Els educadors socials, nous professionals a l’escola

Els Educadors i Educadores Socials reivindiquem la incorporació institucional i plena als centres educatius com els professionals més especialitzats en tot l’àmbit de l’acció socioeducativa i comunitària

Els educadors socials considerem que hi ha funcions pròpies del nostre col·lectiu que la societat ha atorgat a l’escola, relacionades amb la convivència i la mediació, la prevenció de l’assetjament i l’exclusió, les mesures restauratives, la relació amb l’entorn, l’atenció a la diversitat o la lluita contra l’absentisme i l’abandonament prematur.

Fins ara, la figura de l’educador/a social ha existit en els centre escolars d’una manera molt puntual, ens cal doncs fer evident la presència d’educadors i educadores socials per desenvolupar amb les nostres eines la nostra intervenció.

Els educadors i educadores socials que han treballat en centres educatius han estat per unes característiques especials, on una part de l’alumnat i l'entorn presenten situacions desafavorides, en risc d’exclusió social. Són centres que condicionen les tasques i funcions des d’un context d’intervenció pal·liativa i no de prevenció.

La incorporació de les educadores i els educadors socials ha estat rellevant per complementar i donar continuïtat a la feina que es venia realitzant, molts centres ja disposen d’un “equip social” o “d’atenció social” amb educadores i educadors socials i TIS. La presència per part d’educadores i educadors en els aspectes socials i comunitaris de l’escola ha estat molt positiva per la Comunitat Educativa. L’elevat grau de satisfacció de les direccions ha suposat que un 89,6% posen una nota molt alta al treball fet per les educadores i els educadors socials aquest curs a les escoles. I quasi la majoria (97,95%) també sol·licitaria tenir per sempre l’educador/a social a l’escola o centre educatiu.

Les tasques de tipus més social sobre alumnes, famílies i entorn, la mirada, punt de vista o perspectiva de les educadores i educadors socials s’ha tingut en compte per entendre la diversitat social de l’alumnat i les famílies.

Segons un estudi del CEESC cada educador o educadora social ha atès 56 alumnes, entre 15 i 16 famílies per gestions acadèmiques, han fet un seguiment a 6 famílies i ha derivat 8 famílies a serveis socials o de salut.

S’han realitzat 97 accions de suport a l’acció tutorial i directiva i, fins a 114, en espais de treball amb tutors i tutores, equips docents/cicles i equips directius. S’han establert relacions amb una mitjana de 6 entitats i ha realitzat 25 coordinacions amb serveis socials bàsics i 4 amb EAIA.

El treball en xarxa entre les integradores i integradors socials amb educadores o educadors socials han posat de manifest que la rendibilitat social de la figura de les educadores i educadors socials es consolidi en els centres educatius, d’acord a les seves funcions i competències.

L’estabilitat dels equips i professionals per poder donar continuïtat al treball educatiu i la definició dels aspectes organitzatius d’aquesta nova figura als centres és clau per tal de poder fer una bona planificació que alhora repercuteixi positivament en la qualitat de les intervencions d’aquests professionals.

Els educadors i educadores socials reivindiquem la incorporació de l’educador/a social als centres educatius en qualitat d’agent educatiu pertanyent a l’equip docent i treballant en col·laboració i corresponsabilitat amb les professionals del centre.

Els educadors i educadores socials poden aportar una mirada socioeducativa al centre educatiu i dur a terme funcions de suport, acompanyament i recolzament.

Els centres educatius al llarg de la seva història s’han hagut d’enfrontar a reptes i necessitats de canvi i adaptar-se a les realitats sòcio-polítiques que s’han anat succeint. L’escola és una entitat oberta on les realitats l’empenyen a fer una profunda reflexió i a replantejar-se les funcions que ha de proposar, on els objectius han d’anar relacionat a unes estructures que els permetin fer front als reptes i necessitats canviants que la societat demana.

L’escola ha d’entendre i acceptar que una part de la societat li demana dialogar amb els diferents agents socials i educatius del seu entorn, incorporant visions educatives i socials de diferents disciplines i professionals amb compromisos educatius. Cal fer una reflexió dins i fora de la institució escolar per poder avançar i oferir una visió més oberta a les necessitats dels nostres infants i joves.

Els reptes que planteja la institució escolar han de tenir en consideració una educació integral de l’alumnat per atendre les necessitats personals, acadèmiques i socials de cada alumne/a basats en enfocaments holístics i humanístics. Cal considerar la importància de les competències que han estat més invisibilitzades en les prioritats i pràctiques educatives com l’equilibri personal, la relació amb les altres o la responsabilitat de la comunitat.

