diumenge, 23 de juliol de 2017

Què podeu fer per prevenir?

Com es poden reduir els riscos associats al consum de drogues i disminuir els consums problemàtics.

El consum de drogues, a més de poder generar una addicció, pot comportar problemes de salut, familiars, socials, educatius,...tant en les persones amb dependència a les drogues com en aquelles que en consumeixen sense tenir una addicció.
Cal tenir present que moltes persones no volen deixar de consumir algun tipus de drogues o que durant un temps de la seva vida en consumiran, per això cal desplegar també serveis i intervencions adreçades a disminuir els riscos/danys per la salut que representa el consum de drogues malgrat la persistència d’aquest consum. Aquestes estratègies es denominen reducció de danys o reducció de riscos.
Tot i que estem lluny de saber exactament per què algunes persones prenen drogues i altres no, actualment disposem d'informació sobre alguns dels factors que faciliten que una persona pugui desenvolupar problemes relacionats amb el consum de drogues.
És a dir, no hi ha una causa concreta que ho expliqui. Però poden tenir lloc diverses circumstàncies que afavoreixin o evitin aquest procés:

Factors de risc

Els elements que augmenten la probabilitat que una persona abusi de les drogues es coneixen com a factors de risc. 
Factors socials: com ara el fet de viure en un entorn molt desfavorit
Factors familiars:  com ara la manca de lligams amb la família o el fet que els pares tinguin actituds favorables cap al consum de drogues
Factors escolars: com per exemple, experimentar fracàs escolar
Factors individuals o interpersonals: com ara presentar problemes de conducta de manera precoç i persistent.

Factors de protecció

Alhora, es coneixen alguns factors de protecció que actuen de manera inversa als anteriors: reduint la probabilitat que una persona prengui drogues o presenti problemes per aquesta causa. Alguns factors de protecció són:
la capacitat per pensar de manera crítica,
el fet de tenir una bona adaptació a l'escola,
tenir habilitats per comunicar-se i relacionar-se amb les altres persones,
o el fet d'haver desenvolupat vincles emocionals positius entre els pares i els fills.

Prevenir el consum de drogues (i les drogodependències) comporta reduir els factors de risc i potenciar els factors de protecció. Això no garanteix del tot que una persona no arribi mai a prendre drogues, però ho farà menys probable.

De quines eines disposeu?

La prevenció es pot dur a terme a
Als espais educatius formals com l'escola, i als espais educatius no formals com centres col·lectius específics
A  l’espai familiar
A l’àmbit de lleure
Als espais d’oci nocturn
Dins de la comunitat
Dins dels serveis de salut
A la feina

A més, des de les administracions públiques i organitzacions no governamentals ofereixen diversos programes de prevenció:
Programes de prevenció universal. S'adrecen a grups sencers de la població i arriben a un nombre molt gran de persones. Per exemple, els programes de prevenció de consum de drogues entre els adolescents.
Programes de prevenció selectiva. Es dirigeixen a grups de població amb risc de desenvolupar problemes de drogues, com per exemple, els fills de drogodependents.
Prevenció de prevenció indicada. S'adrecen a persones amb problemes de consum de droga o de conducta.


dimarts, 13 de juny de 2017

Pedagogia de la interioritat

La pedagogia ‘’de la interioritat’’ entra a les escoles per contrarestar l’efecte de les xarxes entre els joves

Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, professores d’educació de la UB, defensen la implantació d’activitats de reflexió a les aules perquè els adolescents es coneguin a ells mateixos.


En una època on les noves formes de comunicació formen part del dia a dia dels adolescents, les escoles han començat a primer les activitats de reflexió que busquen ajudar als joves a ‘’conèixer-se a ells mateixos’’. És el que s’anomena ‘’pedagogia de la interioritat’’, una opció cada vegada més present als centres escolars, per fer front a les conseqüències de xarxes i internet, entre d’altres. Ho recullen les professores de la Facultat d’Educació de la UB, Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, en el seu llibre ‘Aprendre a ser’, on tracten diferents pràctiques com la que fa anys du a terme l’Escola Pia, sobretot a l’ESO, unes experiències que ajuden a millorar la convivència i també els resultats.

