Avui parlem de l’efecte Pigmalió...

Fent la recerca a la xarxa, parlem de l’efecte Pigmalió quan les expectatives de qualsevol persona poden arribar a influir en el rendiment d’una altra

És a dir, podem establir una relació directa entre les expectatives que posa algú sobre l’altre i el seu rendiment.

I és que el nom prové de la mitologia grega. Pigmalió era un artista que va crear una escultura i la va anomenar Galatea. Entusiasmat per l’obra se’n va enamorar comportant-se com si fos una dona real. La deessa Afrodita, en veure aquesta passió va transformar aquella escultura en una dona de veritat. Per tant Pigmalió estava tan convençut que la seva escultura estava viva, que ho va acabar estant realment.

Podríem definir l’Efecte Pigmalió o la profecia auto-complerta, com una predicció falsa d’allò que transforma el comportament i l’actitud d’algú d’una manera inconscient. El fet provoca que una predicció es converteixi en realitat simplement comunicant amb els nostres gestos, actituds i missatges implícits quan parlem. Així doncs, la influència que poden exercir les creences dels altres sobre el rendiment, conducta, autoimatge, capacitats, són diferents, tenint un efecte important tant a nivell social com personal.

L’any 1966 dos científics R. Rosenthal i L. Jacobson van fer un experiment en un centre educatiu, van repartir uns tests entre infants de primària, a l’inici de curs. Abans però van advertir als mestres d’aquests alumnes que els resultats servirien per predir quins estudiants tindrien un gran creixement de la intel·ligència.

Quan va finalitzar la prova cada professor va rebre una llistat amb els alumnes de la seva classe que havien tingut més puntuació, per tant sabien quins alumnes desenvoluparien un millor creixement del quocient intel·lectual.

Va ser a final de curs, que els investigadors van tornar a l’escola i van passar el mateix test als infants. Es va poder calcular individualment la diferència entre el quocient intel·lectual a l’inici del curs i al final del mateix.

Van poder observar amb el resultat que aquells alumnes que s’havia predit que tindrien un creixement més alt de la intel·ligència, efectivament, el van tenir. Tot i que el llistat dels millors que havia rebut cada mestre havia estat manipulat, no eren els que havien puntuat més alt al test, sinó alumnes seleccionats a l’atzar.

L’Efecte Pigmalió està íntimament relacionat amb la profecia auto-complerta, aquesta teoria es basa en que quan tenim una creença sobre algú, aquesta acaba complint-se. En tenir una expectativa sobre una persona, intentem comportar-nos d’acord a aquesta expectativa i això acaba provocant que es compleixi.

Els educadors i educadores socials sabem que l'autoestima és un dels factors més determinants de l'educació emocional, cal doncs cultivar-la des de ben petits. Cal començar des de casa, on es troben les figures referents més importants pels infants i a l'escola, on mestres, professorat i monitors tenen també un gran paper.

Si hom constantment afirma que ets un desastre, que no passaràs un examen per molt que t’esforcis i que no tens capacitats per a fer-ho és molt probable que no superis la prova o que el teu rendiment sigui inferior al que aconseguiries si per contra et donessis confiança. Està comprovat que al final t’acabes creient que no podràs realitzar-ho, que no te’n sortiràs i que per tant, segur que ho faràs malament.

Cal tenir present que les expectatives que dipositem les persones adultes poden condicionar les aptituds dels infants. L’efecte Pigmalió, esdevé un fenomen molt estudiat en psicologia que explica com les creences d'una persona influeixen en el rendiment d'una altra.

L’efecte Pigmalió és també una tècnica de motivació molt poderosa i que les persones responsables i que tenen influència sobre altres persones utilitzen amb molta facilitat.

L’efecte Pigmalió o la profecia Autocomplida, en psicologia i pedagogia, suposa, quelcom important de conèixer i practicar per a qualsevol persona, però especialment per a totes aquelles que han de gestionar recursos humans.

L'efecte Pigmalió l’usà el psicòleg social Robert Rosenthal arran d'uns experiments realitzats en 1965 per referir-se al fenomen mitjançant el qual, les expectatives i creences d'una persona influeixen en el rendiment d'una altra. Segons aquest psicòleg perquè es pugui complir calen tres aspectes: el primer és creure en un fet, el segon tenir l'expectativa que es complirà i en darrer terme acompanyar-lo amb missatges que reforcin dita expectativa.

Podem llegir també en psicologia com l’efecte Pigmalió en un curiós exercici de profecia autorealitzada, dut a terme per Robert Rosenthal (1933) i Leonore Jacobson, primer amb investigadors de la conducta dels ratolins i després amb professors de la Oak School, de Califòrnia i publicat l’any 1968 amb el títol de ‘Pigmalió a l’aula’.

Es tractava de mostrar que una bona opinió emesa prèviament sobre un grup o sobre un individu era la responsable de millorar el seu rendiment. L’efecte Pigmalió afirma que esperar un fet facilita el seu acompliment. Diversos estudis demostren com les expectatives de professors i família poden millorar o empitjorar el rendiment escolar, la confiança en un mateix i el benestar emocional. Però és també l’entorn familiar i l’escolar el que ha de donar als infants i joves una imatge sòlida, positiva i realista d’ells mateixos per poder consolidar una identitat, gaudint d’un bon autoconcepte i salut emocional per projectar el seu futur amb èxit.

“El que pensem que ens passarà, inconscientment farem el possible per adaptar la realitat a la nostra idea, i fer que es compleixi. I no té a veure només amb el que desitgem que ens passi, sinó amb les nostres creences més profundes, és a dir, també amb els nostres temors, pors, certeses, etc. Les profecies autocomplertes, llavors, són una arma de doble tall i poden actuar tant per bé com per mal: la nostra actitud i creences ajuden a determinar com ens aniran les coses.

La profecia autocomplerta és com un parany que ens fem a nosaltres mateixos. Per exemple, quan tenim por a exposar-nos a una situació, podria donar-se que ens enfrontem a ella amb una actitud tan defensiva, fins i tot adoptant una comunicació no verbal que faci distanciar-se dels altres, que, efectivament la situació acabarà sent decebedora però no per les raons que un té al cap com certeses, sinó perquè inconscientment, un ha contribuït a que això sigui així.

Finalment, el missatge que obtenim d’aquesta experiència, és que, en efecte, va succeir tot com havíem previst, i aquesta conducta es reforça, i ens afecta creient-nos-ho cada vegada més”. Text de Gemma Rosa, psicòloga.

Joan Rodríguez i Serra és educador social