, segons la legislació vigent en matèria d'estrangeria. Pels menors d'edat, l'atenció social també està garantida, tal i com ho recullen els convenis internacionals dels drets dels infants.

L'administració pública ha de garantir la gestió dels serveis socials sota el respecte pels drets i les llibertats bàsics de totes les persones.

Existeixen dos tipus de serveis que han d’oferir-se en tot els municipis de Catalunya, com són els serveis socials bàsics que donen entrada al Sistema públic de serveis socials.

Els equips professionals estan formats per treballadors i educadors socials, ambdós professionals formats amb estudis universitaris. Aquests han d’informar, orientar, realitzar diagnòstics i valoracions. Tramiten les prestacions, detecten situacions de risc i elaboren projectes comunitaris amb l’objectiu de prevenir situacions de risc i garantir una integració social efectiva.

En segon lloc hem de parlar dels serveis socials especialitzats que atenen amb una especialització més tècnica i amb els recursos necessaris aquelles casuístiques més concretes, proporcionant suport tècnic.

Els serveis socials tenen una assignació pressupostària en els comptes de les administracions públiques que es financen amb els impostos dels propis administrats. Val a dir que la major part de les despeses de serveis socials van a càrrec de la Generalitat de Catalunya un 66%.

En canvi els municipis, consells comarcals i diputacions aporten un 10%, que suposa una part dels serveis socials bàsics i alguns projectes comunitaris. A l'Estat espanyol li correspon el 20,5% que dedica a les diputacions i a l'atenció a la dependència. Els usuaris han de fer-se càrrec del 3,5%.

Gràcies a les obres socials de les caixes d'estalvis i a les entitats privades es poden endegar projectes de creació i millora d'equipaments socials.

Podem afirmar doncs que cal treballar les necessitats socials que afecten a l'autonomia personal i el suport a la dependència, l’objectiu és millorar la qualitat de vida personal i familiar. També és molt important treballar les relacions interpersonals per millorar la qualitat de vida de totes les persones.

Cal dir que els serveis socials s’orienten en la prevenció de situacions de risc, per compensar els dèficits de suport social, econòmic i les situacions de vulnerabilitat i de dependència. També desenvolupen el seus objectius treballant en xarxa en els programes transversals, els projectes comunitaris i les prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques.

Els serveis socials bàsics esdevenen el primer nivell d’atenció del sistema, estan organitzats territorialment en àrees bàsiques de serveis socials arreu del territori català. Cada àrea bàsica de serveis socials (EBASP) atèn a una població mínima de 20.000 habitants. Els municipis menors, s’han d’agrupar per constituir àrees bàsiques, projectes que poden donar servei a diversos municipis dins d’una àrea territorial.

Les principals tasques en la gestió dels serveis socials bàsics són, detectar i prevenir les situacions de risc socials o exclusió.

També la de rebre, analitzar i fer propostes d'actuació en relació a les demandes i necessitats socials dels ciutadans del seu territori.

O informar, orientar i assessorar als ciutadans en relació als recursos i prestacions socials existents per tal d'abordar les seves necessitats.

A banda d’aplicar tractaments de suport i acompanyament a persones, famílies o grups amb dificultats.

Solen tramitar i fer el seguiment de programes que requereixen una intervenció, com els serveis d’atenció domiciliària, el programa de la Renda Mínima d’Inserció, els suport a les famílies, entre d’altres.

També poden desenvolupar programes de treball social grupal i comunitari per tal d'abordar problemàtiques que afecten a un conjunt d'individus o a tota una comunitat.

Han de tramitar les propostes de derivació als serveis socials especialitzats en aquells casos que ho requereixen, com per accedir als centres residencials de gent gran, als equips d'atenció a la infància i adolescència en risc, EAIA, a les cases d'acollida de dones maltractades i a d’altres serveis.

Com a conseqüència podem afirmar que els serveis bàsics d'atenció social han de donar resposta a les demandes i necessitats socials del ciutadans i ciutadanes. Realitzen un primer diagnòstic, el pla d'actuació, oferint els programes i recursos dels que disposa el territori i sempre que resulti necessari per raons de la seva intervenció, els poden derivar a altres serveis especialitzats amb altres professionals i recursos.

