QUATRE COSES QUE NO SAPS DE LA SALUT MENTAL A LES PRESONS

Suïcidis, aïllament i sobremedicació: la meitat de les persones ingressades en centres penitenciaris a Catalunya rep, com a mínim, un psicofàrmac

Presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès / ACN

L’internament penitenciari és un factor de risc per a la salut mental”. Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe La salut mental en el sistema penitenciari català, elaborat per Justícia i Pau, que s’ha presentat avui en roda de premsa al Col·legi de Periodistes. L’estudi, segons els seus autors, recull dades de tots els centres penitenciaris catalans i assenyala possibles alternatives per millorar les condicions dels interns en aquest aspecte. Els suïcidis i les autolesions, l’abús del règim d’aïllament i la sobremedicació dels interns són alguns dels aspectes rellevants que apunta l’informe.

Més de la meitat dels presos tenen problemes de salut mental

Segons l’informe, la prevalença d’aquests problemes entre els interns de les presons de Catalunya és set vegades superior a la del conjunt de la població. Així mateix, les dades recollides per Justícia i Pau demostren que la població reclusa pateix uns nivells d’ansietat, de depressió, de trastorns de la personalitat i d’addiccions superiors al global de ciutadans atesos pel Servei Català de la Salut.

El 12,3% dels presos pateixen trastorns de personalitat, una malaltia que afecta l’1,5% de la població general

Concretament, la prevalença de l’ansietat entre la població penitenciària enguany afecta el 39,6% dels presos, un percentatge que suposa més del doble dels casos diagnosticats entre la població general (17,9%). El mateix succeeix amb el trastorn de la personalitat –que pateix el 12,3% dels presos i només l’1,5% de la ciutadania en termes globals–, o l’esquizofrènia. Aquesta darrera malaltia afecta el 3,2% de la població reclusa i només el 0,4% de la població general, segons les dades de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Per Justícia i Pau, la prevalença superior de trastorns mentals entre els presos es pot atribuir a factors com “la progressiva desaparició dels centres d’internament psiquiàtrics, l’augment de persones sense recursos i excloses socialment, o l’abús creixent en el consum de drogues”. L’associació també destaca el fet que el mateix ambient penitenciari i la manca d’alternatives comunitàries que substitueixin la presó tenen com a conseqüència que en aquests centres s’acumuli un major nombre de persones amb malalties mentals.

2. 83 suïcidis en 10 anys

Els suïcidis i les autolesions entre els presos són més freqüents que entre la població general. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi de Justícia i Pau, tot i que l’associació especifica que no es disposa de dades suficients per determinar que la major prevalença d’aquestes conductes a les presons sigui conseqüència del mateix context penitenciari.

El nombre de defuncions per suïcidi s’ha mogut entre els 2 casos anuals i els 11 dels darrers 2 anys

Segons el Departament de Justícia, des del 2011 fins al 2021 hi ha hagut un total de 83 suïcidis als centres penitenciaris de Catalunya. El nombre de defuncions per suïcidi s’ha mogut entre els 2 casos anuals i els 11 dels darrers 2 anys, i la mitjana, lleugerament superior a la de la resta de l’Estat, ha oscil·lat entre els 7 i els 8 casos.

L’informe de Justícia i Pau estableix que hi ha determinades situacions que intensifiquen el risc de suïcidi i les autolesions, com podria ser el règim d’aïllament, “on es produeixen la majoria dels casos”. “En aquest sentit, sorprèn que des de l’entrada en vigor de la Instrucció 2/2021, per la qual es fa difusió del Programa marc de prevenció de suïcidis als centres penitenciaris de Catalunya, hagi augmentat el nombre de casos d’aïllament i regressions al primer grau, quan hauria de ser el contrari”, rebla l’entitat.

3. 1.968 aïllaments els darrers 2 anys

La normativa penitenciària espanyola preveu el règim de primer grau i l’aïllament, situacions que comporten la vida a l’interior d’una cel·la durant 21 hores diàries com a màxim i que són “un veritable focus de patologia mental”, segons Justícia i Pau. Aquests règims, a més, estan seriosament qüestionats per organitzacions defensores dels drets humans.

Les dades que ha recollit l’associació indiquen que, els darrers 2 anys, s’ha produït un total de 1.968 aïllaments en tots els centres penitenciaris de Catalunya: 971 de l’1 de maig de 2020 al 30 d’abril de 2021, i 997 de l’1 de maig de 2021 al 30 d’abril de 2022. En paral·lel, en el mateix període hi ha hagut 674 regressions al primer grau. Això vol dir que, a conseqüència d’una involució en el seu procés rehabilitador, a tots aquests interns se’ls ha situat en un grau de classificació inferior a aquell en què es trobaven.

La imposició de règims més restrictius pot agreujar els trastorns mentals”, segons Justícia i Pau

L’informe de Justícia i Pau determina que la imposició d’un règim més restrictiu als reclusos amb patologies mentals a causa d’infraccions disciplinàries que hagin estat motivades, precisament, pel trastorn que pateixen, és “un element de risc” per a la salut d’aquestes persones. Les conseqüències de l’aplicació del règim d’aïllament són la reducció de les activitats que duen a terme els reclusos i del seu contacte amb l’exterior, però també pateixen “més retard en l’obtenció dels mal anomenats beneficis penitenciaris o en l’accés a la semillibertat”. Segons l’associació, aquestes situacions “poden generar o agreujar el sofriment i els trastorns mentals”, ja que “és justament en els interns sotmesos a aquests règims on s’ha detectat un índex més elevat de suïcidis respecte a la resta de la població penitenciària”.








4. Pitjors indicadors de salut mental entre les dones preses

Les dades del Departament de Justícia determinen que, l’any 2020, les dones representaven només el 6,5% de la població penitenciària general. Malgrat que, en termes absoluts, el nombre de preses és molt reduït, més de la meitat (el 51,3%) té ansietat –mentre que, en el cas dels homes, aquest percentatge és del 36,7%–, i el 18,9% de les dones recluses estan diagnosticades amb trastorns de personalitat. En el cas dels presos, només l’11,6% pateix aquesta malaltia. També elles estan més afectades per depressió, tot i que són els homes els que tenen una taxa més alta d’esquizofrènia.

Més de la meitat de les dones preses té ansietat, i el 18,9% està diagnosticat amb trastorns de personalitat

L’any 2016, l’informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura ja assenyalava que, en l’àmbit penitenciari, es tendeix a interpretar com a “patologies mèdiques” factors que tenen més a veure amb les condicions estructurals que envolten aquestes dones. En conseqüència, denunciava l’estudi, es produeix una “sobremedicalització i sobremedicació de la població femenina”, així com un enfortiment dels estereotips de gènere referents a la salut.

https://www.elcritic.cat/noticies/suicidis-aillament-i-sobremedicalitzacio-quatre-coses-que-no-saps-de-la-salut-mental-a-les-presons-151843?utm_source=social&utm_medium=share&utm_campaign=email

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.