Avui vull parlar-vos sobre la mediació

Mediació. Eix

La mediació és una fórmula de resolució de conflictes alternativa, és extrajudicial i es pot realitzar a banda dels mitjans “institucionals” de resolució de disputes

L’objectiu de la mediació és treballar amb l'altre i no contra l'altre, cercant una solució del conflicte pacífica i igual per ambdues parts, basada en fórmules d'acceptació, d'aprenentatge i de respecte mutu.

La mediació sempre ha de ser un procés voluntari, flexible i participatiu, amb l’objectiu de cercar les solucions i satisfer les necessitats de les dues parts, amb l’ajuda d’una tercera persona imparcial, que és el mediador, amb voluntat d’arribar a un acord satisfactori.

Cal tenir en consideració que la mediació ha de ser un procés confidencial, amb la voluntat de les parts per resoldre el conflicte que els enfronta en la recerca d’una possible solució i que els condueixi a un acostament.

Si parlem dels avantatges de la mediació he de dir que és un procés ràpid i efectiu de recerca d’acords i a més cal complir-los, ajudant a millorar les relacions i evitant magnificar els conflictes. Podem afirmar que la mediació millora la convivència i contribueix a la creació d'una cultura de pau i diàleg.

També la mediació es caracteritza per la seva voluntarietat i flexibilitat on els mediadors/es esdevenen figures imparcials i neutrals i on les parts són les que decideixen un acord i una millor solució per a la seva situació.

Sabem que per mitjà de la mediació es poden resoldre conflictes d'àmbit comunitari, com els conflictes veïnals en relació a la utilització d'espais i mobiliari compartit, o per exemple, els conflictes sorgits per la tinença d’animals domèstics. També pels conflictes de convivència, alhora que milloren les normes de convivència entre el veïns i veïnes, els conflictes que sorgeixen com amb motiu de la construcció i les obres. També trobem conflicte en els enfrontaments entre el veïnat sorgits per sorolls, com la música, les festes, la televisió, etc.

De vegades les queixes són per olors o fums, els conflictes derivats per les festes populars com la Festa Major, les revetlles, etc. En alguns conflictes que apareixen derivats de la integració i de les diferències ètniques i culturals.

La trobem també en la gestió dels conflictes en l’àmbit familiar, com els conflictes intrafamiliars derivats de la convivència, dels conflictes per herències, dels conflictes sorgits pel trencament d’una parella i la realització i/o modificació de convenis reguladors, etc. En alguns casos pels conflictes intergeneracionals, entre pares/mares - fills/filles - avis... I també en els conflictes en relació a l’atenció a persones dependents i qualsevol desacord, que pugui ser resolt mitjançant la via del diàleg.

Cal dir que tot procés de mediació es fonamenta en el respecte i l’escolta de les parts. Hem de tenir en consideració que les dues parts són “iguals”, cal que s’escoltin i que no s’interrompin. Sempre cal tenir en consideració que les parts es tractin amb respecte (no s’han de permetre insults, crits ni agressions ni desqualificacions de cap mena), procurar que sempre parlin d’un en un i que es dirigeixin als professionals de la mediació, no l’un a l’altre.

Procurar que en tot el procediment, prevalgui la comunicació i el diàleg, les parts tenen la llibertat de dir, han d’estar disposades a aconseguir una possible solució, sempre i quan les seves postures respectives siguin capaces de cedir o donar. En mediació les parts són les gestores del seu propi conflicte i acorden amb l’ajuda del/la professional, la solució del problema.

Hi ha diversos àmbits de mediació, que poden ser la mediació empresarial, la mediació laboral, la mediació en l’àmbit del consum, la mediació ciutadana i comunitària.

També la mediació en l’àmbit familiar, la mediació escolar, la mediació en l’àmbit de la salut i la mediació penal.

Hem de tenir present que es poden resoldre a través de la mediació tot tipus de conflictes, com ara familiars, mercantils, civils, veïnals, educatius, administratius, on les parts han de tenir llibertat per a arribar i aconseguir acords.

Hi ha uns criteris d’excepcionalitat que afecten directament a aquelles matèries que no són de lliure disposició per a les parts, també els temes amb violència o maltractament sobre la parella o exparella, fills o filles, qualsevol membre de la família o del grup de convivència.

La mediació també es pot dur a terme extrajudicialment, la condició és acudir-hi sense que s’hagi iniciat un procés judicial. La mediació esdevé una via alternativa al sistema judicial, ara cal pensar que el seu ús no limita el dret a acudir més endavant a la via judicial.

També la trobem intrajudicialment, quan és possible recórrer a la mediació acabant amb la via judicial ja iniciada. En aquests casos, les parts intentaran amb el recurs de la mediació, arribar a un acord satisfactori per a les dues parts abans que el jutge o jutgessa decideixi i dicti una sentència.

Podem exercir dos tipus de mediació, la primera usant el dret privat, quan hem de cercar solucions en conflictes convivencials (familiars, entre veïns, econòmics, patrimonials...). També trobem la justícia restaurativa quan ets part en un judici penal, com a víctima o com a imputat, i el jutjat demana una mediació perquè totes dues parts acordin una reparació adequada al dany.

Parlem doncs, dels principis de la mediació, que són la voluntarietat, on les persones implicades en el conflicte no solament són lliures d’acollir-se o no a la mediació, sinó també de desistir-ne en qualsevol moment del procés. Cal tenir en consideració que la persona mediadora també pot donar per acabada la mediació quan percebi que hi ha una manca de col·laboració en una de les parts participants o l’existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació amb els principis establerts prèviament.

Cal tenir sempre present la imparcialitat de la persona mediadora, que ha d’ajudar als participants a assolir l’acord més adient sense imposar cap solució, ni cap mesura concreta i sobretot no prendre-hi part en el litigi.

Sempre s’ha de tenir clara la confidencialitat, que obliga a la persona mediadora i als participants a no revelar a altres persones, alienes al procés de mediació, cap informació que sempre serà confidencial recollida en el transcurs del procés, exceptuant la dels casos previstos per la llei.

La mediació té un caràcter personalíssim, aquest implica que les persones que prenen part en el procés de mediació i la persona mediadora han d’assistir personalment a les reunions de mediació evitant els representants o intermediaris, és un compromís assumit per les parts.

“Una societat que advoca per la cultura de l’acord és una societat millor. Una organització sana no és la que nega el conflicte sinó la que l’afronta i resol. Per algú que no se sent responsable, no se sent en la necessitat de reparar el mal”, aquestes idees les vaig recollir en unes jornades sobre mediació i les vull compartir amb tots i totes vosaltres, pensem-hi!

Joan Rodríguez i Serra, és educador social.