25 de gener 2021

El tancament d’extraescolars pot provocar ansietat en els infants i menys motivació per anar a l’escola.

Diversos experts reclamen el retorn de les activitats i alerten de l’increment de les desigualtats i del risc que estiguin tancats a casa
 
Els experts defensen la importància del component educatiu i emocional de les activitats extraescolars | Oriol Bosch (ACN)

No fer extraescolars pot tenir conseqüències negatives tan educatives com emocionals i socials. Així ho alerta el sociòleg i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Miquel Àngel Alegre, qui augura que a finals de curs es poden començar a observar efectes negatius si no es reverteix la situació.

Aquests poden ser infants i joves tancats en entorns familiars, més ansietat i menys motivació a l'escola. Tant ell com la directora de l'Aliança Educació 360, Fathia Benhammou, coincideixen que els més afectats tornen a ser els d'entorns desfavorits. “S'està escapçant el dret a l'educació, especialment als més vulnerables”, diu Benhammou. Per això, reivindiquen que les extraescolars són “espais segurs” i demanen flexibilitzar les restriccions.

Els experts defensen la importància del component educatiu i emocional de les activitats extraescolars. “Anar a l'escola és condició necessària però no suficient”, resumeix Benhammou. Per això, considera que la impossibilitat gairebé generalitzada de fer-les —només es pot en els casos en que es mantinguin els grups bombolla de les escoles— “priva els infants d'espais claus de participació i adquisició de competències”, com poden ser la resolució de conflictes, un pensament crític o, fins i tot, la gestió actual de la incertesa i les emocions. Per a Benhammou és evident que no poder fer activitats extraescolars “tindrà conseqüències en les trajectòries educatives i en l'adquisició de competències clau”.

Aquestes conseqüències poden ser de caire més educatiu però també en el terreny relacional i emocional, afegeix Alegre. El sociòleg apunta que hi ha estudis que posen de manifest el paper cada cop més rellevant que té el que passa fora de l'escola en la correcció de desigualtats educatives. Per això, és de preveure que sense aquestes, les desigualtats s'incrementin, reduint les oportunitats d'aquells més vulnerables i d'entorns més desfavorits.

Reconeix que ara per ara potser no s'estan observant aquests conseqüències però augura que poden començar a aflorar “cap a finals de curs”. Posa com a exemple infants i adolescents desocupats, amb menys contacte amb els altres, més tancats en entorns familiars i que poden patir d'avorriment, ansietat o inquietud. Tot això afecta també a la seva predisposició i el seu rendiment a l'escola. “Potser a finals de curs comencem a tenir conseqüències a tots dos nivells si això no comença a revertir-se”, alerta.

En aquest casos les activitats telemàtiques poden ser un “pedaç” però Alegre assegura que estan a “anys llum” de la motivació que genera anar presencialment a practicar un esport, tocar un instrument, fer teatre o classes de reforç, per exemple. A més, amb la opció virtual es continua deixant al marge totes aquelles famílies que no poden accedir a aquests recursos digitals.

Activitats segures

Un cop analitzada la importància de les extraescolars i del lleure, tant Benhammou com Alegre defensen que la seva realització és segura. Asseguren que existeixen experiències com les de l'estiu i que tant entitats, ajuntaments com escoles estan preparades per aplicar les mesures i els protocols necessaris. “Hem de posar per sobre de tot l'educació”, afirma Benhammou. Alegre defensa que el risc que comporten aquestes activitats no és superior al que es dona en altres circumstàncies i que, en canvi, els beneficis són molts: “Els costos que pot representar per a l'educació i el progrés dels infants, sobretot dels que estan en situació de més vulnerabilitat, segur que és superior al risc que es pot córrer, que és molt mínim si s'organitzen bé les activitats”.

Davant d'una eventual recuperació de les extraescolars, el sociòleg planteja que es tingui en compte quins són els col·lectius més perjudicats en no fer-les. Deixa clar que a mig i llarg termini és un “drama” per al conjunt de la societat però afegeix que com a mesura de xoc i si s'han de destinar més recursos per complir les mesures de seguretat i garantir la realització d'activitats, s'haurien de prioritzar els entorns més desfavorits, ja que també és on s'obtindrà un guany “superior” en corregir les desigualtats.

