Educació social i salut mental, una prioritat emergent

Fa un parell d'anys es va encendre l'espurna d'uns pocs educadors i educadores socials que treballem en diferents serveis i programes dins de l'àmbit de la salut mental i es va reactivar el col·lectiu professional de Salut Mental del CEESC. Es tracta d'un espai de reflexió professional, on volem anar més enllà del model biologista per a rescatar la relació dialèctica entre persones, professionals i societat.

Creiem important generar noves maneres d'entendre la Salut Mental, agafant com a fonament la definició de l'OMS sobre la salut com un estat complet de benestar físic, psíquic, mental i social i no solament l'absència de malalties, i complementat per la Carta d'Ottawa on s'entén que la salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana, en els centres d'ensenyament, de treball, de lleure.

Estem en una crisi sanitària conseqüència de la Covid-19 en què han emergit noves necessitats que han col·lapsat les estructures de la xarxa de salut mental pública, tant en l'àmbit infantil com en el d'adults. Hi ha un augment de persones amb problemes de benestar emocional que si no es tracten amb rapidesa —de manera holística, acompanyant la persona, utilitzant el medi obert per a vehicular la intervenció, posant la persona al centre— poden convertir-se en problemes de salut mental més greus. És per aquest motiu que l'educació social esdevé un element promotor de la salut amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant actuacions socioeducatives, realitzant prevenció i promoció de la salut.

Fugint del silenci de fons, el col·lectiu de Salut Mental del CEESC es basa en la noció de salut mental col·lectiva. Aquesta és hereva de les pràctiques que van succeint-se des de fa més de trenta anys en alguns sectors de Llatinoamèrica. Unes pràctiques que troben un manteniment teòric i pràctic en autors com Jaime Breihl, Hugo Spinelli, Mario Testa, Edmundo Granda i Ricardo Burg, el principal objectiu dels quals era pensar la idea de malaltia mental i les seves aproximacions possibles des d'una perspectiva que pugui incloure —com a factors determinants— la dimensió estructural històrica, cultural i social d'individus i grups. La salut col·lectiva neix de la necessitat de qüestionar els mètodes i pràctiques que es realitzaven sota el paraigua de la salut pública.

A Catalunya, pedagogues com l'Asun Pié denuncien que pensar la salut només en termes orgànics està alimentant el conflicte social i afegint un plus de sofriment evitable als contextos d'institució segons les mesures adoptades en pandèmia per contagi de Covid-19. Ens recorda el nostre deure i que cap situació, per excepcional que aquesta sigui, justifica la discriminació per motiu de discapacitat de cap col·lectiu de persones. Tenim l'obligació de respectar els drets humans que encara romanen vigents i han de ser tinguts en compte també en el difícil moment actual, com reivindiquen espais autogestionats de salut com el Foro de Vida Independente y Divertad.

També podem trobar diferents estudis on es determina una relació significativa entre benestar socioeconòmic i salut mental. Les crisis econòmiques han portat als països desenvolupats un augment de la desocupació, els deutes i la inseguretat econòmica, la qual cosa comporta un increment considerable de la depressió en la població (Gili et al. 2012; Meltzer et al. 2012; Bartoll et al. 2013; Reeves et al., 2014; Sammamed, 2014). Així doncs, podem parlar d'una associació entre crisis socioeconòmiques i la psicopatologia i, particularment, entre la depressió i el suïcidi (Levy i Sidel, 2009; Stuckler i Basu, 2013).

Tots aquests elements són de vital importància per no quedar-se passius observant com una part de la població, fruit de la Covid-19, pot iniciar un patiment mental.

L'educació social té l'obligació de plantejar-se la insuficiència del dret quan les persones no poden accedir a les xarxes de cura col·lectiva, ni espais per a l'exercici del deure per la insuficiència de recursos, per les dificultats sociodemogràfiques per accedir-hi, per l'estigma i l'autoestigma encara existent vers la salut mental, pel model biologista que no afavoreix l'empoderament de les persones. Tenim molt camp per recórrer i des de l'educació social estem obligats a poder participar a tots els entorns des de la porta d'accés a la salut (primària) fins a l'especialitzada aportant la nostra pràctica.

El pròxim 10 de febrer organitzem la Jornada “Oportunitats i reptes de l'educació social en salut mental” a l'Auditori Calàbria 66 al barri de Sant Antoni de Barcelona. Ens acompanyaran l'Asun Pié i en Jaume Funes i us convidarem a trencar aquesta idea del “ja passarà, no és res...” perquè sí que és i en necessitem parlar. La jornada també vol ser una passa més en normalitzar i argumentar que la nostra professió és dins l'àmbit de la salut mental i és més necessària que mai.

Col·lectiu Professional de Salut Mental del CEESC

Col·lectiu Professional del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, format per educadores i educadors socials que treballem en salut mental. La nostra professió aporta riquesa en el treball interdisciplinari i està inclosa en els equips multidisciplinaris en Salut Mental i en l'atenció des d’aquesta mirada holística i biopsicosocial.

https://www.social.cat/opinio/16092/educacio-social-i-salut-mental-una-prioritat-emergent