La convivència, els centres esdevenen un reflex de la nostra societat, on els conflictes o les diverses situacions provoquen problemes de convivència, cal no normalitzar-los o cronificar-los, cal convertir en oportunitats de diàleg col·lectiu, que el reconeixement dels altres passa indefugiblement per assumir les responsabilitats.

Les desigualtats que sorgeixen en la majoria d’ocasions es normalitzen, apareixen discriminacions, desigualtats o segregacions en formes d’exclusió, desavantatges, violència, assetjament, l’escola ha de saber detectar i actuar per aconseguir la seva eliminació.

Quan parlem d’atenció a la diversitat necessitem fer-ho des d’una escola inclusiva respectuosa que ha de funcionar de les necessitats de cada persona i de cada col·lectiu, defensant el dret de tota persona a rebre una educació de qualitat amb igualtat d’oportunitats i d’accessibilitat. Cal individualitzar l’aprenentatge i fer funcionar unes estructures, les organitzacions, els recursos, unes metodologies i adaptacions curriculars que ho facin possible.

La persistència de l’absentisme escolar provoca que molts adolescents no acabin els seus estudis, que afecta també als infants i adolescents de col·lectius desfavorits més vulnerables i en risc social. Ens ha de fer reflexionar sobre les causes d’aquestes situacions, les responsabilitats als agents i organismes implicats i treballar en la recerca de mesures que ajudin a la seva reducció.

L’escola ha d’esdevenir una comunitat relacionada amb l’entorn, on la diversitat convergeixi en l’objectiu de reclamar una educació comunitària on participin tots els agents que intervenen amb l’infant i l’adolescent. Promoure la participació, la col·laboració, el diàleg, l’ajut i l’aprenentatge de tota la Comunitat Educativa. L’educació ha de ser molt més que l’espai i el temps dels nostres fills i filles, ens obliga a establir una relació amb l’entorn, cal doncs implicar-se, treballar per rebre i aprendre. Ens calen més mirades que demanin una educació que es plantegi que ha de ser democràtica i empàtica de cara a tot allò que l’envolta.

Anar a una intervenció amb els alumnes que mostrin comportaments problemàtics, conflictius, de violència, actuar davant la pròpia situació del conflicte dins del marc escolar (atenció i acompanyament), com en la seva prevenció (integració escolar).

Una dinamització del treball comunitari i sociocultural en el marc escolar, fomentant un pla educatiu orientat a la convivència, la ciutadania i una promoció de la lectura, a l’assessorament del lleure, de la salut i del medi ambient, a les sortides i les activitats extraescolars i a la formació del professorat entre altres.

Ha d’haver una major implicació en la dinamització del lleure i de les activitats extraescolars o complementaries on el paper de les AFA's ha de ser de col·laboració i no de control. Ha d’haver un acompanyament i recepció diària de l' alumnat en els centres amb servei de transport escolar.

Cal esdevenir referents per al claustre de professorat per tot el que fa referència al coneixement i l’anàlisi dels contextos socials (problemàtiques socials d’integració, entorn, recursos , etc).

Cal la figura d’un responsable de l’àrea de relació i coordinació amb institucions, atenció social primària, salut, i altres agents socioeducatius externs al centre escolar i sobretot la construcció de xarxes de recolzament al treball escolar.

S’ha de treballar en la figura de la mediació entre les famílies i els centres de secundària tant en els conflictes derivats de la relació entre alumnes i del treball en l‘aula com amb I 'entorn familiar. Els educadors i educadores podem tramitar i gestionar les beques i les ajudes socials per a les famílies en situació d'exclusió social. Hi ha un treball a desenvolupar amb les famílies i la seva participació i compromís en el projecte educatiu.

Els educadors i educadores socials poden fer de docent en aules externes al centre escolar, les UEC’s on s'ubiquen els alumnes més problemàtics, assumint tant matèries curriculars com la dinamització de tallers.

Finalment vull considerar-vos que l’educació social és una professió de caràcter pedagògic que treballa amb persones i amb grups amb l’objectiu de promocionar la cultura en tots els seus àmbits, desenvolupant les competències que possibiliten la integració social. Per l’educació social s’identifica i es fan explícits tots els elements que afavoreixen una bona incorporació social. Permet crear espais de desenvolupament on l’adquisició de coneixements i competències socials es transformin en projectes d’acció estructurats de caràcter individual o grupal.

Joan Rodríguez i Serra, és educador social