A més, apunta que en aquests casos serà necessària també una política per incentivar la participació. I és que es dona la circumstància que sovint les famílies que més clar tenen la importància de les activitats fora de l'escola són les que s'ho poden permetre i ja hi accedeixen.

Per a Alegre, caldria reivindicar la necessitat de les activitats extraescolars i de lleure “una miqueta” al nivell del moviment ‘Obrim les escoles’. Afegeix que estan en joc les oportunitats educatives del país i confia que en les properes revisions de restriccions per la Covid-19, les autoritats “les aniran tenint en compte”.

El que tenen clar tots dos és que davant les incertes, i independentment de si es poden recuperar durant el curs, l'estiu tornarà a ser clau per aconseguir que tots els infants i joves tinguin accés al lleure educatiu.

https://www.social.cat/noticia/13679/el-tancament-dextraescolars-pot-provocar-ansietat-en-els-infants-i-menys-motivacio-per-ana?utm_source=Notification&utm_medium=Web-Push

24 de enero Día de la Educación

Miles de estudiantes y profesionales de la Educación Social se han formado durante 4 años para trabajar codo con codo con el personal docente y lograr una escuela del sXXI.

¿A que esperan para convocar plazas de Edus@s Escolares en todas las comunidades autónomas?




https://www.eduso.net/24-de-enero-dia-de-la-educacion/?fbclid=IwAR2pHxzm_uIddLLkkIH34LuCCnfjcnRZZI2qLMYnAYSlQqTb82ltlt05HYg

23 de gener 2021

Les monitores de menjador es rebel·len contra les ‘mascaretas de la precarietat’ per Alba F.

Augmenten els contagis a les escoles i les monitores continuem sense EPIs, ni PCR, sota sobrecàrrega laboral i en condicions precàries. La ràbia va esclatar quan les empreses ens obliguen a usar les seves mascaretes, tan precàries com les condicions que ens imposen.


Comença el curs escolar en plena tercera ona de pandèmia. Mentre els contagis a les escoles augmenten i es continuen confinant cursos, les monitores de temps del lleure i menjador, estem exposades a més de mitja hora en contacte amb centenars de nens que han de llevar-se les seves mascaretes per a menjar.

Des de la pandèmia hem començat a estar organitzades, coordinant-nos amb monitores d’altres col·legis i a moltes ens ha ocorregut el mateix: en diverses escoles les empreses externalitzades que ens subcontracten, ens obliguen a utilitzar la mascareta de l’empresa al·legant que “són part de l’uniforme”, encara que res assegura que estiguin homologades i la majoria són de pèssima qualitat. Sota amenaces ens envien comunicats, via grups de whatssap, exigint que la utilitzem i rebutjant la utilització de les quirúrgiques o FP2, entre altres. És a dir, com si fos un mer capritx nostre, que ens surt car per als nostres magres salaris, tenir que comprar les mascaretes adequades que aquestes empreses no ens garanteixen.

A més, en diverses escoles hem hagut d’explicar per què les rebutgem: ens surten butllofes, ens cauen deixant al descobert nas i boca, el material s’humiteja ràpidament i no tenim suficients de recanvi. Però a les empreses privades els dóna totalment igual la nostra salut.

Així va arrencar el nou curs i la ràbia va esclatar. Tornem a organitzar-nos i per descomptat totes ens les arreglem per a cuidar-nos com correspon i utilitzar les mascaretes pertinents, rebutjant àmpliament les "mascaretes de la precarietat”. Perquè el fet en si mateix explica moltes altres qüestions més de fons.

Sota la mascareta, la nostra precarietat

Mentre els caps d’aquestes empreses ens maltracten amb aquestes ridícules exigències, hem començat el curs sense EPIs adequats, sense que ens haguessin fet el PCR obligatori tal com es va decretar des d’Educació. A més, continua la sobrecàrrega de treball enfront de les noves normes i som nosaltres les que hem de desinfectar i netejar les taules, servir les safates de menjar a cadascun dels nens i per descomptat, tot això sense descarregar-nos de les tasques anteriors.

