El diàleg socràtic entra a la presó de Lledoners per Auri Garcia Morera

Estudiants de dret i reclusos conversen sobre temes com la felicitat

L’Andrés i l’Andrea són alguns dels protagonistes 
del documental Filosofia a la presó,  a TV3. Pere Tordera

“Jo sempre havia pensat que un pres havia comès un delicte i que darrere hi havia una víctima que estava patint moltíssim. Això és cert, ho segueixo pensant, però després d’aquesta experiència m’he adonat que les coses no són blanques o negres, i que es tracta de persones que han pogut prendre decisions però que han tingut unes condicions que els han empès a actuar de certes maneres”. Així resumeix Andrea Camps,estudiant de dret d’Esade, la seva participació en un programa d’aquesta universitat que ha portat el diàleg socràtic a la presó de Lledoners, a la comarca del Bages.

“Aquesta presó és una mica diferent. Si tu voluntàriament vols fer un canvi, et dóna l’oportunitat de fer-lo. És un tractament que antigament no exitia a les presons. A mi aquest programa m’ha ajudat en el procés de fer aquest canvi, perquè he pogut ajudar-los a ells a veure les coses d’una altra manera”, explica Andrés Pérez, reclús d’aquest centre penitenciari. Considera, igual que altres interns, que les circumstàncies vitals de cadascú influeixen en el seus actes, però també reconeix que “sempre tens alternatives” i que “de vegades t’equivoques”.

Aportar parts de la veritat

“El filòsof nord-americà Michael Sandel critica que la societat no ens dóna l’oportunitat de seure amb un col·lectiu diferent de nosaltres i conèixer la seva experiència, i que això fa que cadascú de nosaltres anem reduint la nostra imatge del món”, explica Sira Abenoza, filòsofa i professora responsable de l’assignatura. “Tenim el vici de debatre com a exercici competitiu amb l’objectiu de tenir raó, i amb aquest curs de diàleg socràtic el que fem és entendre que la qüestió no és guanyar sinó aportar aquella part de la veritat que té cadascú a partir de la seva experiència”, explica.

Els estudiants de dret solen fer visites puntuals a centres penitenciaris o defensar casos de reclusos en assignatures pràctiques, però aquest programa ha volgut anar més enllà. Estudiants i presos s’han reunit dues hores cada divendres a la tarda, durant un total de tres mesos, per parlar d’igual a igual sobre temes com la felicitat o el sentit de la vida. Unes converses en què també han acabat parlant sobre les seves vides, els seus delictes i la seva reinserció a la societat. “Aquest tipus d’experiència és totalment innovadora. Fins on sabem, no hi ha precedents”, destaca Abenoza.

L’experiència s’ha recollit en el documental Filosofia a la presó. Diàleg contra prejudicis, produït per Mediapro amb el suport de l’Obra Social La Caixa, que s’estrena aquesta nit alSense ficció de TV3. El treball arrenca amb el testimoni de l’Andrea, que explica que de petita ja volia ser advocada perquè volia dir “Protesto, senyoria” com a les pel·lícules, i el d’un altre intern de la presó de Lledoners que recorda una infantesa bastant diferent. L’addicció a l’alcohol del seu pare va provocar que marxés de casa i comencés a robar cotxes quan tenia 12 anys.

Les càmeres acompanyen els estudiants a la presó i capturen els recels inicials d’uns i altres, els vincles que es creen entre ells, i també alguns moments de tensió. Gilbert Arroyo i Marc Parramon, directors del documental, asseguren que els interns “de seguida es van obrir”, mentre que a alguns dels estudiants “els va costar més sortir del que és políticament correcte i trencar el gel”. Membres de l’equip de rodatge asseguren que els reclusos no només s’oblidaven de les càmeres sinó que, durant aquella estona, es comportaven amb tanta naturalitat que semblava que estiguessin en llibertat.

La reinserció, cosa de tots

Estudiants i reclusos es mostren crítics amb el sistema penitenciari perquè consideren que hauria d’afavorir més la reinserció dels presos. El centre de Lledoners és precisament el primer a aplicar un model diferent del convencional, que avança en aquest sentit. Domingo Estepa, director de la presó, veuria positiu que s’estengués a altres centres, però també recorda que la reinserció és cosa de tots i que les iniciatives per acabar amb els prejudicis, com el diàleg entre estudiants i presos, són claus: “El mandat rehabilitador no pot quedar-se exclusivament en les institucions. Comença en els interns i acaba a la societat, on tots plegats som interpel·lats”.

http://www.ara.cat/societat/dialeg-socratic-entra-preso-Lledoners_0_1465053528.html