Casos de teràpia d'adolescents amb baix assoliment d’objectius

Com ja hem esmentat en l'article anterior, els psicòlegs són professionals que contribueixen a millorar la salut física i mental de les persones ajudant-les a trobar-se bé amb les seves maneres de pensar, sentir, relacionar-se i actuar. En defiitiva, ajuden a les persones a viure millor.

Malgrat tot els esforços no sempre s'arriba a un alt assoliment dels objectius plantejats. Els abandonaments més comuns són pels motius i per les problemàtiques que us expliquem a continuació:

Solen ser persones pessimistes, amb molta exigència envers ells mateixos i aquesta es trasllada a la teràpia. La pròpia exigència i pessimisme interactuen i provoquen un espiral de sensacions i pensaments negatius al llarg de la vida i en moments determinats exploten.

Aqui teniu alguns exemples de casos pràctics de teràpia d'adolescents amb alt assoliment d'objectius extrets del centre de psicologia i salut Sigma:

Santi, 17 anys. Depressió. 26 sessions:

Quan va venir al centre de psicologia i salut de JBarcelona, en Santi portava un parell d’anys inhibit, deprimit i molt aïllat d’amics i familiars. Els pensaments que tenia eren tristos, catastròfics i creia que no se’n sortiria. Presentava ideació suïcida.

“quan començarem a fer alguna cosa a la teràpia?”(Comentari d’en Santi a la 19a sessió)

Vam treballar primer el donar-li informació, explicar-li  el procés i el pronòstic del què li passava (molt important en qualsevol teràpia). Llavors insistíem en el treball de l’autoexigència. Val a dir que aquest tema apareix molt com a causant de la major part de patiments emocionals o psicològics. També treballàvem amb habilitats i sobretot en projecte vital del dia dia.

El pacient, sense voler-ho, buscava més coses, no es veia bé. Primer naturopatia, llavors teràpies alternatives, llavors li vam recomanar psiquiatria i fàrmacs. L’advertíem que estava buscant la solució a fora i que no es permetia el procés de millora que necessita qualsevol ser humà en una depressió. Ell no ens va fer cas i va abandonar la teràpia anant a una psicòloga de la seguretat social recomanada per la seva psiquiatra.

Es un típic cas en que tots hem de reflexionar amb si és o no mala praxis professional recomanar canvi de teràpia a un pacient que busca en els altres la solució total i ràpida (bareta màgica) del seu malestar i no assumeix la gran part de responsabilitat que li pertoca.

Per nosaltres, un pacient amb molt mal pronòstic perquè la seva ànsia a millorar el portava constantment a deixar totes les teràpies i professionals i a estar cada vegada pitjor i més desesperat.

Joan, 15 anys, TDAH, 1 curs acadèmic:

TDAH amb fracàs escolar:

En Joan és un noi amb problemes de conducta i baix rendiment escolar. Fill de pares separats.

Després de la valoració, es determina que en Joan pateix de TDAH i això fa que tingui un baix rendiment escolar. A la vegada el noi ha viscut una infància díficil, ja que ha anat passant temporades amb el pare i amb la mare de manera inestable durant els seus primers anys de vida. Per tant, també hi ha una afectació emocional i presenta una autoestima molt baixa.

En Joan no tenia adquirits uns hàbits d'estudi, i presenta sentiments de ràbia contra els que l'envolten.  Es deriva a una psiquiatra, un cop medicat la conducta d'en Joan millora.

Tot i això se li proposen diferents tècniques de control de la conducta i també d'estudi, les quals no aplica. També es fa assessorament als pares.

D'altra banda, el pare d'en Joan decideix portar-lo a un altre psicòleg, amb el qual també es fan diferents coordinacions per treballar en la mateixa línia.

En Joan se sentia obligat a acudir al psicòleg i no era conscient de la problemàtica ni de que havia d'aplicar alguns canvis, i les sessions eren poc productives. En veure que en Joan no aprofitava les sessions es decideix a demanda dels pares, fer un seguiment amb ells sense que ell hagi d'acudir a les visites.

Finalment, aquests es desvinculen del servei, tot i continuar existint necessitats d'assistència terapèutica.