Contra l’assetjament escolar, equips educatius complementaris a escoles i instituts per Laura Aubeso

La violència escolar i l’assetjament escolar, inclòs el ciberassetjament, estan generalitzats i afecten un nombre important d’infants i adolescents. Al respecte, els educadors i les educadores socials tenen  algunes competències que els diferencien d’altres professionals.

GettyImages

Aquesta violència escolar pot ser devastadora. Els nens i joves afectats poden tenir dificultats per concentrar-se a classe, perdre les classes o abandonar l’escola per complet. Això té un impacte advers en el rendiment acadèmic i les perspectives de futur. L’atmosfera d’ansietat, por i inseguretat és incompatible amb l’aprenentatge i debilita la qualitat de l’aprenentatge per a tothom. El ciberassetjament presenta, a més, uns trets específics que fan augmentar el patiment de la persona ciberassetjada, ja que els efectes de l’agressió es perllonguen en l’espai i el temps; la persona en rol de víctima es queda sense espais de protecció o seguretat i, per tant, la seva situació de vulnerabilitat és molt alta.

Els estats membres de la UNESCO van declarar el primer dijous de novembre, Dia Internacional contra la violència i l’assetjament escolar, inclòs el ciberassetjament, reconeixent que la violència relacionada amb l’escola en totes les seves formes és una vulneració dels drets dels nens, nenes i adolescents a l’educació, a la salut i al benestar. Per aquest motiu animem tothom a promoure, celebrar i facilitar el Dia Internacional, aquest 3 de novembre, i participar d’aquesta manera en la prevenció de la violència i l’assetjament escolar.

Aquest Dia Internacional pretén destacar el paper important que juguem els professionals educatius per fer de l’escola un espai segur per a tot l’alumnat. Necessitem professionals empoderats, capaços i preparats per actuar. Precisament, a Catalunya i també a l’Estat espanyol existeixen uns estudis, el Grau en Educació Social, que capacita professionals, entre altres coses, per poder abordar aquestes problemàtiques des del centre educatiu i també per promoure programes a nivell comunitari de prevenció.

Un dels principals problemes del sistema educatiu és la sobrecàrrega del professorat, per tant, considerem que aquesta funció ha de ser abordada per professionals amb formació i funcions concretes que permetin el desenvolupament d’accions socioeducatives que donin la resposta adequada a la necessitat d’actuació sobre el benestar i la protecció dels infants i adolescents, partint de la necessària complementarietat entre diferents perfils professionals. Per això, el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) va emetre un posicionament el juny de 2020 on deixava constància que les competències que tenen les educadores i els educadors socials són les requerides per a exercir les funcions de coordinació de benestar i protecció que contempla l’article 35 de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència.

Algunes de les competències que els educadors i les educadores socials tenen vers l’assetjament escolar i que els diferencien d’altres professionals són:Capacitat per expressar-se de forma satisfactòria i per comprendre diferents codis referents als diferents contextos socioculturals i professionals.

Capacitat de relacionar-se a través d’una escolta activa i de formes d’expressió clares.

Capacitat per comprendre les situacions socials i educatives, diferenciant els fets que les componen, per establir una visió dels diferents elements que entren en joc.

Perícia per afavorir pràctiques socioeducatives construïdes des de lectures personals o col·lectives de la realitat social i institucional en què es desenvolupa.

Habilitat per distingir, prioritzar i atorgar sentit a les informacions i verbalitzacions que reben de part dels subjectes de l’educació o d’altres professionals, amb la finalitat d’objectivar, tant com sigui possible, el treball educatiu que cal realitzar i/o la derivació a altres professionals.

En les comunitats autònomes que tenen des de fa dècades educadores i educadors socials en el sistema escolar (Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia, Balears i Canàries), la feina portada a terme ha donat resultats molt positius. Per aquest motiu considerem que la figura s’ha de generalitzar per evitar discriminacions i per tenir un sistema educatiu amb les mateixes garanties a tot arreu.

A Catalunya els educadors i les educadores socials, es van incorporar als centres educatius el curs 2020-2021, però malauradament, només ho van fer en 75 escoles tipificades pel Departament d’Ensenyament com d’alta complexitat. Aquest curs 2022-2023, la dotació s’ha augmentat a 85, però continuen essent escoles d’alta complexitat, un aspecte que des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) no compartim. Considerem que fan falta educadores i educadors socials al conjunt de centres del Departament d’Educació per tal d’oferir garanties de desenvolupament personal i social a tot l’alumnat.

Aspectes com l’atenció a la infància en situació vulnerable, el maltractament infantil i juvenil, l’assetjament i la violència escolar, el ciberassetjament i la victimització primària i secundària han de ser ateses per un conjunt de professionals que treballin de manera coordinada, amb expertesa i qualificació. Les educadores i els educadors socials tenim les competències professionals necessàries per a l’abordatge de situacions amb un alt grau de complexitat i especialització.

Per aquest motiu, creiem que és cabdal donar a conèixer a tota la societat altres possibilitats que els i les educadores socials tenim en molts àmbits però, sobretot, dins dels centres educatius, tant de primària com de secundària, per tal d’abordar les situacions de vulnerabilitat en què es poden trobar els infants i adolescents de Catalunya.

https://diarieducacio.cat/contra-lassetjament-escolar-equips-educatius-complementaris-a-escoles-i-instituts/