Cooperatives d’iniciativa social, parlem-ne! per Joan Rodríguez i Serra

Cooperatives d’iniciativa social . Eix

El model cooperatiu és una gran fórmula de gestió, cal actuar i saber identificar aquests elements que resten credibilitat als seus projectes. Perdoneu, però algú ho havia de dir...

Les finalitats de les cooperatives d’iniciativa social sense ànim són la integració i la inserció laboral. L’atenció als col·lectius amb dificultats especials d’integració i d’exclusió social. Quan parlem de les cooperatives d’iniciativa social sense ànim de lucre, ho fem d’aquelles que tenen com a finalitat l’atenció a les persones, tanmateix els seus socis i sòcies no poden repartir-se beneficis i aquests es reinverteixen en la pròpia activitat.

Les cooperatives, a Catalunya, es regulen mitjançant la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de les Cooperatives de Catalunya.

Les finalitats de les cooperatives d’iniciativa social sense ànim són la integració i la inserció laboral. L’atenció als col·lectius amb dificultats especials d’integració i d’exclusió social. També la gestió de serveis assistencials, terapèutics, sanitaris, residencials, d’atenció domiciliària, culturals i de lleure.

Si es vol constituir una cooperativa cal un mínim de 2 persones sòcies que aportin el seu treball a l’entitat, cal però, que en un termini màxim de 5 anys s’incorpori una tercera persona sòcia.

El model cooperatiu amb una autonomia organitzativa, es regula sota uns principis i valors, com és l’adhesió voluntària, restar obert a totes les persones, els seus socis i sòcies tenen plena llibertat per formar-ne part o per deixar de ser membres.

Sempre han de funcionar democràticament, així el soci ha de poder participar en les polítiques d’actuació i en la pressa de decisions, amb un vot; els socis i sòcies poden ser escollides per ocupar càrrecs socials de l’entitat.

És d’obligat compliment pels socis i les sòcies, participar econòmicament al capital de les cooperatives, amb autonomia i independència en un entorn democràtic.

Les cooperatives han d’oferir formació als seus associats/des, tant pels càrrecs electes com pels dels treballadors i treballadores. La voluntat de les cooperatives, és també, treballar amb d’altres per poder enfortir el moviment cooperatiu.

Cal tenir en consideració que les cooperatives han de fomentar valors, com l’autoajuda, l’auto responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. Per tant és compromís dels socis i sòcies comprometre’s amb valors d’honestedat, de transparència, de responsabilitat i de vocació social.

Per a dur a terme la constitució d’una cooperativa cal fer la sol·licitud de la denominació social.S’han de redactar els estatuts de la cooperativa i obrir un compte bancari on es diposita el capital social.
L’acta de constitució de la cooperativa s’ha d’elevar a públic, els seus estatuts, el certificat de reserva de denominació i el certificat d’ingrés del dipòsit.
Cal presentar la documentació al Registre per a la seva inscripció.

El model cooperatiu ha de mantenir uns principis com, que la relació dels socis és societària, l’establiment d’un calendari laboral, els horaris, les retribucions, les vacances, que possibiliten l’autoregulació.

És amb els estatuts, on els socis i sòcies poden escollir entre estar sota el règim general de la seguretat social o el règim d’autònoms.

L’aportació efectuada a la cooperativa limita la responsabilitat de les persones sòcies.

El capital social d’una cooperativa correspon al patrimoni que els socis i sòcies aporten a la cooperativa. En els seus estatuts es recull la obligació de participar del capital social i amb quin import per part de cada persona sòcia. En tot cas, en el moment de la constitució de la cooperativa hi ha d’haver desemborsat un capital mínim de 3.000€.

L’aportació obligatòria s’ha d’abonar i representa el 25% en el moment de l’ingrés a la cooperativa, la resta de la quantitat es desemborsarà tal i com ho recullin els estatuts o ho estableixi l’assemblea.

Els estatuts també regulen la possibilitat que les aportacions poden ser dineràries o no dineràries, consistents ens bens o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica. Tenint en consideració que la responsabilitat de les persones sòcies és limitada a la quantia de les seves aportacions socials.

Quan parlem de la condició d’iniciativa social refereix a la cooperativa que planteja les necessitats socials no ateses, com poden ser la integració laboral, la inserció de persones o col·lectius amb dificultats especials d’integració exclosos socialment.

A l’objecte social dels Estatuts de la cooperativa, s’han de recollir les activitats i les finalitats, la prestació de serveis assistencials, l’organització d’activitats terapèutiques, sanitàries, residencials, d’atenció domiciliària, educatives, culturals, recreatives i altres de naturalesa social.

Les cooperatives d’iniciativa social, han de ser-ho sense ànim de lucre i complir els requisits recollits a la Llei Catalana de Cooperatives en el seu art. 144.

