Avui parlem dels agelastes i els alexitímics...


Gràcies al meu germà Francesc que és un cercador incansable, he pogut conèixer aquests dos conceptes que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Tot i que a la xarxa no hi ha gaire informació, he fet una recerca de dades interessants, sobretot entre professionals de l’àmbit de la psicologia i la psiquiatria.

Etimològicament de la paraula agelasta, he trobat que és d'origen grec, que significa “el que no riu”, el que no té sentit de l'humor. L’alexitimia és un terme que confon als professionals que no saben situar-la, alguns ho fa com una patologia i d’altres, senzillament com una manera de ser. És una noció clínica que etimològicament procedeix del grec a que significa “no”, lexis, “paraula”, i thimos traduït com a “afectivitat”.

Heu de pensar, és de domini públic, que hi ha una correlació directa entre el fet de riure i el benestar físic i emocional, que ens ajuda a reduir l’estrès. Aquest fet repercuteix positivament en la nostra salut física i mental, facilita les relacions socials i provoca l’alliberament de la serotonina al cervell, un neurotransmissor que millora l’estat d’ànim.

Cal saber que és molt important a nivell psicològic, ja que permet d’una manera molt eficaç ajudar-nos a afrontar situacions complexes, ens dona eines per relativitzar i ens ajuda a saber com responem als problemes fent més fàcil la seva gestió, tot i prenent una distància emocional.

Molts professionals coincideixen en afirmar que és un trastorn afectivocognitiu i de comunicació. En alguna ocasió, educadors i educadores socials ens hem trobat, infants callats, introvertits i amb una personalitat que cercava l'aïllament. I és que clarament eren casos on coincideixen massa sovint amb mancances afectives.

Ja a l’any 1972, el psiquiatre nord-americà Peter Sifneos (1920-2008) parlava de persones que mostren una predisposició genètica i causes neuroorgàniques, anomenant-los primaris. També va anomenar els secundaris, aquells que es comporten així com a conseqüència d'un traumatisme emocional previ molt greu o d'una prolongada i intensa situació d'estrès.

Sifneus practica un tipus de psicoteràpia dinàmica breu, basada en teories psicodinàmiques. El treball temporitzat amb una durada variable d'entre sis i vint sessions. En aquestes, els i les pacients amb l’ajuda del terapeuta, s’enfronten als conflictes emocionals que es troben a la base d'un focus o davant d’un problema concret.

Els focus més usats per a aquest tipus de teràpia els apliquen en els casos de pèrdua i separació, les reaccions de pena i els problemes edípics no resolts.

El psiquiatre exposa i fonamenta de forma sistemàtica el procés d'avaluació per determinar si un o una pacient és apte per a aquest tipus de psicoteràpia i per aplicar les seves tècniques, ho fa amb exemples d'alternatives davant dels desafiaments plantejats pel tractament.

El terapeuta, dins del focus designat i convingut usa confrontacions i aclariments que provoquen angoixa, ajuda al pacient a comprendre què cal fer per afrontar aquest sentiment d'una vegada per totes, en la recerca de la seva recuperació.

He llegit que altres autors els anomenen analfabets emocionals privats d’oferir afecte. Són persones amb qui la convivència és difícil, s’observen dificultats d’empatia, no saben situar-se en lloc dels altres. És una malaltia que va empitjorant amb els anys i afecta generalment a la població masculina, esdevenen persones més aviat solitàries.

Els analfabets emocionals tenen una gran dificultat per comprendre als altres i manifesten una incapacitat per entendre i gestionar les seves pròpies emocions.

Certament esdevenen persones amb una elevada manca d'autoconsciència emocional, a voltes poden reaccionar d’una manera molt exagerada. Davant de qualsevol problema, se senten superats davant de qualsevol dificultat sigui gran o petita.

No empatitzen, són incapaços de situar-se en el lloc dels altres i de comprendre realitats diferents de la seva.

Presenten unes habilitats socials massa rígides, a voltes les aprenen a desenvolupar, però els manca sensibilitat, assertivitat i aquesta proximitat autèntica amb què crear llaços significatius i no només relacions motivades per l'interès personal.

D'altra banda, les conseqüències que provoca l'analfabetisme emocional poden ser enormes, com el pensament polaritzat, la repressió, el racisme o sexisme, el narcisisme i la necessitat obsessiva per tenir raó, entre d’altres.

Molts professionals coincideixen en afirmar que les persones amb trets d'alexitímia, presenten associades conductes addictives. I és que aquestes provoquen comportaments extrems lligats al consum compulsiu de productes de la xarxa. Molts d’ells i elles es tracten en diagnòstic per conductes depressives amb fàrmacs que els ajuden a reduir alguns comportaments, però que els provoquen un augment d’altres patologies.

Cal recórrer a l’ajuda de la psicoteràpia, cal treballar en el reconeixement dels propis sentiments i saber expressar-los, ajudar-los a vèncer la seva incomunicació i la incapacitat per compartir. També s’observa una negació al suport mèdic i terapèutic, que complica i agreuja els indicadors. Aquests acaben convertint-se en fòbies amb símptomes orgànics com opressió al pit, taquicàrdies, fatiga i trastorns de la son.

S’han definit i observat dos grans grups, el primer dels que ni senten ni expressen. I un segon els que senten, però no expressen. S’han identificat alguns trets que ens poden ajudar a identificar a aquestes persones i que poden compartir des d’una incapacitat per expressar les emocions fins a la dificultat per reconèixer- les en els altres. Els trobem poc parladors, seriosos, avorrits i secs, sovint no esdevenen la millor companyia.

Tenen una psicomotricitat rígida, tenen dificultats per establir vincles afectius, s’han detectat alguns amb problemes sexuals, com ara d’impotència o d’absència de libido.

Verbalitzen una manca d’imaginació i una absència de projectes a mig i llarg termini, en general una visió molt pobre de la realitat, sense gaire expectatives.

Kahlil Gibrán (1883-1931) va afirmar “quan arribes al final del que has de saber, estaràs al principi del que has de sentir”. Yibrán Jalil Yibrán, més conegut com a Khalil Gibran, va ser pintor, poeta, novel·lista i assagista libanès. Va dedicar una gran part de la seva vida i obra a resoldre conflictes socials i culturals, també va influenciar per crear una consciència universal capaç de transcendir les barreres de l'Orient i l'Occident.

Joan Rodríguez i Serra és educador social

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.