D’altra banda, una gran quantitat de monitores no han estat reincorporades al nou curs, a moltes de les nostres companyes acomiadades durant el començament de la pandèmia al març de 2020 per estar sota contractes d’obra i servei. Com si no es necessités el doble de personal en la situació desastrosa que estem vivint a les escoles.

Per tot això, la ràbia de les mascaretes de la precarietat, simbolitza tota la precarietat habitual que vivim les monitores de temps lliure i menjador.

Com venim denunciant, estem externalitzades i empreses com Aramark o Endemar, Paideia, Diverjoc, Cuina justa o la Pere Tarrès, entre altres, són les que ofereixen serveis d’educació extraescolar però també de servei d’àpats i cuina. Obtenen alts guanys dels centres públics no sols a costa dels nostres baixos salaris i condicions de precarietat, sinó també de la molt mala qualitat del servei d’alimentació.

Després de la pandèmia tot ha empitjorat, i si ens toca un nen o nena en confinament del nostre anomenat ‘grup bombolla’, no tenim si més no una màscara en condicions, ni baixes mèdiques, ni PCR.

Hem estat un dels col·lectius més perjudicats, sent que, només a Catalunya, som més de 20.000 persones a les quals al març s’han acomiadat o suspès el seu contracte amb ERTEs i passem a cobrar entre 200 i 300 euros, unes altres ni tan sols han cobrat des de març i altres milers sota contracte d’obra i servei ni tan sols van tenir dret a una prestació.

Les nostres reivindicacions són molt clares: la internalització a l’educació pública. Denunciem els interessos milionaris de les grans empreses privades que fan el seu negoci a costa de la precarietat de les treballadores. Com a mesures urgents exigim: increment del material higiènic i de seguretat per a treballar. Condicions igualitàries per a les proves PCR i aïllament en cas que el nostre grup sigui confinat. Reforç del personal de neteja. Contracte fix discontinu per a totes les treballadores. Ser part i visibles dins de la comunitat educativa, perquè sense nosaltres, no funcionen les escoles!

https://www.esquerradiari.cat/Les-monitores-de-menjador-es-rebel-len-contra-les-mascaretas-de-la-precarietat?bclid=IwAR0_blJB9Io9CSGmWCdJTGelXAb68MhmpZqU9VZQ3htbvo5y0GCGJdhKOf8

22 de gener 2021

Consells per a famílies amb adolescents

El confinament a la llar de tota la població com a mesura extraordinària per fer front a la pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 pot ser especialment difícil de tolerar en l’adolescència.

Factors com ara la impossibilitat de no quedar amb els amics i/o la parella, en una etapa on aquestes relacions són tan essencials, la intensificació de les relacions amb els pares i familiars, o la dificultat de trobar espais per aïllar-se i tenir intimitat, en funció de les característiques de l’habitatge, poden convertir el confinament en un experiència desagradable.

Si teniu adolescents a casa, els consells següents us poden ajudar a gestionar millor les relacions familiars durant el confinament:


Respecteu el seu espai privat

Sovint, l’aïllament en un espai privat pot ser positiu per als adolescents: pot ser una manera de descansar i d’ordenar les experiències que estanvivint. Respecteu que facin de la seva habitació el seu refugi personal, i no entreu en discussions per l'ordre o la manera en què la tenen en aquests moments.

Animeu-los a mantenir el contacte amb els seus amics i parella

En aquestes edats, encara que les relacions amb els pares són importantíssimes, es posen en joc aspectes de la seva identitat que fa que sovint visquin les relacions d’amistat i de parella com les més significatives. Totes les possibilitats que els recursos telemàtics, internet, xats, mòbils els ofereixen poden ser les úniques possibilitats de mantenir-les encara que a distància. Serà important respectar, fins i tot promoure, aquestes necessitats de contacte i flexibilitzar possibles horaris i normatives prèvies al confinament amb l’expectativa de recuperar-les una vegada es normalitzi la situació.