Vull compartir amb vosaltres algunes reflexions a l’entorn de la meva experiència de com actua una cooperativa d’iniciativa social. El primer que cal plantejar-se és l’objectiu de la creació d’una cooperativa i més concretament quan aquest es fa sota la necessitat imperiosa de cobrir una mancança laboral evident pels seus socis i sòcies.

Massa sovint, les necessitats professionals dels propis projectes, en la seva gran majoria de gestió per a les administracions, obliguen als gestors a actuar per completar els equips de professionals. Al voltant d’un plec de condicions ja siguin socials, educatives o tècniques s’hi desenvolupen els criteris que han de regir el compliment dels criteris d’adjudicació, per tant s’actua en consideració als mateixos.

És la documentació del propi projecte qui actua, sobre el paper, fixant la constitució d’un equip de professionals que marquen les bases amb les titulacions adients per la convocatòria. Massa vegades observem que els professionals que actuen escollits per desenvolupar el projecte, finalment no responen als criteris que hom creu que han de reproduir les prescripcions tècniques del propi plec de condicions establert en la convocatòria.

En poques paraules, no tothom val, o no tot val, cal actuar dons. Darrerament pseudo-professionals amb una dubtosa preparació ocupen llocs de responsabilitat en projectes d’alta sensibilitat, amb infants i joves, amb persones amb necessitats especials, menors no acompanyats o discapacitats entre altres.

Cal actuar, és aquesta una realitat que afecta a una gran part del col·lectiu, és també entre els educadors i educadores que es troben impostors/es contractats amb categories laborals inferiors que ocupen llocs definits per altres professionals, desvirtuant la tasca dels autèntics professionals que passen desapercebuts.

Aquests suplantadors gosen de l’acceptació de les empreses contractants donat que suposen un estalvi econòmic important, arriben sota el paraigües de l’amiguisme, coneguts o actuen senzillament com a companys de faràndula.

Les cooperatives d’iniciativa social, han actuat, oferint un bon aixopluc als i les pseudoprofessionals, alguns amb dubtoses titulacions, algunes no homologades i d’altres que senzillament estaven en el lloc oportú, en el moment oportú. Aquests i aquestes, no tenen res a veure amb l’objecte del contracte del que van rebre l’encàrrec, troben en aquests projectes un espai on poder amagar la seva incompetència.

La suposada democratització de l’entitat, els ha permès accedir i actuar en llocs de comandament, dins del Consell Rector de la pròpia entitat i també en els equips de gestió tècnica, reformulant i manipulant interessadament els principis de la pròpia entitat, afavorint els seus interessos i els dels seus amics i amigues.

Una vegada han pres posicions dins de l’entitat, solament s’ha de garantir que aquells elements més discordants amb la dubtosa gestió, vagin sent eliminats. En reunions paral·leles, sense ordre del dia i el pitjor, sense possibilitat de rebatre obertament les seves opinions, actuen i s’aprofiten de la bona voluntat o de la por, del seguidisme, de l’amiguisme i tenen l’assemblea preparada per aprovar totes les seves propostes. Abans però han exprimit com a vampirs la sang i l’economia d’alguns dels seus companys i companyes.

Curiosament sempre actuen després que l’entitat ja te la solvència econòmica suficient, malgrat que aquests personatges no han aportat cap quantitat de diners al capital de la pròpia cooperativa. Ho blanquegen aportant tiquets, factures i altres documents que fan passar com aportacions personals, a les seves del capital social, res més que fum.

D’aquest funcionament intern els seus clients, no en volen saber res, no els interessa, cal que els serveis funcionin i que no hi hagi gaire soroll. Curiosament sempre solen deixar rastre, aquest món és molt petit i el treball en xarxa deixa massa empremtes, massa sovint els i les professionals de la pròpia xarxa esdevenen espectadors de la seva incompetència, per tant callen.

També cal apuntar que l’endeutament de les cooperatives és majoritàriament a curt termini, aquest fet provoca tensions de tresoreria i obliga a negociar els pagaments. S’ha de calcular bé el fons de maniobra necessari per no entrar en un procés d’insolvència a curt termini. Cal observar el període mitjà de cobrament dels clients i el període mitjà de pagament als proveïdors.

També s’ha de controlar l’augment de les despeses financeres, optimitzar els recursos financers i reduir la dependència bancària. En alguns casos, alguns serveis ben gestionats han d’ajudar a d’altres que no es gestionen curosament, amb dubtosa professionalitat i esdevenen deficitaris, sense demanar raons als pseudoprofessionals per aquesta deficient gestió.

I és que el model cooperatiu és una gran fórmula de gestió, cal actuar i saber identificar aquests elements que resten credibilitat als seus projectes. Perdoneu, però algú ho havia de dir...

La institució cooperativa no és una fi en si mateixa; és més aviat un mitjà en virtut del qual, tots i cadascun de nosaltres, podem esdevenir econòmicament més forts, socialment més competitius i cívicament més il·lustrats". José Luis del Arco, escriptor i cooperativista espanyol.

Joan Rodríguez i Serra és educador social

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.