10 consells imprescindibles per a triar estudis

Els vostres fills han de decidir quins estudis volen fer? Tot i que alguns estudiants ja tenen clar de petits què volen fer, la majoria d’alumnes d’ESO i batxillerat, sobretot els que tenen entre setze i divuit anys, necessita ajuda per a identificar la formació més adequada per a la seva vida professional futura.

En aquest sentit, el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, Antoni Badia, recomana seguir una guia d’orientació que consisteix en 10 consells que van des dels seus interessos fins a l’estil de vida que s’imaginen de més grans.

1. Detectar els camps de coneixement que interessen més. Quan els joves pensen quins estudis volen seguir sovint acostumen a fer-ho, en primer lloc, segons l’àrea de coneixement que els agrada més al centre educatiu. Per a pensar-ho bé, s’ha de saber la correspondència temàtica entre àrees curriculars, modalitats i itineraris i els estudis que es vulguin seguir tant de cicles formatius com d’estudis universitaris. «El primer criteri de l’estudiant ha de ser triar el camp de coneixement que li agrada més, però els camps de coneixement que ha de tenir com a referents són els estudis futurs que ha de cursar, que són més variats i específics que no pas les àrees curriculars», apunta Badia.

2. Identificar els camps professionals (actuals i futurs). Tanmateix, aquest expert recomana anar més enllà i convida els adolescents a projectar en quin camp professional els agradaria treballar. «Per això és important que s’informin bé de totes les professions que hi ha i que no es quedin amb les que només coneixen per familiars, amics o que han vist en pel·lícules o sèries de televisió», adverteix el professor. Identificar les professions comporta pensar en la utilitat real dels estudis que es volen cursar un cop s’hagin acabat, en el futur.

3. Avaluar les competències pròpies de l’alumne. Aquest professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació explica que, en un moment determinat, tothom té unes competències més desenvolupades que altres, i que és necessari identificar-les per a seguir una formació que permeti desenvolupar-les encara més. «L’adolescent ha de ser conscient tant de les seves capacitats per a adquirir, analitzar o aplicar diferents tipus de coneixement com de les seves habilitats en la dimensió social, com ara la comunicació o les relacions personals», recomana.

4. Considerar la disponibilitat del temps. Badia apunta que hi ha una nova generació d’estudiants que tenen unes demandes i expectatives vitals diferents. «Hi ha adolescents que volen ser protagonistes del seu temps i que valoren models docents que els permetin tenir un grau més elevat d’autonomia», assenyala el professor. Per aquest motiu, «els estudis virtuals generen cada vegada més interès en aquests joves, perquè es poden gestionar d’una manera més flexible el temps i dedicar-lo a altres facetes de la vida igualment importants per al seu creixement vital i professional», explica.

5. Imaginar-se quin estil de vida futur es vol seguir. Treballar és l’activitat que consumeix més temps de la vida d’una persona. «Fer aquest exercici els ajuda a detectar la seva identitat professional futura i optar per uns estudis que s’adaptin a les seves preferències i necessitats», apunta aquest professor. «Hi ha joves que s’estimen més treballar en un despatx i seguir una rutina diària, altres que s’imaginen emprenent projectes i altres que es veuen viatjant pel món», afegeix.

6. I, encara anant més enllà, projectar no solament què vol ser sinó qui vol ser. «En un món on la identitat personal s’estructura cada cop més entorn del consum, encara hi ha persones que pensem que la professió que un exerceix continua essent important per a fonamentar la identitat personal de cadascú. El que jo faig cada dia i reiteradament acaba influint en qui sóc», explica Badia.

7. Pensar que gairebé cap decisió sobre els estudis no és irreversible. Vivim en la societat de l’aprenentatge continu al llarg de la vida. «No passa res si es deixa d’estudiar durant un període. La societat té molts mecanismes perquè la persona aconsegueixi anar aprenent al llarg de la vida», remarca aquest professor. De fet, «el col·lectiu de persones que estan en un procés continu d’aprenentatge (per a aprendre idiomes, per a actualitzar-se laboralment o per a ampliar estudis, entre altres finalitats) no para de créixer».

8. No prendre la decisió de triar estudis ni aïllat ni en solitari. En aquest camí que l’estudiant emprèn per a triar els estudis, Badia explica que es pot afavorir la participació de persones pròximes a l’adolescent, com la família, els amics, el tutor del centre educatiu, entre altres; i també de persones amb professions allunyades del que l’estudiant viu cada dia. «Un coneixement ampli del món professional per part de l’estudiant influirà en el fet que la tria sigui més madura», assegura.

9. Prendre una decisió personal. Ara bé, ha de decidir l’estudiant i s’ha d’evitar qualsevol mena d’imposició. S’ha d’assegurar que l’estudiant es responsabilitza de la decisió i es compromet a treballar per a aconseguir l’èxit de la tria que fa. «La decisió última l’ha de poder prendre l’estudiant», comenta Badia.

10. Anar a la recerca de la felicitat. I, finalment, cal no oblidar que el que compta és la persona, per sobre de la seva professió. I, per aquesta raó, «s’ha de tenir clar que la tria d’estudis i de professió sempre ha de tenir un caràcter instrumental i ha d’estar supeditada a aconseguir ser feliç; sempre que es pugui», conclou aquest expert.

http://criatures.ara.cat/blog/2015/03/31/10-consells-imprescindibles-per-a-triar-estudis/