Ajudeu-los a adquirir unes rutines diàries

Atès que en l’adolescència coexisteixen aspectes de funcionament tant infantils com propis de l’etapa adulta, en alguns casos el confinament pot desencadenar una resposta amb característiques infantils: mostrar-se més passius a casa. És important ser flexibles i deixar-los temps per tal que puguin anar trobant altres formes d’organitzar-se, alhora que ajudar-los amb un ritme tolerable a anar assolint unes pautes diàries, com ara l’hora de llevar-se i d’anar a dormir.

Consciencieu-los del risc que suposa la transmissió de la infecció

Durant l’adolescència, la manca de percepció del risc és molt normal. Els joves poden sentir-se forts i sans i, fins i tot, invencibles. Els pot ser difícil, per exemple, comprendre que encara que no es tinguin símptomes es pot transmetre la malaltia. Caldrà, per tant, adoptar una actitud pedagògica i ensenyar-los a tenir cura d’ells mateixos i dels altres.

Negocieu i establiu límits

Estimular la capacitat per negociar i arribar a pactes quan la persona ja té capacitats per fer-ho, com durant l’adolescència, sempre és molt necessari. Escoltar i tenir en compte l’altre és un model de relació que pot oferir l’adult i que el jove acollirà molt bé, alhora que aprendrà a desenvolupar-lo. Des d’aquest diàleg és indispensable arribar a acords per definir conductes intolerables (“línies vermelles”) per a tota la família, però davants les quals serà millor una actitud relativament flexible.

Ajudeu-los a trobar activitats que els estimulin

Els joves poden tenir moltes dificultats per tolerar l’avorriment, encara més quan les activitats que habitualment realitzen per evitar-ho estan limitades pel confinament. Alhora, no sempre tenen clar quines són les seves capacitats, els seus recursos, els seus interessos. Ajudar-los a trobar activitats que estimulin la seva motivació pot ser un bon acompanyament que faciliti la relació. Proposeu-los que intervinguin en alguna tasca concreta de la rutina de la llar: si té a veure amb poder sortir i anar a comprar, llençar les escombraries o passejar el gos, millor. Si s'acosten a la cuina, permeteu-los que facin o contribueixin a fer el menjar que més els agrada, per exemple. Estigueu molt atents i acolliu i estimuleu qualsevol iniciativa de col·laboració.

Cerqueu vies d’escapament, tant per a ells com per a vosaltres

Si el vostre domicili compta amb un espai com terrassa, balcó, pati interior o similar, utilitzeu-lo en els moments de tensió per evitar conflictes en la relació; si no surt l'adolescent, pot ser un altre membre de la família qui el necessiti per aclarir-se o regular el malestar. Si no hi ha un lloc físic, cerqueu la manera de poder sortir, com ara escoltar música si pot ser amb auriculars, fer activitat física, dutxar-se o qualsevol altra activitat que ajudi a esbargir-se.

I davant la pèrdua d'un familiar...

Procureu que sigui la persona amb més vincle (els pares sempre que sigui possible), la qui comuniqui la mort a l'adolescent. Cal que ho faci al més aviat possible i de manera presencial, en un lloc íntim i segur, on pugui expressar lliurement el que senti. Convé dir-ho de manera clara i concisa, donant espai per respondre les preguntes que tingui.

Oferiu algun exemple de com nosaltres hem elaborat un dol anterior o com ells ho van fer en un altre moment (amb algun ésser estimat, animal de companyia, etc.). Procureu estar disponibles i respectar, alhora, el seu espai.

Recordeu:
  • Tots els adolescents tenen dret a rebre la informació que sigui ajustada a la situació real, tenint en compte el moment de desenvolupament en què es troben.
  • No hi ha una forma única i universal d’expressió del malestar. Tots tenim la nostra i totes són vàlides.
  • No parlar sobre un fet dolorós, no vol dir que no existeix. Si evitem parlar-ne no ajudem els adolescents a comprendre el que ha passat i, a més, limitem la seva expressió emocional i evitem que puguin activar recursos personals que els seran útils al llarg de la vida.
https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/ciutadania/gestio-de-les-emocions/consells-per-als-adolescents/

El tancament d’extraescolars pot provocar ansietat en els infants i menys motivació per anar a l’escola.

Diversos experts reclamen el retorn de les activitats i alerten de l’increment de les desigualtats i del risc que estiguin tancats a casa   ...