També és important destacar la seva polivalència en l’atenció a col·lectius com la gent gran, les persones amb discapacitats, els menors d’edat i altres problemàtiques com les econòmiques, d’habitatge, laborals, en relació a la salut, als discapacitats, a les toxicomanies, a les malalties mentals, a les problemàtiques d’aprenentatge, d’inadaptació social, als maltractaments i la violència familiar entre d’altres.

En els serveis bàsics d'atenció social en el cas de l’ajuntament de Cubelles, funcionen d'acord amb el contracte programa signat amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. I és el Consell Comarcal del Garraf qui presta els Serveis socials d’atenció primària també en els municipis de de Canyelles i Olivella. En aquests tres municipis es gestionen i atenen les necessitats socials més immediates, generals i bàsiques de les persones, les famílies o els grups, també es contribueix a la prevenció de les problemàtiques socials, a la reinserció i integració social.

Pel que fa referència als equips professionals dels serveis bàsics d’atenció primària, aquests estan formats per informadors/es, treballadors/es socials, educador/es i treballadores familiars. Entre les activitats professionals que es desenvolupen podem destacar la gestió de la informació, orientació, assessorament, l’estudi de casos, la intervenció, el tractament, el seguiment.

També desenvolupen tasques de suport a persones, famílies o grups, la gestió de recursos com serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i la derivació a serveis especialitzats. Intervencions en el treball social comunitari, la detecció i registre de dades, la valoració i el seguiment de les persones amb dependència.

És també responsabilitat del Consell Comarcal del Garraf oferir serveis socials especialitzats relacionats amb l'atenció a la infància i adolescència, la integració social per a persones amb discapacitat, l’abordatge de situacions de violència masclista, el suport a les persones nouvingudes i l'atenció a la dependència.

Per a la prestació d'aquests serveis, anualment es signen convenis de col·laboració entre el Consell Comarcal del Garraf i l'Ajuntament de Cubelles, l’Ajuntament de Canyelles i l'Ajuntament d'Olivella.

Els educadors i educadores socials i altres professionals de serveis socials a voltes han de patir els canvis de les polítiques socials i educatives dels nostres municipis, és per aquest motiu que sovint han de plantejar projectes que tinguin un curt recorregut. Moltes de les iniciatives socials municipals, que depenen directament del regidor o regidora de torn es veuen limitades per canvis en les legislatures i per partides pressupostaries finites que no col·laboren en la seva acció.

És en aquest sentit que molts professionals intenten treballar en projectes transversals que impliquin diverses àrees, és aquí on es poden teixir complicitats que ajudin a establir els projectes a desenvolupar.

Altres problemes que sorgeixen són, la necessitat de realitzar molta gestió administrativa i cobrir buits de l’organització professional. Malauradament el treball de carrer i dinamització comunitària es veuen limitats per les deficients ràtios d'educadores i educadors socials als equips basics i dels recursos dels que disposar, a diferència del que passa en I‘atenció social especialitzada.

Malauradament massa gent pensa que els serveis socials no donen resposta a les necessitats reals de les persones i que estan massa burocratitzats. No es valora als professionals i massa sovint els i les polítiques els perceben com uns serveis que generen despesa social i no pas com una inversió de futur.

Els grups polítics, en els seus programes electorals han d’apostar per millorar la comunicació i ajudar a millorar la visió que se’n té, per afavorir la seva normalització. I comprometre’s realment a garantir la continuïtat dels projectes i el seu finançament.

"El propòsit de la vida humana és servir i mostrar compassió i voluntat d'ajudar els altres." Albert Schweitzer, (Kaysersberg, Alemanya, 1875 - Lambaréné, Gabon, 1965) teòleg, pacifista, metge i músic alsacià que va treballar durant molts anys a l'Àfrica, el 1952 va rebre el Premi Nobel de la Pau.

Joan Rodríguez i Serra és educador social

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.