Raül Romeva: “La immensa majoria dels que són a la presó no hi haurien de ser”.

L’exconseller d’Afers Exteriors acaba de publicar ‘A l’altra banda del mur’, on fa una proposta per repensar el nostre model de presons.

L'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha presentat el seu llibre 'A l'altra banda del mur' al ‘Versió RAC1’. // Guillem Estadella

Nelson Mandela deia que “ningú no coneix realment un país fins que no ha visitat les seves presons” i afegia que “no es pot jutjar una nació per com tracta els seus membres més distingits, sinó per com tracta els més humils”. L’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva recull aquesta frase a la introducció d’ A l’altra banda del mur , el llibre que acaba de publicar amb Ara Llibres. Romeva ha explicat al Versió RAC1, de Toni Clapés, la seva proposta per repensar el nostre model de presons.

Raül Romeva va escriure aquest llibre mentre estava a la presó però no parla de la seva vivència, malgrat que reconeix al Versió RAC1 que aquesta experiència “deixa seqüeles i gairebé 4 anys tancat marquen”. Parla de l’altra presó, “la que ja existia abans que hi entréssim nosaltres i que continuarà existint ara que n’hem sortit. D’aquella de la qual gairebé ningú no parla”. Diu l’exconseller que quan entres a un centre penitenciari t’adones realment del que significa perdre la llibertat:

Quan vius a la presó t’adones de les privacions i restriccions. Fins que no et tanquen la porta de ferro i saps que no la podràs obrir, no te n’adones

Toni Clapés i l'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, a l'estudi de RAC1 // Guillem Estadella

Penes desproporcionades

A l’estat espanyol només el 5,7% dels reclusos són a la presó per delictes de caràcter financer o econòmic. Gairebé el 20% de tots els interns paga condemna per delictes violents (assassinat, temptativa d’assassinat, violació, abusos sexuals o atracament amb lesions). Per terrorisme hi ha tancades 209 persones, el 0,4% del total. Tota la resta, és a dir, la immensa majoria, hi són per delictes menors com robatoris, furts o narcotràfic. Segons Romeva, aquests darrers casos no haurien de complir condemna en una presó perquè “estar 24 hores tancat és una desproporció, no només no és útil sinó que és contraproduent”:

La majoria dels que són a la presó no hi haurien de ser. La pena que estan pagant és totalment desmesurada

La presó només hauria de ser per a aquelles persones que són un risc per a la societat, per a la resta s’haurien d’establir mesures de compensació

L’exconseller d’Afers Exteriors aposta per un model de presons obertes com les que funcionen als països nòrdics. Segons relata en aquest assaig, “als països escandinaus algunes presons s’assemblen més a un col·legi major que no pas a un centre penitenciari, ja que amb prou feines acullen un centenar d’interns. És un model que funciona i així ho demostren les dades: “mentre que en el cas dels centres tancats o ordinaris la reincidència s’eleva al 38%, en el cas dels interns que han passat per presons obertes baixa fins al 20%”.

Raül Romeva denuncia la frivolitat amb què moltes jutges i fiscals envien gent a la presó. 

La síndrome d’Eròstrat de jutges i fiscals

Raül Romeva denuncia que a l’estat espanyol molts jutges i fiscals pateixen la síndrome d’Eròstrat, és a dir, que tenen “un desig patològic de popularitat. Se senten especials, escollits, i volen que se’ls reconegui. Creuen que les presons hi són per omplir-les, i que, com més plenes, millor”. Això provoca que “decideixin amb una certa gratuïtat qui va a la presó”:

Hi ha molta frivolitat a l’hora d’enviar algú a la presó. Tancar algú a la presó vol dir tancar completament el vincle que té amb el seu entorn

Romeva, que actualment és vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d’Esquerra Republicana, constata que a l’estat espanyol els jutges i els fiscals tenen una clara aversió a aprovar mesures alternatives a la presó, que consisteixen a fer serveis a la comunitat. Lamenta que aquests professionals de la judicatura mai no han trepitjat el pati d’un mòdul ni tenen intenció de fer-ho i diu que “la seva impunitat és pràcticament total. Ningú no els ha votat, ni hi ha mecanismes democràtics per rellevar-los dels càrrecs quan actuen de manera impròpia a la funció que exerceixen”:

A la judicatura i la Fiscalia hi ha un franquisme sociològic. Els informes del Consell d’Europa i d’Amnistia Internacional no fan cap efecte. Es consideren intocables

Aspectes desconeguts de la presó

A A l’altra banda del mur, Raül Romeva explica aspectes desconeguts de la presó, com ara la gran proporció d’interns que pateixen malalties mentals o que els centres penitenciaris són espais clarament masculinitzats i això perjudica les dones recluses:

Les presons són espais pensats per homes, dirigits per homes i en les quals les dones hi tenen sempre un paper secundari o directament marginal

També denuncia el masclisme i l’homofòbia que hi ha a dins de la presó, que fa molt difícil la vida a alguns homosexuals i transsexuals, i parla de l’estigma que et queda per a tota la vida, un cop has complert la teva condemna:

L’estigma de la presó no te’l treus. Tu pots ser pres o ex pres, però sempre seràs pres encara que treguis el prefix.

La relació amb els funcionaris

Raül Romeva també ha parlat al Versió RAC1 sobre la relació que s’estableix amb els funcionaris de presó. Diu que “hi ha de tot, però en funció del tarannà de cadascú saps com anirà el dia, depèn de qui hi hagi de guàrdia”. L’exconseller assegura que molts dels funcionaris fan la seva feina amb una gran vocació, però també hi ha casos en què actuen de manera arbitrària i això genera desconfiança per part dels interns.

Hi ha funcionaris molt estrictes amb el compliment de les normes i això genera respecte, perquè ho fan amb tothom. El que genera desconfiança és l’arbitrarietat.

L’exconseller explica que “la bondat i la maldat no depèn de portar o no uniforme”. Al seu llibre assegura que “a les presons hi ha violència, entre els interns i cap als funcionaris, però també per part dels funcionaris”. Un professional d’una presó catalana li va dir que “de maltractaments encara n’hi ha. En molts casos és molt difícil arribar a clarificar els fets i sancionar-los perquè els funcionaris s’encobreixen els uns als altres”.

La seva advocada penitenciària apunta directament als Departaments Especials de Règim Tancat (DERT), també coneguts com a mòduls d’aïllament. Uns espais que Romeva descriu com “un dels forats negres on es produeixen la majoria d’episodis violents”. De fet, dins del sistema penitenciari català, el nom de Brians s’associa sovint per part de molts interns que hi han estat a un dels llocs on, segons sembla, els funcionaris actuen amb més contundència. Per alguna raó l’anomenen Guantánamo.

https://www.rac1.cat/programes/versio/20220126/41110588815/raul-romeva-a-laltra-banda-del-mur-presons-jutges-fiscals-funcionaris-toni-clapes.html