Són les vuit del matí d’un dilluns. En una aula de segon d’ESO de l’Escola Pia del carrer Diputació, a Barcelona, la professora proposa als alumnes una activitat poc convencional. Amb música relaxant de fons, els reparteix una agulla d’estendre roba de fusta, i els demana que, per parelles, la desmuntin. És un encàrrec fàcil. Quan tots ho aconsegueixen, els demana que la tornin a muntar. Aquí ja hi ha algun grup que necessita que l’ajudin, però finalment, tots recuperen l’agulla original.

En acabat, la professora els demana millorar la postura a la taula, tancar els ulls i respirar profundament. L’objectiu és aconseguir que els nois i noies es relaxin per llegir-los un text que compara l’amistat amb l’agulla que acaben de construir. L’estat de calma que els ofereix és òptim perquè els joves estiguin plenament amatents al que se’ls està explicant.

És una de les activitats emmarcades en el projecte d’escola que du a terme el centre i que vol potenciar, d’una banda, les habilitats socials i d’altra, les emocionals així com la dimensió interior de cada estudiant. Tal com explica la tutora, Pilar Coll, són activitats que, tan programades com realitzades de manera un xic més improvisada, busquen situar l’alumne en un entorn més reflexiu.

Fa més de 8 anys que en aquesta escola de Barcelona aposten per aquest tipus d’iniciatives, amb l’objectiu de treballar aquestes tres dimensions i poder abordar algunes qüestions des d’un punt de vista més calmat i tranquil. Coll no creu que els joves d’ara ho necessitin més que abans però reconeix que anys enrere, aquesta manera de treballar ‘’no estava de moda’’ i es defensava més aviat com una activitat extraescolar. Tot i això, defensa ‘’fugir’’ de les modes perquè els resultats avalen aquesta aposta.

La tutora explica que a la pràctica, els canvis no són immediats, però permet als alumnes captar més l’atenció, que estiguin més atents alguna estona i per tant, defensa que si es pogués fer encara més habitualment, encara es notaria més, en convivència però també en resultats.

Aquesta és la tesi que defensen les professores de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, després de recollir en el seu llibre ‘Aprendre a ser’’ diferents experiències escolars al voltant d’aquesta pedagogia, anomenada, de la interioritat. Buxarrais destaca que els infants, però sobretot els adolescents, en una etapa important de la seva vida, han de poder treballar ‘’sobre la construcció d’un mateix’’, i per tant ‘’mirar-se per poder desenvolupar-se creixent’’.

Per l’autora, és un tipus d’activitat que ‘’va a més’’ a les escoles perquè justament, la societat actual ‘’mira i prima allò exterior’’. Les noves formes de comunicació, per exemple, que tenen avui en dia els nens, diu Buxarrais, referint-se a internet i les xarxes socials que han propiciat fenòmens com el de la Balena Blava, fa que estiguin ‘’molt poc atents als que els passa a ells i més atents al que passa fora’’. Buxarrais creu que cal fixar-se en ‘’l’interior’’ abans que en les coses ‘’més materials’’ i aposta per treballar-hi des de les escoles per poder aconseguir-ho a través ‘’d’espais de reflexió’’ que permetin als joves ‘’saber cap in volen anar i on volen dirigir les seves vides’’.

Per Buxarrais, entre els beneficis que aporta aquesta pedagogia de la interioritat, destaca que els permet als joves saber gestionar millor les relacions interpersonals. En aquest aspecte, Marta Burguet, recorda que en l’àmbit de conflictes a les aules, si els nanos estan més atents, és més fàcil solucionar-los i per tant, es millora la convivència a les aules, i per tant, aporta millores educatives. De retruc, afegeix Burguet, els alumnes també poden millorar els resultats acadèmics ja que si els nanos estan ‘’més concentrats’’ els nivells acadèmics poden ser millors.

