Calidoscopi d'Educació Social

Unes de les habilitats d’un bon mediador o mediadora és la negociació, l’objectiu d’aquesta és sempre un acostament de dues parts, en un moment inicial oposades, vers una posició acceptada per ambdues parts. En tot procés les dues parts o més, poden mantenir interessos comuns i al mateix temps estar en conflicte, les parts es reuneixen amb l’objectiu clar de presentar i discutir propostes explícites destinades a arribar a un acord. Un acord és una decisió presa en comú per diverses persones. Aquest és un procés de resolució de conflictes per arribar a acords entre les parts. Esdevé una alternativa a l’enfrontament i a la imposició de les parts per a la resolució de conflictes, implica sempre tractar la situació de tensió amb el diàleg i la recerca de solucions acceptables per a tots i totes. Pot aparèixer la controvèrsia (una discussió llarga entre dues o més persones que mantenen punts de vista oposats) que esdevé també un instrument per a la negociació, és a dir, la diferència entre ...

Anorèxia. Eix Cal sobretot escoltar i demanar consulta a un professional mèdic, encara que la persona no pugui reconèixer que pateix un problema amb el menjar Es coneixen com a TCA els trastorns de la conducta alimentària. Aquestes són malalties mentals greus on apareix una conducta alterada en els hàbits alimentaris, provoca menjar de manera descontrolada o la falta d’ingesta de menjar. La població afectada són els adolescents i majoritàriament les joves. Podem parlar de factors biològics i de personalitat, els tipus més freqüents són l’Anorèxia i Bulímia Nerviosa, el Trastorn per Afartament i el Trastorn Evitatiu/Restrictiu de la Ingesta Alimentària. La majoria dels trastorns de l'alimentació provoquen una preocupació malaltissa sobre el pes, la figura corporal, el menjar, que es mostra en conductes alimentàries perilloses que afecten la nutrició adequada. Aquestes patologies arriben a diverses complicacions mèdiques i psicològiques que afecten el funcionament psicosocial de la p...

Mentides. Eix En els mitjans de comunicació podem llegir algunes notícies que parlen d’extorsió, un mot que fins fa poc temps associaciàvem a països poc desenvolupats on alguns malfactors trobaven en aquest delicte una nova font d’ingressos. L’accés a la informació i les xarxes socials han contribuït a mostrar les nostres vides i algunes persones s’han aventurat a extorquir a d’altres que els creuen amb més possibilitats. De sempre és conegut que entre veïns i veïnes han existit enemistats, enveges, gelosies, que han contribuït a desitjar el que anomenem els béns aliens o senzillament a fer-los la punyeta. Els conflictes civils han animat a denunciar impunement a d’altres per la seves creences polítiques, religioses o senzillament per assumptes personals mal tancats. I és que el binomi mentida i denúncia resulta massa fàcil, barat i a voltes fins i tot beneficiós. La pedra està llançada, sempre hi ha l’advocacia, la fiscalia i algú dels sistema judicial que en dona empara. Només cal ve...

Fa un parell d'anys es va encendre l'espurna d'uns pocs educadors i educadores socials que treballem en diferents serveis i programes dins de l'àmbit de la salut mental i es va reactivar el col·lectiu professional de Salut Mental del CEESC. Es tracta d'un espai de reflexió professional, on volem anar més enllà del model biologista per a rescatar la relació dialèctica entre persones, professionals i societat. Creiem important generar noves maneres d'entendre la Salut Mental, agafant com a fonament la definició de l'OMS sobre la salut com un estat complet de benestar físic, psíquic, mental i social i no solament l'absència de malalties, i complementat per la Carta d'Ottawa on s'entén que la salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana, en els centres d'ensenyament, de treball, de lleure. Estem en una crisi sanitària conseqüència de la Covid-19 en què han emergit noves necessitats que han col·lapsat les estructures de la xarxa de salu...

Ansietat social. Eix El trastorn per ansietat social afecta el 13% de la població que la pateix en algun moment. L’edat en que sol aparèixer és entorn als 15 anys i és poc freqüent que aparegui després dels 25. Quelcom com relacionar-nos amb altres persones sempre provoca un cert nivell de tensió o d’ansietat social, ens preocupa quedar bé, que tinguin una imatge positiva de nosaltres, que ens considerin unes persones importants, ens obliga a donar el millor de nosaltres. Els psicòlegs i les professionals de la psicologia parlen de fòbia social quan algú manifesta una por intensa, persistent i excessiva en situacions socials. Aquestes persones davant de l’establiment de relacions poden presentar una sèrie de símptomes o reaccions incontrolades com posar-se vermells, tremolar, tenir nàusees o vòmits, que els faci soroll la panxa, sentir una necessitat imperiosa d’orinar o de defecar, etc. Aquestes persones tendeixen a l’aïllament i com a conseqüència de les seves pors, l’evitació dels e...