Educar en valors

Educar, transmetre valors als nostres fills i filles, és un de les nostres grans responsabilitats com a pares i mares. En això, segurament tots estarem d'acord. I també estarem d'acord en què aquesta és una de les tasques més difícils que ens toca fer i un repte que ens posa a prova cada dia. S'eduquen, els valors' Quins valors hem d'educar' Com ho hem de fer' En parlem una mica'

Si preguntem als pares i les mares quina és la tasca que consideren més important respecte de l'educació dels seus fills i filles, molts ens diran, d'una manera o altra, que és la de transmetre valors.

La nostra gran preocupació és, sovint, com aconseguir que el nostre fill sigui responsable, sigui respectuós, s'esforci, es comuniqui correctament i, a més, tingui una conducta solidària amb els altres. Ens preocupa que sàpiga dialogar, que faci cas quan toca, que escolti l'opinió dels altres i sàpiga aportar la seva; que no arregli els problemes barallant-se, que tingui curiositat i interès per aprendre. Volem que es porti bé amb els seus amics, que sigui puntual, que tingui les seves idees i que se'n surti dels problemes. Volem que sigui una persona 'amb valors' i això ho convertim en el nostre gran repte com a pares i mares.

A FAPAES creiem que, efectivament, aquesta és una de les nostres responsabilitats fonamentals. Però molts de nosaltres, dels que cada dia exercim la difícil professió de pares i mares, necessitem eines per educar en valors. Tal com deia un conegut humorista argentí, "la professió de pare és l'única que cal exercir sense que haguem tingut la possibilitat d'obtenir-ne el títol". I això, en l'educació dels valors, es veu ben clar.

Es poden educar els valors'

I tant, que es poden educar! De fet, ho fem, sense adonar-nos-en, cada dia.

De vegades tenim la sensació que, per més esforços que hi posem, per més il·lusió que tinguem, la manera de ser, pensar i fer (els valors) del nostre fill seran els que hagin de ser. Ens passa, sobretot, quan notem que no aconseguim allò que voldríem, quan, malgrat el nostre esforç, no obtenim el comportament que desitjaríem. Quantes vegades hem sentit allò de: "És que ho he intentat tot i no me'n surto" o "Crec que tinc un fill difícil" o bé "No hi ha manera; que faci el que vulgui!".

És una sensació de fracàs del tot raonable. L'hem tinguda, d'una manera o altra, tots els pares i mares. Forma part de la nostra tasca d'educar. Perquè no hi ha res més difícil, i tanmateix més important, que educar valors!

No és una tasca senzilla. No és una tasca ràpida. No és una tasca per la qual tinguem una solució màgica.

Algunes coses importants:

La millor manera d'educar els valors és baixar a la pràctica. Dit d'una altra manera: aprofitar allò que el nostre fill (o altres persones) fa, pensa o diu. Posem-ne un parell d'exemples:

1."Si volem educar el valor de la responsabilitat del nostre fill, potser no cal que li expliquem tantes vegades que ha de ser responsable. Potser serà més útil demanar-li, quan surt, que torni a una hora concreta, explicar-li el motiu i, si torna a l'hora desitjada, valorar-li positivament".

2."Si volem educar el valor de l'esforç del nostre fill, potser tampoc no serà massa eficaç parlar-li, una vegada i una altra, de la importància d'esforçar-se, del fruit que en traurà el dia de demà i de com la societat dóna importància a l'esforç. Potser serà més interessant aprofitar situacions que, per a ell, suposin un esforç (deures, ajudar a casa...) acompanyar-lo les primeres vegades i, després, valorar-li el comportament per aconseguir que el repeteixi".

Tinguem sempre en compte que el més important són els comportaments del nostre fill. Sabrem si estem treballant bé els valors quan observem la seva conducta i comprovem que, efectivament, es comporta d'acord amb aquests valors.

Un exemple senzill i ràpid per il·lustrar-ho: no s'hi val a dir, amb la boca gran, que som respectuosos, que som educats, que som tolerants, si després, davant d'un partit de futbol, només sabem protestar, insultar i menysprear l'equip contrari!

Sovint el nostre exemple té una força que no ens pensem. Tinguem en compte que educar un valor, una manera de ser, no és el mateix que explicar els rius de Catalunya (això seria un concepte) o ensenyar a jugar a futbol (això seria un procediment). En el cas dels valors, l'exemple dels pares pot provocar molt d'impacte, sobretot si es compleixen dues condicions:

1.Si aconseguim que el nostre exemple sigui constant i coherent. Si volem, posem per cas, treballar amb el nostre fill el valor del respecte a les persones immigrants, no podem donar-li bons exemples uns dies sí i els altres no. Si el nostre fill viu cada dia, a casa, el respecte a tothom, probablement repetirà aquesta conducta i la convertirà en un valor per ell mateix.

2.Si l'acompanyem de comunicació. Tota educació demana paraules, demana explicacions i, si es tracta de l'educació dels valors, en la qual hi juguen un paper tan importants les emocions, encara més. Donem exemple als nostres fills i, a més, expliquem-los el perquè d'allò que fem i què esperem d'ells. Però no oblidem de donar-ne exemple nosaltres!

Fem servir el reforç per aconseguir que les conductes positives es repeteixin. Tots nosaltres, tan se val l'edat que tinguem, necessitem que els altres ens valorin allò que fem, quan creiem que ho hem fet bé. Necessitem, fins i tot, que ens felicitin, si allò que hem dit o fet s'ho mereix. És del tot humà.

Els nostres fills, també. Potser més, perquè a les seves edats, l'aprovació i la valoració tenen, encara, un pes molt i molt gran. Si es comporten de la manera que desitgem, doncs, reforcem-los! Fem-los saber, de la manera que vulguem, que estem contents d'allò que ha dit o fet. Pot servir una sola paraula, o una abraçada, o senzillament un gest; el que és important és que trobin reforç. Si el troben, repetiran la conducta i la faran seva: la convertiran en un valor.

De vegades només reforcem de manera negativa: fem saber als nostres fills que no estem contents amb allò que han fet. Està bé fer-ho, però no oblidem fer-ho també quan la conducta és positiva.

Els climes d'estimació a les famílies

Tots sabem que educar és, per damunt de tot, quelcom que afecta les emocions. Educar vol dir ajudar a créixer, acompanyar en el meravellós (i difícil) camí envers la maduresa. I tots sabem també que aprendre no és fàcil, comporta problemes i, de vegades, no s'aconsegueix.

I si educar conceptes, o procediments, ja és difícil, educar valors ho és encara molt més. Aquí, en el terreny dels valors, és més important que mai que el nostre fill tingui bons referents i vulgui aprendre. Per això és del tot important crear entorns positius a casa, atmosferes en les quals el nostre fill s'hi senti bé, climes que el portin a voler aprendre dels pares. Per fer-ho, tinguem en compte el següent:

Comuniquem-nos constantment amb el nostre fill: escoltem les coses que ens vol explicar, donem importància als seus problemes (si per ell en tenen), expliquem el motiu de les coses que l'obliguem a fer, reconeguem els nostres errors, expliquem-li les nostres opinions, compartim estones.

Si, conservant la nostra condició de pares i mares (que mai no hem de perdre) som capaços de construir un bon clima familiar, podrem educar valors amb molt més encert. Haurem aconseguit ser millors referents per al nostre fill.

Tot això no vol dir, però, que l'educació dels valors no comporti, en sí mateixa, dificultats importants. A vegades, malgrat fem les coses bé, no acabem d'aconseguir els resultats que esperàvem.

http://www.laxarxa.cat/societat/actualitat/educacio/noticia/educar-en-valors-i