Burguet i Buxarrais han detectat que la pedagogia de la interioritat es va estenent a les escoles i tot i que, hi ha sovint es vincula a l’àmbit de les escoles religioses, perquè el mateix treball pot descobrir una vessant més ‘’transcendent’’, reconeix que s’han anat estenent a molt tipus de centres diferents com una ‘’opció d’escola’’ que aposten ‘’per anar endins’’ pel que fa a l’educació, que facin immersió a la realitat i no ‘’surffing’’.



dilluns, 5 de juny de 2017

Mapa d'entitats socials de Catalunya

La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social ofereix la geolocalització de les entitats socials de Catalunya, per facilitar que ciutadans, centres educatius, universitats, empreses... trobin les entitats del Tercer Sector que tenen més a prop seu i hi puguin col·laborar. 

dimarts, 11 d’abril de 2017

Definició d'educador social segons la Fundació Pere Tarrés



Què fa un/a Educador/a Social?
L'Educació Social és una professió de caràcter pedagògic basada en l'acompanyament a les persones en el seu procés de socialització i incorporació social. La seva funció consisteix en la creació de contextos, xarxes i situacions educatives sistematitzades que potencien el desenvolupament de la sociabilitat, l'accés a la cultura, la millora de la qualitat de vida individual i/o comunitària, la integració i el benestar. Treballa amb un ampli ventall de col·lectius i entén que l'educació es dóna al llarg de tota la vida.
L'educador/a social es coordina amb altres professionals per a l'atenció de necessitats de diferents col·lectius i exerceix la seva professió preferentment en els següents àmbits:
  • Serveis comunitaris i familiars (serveis socials d'atenció primària, suport a la família, ...).
  • Serveis especialitzats en el camp de la Justícia (centres penitenciaris, centres de justícia juvenil, ...).
  • Protecció i promoció de la infància i la joventut (centres de protecció a la infància, centres oberts, programes de joventut, prevenció de situacions de risc social, ...).
  • Promoció de col·lectius vulnerables (atenció a la dona, persones sense sostre, ...).
  • Entorns sociosanitaris (centres de dia i residències per a gent gran, toxicomanies, salut mental, ...).
  • Incorporació al món del treball (desenvolupament sociolaboral, persones amb disminucions, ...).
Els estudiants que volen cursar Educació Social és ben divers tot i que, de manera general, ens trobem amb persones que es mouen per valors solidaris amb la intenció de treballar, amb les persones, per una societat més cohesionada.

divendres, 31 de març de 2017

“UCAE: Famílies Professionals” per Toni Rubio

El 27 de maig del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència (Llei 14/2010, del 27 de maig). Entre les novetats d’aquesta llei i després d’una prova pilot a Catalunya, hi ha la figura de les famílies acollidores professionalitzades en unitats de convivència d’acció educativa(UCAE). Aquesta nova fórmula donaria atenció bàsicament als infants i adolescents tutelats que necessiten una atenció molt més especialitzada per diferents raons:
  • Perquè són menors amb necessitats educatives especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta.
  • Adolescents: per la seva dificultat a l’hora de trobar una família d’acollida.
  • Grups de germans: per evitar la separació i el trencament del vincle entre ells.

I tal com deia Imma Pérez i Rovira (secretària d’Infància i Adolescència) en aquell moment: «El que perseguim és que aquesta modalitat d’acolliment sigui una eina de treball que possibiliti millorar la nostra tasca, que ens permeti donar una atenció de més qualitat als nostres infants i adolescents, i que ens ajudi a donar compliment al dret que tot infant té a viure i créixer en una família».

L’experiència en aquell moment la vam iniciar tres famílies, i dos anys després crec que som els mateixos.

