Calidoscopi d'Educació Social

Jutjats. Eix Consultant un bon nombre de documentació he pogut definir les dues parts importants del que suposa una imputació, la versemblança suficient de l’acusació i el dret a mentir de l’acusat Això suposa que si l’acusat és un ciutadà o ciutadana normal i corrent podem escoltar que és innocent, que tot és un malentès i, defensant-se amb tot el que està al seu abast, inclosa la mentida, esperar sortir-ne bé. La meva pregunta és per què una persona que es dedica a la política no pot fer el mateix? La resposta més coincident és que algú que es dedica a la política té una doble naturalesa. La persona “normal” i la que mentre segueixi essent polític o política i se li mantingui la imputació, ell o ella no serà igual a aquelles altres persones que no han estat imputades judicialment. Per això no és així, hi ha una gran diferència qualitativa, la sospita, si ha estat imputat per un jutge que creu que hi ha versemblança suficient per convertir-lo en imputat o imputada. I és que qui es ded...

Ciutat de la Justícia. ACN Aquest terme afecta també a jutges i jutgesses, corporacions de mitjans de comunicació, a periodistes i a líders d'opinió, policies, ambaixades i agents d'intel·ligència (locals i estrangers) Avui intentaré fer una aproximació al concepte de Lawfare, aquest és un tema que ha aparegut recentment en l'àmbit acadèmic i dels mitjans de comunicació. De fet aquest terme va aparèixer per primera vegada a mitjans dels anys 70, i es defineix com la barreja entre les paraules angleses law (llei) i warfare (àmbit de guerra). Posteriorment es va traduir al castellà com a guerra jurídica. Aquest terme ha començat a emprar-se al començament del segle XXI, quan es vol denunciar l'intent de desgast d’un govern o dels seus opositors a través dels tribunals i les lleis. El lawfare esdevé una guerra política per la via judicial mediàtica, amb interessos econòmics, polítics i geopolítics amagats a l'opinió pública. Aquest terme afecta també a jutges i jutgess...

El TSJA ha condenado a Servicios Sociales por certificar falsos abusos de un padre divorciado a su hijo que pasó más de 3 años en prisión preventiva. La reciente condena al equipo psicosocial que certificó los falsos abusos sexuales de un padre divorciado a su propio hijo esconde una " terrorífica " realidad que va más allá de Andalucía. Así lo denuncia en declaraciones a Libertad Digital el psicólogo forense Julio Bronchal: " Desgraciadamente, esto no es una anécdota. Esta es la manera en que se ha venido trabajando en muchos lugares de España, donde prevalece la llamada perspectiva de género". Junto a José Manuel Aguilar y el prestigioso psiquiatra José Miguel Gaona, Bronchal actuó como perito de parte en el caso de Teodoro L.R., un caso en el que se logró destapar el escándalo protagonizado por la Asociación Andaluza para la Defensa de la Infancia y la Prevención del Maltrato (ADIMA) que, tal y como ha quedado acreditado por el Tribunal Superior de Justicia de A...

Eix La moral està en els ulls del que mira. I la nostra mirada està condicionada per les nostres creences, coneixements, expectatives, experiència, etc... Ens trobem en la necessitat de parlar d’observació, per això ho plantegem com un examen atent d'una cosa o d'un fenomen, generalment per treure'n algunes conclusions. Sabut és que mirar és un acte voluntari, també hi ha qui considera la visió com un acte retinal i la mirada com una noció cultural. El que molts estarem d’acord és que mirar és més que veure-hi, parlem de veure-hi com una capacitat física de formar una imatge a la retina a partir de la llum que reflecteixen els objectes. Mirar és també, veure amb atenció i interès, però estareu d’acord amb mi que no totes les persones percebem, interpretem, de la mateixa manera el que mirem, davant d’un mateix estímul visual. Cal dir però que únicament veiem allò que mirem i mirem allò que volem, allò que ens mostren o allò que se’ns permet mirar. La nostra visió està en con...