La nostra experiència va començar el Juliol del 2010… Quan vam decidir comunicar i donar a conèixer la nostra experiència com a UCAE, érem conscients del repte que suposava obrir la nostra vida quotidiana a tots.

Com a educadors, estem acostumats a fer informes, plans de treball, elaborar, recollir i transmetre actuacions, verbalitzacions i altres situacions que ens ajudin a millorar cada dia la nostra feina. Però com explicar un sentiment, una vivència, un canvi, una oportunitat… Com fer un pas més, dins la nostra professió. Com aprofundir uns metres més dins d’un pou profund, fosc i silenciós. Com arribar a l’interruptor que encengui la llum d’aquell nen/a.

Amb la nostra vida quotidiana busquem alguna cosa més que paraules, teories o grans exposicions, que encara que faciliten el nostre treball teòric, no sempre tenen relació amb la realitat. Ens agradaria provocar un canvi, un moviment, una articulació dins de tot el procés que es genera a partir de la tutela per part de l’Administració i que degenera en pur tràmit, amb desconeixement de la realitat del nen/a per part de la majoria dels professionals que acompanyen aquest procés, però que no tenen contacte directe amb ell.

I és que no sempre la teoria i els informes ho expliquen tot o et donen la resposta que vols. Treballem amb nens i cada un d’ells és diferent. I cada dia de cada un d’ells es conforma d’una manera diferent. Les combinacions són infinites i el nostre saber, limitat.

Cada nen és un començar de nou, un full en blanc que anirem omplint, un interrogant permanent i nosaltres, com a educadors, hem de ser capaços d’estar oberts, receptius, amb capacitat d’adaptació i amb un esperit crític que ens mantingui constantment en la realitat de cada moment.

El procés que es genera a partir del desemparament d’un nen/a per part de l’Administració és llarg. En la majoria dels casos, sobrepassa fins i tot els límits temporals i legals previstos. Papers, reunions, compareixences, visites, valoracions professionals… Temps, molt temps. I tots sabem que el nostre temps, no és el d’ells. El nostre temps professional té horari, el d’ells no. El seu és un temps mort, incontrolat, impredictible. És un forat negre, un espai buit ple de la vida de cada dia, amb les imatges del passat, amb la inseguretat que genera el desconeixement i la manca de referents clars. És un temps que no s’acaba mai quan ells volen, o s’acaba sempre que ells no volen.

Com a professionals creiem necessària una atenció de la infància i adolescència amb necessitats educatives especials, trastorns de conducta, malalties o atenció de grups de germans, des d’una atenció especialitzada i alhora propera i familiar.

El temps de dedicació exclusiu, la capacitat de poder atendre tres o quatre nens/es. L’experiència educativa per a donar resposta a les diferents situacions, entre elles les conflictives. Tenir clar que el límit forma part de la seva educació. Entendre i facilitar les visites biològiques, trucades i altres… Però, sobretot, veure el nen/a com una oportunitat, com un valor social i personal, com una persona que aporta i enriqueix tot l’entorn, és el que diferencia la família professional.

I és en tot aquest procés dintre de la nostra família, que van consolidant les seves estructures progressivament. Han d’aprendre a desaprendre tot el que han viscut. Han de tornar a aprendre sense oblidar, però transformant tots els sentiments en energia resilient i generar de nou tota l’autoestima que els han pres, robat i/o anul·lat en tot aquest procés tant familiar (família biològica) com institucional.

Deixen de ser fantasmes per a la societat. Existeixen, es veuen, són presents, són importants, són estimats, són tinguts en compte… La por es dilueix. La inseguretat s’ha transformat en confiança i la confiança en autoestima. Parlen i t’expliquen, i sobretot i per damunt de tot, són ells, amb el seu passat, amb un present i amb la idea que en aquest procés hàgim estat capaços de posar a les seves mans les eines suficients perquè puguin dibuixar el futur que desitgin.

http://afabar.org/article-ucae-families-professionals-de-toni-rubio/